divendres, 29 de gener del 2010

La Discoteca d'AMPLI, XLIX: Roleguita & Boquerón



Roleguita & Boquerón. No deixis de ser mai un nen quan siguis gran (Discmedi, 2008)

Èxit assegurat a qualsevol biblioteca entre els més petits i els no tan petits!

Un disc dirigit als més petits de les cases, amb músiques molt intel·ligents i molt fresques. Combina les cançons i els contes infantils més populars com -El Gegant del pi, el Cargol treu banya, La Rateta que escombrava l'escaleta ...-, amb ritmes moderns de hip hop, blues, funky, reagge, rock o ritmes orientals. El resultat és un disc ple de sentit de l'humor i bona música. Com diu la mateixa banda "un espectacle pensat per als nens del segle XXI".

Roleguita & Boquerón són: Susanna Clos "Roleguita", veu; Ermengol Mayol "Boquerón" veu i guitarra; Albert Miguez, baix i teclats; i Amós Escrich, percussions.

Us deixo amb la banda en plena acció:




dilluns, 25 de gener del 2010

Bibliotecaris musicals a França: les Bones Pràctiques. Capítol 1: Dole

Les biblioteques catalanes van integrar els enregistraments sonors en les seves col·leccions, ara ja fa més de 20 anys.

El compact disc, el CD, va ser el format que ho va permetre: molt més sofert i resistent a les inclemències del préstec que no pas els tradicionals discos de vinil, es va convertir en l'autèntica estrella de les nostres biblioteques.
En poc temps, els préstecs de documents van arribar a xifres mai abans conegudes, la qual cosa va ajudar a fer entendre als nostres responsables públics que les biblioteques eren, efectivament, un equipament molt valorat pels ciutadans i, en conseqüència, era rentable políticament invertir seriosament en aquest tipus de servei. En aquests moments en que aquest suport documental experimenta una caiguda en desús a tots nivells, val la pena recordar que, fins fa ben poc, aquestes "galetes" sonores van contribuïr en molt a que, ara, tinguem una xarxa molt destacable per la seva quantitat i la seva qualitat. El ciutadà s'en beneficia, però també els bibliotecaris: un col·lectiu professional que s'ha incrementat de forma espectacular.

Però als inicis de la segona década del S.XXI, en realitat, no és simplement el format CD el que està en qüestió, sinó ben bé tot el model de biblioteca pública ... quins són ara els models a seguir? n'hi ha algún? ... Tal vegada sigui un bon moment per recordar que ja ens hem trobat així en altres èpoques en que, com bibliotecaris, hem volgut fer passos endavant buscant adaptar-nos als canvis que esdevenen continuament dins la societat.

Incorporar les gravacions sonores a la biblioteca va plantejar interrogants nous que calia respondre i es van buscar models de referència. La resposta la vam trobar no gaire lluny, a França, un país amb notables semblances amb el nostre en tants aspectes. Tant la política de col·lecció, la catalogació i l'especial sistema de classificació, la concepció d'espais en bucs de consulta lliure, com la pròpia idea del préstec de discos es va importar directament i total dels nostres veïns del nord.

Els bibliotecaris musicals catalans pensem -de forma bastant consensuada- que, ara per ara, les millors respostes (i en molts aspectes, les úniques) als interrogants d'avui al voltant del paper de la música en la biblioteca pública es troben, una vegada més, a França. De fet, no és estrany que sigui així tractant-se del país amb més tradició i més professionals centrats en aquest àmbit de treball bibliotecari especialitzat en música. És per aquest motiu que comencem avui una sèrie d'aproximacions a algunes de les millors pràctiques que estan portant a terme en aquests moments els nostres col·legues del nord i volem començar per una biblioteca que, des del naixement d'aquest bloc, ens aporta llum en el nostre esdevenir professional quotidià: la Médiathèque de Dole, a la Franche-Compté, molt a prop de Suissa.

Dole, al bell mig de l'Europa de l'Oest




Des de fa uns 2 mesos, es pot navegar per les pestanyes d'un extraordinari portal estructurat sobre l'aplicació netvibes centrada, en aquest cas, en una distribució amigable de tot un seguit de serveis innovadors per sí mateixos, oferts des de fa ja alguns anys, pel Departament Arts d'aquesta mediateca municipal. Des d'ell, s'ens obren les portes a un enorme món de possibilitats, totes elles seleccionades en funció del seu interès i qualitat. Vegem-ne algunes:

La pestanya d'acolliment porta a un vestíbul que dona accés als diversos serveis del Departament on, en primer lloc, s'ens informa de l'espai que ocupa aquesta àrea i el contingut dels prestatges: CD, DVD, VHS, CD-ROM, partitures, monografies i revistes així com l'avís de que existeix un personal especialitzat per atendre qualsevol consulta específica i/o guiar l'usuari en la seva cerca.

