divendres, 25 de setembre de 2020

Breakdance: Comptar i repartir

 Fa un parell de setmanes al Mercat del Vinil de GironaMumu 334 rendia homenatge al Dj i productor Jota Mayúscula, mort recentment. Aquest cap de setmana el hip hop torna a Girona per partida doble: amb una exhibició de breakdance a La Marfà, organitzada per Erol Urbà dins el Festival Monar't i els concerts de Vinnie Kairos  i Mad Phi més el showcase d' Skata 23, Gea, Yezi Boy i Neve a La Volta. La festa acabarà amb l' amic Soul Glo als plats (Text: Lídia Noguerol

 



El b-boying o breakdance és un dels pilars de la cultura hip hop. Si vols que el teu toprock, footwoork, resumint que els teus passos tinguin força i t'has de moure amb la música, al ritme que et marca. Sí, sembla una evidència, però no tothom ho sap fer. El reputat DJ Timber ha fet fa poc un tutorial que acompanya el seu últim mix "Space Funk" 



Timber explica que: "Vaig fer aquest vídeo per explicar i demostrar la base bàsica de b-boy aplicada a la música a diversos tempos i mostrar com el tempo de la música afecta la dansa, quan us quedeu tancat al groove" [Groove és molt díficil de traduïr. Poso el text original en anglès perquè per context s'entén millor:I made this video to explain & demonstrate basic b-boy foundation appliI made this video to explain & demonstrate basic b-boy foundation applied to music at various tempos and show how the tempo of the music affects the dance, when you stay locked in to the groove.]







BONUS TRACKS 

Ja que Vinnie Kairos s'inspira en Espriu i com a bibliotecaris musicals que som, us deixem un parell de llibres curiosos: 










 

divendres, 18 de setembre de 2020

Martí Farré tria: Cinc discos +1 de Tete Montoliu per al 30è Festival L'Hora del Jazz

 Aquest cap de setmana el Festival L'Hora del Jazz - Memorial Tete Montoliu arriba a la seva 30 edició. El festival comença al Sunset Jazz Club de Girona, amb qui els musictecaris ja hem fet altres col·laboracions.


Concerts al Sunset Jazz Club (19/09 - 26/09)


 Per celebrar que tant el Sunset com L'Hora del Jazz han sobreviscut al COVID, li hem demanat al periodista musical Martí Farré, també responsable del programa "Bad Music Jazz" d' ScannerFm, que esculli cinc discos del gran Tete Montoliu. Ens ha comentat que "m'ha costat moltíssim escollir-ne només cinc. Bé, us n'he posat una de propina". Moltes gràcies Martí!


SELECCIÓ DISCOS TETE MONTOLIU DE MARTÍ FARRÉ X MUSICTECARIS:

Dos tríos:

1.- Tete Montoliu, Piano for Nuria (MPS, 1968) [Universal, 2006]. [TM (p), Peter Trunk (cb) i Albert “Tottie” Heath (bat)]



2.- Tete Montoliu Trio, Al Palau (Zeleste / Edigsa, 1979) [Picap, 2007]. [TM (p), Eric Peter (cb) i Aldo Caviglia (bat)]



Un piano solo

3.- Tete Montoliu, The Music I Like To Play (3 volums) (Soul Note, 1987-1990).






Una raresa


4.- Tete Montoliu, Jordi Sabatés, Vampyria (BASF, 1974) [Nuevos Medios, 2007]. [TM (p. elèctric), Jordi Sabatés (p)]




Un “Tete Montoliu meets”...


5.- Charlie Mariano & Tete Montoliu Trio, It's Standard Time. Vol 1 (Fresh Sound, 1997). [Charlie Mariano (st), TM (p), Horacio Fumero (cb) i Peer Wyboris (bat)]




...I la propina:


Mayte Martín, Tete Montoliu, Free Boleros (K Industria Cultural, 1996). [Mayte Martín (v), TM (p), Horacio Fumero (cb) i Nan Mercader (perc.)]




BONUS TRACKS MUSICTECARIS

Alguns llibres i còmics sobre el gran Tete


Tete, casi una autobiografía. Miquel Jurado. Iberautor Promociones. Madrid, 2005. 


 Edició en català del llibre esmentat abans. 


Montoliu Plays Tete. Còmic + 2 CD's. Gani Jakupi / Miquel Jurado (selecció musical). Discmedi. Barcelona, 2008

Cuando no sabes que decir. Cristina Durán / Miguel Ángel Giner Bou. Salamandra Graphics, 2015. 


