dimecres, 2 de desembre de 2009

Músics, discogràfiques i descàrregues a internet


Coses que ja anàvem intuint han estat finalment acceptades i publicades pels mass media. Coses tals com "baixar-se música d'internet no perjudica a l'artista sinó a la discogràfica".
És un tema amb molts matisos i cal parlar-ne amb mesura. Hi ha molts agents involucrats. El debat és encès i complex però hi ha dades fredes que semblen aportar elements més objectius per entendre realment que està passant.

El passat 12 de novembre The Times, un veritable mass media fora de sospites llibertàries, va publicar un estudi que (si més no en l'àmbit del Regne Unit) desmenteix rotundament moltes de les afirmacions provinents de l'establishment (la indústria, determinats lobbies, multinacionals estretament relacionades amb el poder polític...).

Reproduïm el comentari d'Enrique Dans, expert en Tecnologies de la Informació, sobre aquest fet, en el seu blog http://www.enriquedans.com/:

Tras muchos, muchísimos telediarios repitiendo mentiras, falacias y estupideces de todo tipo sobre este tema, finalmente una televisión, Antena 3, ha recogido en su informativo del fin de semana una noticia bien dada acerca de las descargas musicales, haciéndose eco del estudio de The Times que demuestra que las descargas de música no perjudican a los artistas, sino que les llevan a ganar más dinero. El estudio, que ya hemos comentado anteriormente, viene a demostrar que los verdaderos perjudicados son los intermediarios de la industria, que simplemente, han sido desintermediados, a pesar de sus esfuerzos por seguir reteniendo valor a cambio de no crearlo.



“(…) Si la tendencia continúa, el próximo año será el primero en el que los músicos recauden más por sus directos que por sus álbumes (…)”

Demoledor. La noticia de The Times fue cubierta anteriormente por La Información, con el título Lo que la industria musical no quiere que sepas. Su emisión en un informativo en televisión nacional es un hito importante para la adecuada comprensión y difusión del tema: no hablamos de pobrecitos artistas empobrecidos por las descargas, sino de empresas que pretenden mantener intactos sus márgenes comerciales a pesar de que muchas de las actividades con las que los justificaban ya no tienen sentido ninguno. Empresas que consciente y premeditadamente dificultan el progreso de modelos de distribución alternativos imponiendo precios absurdos que impiden su rentabilidad, y convirtiéndose en el verdadero origen del problema. La excusa de “defender la cultura” se rompe: persiguiendo las descargas no se defiende la cultura ni a los creadores, se defienden las actividades de una serie de intermediarios acostumbrados a controlar férreamente la totalidad de la cadena de valor, e incapaces de adaptarse a un mundo digital.


Negar la realitat no serveix de res. La cantada (r)evolució propiciada per internet és un procés que no te fre i són els nous hàbits, moltes vegades completament imprevistos, els que marquen les pautes. Els millors invents, les millors estratègies, la millor tecnologia, les millors propostes, les millors idees es van imposant per si mateixes. Músics i amants de la música mai abans havíem tingut tantes possibilitats per crear, difondre, obtenir i disfrutar de tanta quantitat de música i, el que és millor: amb gran autonomia. L'usuari pot escollir entre una diversitat d'opcions que no s'havia viscut mai abans. De forma implacable, immediata, imparable i contínua es va perfilant una veritable mutació a ulls vista.

En realitat, res de tot això ens hauria de sorprendre des d'un punt de vista evolutiu. La naturalesa (ens ho va ensenyar Darwin) sempre s'ha comportat així i els humans i els seus invents, encara que de vegades costa creure-ho, també formem part del planeta Terra.

Adaptació o desaparició ...

.

1 comentari:

Joan Rosebud ha dit...

Em sembla increïble que, ara, les discogràfiques vulguin cobrar als artistes una part dels ingressos dels seus concerts.
Així defensen la cultura les discogràfiques. Llàstima que alguns artistes s’hagin deixat manipular pels “capos” d’aquesta industria.
Estic totalment d’acord, “adaptar-se o desaparèixer”. Prendrem nota a les biblioteques?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...