Però a continuació comencem a trobar propostes no tan habituals. Per exemple, descobrim que existeix un bloc, un veritable tresor d'informació editat per l'equip del Departament "... destinat a presentar a poc a poc les col·leccions, les animacions musicals proposades per la mediateca, així com els serveis vinculats a la informació digital en línia. Donarà igualment, de forma regular, informació sobre l'actualitat musical de Dole i de la seva regió. Retrats de músics locals, cròniques de concerts, novetats de discos, llocs web web a descobrir, cròniques de CD i DVD musicals, playlists... Els temes no haurien de faltar ! Esperem els vostres comentaris..."


i segueix amb la descripció dels diferents serveis i propostes des d'una perspectiva suggerent:

* Atenció a totes les músiques
* Veure i tornar a veure el cinema en vídeo
* Informar-se i cultivar-se: un fons documental multimèdia consagrat a les Arts
* Aprendre música i practicar un instrument
* Trobar-se amb artistes i assistir a manifestacions culturals
(un exemple: el Mes de l'Instrument és un cicle d'animacions que es desenvolupa cada any entre maig i juny per tal de destacar un instrument de música en la riquesa i la diversitat del seu repertori popular i clàssic. És l'oportunitat de convidar músics locals o nacionals a actuar en concert dins els murs de l'Hôtel-Dieu, on està ubicada la Médiathèque)

* Descobrir els artistes locals: una revalorització de la producció musical i audiovisual local
* Visionar a la mediateca : llocs de consulta audiovisuals
* Descarregar-se fitxers al walkman: un accés als recursos multimèdia disponibles a Internet
* Trobar la informació pertinent en línia

Al final d'aquest apartat, aquest vestíbul d'entrada, trobem un servei a l'usuari que poc a poc es va imposant en molts web-opacs de diferents biblioteques publiques d'arreu: recomanacions de documents destacats per la biblioteca ...
... que remeten al catàleg (alguns registres bibliogràfics inclouen un resum del contingut del document), així com a altres documents, amb possibilitat de comentar, valorar i recomanar per par de l'usuari


*******

Destaquem a continuació algunes de les altres "portes" temàtiques d'aquest univers netvibes de la mediateca.

La segona pestanya resalta un servei que la Médiathèque de Dole proposa, en realitat de forma bastant avançada des de fa més de dos anys, i dóna accés a 10 llocs web des d'on escoltar música en streaming. El musictecari apareix per primera vegada com a mediador, com a guia, entre la immensitat de la xarxa i l'usuari en cerca de música digital.



En aquest apartat es dóna visibilitat immediata a l'activitat recent del bloc Mediamus, el bloc de l'equip del Departament Arts, un veritable model i escola per a tot bibliotecari musical del nostre temps. També trobem la porta d'accés a Naxos l'enorme bases de dades musical en streaming, un servei que permet escoltar un catàleg de més de 36.000 CDs (mig milio de pistes d'àudio), amb el simple requisit d'abonament a la mediateca. A continuació, l'accés a la llista del catàleg 2.0 amb més de 200 registres bibliogràfics de CDs d'artistes locals, presents a la biblioteca. La pestanya es tanca amb un calaix on trobem l'accés als diversos i darrers recursos web seleccionats per l'equip en el popular Delicious.


Un exemple dels apartats dedicats als diferents estils musicals. Des d'aquest punt, la biblioteca proposa i facilita l'accés a una selecció dels 10 millors recursos web sobre la música del gènere concret que s'especifica en la pestanya.


Acabem aquest passeig per aquest univers netvibes amb la selecció dels 8 millors llocs on l'usuari pot escoltar i baixar-se música de forma legal i gratuïta.

*******


No cal dir que recomanem una visita a fons de les 36 pestanyes d'aquest portal, de les quals només hem presentat 5. Al nostre entendre, un treball admirable i modèlic, perfectament importable a casa nostra.

S'enten que, en aquest moment de desconcert, la tan comentada caiguda de préstecs de CDs porta a molts companys i responsables de les biblioteques a pensar de forma alarmista o dràstica per adaptar-se als nous temps. Però si reflexionem una mica, també podem entendre que la veritable evolució es basa en petits canvis constants i estratègies intel·ligents a un entorn molt condicionat per internet i la tecnologia domèstica, abans que no pas en espectaculars decisions de cara a la notícia fàcil però poc enfocades a l'utilitat real per part dels ciutadans ... o dels treballadors que l'han de possibilitar dia a dia.

Acabem el post amb un exemple concret d'aquesta òptica evolutiva al nostre país: Mediateca de Banyoles és un bloc, senzill i pràctic, que dóna un bon servei als usuaris de la seva biblioteca i els amplia una mica més enllà dels tradicionals. Una prova de que amb pocs medis, mentalitat de servei públic i una mica d'imaginació i ganes, es pot anar caminant cap al futur des del present immediat. Al cap i a la fi, es tracta d'escollir bé les estratègies: si ens adaptem bé als canvis, sobreviurem, si no, desapareixerem.