Una història d'amistat entre amics que comparteixen devoció per Tete Montoliu, Gloria Swanson i Dexter Gordon.


--------------------------------------------------------------------------

Acabem amb un record per Toni Belenguer, que malauradament ens ha deixat recentment. 







dilluns, 7 de setembre de 2020

Les guitarres National, amb Álex Guitar García

La guitarra és un emblema de la música popular dels últims 70 anys. Durant anys ha estat un símbol d’afirmació estètica (com palesa el títol del cicle, que ve d’una cançó del gran Frank Zappa). Ens proposem fer quatre cales que mostrin quatre aspectes singulars d’aquest instrument inesgotable: des de la brillantor de les guitarres National, al virtuosisme clàssic, passant per les invencions folklòriques de la cultura mediterrània i africana. Aquest cicle és un luxe!

 

 

6 d’octubre: Història de les guitarres National amb Alex Guitar Garcia.


 

Sala polivalent (4a planta). 19 h.

Entrada lliure

Aforament limitat

 

 

Lloc: Biblioteca Vapor Vell (Ptge. Vapor Vell s/n, al costat de la Plaça de Sants).

93 409 72 31  -  b.barcelona.vv@diba.cat

www.bcn.cat/bibvaporvell

Les trobades són obertes, gratuïtes, i comencen a les 19 h.

 

 

 


dimarts, 25 d’agost de 2020

My guitar wants to kill you mama - Un cicle de guitarres especials

La guitarra és un emblema de la música popular dels últims 70 anys. Durant anys ha estat un símbol d’afirmació estètica (com palesa el títol del cicle, que ve d’una cançó del gran Frank Zappa). Ens proposem fer quatre cales que mostrin quatre aspectes singulars d’aquest instrument inesgotable: des de la brillantor de les guitarres National, al virtuosisme clàssic, passant per les invencions folklòriques de la cultura mediterrània i africana. Aquest cicle és un luxe!

 

 

6 d’octubre: Història de les guitarres National amb Alex Guitar Garcia.

15 d’octubre: La guitarra clàssica contemporània. Ali Arango

22 d’octubre: Guitarra sarda modificada. Paolo d’Angeli

29 d’octubre: La guitarra africana: David Maestro

 

Sala polivalent (4a planta). 19 h.

Entrada lliure

Aforament limitat

 

 

Lloc: Biblioteca Vapor Vell (Ptge. Vapor Vell s/n, al costat de la Plaça de Sants).

93 409 72 31  -  b.barcelona.vv@diba.cat

www.bcn.cat/bibvaporvell

Les trobades són obertes, gratuïtes, i comencen a les 19 h.

 

 

 


divendres, 21 d’agost de 2020

Pauk : Moduladors, oscil·ladors i estrelles ninja a peu de carrer

I cables, molts de cables. Els que necessita en Pauk (Pau Cabruja) per connectar les seves nombroses màquines. El dia 22 de juny a les 19.30h, Pauk farà fressa a fora l'Ateneu 24 de juny, dins del cicle de concerts " A peu de carrer". En paraules seves, "el concert serà completament improvisat. Està tot preparat per fer soroll, però no hi ha una composició establerta". I és que a en Pauk el que li agrada són  les màquines en blanc, perquè aixì les pot programar totes, sense que aquestes l'arribin a controlar mai.  I quines són les màquines d'en Pauk? Ell mateix ens les explica. (Text : Lídia Noguerol. Fotos: Pau Cabruja).

MAQUINÀRIA PAUK

És una bogeria veure tot el que porta per fer un directe basat en el "random -aleatòriament- controlat"! Multitud de canals que tenen múltiples plug-ins programats, com per exemple, loopers, etc, als que cal afegir unitats d'efectes. Recordar tot el que té instal·lat ja té mèrit! I és que fer -o programar- música electrònica no és tan fàcil!

OSCIL·LACIONS. EVOCACIONS ELECTRÒNIQUES DEL SO

"Filatura, fluctuacions magnètiques del so, configuració d'ones de les ones". Aquesta oda a les oscil·lacions no la recita Pauk, sinó que la canta el duet "Silver Apples", pioner de la música electrònica. I tot i que en Pauk no és gens mitòman, aquesta cançó m'ha semblat una bona introducció per al seu sintetitzador modular. La caixa on va muntat li va regalar la casa catalana Grau Modular quan va actuar al Sònar.