En el següent capítol d'aquesta mini-sèrie dedicada a les Bones Pràctiques musictecàries a França, Calice68, un catàleg col·lectiu enriquit: les biblioteques de l'Haut-Rhin.

.

dissabte, 23 de gener del 2010

Novetats musicals de la biblioteca Francesc Candel, gener 2010.

La biblioteca Francesc Candel edita el seu primer butlletí de novetats musicals de 2010.Aquesta biblioteca barcelonina té la intenció de continuar oferint, mensualment, un bon grapat de noves adquisicions musicals als seus usuaris.En aquesta ocasió, el butlletí ens presenta 42 títols de diferents estils.



divendres, 22 de gener del 2010

Cançó infantil a les biblioteques de Girona

El Servei Municipal de Biblioteques de la ciutat de Girona ha dedicat el número d’hivern de Carabàs, el butlletí infantil i familiar de la biblioteca, a la cançó infantil.

Des de
Carabàs hem volgut retrobar l’origen de les nostres cançons infantils, del cançoner català i popular, de la cançó folklòrica, i retre homenatge a aquelles persones que, amb el seu treball i la seva dedicació, van iniciar aquesta tasca. És per això que una part important del número que presentem se centra en la figura de Xesco Boix, considerat un pioner de l’animació infantil i lluitador enervant per a la recuperació de la cançoner popular i folklòric. Volem recordar el seu missatge sobre el valor pedagògic de les cançons, les danses i els contes adreçats als infants, i posar-lo a l’abast de les famílies i els mestres com una gran eina educativa que es pot mantenir al llarg dels anys. Al mateix temps, hem volgut fer un pas més i mostrar l’evolució musical fins avui, amb diverses propostes de música adreçada al públic infantil i familiar.

Com en els anteriors butlletins del Carabàs hi trobareu l'article, ressenyes adreçades a un públic familiar i una secció de ressenyes i altres recursos adreçada al públic adult. Esperem que aquest quart butlletí sigui del vostre interès.




.

dimecres, 20 de gener del 2010

Els fills de l'Spotify

Fa unes setmanes vaig trobar un article que parlava sobre els 10 fills grans de l'Spotify, tota una sèrie d'aplicacions desenvolupades al caliu d'aquest exitós programari que encara ha de conquerir Amèrica.

En el món de la Web 2.0 no és incompatible el negoci amb la gratuïtat, i en un moment com l'actual, en què sembla que tot allò gratuït de la xarxa ha d'extingir-se per decrets legislatius o àvids i accelerats afanys de lucre, Spotify és un nou exemple de les quasi infinites possibilitats i sinergies favorables que representa facilitar l'accés a l'API de la teva aplicació.

M'explico: una API (Application Programming Interface) és un conjunt de funcions i procediments d'una aplicació que permeten l'intercanvi d'informació amb una altra aplicació (o més d'una). A Internet això vol dir que un programador o usuari ben documentat pot extreure informació en temps real d'Spotify i processar-la de manera que alimenti noves aplicacions.

Programmable Web és un recurs de primer ordre per conèixer el món de la Web 2.0 des del vessant de la programació. Per exemple, permet saber quantes i quines API s'han estat fent servir per generar noves aplicacions la darrera setmana...

D'això van aquests reculls d'aplicacions que complementen Spotify amb diverses utilitats. En qualsevol cas, si us agrada Spotify i en feu ús, trobareu útils i/o interessants aquestes aplicacions que beuen directament de l'original: col·leccions virtuals de música, llistes d'èxits, compartir llistes de reproducció, etc.



Per què no pensar que des de les nostres biblioteques també podríem oferir aquests innovadors serveis 2.0 combinats amb alguna mena de valor afegit com podria ser la pròpia col·lecció de CD?

dimarts, 19 de gener del 2010

Adéu a Nativa



Fa uns dies, a través d'un correu electrònic enviat a la llista de subscriptors, vaig saber que l'edició de la revista musical Nativa ha quedat aturada.

Els seus responsables, el col·lectiu Indigestió, exposen els motius que els han portat a prendre aquesta decisió. El primer, i segurament més important, és la manca de suport institucional, ja que "el suport econòmic i el reconeixement a la nostra feina, per part dels responsables de la política cultural a la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, ha disminuït i estat confús, particularment en el cas del Departament de Cultura de la Generalitat, i en els dos darrers anys. La viabilitat econòmica del projecte en el plantejament actual depèn molt d'ells. El mèrit del que hem pogut fer fins ara també ha estat seu. Però els precedents recents no ens inspiren confiança per continuar ". Com ja ve éssent habitual, el reconeixement i el suport per part de les administracions d'algunes iniciatives relacionades amb el món de la música és escàs o nul. Una llàstima.