 Una curiositat del sintetitzador d'en Pauk és que gairebé no porta res analògic, ja que en aquest sentit no és gens integrista. El seu sinte és de tipus font, que vol dir que no processa so extern i, com el seu nom indica, està fet de diferents mòduls separats que segons com es connectin o s'enrutin sonaran d'una manera o d'una altra. Recordem que un sintetitzador genera a través de circuïts senyals elèctriques que després són convertides en sons. Els mòduls més típics són els oscil·ladors, que actuen sobre la freqüència, els filtres, que ho fan sobre l'espectre, els amplificadors, que operen sobre l'amplitud i els generadors d'envolvent, que s'encarreguen del control dinàmic. Per no acabar fets un embull com els cables d'en Pauk, acabarem amb les funcions modulars bàsiques, que són: senyal, control i lògica/temps. Espero que aquesta petita introducció als sintetitzadors modulars, serveixi per entendre una mica millor tots els aparells que venen a continuació, explicats per en Pau


"L'Axoloti és una placa buida on pots muntar el que vulguis: un seqüenciador, una caixa de ritmes, un sintetitzador per fer glitches, etc. També li he posat un paquet de 55 samplers escollits previàment. I cada vegada que pico un cop escullo entre aquests 55. És a dir, el sintetitzador fa "random" dins dels paràmetres que li he marcat perquè sonin cops rítmics. El que també m'agrada molt fer és que els seqüenciadors enviin i rebin senyals del modular i l'Ableton. El que em mola d'aquest aparell és que puc està creant un so i al mateix temps puc analitzar dades MIDI. A més, amb l'Axoloti puc fer anar diferents aparells dins del mateix "patch"[petit tros de programari] i si la CPU [xip central de cada aparell] et dona pots fer diverses cosetes: per la sortida d'àudio emets el que estàs sintetitzant i per l'entrada de MIDI  puc està rebent rellotge [beats] i treient seqüències cap al modular, que van sincronitzades amb el que estic creant amb l'Axoloti, on es mescla tot. L'Axoloti pot fer tot això i només em va costar 60€! És l'aparell més barat que tinc."


PATCHES D'AXOLOTI

"Tenen la part on es crea el so, tenen seqüenciadors, tenen efectes i controls de tot allò que vols fer. Serveixen per enrutar, com podeu apreciar a la foto. "




"El que mola d'aquest controlador és que tan pots controlar via MIDI, MIDI a través d'USB i al mateix temps CV, voltatge de control per al modular". 



PEDAL DE GUITARRA AVALANCHE RUN 

"Em va interessar perquè tenia els efectes de delay i reverb estèreo en un mateix pedal. Està adaptat pels diferents nivells de modulars."



"Amb ell pots fer escales, arpegis i LFO [oscil·lador que treballa a freqüència infrasònica], a banda de qualsevol tipus d'enrutament des de les seves 4 sortides i 4 entrades."



"És una graella de botons totalment programable que per si sola no fa res, però que pot ser utilitzada com a instrument, controlador, o seqüenciadors de possibilitats inimaginables. Faig servir un software a mida anomenat Pages, escrit en Java, que ordena per quadrants la pàgina principal. A cada quadrant hi ha un conjunt de funcions. Per exemple els triggers [És un tret, un cop] van en un, els faders en un altre, un teclat MIDI de quatre canals en un altre. Cada canal té plug-ins programats, des d’on pots llançar tant efectes com sintetitzadors o controlar sintetitzadors externs." 





També les fabrica una marca catalana. Serveixen per multiplicar la senyal produïda i enviar-la d'una sortida a varies entrades.








dijous, 23 de juliol de 2020

Glopets d'estiu a la biblio de Caldes de Malavella: Els còmics de Ferran Palau

Les dues vegades que Ferran Palau ha tocat a la biblioteca de Caldes de Malavella han estat memorables. La primera va ser en el marc del cicle #ensolfa, on va compartir escenari amb Túrnez & Sesé i el Chico Con la Espina En El Costado. I la segona va ser en un Glopets. Ferran Palau va venir amb banda i va presentar el seu segon disc en solitari, "Santa Ferida". Aquest concert -per a una servidora- ha sigut el que millor ha sonat als jardins d'en Pere Vidal. Aquest divendres 24/07/2020 a les 22.00h, Ferran Palau actuarà per tercer cop a Caldes de Malavella (Parc de la Sardana)



A més d'un dels seus seguidors i seguidores els crida l'atenció el català que empra Ferran Palau (ho sé perquè m'ho han comentat): "Tanmateix", "malaurança", "parracs", "auguri", "anhel", etc. Els seus fans no han sigut els únics que s'han fixat en les seves lletres. La cançó "Univers" és una de les vuit finalistes del premi Cerverí d'enguany, a la millor lletra en català. Anna Andreu, que aquest juliol també ha passat pels Glopets és una altra de les finalistes. Fins al proper 13 de setembre podeu votar la vostra cançó preferida al web de Catalunya Ràdio. 


Durant el confinament Ferran Palau va gravar de manera casolana el seu últim senzill "Cel Clar / Mitjanit": Una estampa intimista i familiar, com el vídeoclip de la cançó. 



Tot i que té una cançó que es diu "Novel·la", Ferran Palau s'ha estimat més recomanar-nos còmics. Una altra sorpresa, potser, que podeu sumar a la que, també potser, us provocarà la llista de cançons "Easyloving" del músic. Aquest són els còmics que en Ferran ens ha escollit: 



"Podria destacar qualsevol de les seves històries. He triat aquesta perquè és un bon exemple del talent que té Daniel Clowes per capturar en una sola vinyeta tota la misèria i soledat de l'artista contemporani, incomprès i eternament enfadat amb el món. Els seus personatges són una meravella, tan tendres com malcarats. "


[La primera publicació d'aquesta història en castellà va tenir lloc al "Bola Ocho" nº 4] 


El Club de la Sangre - Charles Burns. 
"Protagonitzada per un nen diferent ( Big Baby ) aquesta història té tot el que m’agrada: Un campament, terror i ciència ficció nostàlgica que encantarà als fans de la sèrie B. L’estil de dibuix grotesc i l'entintat marca de la casa el converteix en el còmic perfecte." 


[L'editoria La Cúpula va incloure aquesta història al recopilatori "Big Baby". Com a curiositat, en la primera edició d'aquest recopilatori, la de 2017, l'editorial va "perdre" (alerta spoiler!) l'última pàgina del còmic que ens recomana Ferran Palau. ]


Crec que Batman és el meu súper heroi preferit perquè té la millor ciutat i sobretot, els millor villans. Sempre m’ha fascinat el Jòquer i aquesta història està centrada en el manicomi de la ciutat. Súper fosc i retorçat. 



Frinch - Diferens autors
"Sèrie de volums amb històries curtes de terror a l'estil de'“Històries de la cripta”, un format que des de petit que m’encanta. Els comprava quan estudiava dibuix a Barcelona i els llegia una vegada i un altra al autobús. "

"Sempre he preferit la cara més fosca i freak de Marvel. Ghost Rider encarna perfectament l’anti heroi outsider. Motorista que ven la seva ànima al diable i es veu condemnat a vagar en flames per carreteres infinites. Personatge súper dur però enamorat i tendre en el fons, com no podia ser d’un altre manera. He de dir que sóc MOLT fan de la versió cinematogràfica protagonitzada per un dels millor actors vius, Nicolas Cage. "





divendres, 10 de juliol de 2020

Nina Moth al Glopets d'Estiu: " Cantar, més que una decisió, és una necessitat"

Diuen que al final tot s'acaba sabent. La última sorpresa que ha sortit a la llum és que la Nina Moth canta en solitari! Després de 16 anys mostrant la seva faceta més enèrgica amb Illinoise, ara la Nina comença a mostrar la seva vessant més intimista i despullada, la que s'ha anat gestant en secret com a autoteràpia. Avui toca als jardins de la biblioteca de Caldes de Malavella, on comparteix cartell amb Anna Andreu. Parlant amb ella, hem descobert més coses d'ella. (Entrevista: Lídia Noguerol / Fotos: @1234_musik_foto_zine)



Per què vas decidir cantar en solitari? 

Diria que cantar en solitari en privat, ho faig des que tinc ús de raó. Més que una decisió és una necessitat. Ara, cantar davant la gent ja és una altra cosa (riu).
De petita era tan pesada amb les cantarelles, que em van regalar aquell típic 
radiocasset-gravadora de joguina que venia amb micro incorporat, i ja no vaig poder parar. Cantar sempre ha sigut una eina d'autoteràpia molt necessària, però alhora molt privada. És per això que no concebia mostrar a l'exterior aquesta part de mi. Més aviat el contrari.