El segon motiu és la insuficient implicació ciutadana. El seu crit de "fes-nos més independents" no ha aconseguit captar el número de subscripcions necessàries, ni per part de persones ni tampoc de col·lectius. I per últim, segurament conseqüència dels anteriors, el col·lectiu expressa que no pot o no vol assumir l'esforç necessari per continuar. Una llàstima també. Afirmen que tot i que el projecte és viu i té sentit, cal que el marc millori per fer viable un projecte cultural des de la societat civil com el que proposem. Per altra banda, Indigestió continuarà la seva activitat, però de forma més reduïda. Diuen que, tot i que la revista queda aturada, hi haurà nous projectes. Una sort!


Què era, o millor dit que és Nativa? La revista Nativa, a la qual estava subscrita alguna biblioteca pública de la ciutat de Barcelona, és una publicació musical mensual, de distribució gratuïta, editada per Indigestió i dedicada a la cultura musical de la capital catalana.

Nativa, com podem llegir a la pàgina web i expressen els seus responsables, "parla de la música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global, on totes les informacions i opinions estan extremadament instrumentalitzades per tot el que emeten els grans centres de informació".

Nativa opta, doncs, per la informació local "perquè és la que realment podem conèixer i divulgar de primera mà, no per un afany localista, sinó perquè pensem que només centrant-nos en la nostra realitat immediata podrem trobar un posicionament raonable davant de les músiques de tot el món"

El seu contingut se centra doncs en tot tipus de música produïda en l'entorn metropolità de la ciutat de Barcelona, en els músics d'aquí o que resideixen aquí. Però Nativa parla també de la indústria musical: "les discogràfiques que treballen aquí, les sales que programen, les tendes de discos... També de les accions portades a terme des de les administracions públiques. Tots aquests elements també defineixen i condicionen la nostra cultura musical i volem explicar-ho al lector interessat en la música"

Potser no era una cosa fàcil seguir treient número rere número per a uns gestors de, com hi diu a la web, músiques difícils. Potser es dirigien a un públic i àmbit minoritari. En qualsevol cas, amb aquest post només vull felicitar-los pels seus complets reportatges de reflexió, les seves editorials suggeridores i els seus articles i opinions crítiques, expressades tal qual. És una pena que iniciatives com aquestes desapareguin després de tanta energia posada en marxa i tanta feina feta.

Per sort, tots els números de Nativa es poden consultar a internet, aquí teniu el darrer número, el 52. Podem consolar-nos llegint alguna bona notícia com la que explica que la sala del barri d'Horta Louise Se Va incorpora a la seva programació de 2010 música en directe per a tots els divendres a mitja nit. Sí senyors i senyores, gran notícia.

Donant les gràcies a Nativa pel que ens ha donat fins avui i esperant que arribin millors èpoques per a l'organització, us deixo amb la música de Nueva Vulcano, banda barcelonina que segur han ocupat o haguéssin ocupat un espai en les següents edicions de la revista! qui sap, si el día de mañana..




Enviat per Mont

.

dilluns, 18 de gener del 2010

Conferència sobre tecnologies musicals a la Biblioteca Roca Umbert


La Biblioteca Roca Umbert de Granollers realitzarà una conferència sobre tecnologies musicals actuals que tindrà lloc a la mateixa biblioteca el proper divendres 22 de gener a les 19 h., en el marc de les activitats de Setmana Tecnològica de la ciutat (www.cdigital.cat).

La conferència porta el següent títol

"Les tecnologies musicals actuals com a eines per viure la música"

Xavier Serra, director del Grup de Recerca en Tecnología Musical de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, explicarà com les noves tecnologies (telèfon mòbil, iPod, Internet) ens poden ajudar a viure i gaudir millor de la música canviant les formes de crear, escoltar i, en general, d’interactuar amb els sons i la música.

En un moment clau per les àrees musicals de les biblioteques públiques, val la pena atendre a aquells professionals que estan apuntant i creant els camins contemporanis.


Divendres 22 de gener, a les 19 h

Més informació a la

BIBLIOTECA ROCA UMBERT
C. Enric Prat de la Riba, 77

08401 - Granollers
93 860 44 50
b.granollers.ru@diba.cat
www.rocaumbert.cat

divendres, 15 de gener del 2010

La Discoteca d'AMPLI, XLVIII: Deolinda



Abans no se'n vagin per l'Europa més fadista (Holanda i Alemanya), els hem tingut aquí, aô vivo, al Mercat de Música Viva de Vic. I si no ens visiten aquest 2010 ... almenys ens quedarà el seu primer disc "Cançâo ao lado", un dels millors discs de l'any 2009, de ben segur. Serien tal vegada, salvant totes les distàncies geogràfiques i musicals, una mica així com els Manel de Portugal? En fi, per mi han estat un dels millors descobriments musicals de l'any passat.

Una genial presentació del grup i del disc:



Deolinda són: Ana Bacalhau, veu; Pedro da Silva Martins, composició, textos, guitarra clàssica i veu; Luís José Martins, guitarra clàsica, ukelele, cavaco, guitalele, guitarra braguesa i veu; i Zé Pedro Leitâo, contrabaix i veu.

El projecte musical Deolinda neix el 2006, quan els músics Pedro da Silva i Luís José Martins conviden la vocalista Ana Bacalhau a cantar algunes cançons que havien composat. I ben aviat Zé Pedro Leitão, contrabaixista i actual marit de la solista, se suma a la banda per formar el quartet més original de folk portuguès dels darrers temps.

Deolinda s'inspira en el fado i la música popular portuguesa, tot i que també té tocs de música brasilera, jazz i pop. Les lletres expliquen la vida quotidiana i la manera de ser de diversos personatges portuguesos (tot i que poden ser també universals). Sempre són lletres plenes d'ironia i sentit de l'humor, amb tendència a riure's dels propis clixés i tòpics culturals i musicals.

El nom de la banda és un nom propi femení i es refereix a un personatge de ficció creat pel mateix grup que protagonitza bona part de les cançons: una noia soltera, poc atractiva, que viu a a Lisboa i pateix diversos mals d'amor ... sí, podria ser un bon fado.

Una bona recomanació per a les col·leccions de totes les biblioteques que estimin les músiques tradicionals lliures de prejudicis.

Web de Deolinda.
Deolinda a Myspace.
Deolinda a Youtube.

Enviat per Marta
mediatecabanyoles.blogspot.com

dimarts, 12 de gener del 2010

BarnaSants ret homenatge a Víctor Jara

.
Víctor Jara
fotografia d'Antonio Larrea

Una exposició amb els cartells històrics de la Fundación Víctor Jara; la presència de la vídua del cantautor i preservadora de la seva memòria, Joan Jara, així com el concert que oferirà el xilè Manuel García centren aquest nou homenatge.

Trenta-sis anys després del seu assassinat, el 18 de setembre de 1973, el poble xilè es va poder acomiadar del cantautor Víctor Jara el passat 5 de desembre donant-li una digna sepultura. El BarnaSants també ha volgut retre el seu particular homenatge a l'autor de Te recuerdo Amanda acollint una exposició de la col·lecció de cartells de la Fundación Victor Jara Exilio y Solidaridad, d'entre els anys 1973 i 1990. La iniciativa viurà un moment especial el dia 24 de febrer amb la presència de Joan Jara i de la secretària de la fundació, Gloria König, en un acte obert al públic. Dos dies més tard, el 26 de febrer, l'homenatge serà musical amb el recital que oferirà el jove cantautor xilè Manuel García.

DE L'11 DE FEBRER AL 7 DE MARÇ · AUDITORI BARRADAS (L'Hospitalet de Ll.)
ENTRADA LLIURE



Reportatge del Funeral de Víctor Jara, Santiago de Xile, 5 Desembre 2010




També dins l'AMPLI, el documental El derecho de vivir en paz dins la sèrie El vídeo del diumenge

.

diumenge, 10 de gener del 2010

El vídeo del diumenge : John Zorn's Masada Sextet

.
John Zorn


Tenim el plaer de presentar avui als lectors d'aquest bloc a un dels nostres músics més admirats.

L'obra de Johnz Zorn és immensa, eclèctica i sempre d'extraordinària qualitat. Aquest concert només és una petita mostra d'un univers creatiu aclaparador i fascinant que comprén pràcticament tots els gèneres musicals.

Poseu-vos còmodes i disfruteu d'un magnífic concert a càrrec d'un veritable geni de la música del nostre temps acompanyat, com sempre, per uns músics de luxe en una de les múltiples formacions del monumental projecte Masada.



Masada Sextet
Festival de Jazz de Marciac, Agost 2008



John Zorn - Saxophone
Joey Baron - Drums
Greg Cohen - Bass
Dave Douglas - Trumpet
Uri Caine - Piano
Cyro Baptista - Percussion





#1 Tharsis (part 1)



#1 Tharsis (part 2)


#2 Azazel (part 1)


#2 Azazel (part 2)


#3 Beeroth


#4 Psisya


#5 Haamiah


#6 Abidan


#7 Lilin





Article a Wikipèdia: http://en.wikipedia.org/wiki/John_Zorn
Website del label de John Zorn: Tzadik.com
Website de The Stone, el local de John Zorn a New York: http://www.thestonenyc.com/
MySpace de l'artista: http://www.myspace.com/johnzorn

.

dijous, 7 de gener del 2010

2009 - Primer any musical al SIS

El SIS (Servei d'Informació Selectiva) és una eina d'informació bibliogràfica per a biblioteques públiques que recull els títols bàsics dels diferents camps del saber.