Els companys d'Illinoise, amigues, amics, la parella i gent del meu entorn  m'havien dit moltes vegades que fes alguna cosa en solitari, però no em veia capaç. Pensar a exposar-me d'una forma tan despullada em provocava PÀNIC. No ho veia com una possibilitat real. Com a molt, com una fantasia utòpica per somiar de tant en tant. Fa uns anyets, se'm van començar a remoure coses a la panxa (més del compte) quan veia algú en solitari a l'escenari. M'emocionava i això em feia pensar. Potser no m'estava permetent quelcom que en el fons desitjava, només per la por. Vaig començar a pujar trossos de covers [versions] a les xarxes per començar a perdre aquest terror a mostrar-me i trencar el bloqueig.

Un dia, l'Eric de Llacuna em va escriure proposant-me fer un concert a Torelló. Primer vaig pensar que s'havia equivocat, més tard que s'havia begut l'enteniment. Però ell va mostrar tanta confiança, que després de pensar-ho uns dies, vaig acceptar. Al final vaig veure una gran oportunitat per enfrontar-me de cara a una de les meves grans pors.



Quantes cançons pròpies has escrit? T'ha costat compondre-les? Tens pensat fer-ne més?

En realitat no porto el compte. De fet tampoc sé a què li puc dir cançons i a què no.
Com que no estan pensades per ensenyar-les, moltes són bucles fruit de la meva atrapada tirada al sofà i no tenen gaire estructura que diguem. Potser quan vulgui donar més forma sí que em costarà. Ara mateix m'estic intentant enfrontar al caos de llibretes i gravacions escampades en discs durs al llarg dels anys. Estic descobrint coses que ni recordava... Algunes millors que d'altres. Encara he de fer un gran treball per atrevir-me a mostrar segons què. Alhora vaig fent coses noves i espero no deixar de fer-ho mai, per la meva salut mental (riu). 



Quants concerts has fet fins ara i quines sensacions has tingut? 

De moment només n'he fet 5, i algun directe en streaming durant el confinament. He tingut moltes sensacions oposades. He de confessar que, tot i que començo a agafar-li el gust, els nervis i la inseguretat em segueixen acaparant força. És una lluita interna. Tot i això, intento anar guanyant els monstres a poc a poc (riu). Encara tremolo i em cago de por abans de començar. Per això la major part del repertori encara són covers... La intenció és anar afegint temes propis a mesura que vagi guanyant seguretat. De moment m'he de concentrar massa en què no em peti un ull dels nervis XD.




He de dir que el primer concert va ser molt intens emocionalment. En realitat un punt d'inflexió. L'Alfred d'Illinoise em va proposar estrenar-me en petit comitè, com a  preparació pel concert de Torelló. I va ser la millor idea! Gràcies Alfred, Xevi, Àlex i PratGràcies a ells vaig poder-ho fer amb gent estimada i propera que mai hagués cregut poder reunir en una sala. Sentir totes aquelles persones presents em va fer sentir infinitament agraïda i recolzada, alhora que sorpresa. A més a més, el fet d'aconseguir-ho (tot i tenir la temptació de parar a cada cançó) em va donar força per seguir amb aquest repte. Tot plegat em va confirmar que em deixo limitar i enganyar per la meva pròpia ment.



 Ens podries dir cinc cançons que t'hagin influït, que t'agradin molt o que t'hagin fet decidir a cantar en solitari? 

 Uf.. Què difícil triar-ne 5…


- Don’t speak de No doubt (en realitat tot el Tragic Kingdom). Quan era petita em van deixar la cinta i mai la vaig tornar. Tenia pòsters seus a l’habitació, i cada vegada que veia a la Gwen Steffani cantant pensava: jo de gran vull cantar en un grup!




- Roads de Portishead. El grup em va marcar molt, i aquesta cançó en concret sempre m’emociona. La típica per rebolcar-se en el drama quan no et veu ningú.



- 100 % de Sonic Youth. Quan vaig entrar a Illinoise tenia una cultura musical una mica pobre. Ells em van passar el "Dirty". Encara recordo com em va petar el cap des de la primera cançó. Em va fascinar i se’m va obrir un món nou.



- A Place Called Home de PJ Harvey (per triar-ne alguna, perquè m’agraden pràcticament totes)






































I ja paro.. Que m’he passat :)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...