Una de les tasques d'aques servei és l'elaboració de la Bibliografia selectiva de Novetats, una publicació trimestral, editada per la Subdirecció General de Biblioteques del Servei del Sistema de Lectura Pública de Catalunya, que ofereix una selecció de les novetats editorials més interessants en tots els camps, per orientar en el desenvolupament de les col·leccions de les biblioteques públiques.

Des de l'any 2009, a partir de la bibliografia temàtica De Música, la bibliografia compta amb un grup de treball permanent que selecciona enregistraments musicals per a cada edició. Una altra bona eina per a seleccionar la música que volem oferir als nostres usuaris i usuàries.

La música està agrupada per gèneres:

  • M0 - Músiques tradicionals i nacionals
  • M1 - Jazz i blues
  • M2 - Rock, Pop, Hip Hop, Soul, Electrònica
  • M3 - Clàssica
  • M5 - Bandes sonores i musicals
  • M7 - Enregistraments per a infants
  • MDVD - Enregistraments de concerts, pel·lícules musicals i documentals

Aquí teniu la darrera publicació:



Bibliografia selectiva de novetats Gener 2010 [PDDF]

Enviat per Marta
mediatecabanyoles.blogspot.com

dimarts, 5 de gener del 2010

La banda sonora de l'any: música popular catalana del 2009

En l'edició d'ahir del diari digital Vilaweb.cat es va publicar un interessant resum del més destacat dins la música popular produïda al país durant l'any passat.

Un reportatge de la periodista Bel Zaballa que amplifiquem des d'aquest espai, considerant que pot ser un recurs ben útil per als bibliotecaris musicals del país a l'hora de completar les col·leccions dels seus equipaments. En aquest sentit, aprofitem per recordar que dins el bloc AMPLI trobareu abundants discografies selectives que poden facilitar la tasca de selecció i adquisició de nous àlbums que enriqueixin el fons de la biblioteca.


La Banda sonora de l'any


Repassem els discs més destacats del 2009 i us oferim tot d'enllaços de vídeos i cançons

Anna Roig i l'ombre de ton chien, els Nens Eutròfics, Sénior i el Cor Brutal i el Petit de ca l'Eril són alguns dels debuts musicals més notables del 2009. Adés de cançó francesa, adés de pop naïf o de folk juganer, tots han publicat uns primers discs molt aplaudits. Aquest 2009 també en ha fornit obres que demostren la bona salut i la diversitat de la música que es fa al nostre país, com les de Joan Miquel Oliver i dels Amics de les Arts. També sobresurt, per la seva molt destacada aportació, Pep Gimeno, el Botifarra, que ha publicat el segon disc, 'Te'n cantaré més de mil'. Un recull dels discs més destacats, a VilaWeb TV.

El cantador de Xàtiva (entrevista amb VilaWeb TV) es dedica, de fa dècades, a investigar i a recuperar cançons tradicionals mig oblidades, o perdudes del tot. Gràcies a ell, aquestes cançons arriben a les generacions més joves, i ara com ara, la majoria del públic dels seus concerts és jovent que torna a cantar coses com la 'Malaguenya' o la 'Jota de Xàtiva'.

Redescobriments musicals

El 2009 fou un any de redescobriments. El de grups com Élena, que feia anys que no publicava cap disc i que amb 'Un cafè, setanta matins' va decidir-se resoludament pel català (videoclip de 'Plou'). També el de Remigi Palmero, que va trencar un silenci de quinze anys per treure onze cançons, amb veu i guitarra, sota el títol 'Sense comentaris' (entrevista amb VilaWeb TV). I el de Víctor Bocanegra, músic fundador, els anys vuitanta, juntament amb Pepe Sales, del grup Bocanegra, i que l'any passat va publicar un tercer disc, 'Fonografies'.

Bona salut de la música catalana

La música catalana viu un moment molt dolç, i hi han contribuït no poc els Manel, que van publicar el seu primer disc, 'Els millors professors europeus', el 2008 i que el 2009 es feren tips d'actuar a casa (concert a l'Apolo i concert a Constantí) i a fora. A més a més, Gerard Quintana ens va dar la seva visió de la ciutat de Barcelona a ritme de rumbes i sons electrònics amb 'Deterratenterrat' (videoclip 'Barcelona en colors)'. Le Petit Ramon s'ha inclinat definitivament per la formació Experimenta 3 (entrevista amb VilaWeb TV), amb la qual va treure el disc 'Acusticus Replica' (videoclip de la cançó 'I és dimecres'). Marc Parrot féu un repàs de la seva trajectòria en solitari amb 'Avions', un doble disc en què trobem les cançons més notables enregistrades en un concert pensat per a l'ocasió (videoclip de 'Avions). Al Tall va reivindicar la figura i l'obra del rei Jaume I, coincidint amb el vuit-centè aniversari del seu naixement, al disc i espectacle 'Vergonya, cavallers, vergonya'. Els Rosa Luxemburg ens van ensenyar 'Com cremar una ciutat' a ritme de rock (videoclips 'L'última tarda' i 'Autocompassió moderna'); els At Versaris van tornar a les trinxeres amb més hip-hop, recollit al disc 'A cada passa' (cançó 'Els orfes d'occident' al goear); i els Whiskyn's van acomiadar-se dels seguidors amb un àlbum recopilatori, 'Tres-cents seixanta graus' (videoclip 'Vitralls', cançó inèdita inclosa al disc).

També van eixir, durant el 2009, els últims discs de Sol i Serena ('Un segon'), Mara Aranda i Solatge ('Dèria'), Pascal Comelade ('Friki Serenata'), u_mä ('u_mä'), Orxata Sound System ('2.0 beta 1'), i a cavall entre l'any passat i el nou, l'últim disc de Cesk Freixas, 'La mà dels qui t'esperen' (entrevista amb VilaWeb TV).

El fet és que l'any 2009 vam poder comprovar com els músics de casa nostra van deixar de banda molts prejudicis per demostrar que el català és una llengua tan vàlida com qualsevol altra per a fer cançons de l'estil que sigui. Ho demostren discs com 'Eufòria 5 - Esperança 0' de Mazoni (videoclip 'Eufòria', 'Ei, que surt el sol' i entrevista amb VilaWeb TV); 'Bombón mallorquín' de Joan Miquel Oliver (videoclip 'Final feliç'); 'Viatge a Montserrat' de Quimi Portet' (videoclip 'Homes i dones del cap dret'); i un dels últims a sortir, 'Bed&Breakfast' dels Amics de les Arts (videoclip 'Per mars i muntanyes', cançó composta per a un dels discos que acompanyava el fanzine Malalletra i que el grup ha inclòs al disc).

Debuts destacats del 2009

Entre els discs de debut, hi ha 'Experiència gratificant' de Sénior i el cor Brutal, formació que va rebre el Premi Ovidi Montllor a la millor cançó ('El signe dels temps', videoclip). Amb un àlbum sense títol i força aplaudit, Anna Roig i l'ombre de ton chien van oferir força peces inspirades en la tradició de la cançó francesa amb tocs de jazz i pop (entrevista amb VilaWeb TV). També va debutar amb 'Ensaladilla' la formació la increïble història de Carles Carolina (videoclip cançó 'A peu pla'); amb 'Esquitxos ultralleugers' (videoclips 'Llenya d'alzina' i 'El vestit'), el projecte musical del poeta Josep Pedrals, els Nens Eutròfics (entrevista amb VilaWeb TV); i Maria Coma va fer el salt en solitari amb 'Linòleum' (videoclip 'Gat'). Finalment, un dels debuts més aplaudits fou el del Petit de ca l'Eril, que a principi d'estiu presentava les credencials i feia ben paleses les seves ganes de jugar amb les cançons al disc 'I les sargantanes al sol' (videoclip 'Mandolines tralarí').

dilluns, 4 de gener del 2010

L'Observatoire de la Musique (Cité de la Musique, Paris) analitza les plataformes de Streaming musical l'any 2009

.

La Cité de la Musique a Paris

La Cité de la Musique és un establiment públic de caire industrial i comercial sota tutela del Ministeri de Cultura francès que va ser inaugurat a Paris l'any 1995 i agrupa un conjunt d'institucions dedicades a la música.
Així, la Cité comprèn un amfiteatre, una sala de concerts (que pot acollir de 800 a 1000 espectadors), el Musée de la Musique (que conté una important col·lecció d'instruments de música clàssica datats entre els segles XV i XX), exposicions, tallers i importants espais de documentació musical entre els que destaca l'Observatoire de la Musique.

La creació de l'Observatoire de la Musique respon a una demanda professional, consistint en l'establiment d'un sistema d'observació consagrat a l'anàlisi de l'economia general de la cadena musical, dels seus recursos financers i comercials així com al peritatge i a l'evolució de les condicions generals dels seus sistemes de producció, de difusió i de comercialització. Des del moment del seu naixement, el març de 2000 a la Ciutat de la música, l'Observatori ha desitjat associar els professionals i els poders públics a la definició de les necessitats i dels usos de l'observació per tal que esdevinguin prescriptors i usuaris d'un sistema compartit d'observació. Tots els treballs publicats fins ara es troben aqui i el que destaquem i presentem avui en aquest post, gràcies a l'avís del nostre col·lega alsacià Xavier Galaup, és un dels més recents.

Es tracta d'un excel·lent anàlisi, rigorós i sistemàtic, de les principals plataformes de streaming musical durant l'any 2009: Deezer, iLike, jamendo, Jiwa, Last.fm, Songza, Spotify, Wormee i les conclusions resultants.

L'Observatori de la música ha realitzat una sèrie d'investigacions sobre el streaming musical, el qual apareix com un element fort dels nous usos establerts a la xarxa. Aquest estudi comparatiu de vuit llocs web i programaris de streaming permet també aclarir més àmpliament els components d'un mercat de substitució respecte al mercat físic, ja que els diferents modes de «consum» de la música no es resumeixen en l'acte únic del download (descàrrega) o adquisició de fitxers musicals. En efecte, presentat com la principal orientació del desenvolupament del «mercat» numèric, l'streaming musical, generalment legal i gratuït per a l'usuari, pagat pel mercat publicitari, formula una doble interrogació:
Estem davant un nou medi de difusió? ... Constitueix en tant que es tracta d'una difusió a la carta, un mode d'adquisició al mateix nivell que el download? ...
L'Observatori ha estudiat aquests vuit llocs web i programaris de streaming (en dies concrets i fixes) entre la segona quinzena d'agost i començament setembre 2009, comparant les ofertes, les funcionalitats i els serveis proposats a l'usuari. Aquests últims anys, en efecte, el fet de compartir ha pres una considerable importància considera amb l'èxit de llocs web com Skyblog, MySpace, Facebook i més recentment Twitter. Això ha tingut incidència sobre l'orientació presa per les plataformes estudiades, les quals, en tots els casos, han adoptat un xarxa social més o menys desenvolupada, a excepció de Spotify.
Si bé tots els llocs web i programaris estudiats proposen una solució gratuïta per a l'escolta i la gestió de playlists, alguns estan dotats d'ofertes de pagament«Premium». El seu posicionament al mercat es caracteritza sobretot pels seus serveis associats (el valor afegit).

L'anàlisi es basa en els següents punts: Opcions i funcionalitat de lectura, Video, Radios temàtiques i smartradios, Editorial, Social, Mobilitat i rendabilitat econòmica.



dissabte, 2 de gener del 2010

La Discoteca d'AMPLI, XLVII: Wanda Jackson.

JACKSON, Wanda. Queen of rockabilly: the very best of the rock 'n' roll years. London: Ace, 2000



Això és Let’s have a party, i només per aquesta cançó la Wanda Jackson es mereix uns discoteca a l’Ampli!!!


Si busqueu el gènere “rockabilly” a l’Allmusic, trobeu la definició de l’estil i us llista els artistes, els àlbums i les cançons més importants, doncs bé, dels 20 autors destacats només hi ha una dona: Wanda Jackson.

Wanda nascuda a Oklahoma al 1937, va guanyar als 17 anys, en un concurs de talents, 15 minuts diaris a la ràdio d’Oklahoma City. Allà la va descobrir Hank Thompson i la va reclutar al seu grup country The Brazos Valley Boys, amb qui enregistraria You can’t have my love, que seria el seu primer hit nacional a la Decca, el 1954.



Durant la seva primera gira pel país, al 1955 i 56, va actuar amb Elvis qui la va encoratjar a cantar rockabilly. Wanda a l’escenari, amb els seus vestits de flecos, els seus talons alts i les seves arracades va començar a triomfar.
Al 1956 signa per Capitol, on enregistraria diversos discos, amb un tema rockabilly en una cara i un country a l’altra: la seva carrera al principi anava alternat entre aquests dos gèneres.

Del 1958 és Fujiyama Mama, un èxit, que va arribar a ser número u... al Japó.



Amb el temps Wanda es va queixar que el fet de ser dona no li havia facilitat la feina: “Estava avançada al meu temps. La gent tot just començava a acceptar que un home fes el que es creia una música salvatge i rebel. Per descomptat no estaven disposats a acceptar una noia jove cantant aquest tipus de música. No va ser fins al 1960 que no vaig aconseguir un hit!
I aquest hit va ser el Let’s have a party que heu sentit al principi. La cançó original la va enregistrar l’Elvis al 1957 per la pel•lícula Loving you. Wanda el va enregistrar al 1958 pel seu primer àlbum (amb el mateix títol) però no va ser fins al cap de dos anys que no es va fer popular gràcies a un disck jockey de Des Moines que la radiava al seu programa.

Dels 60 als 80 va fer una mica de tot: tornar al country on va treure alguns èxits, ser número u a Alemanya amb un tema cantat en alemany, actuar a Las Vegas, casar-se amb un programador d’IBM, convertir-se al cristianisme i enregistrar diversos discos de gospel...
Darrerament es dedica a fer gires per Europa recuperant els seus èxits de rockabilly.


A les biblioteques tenim un parell de cds seus. Els podeu buscar consultant el catàleg.
El que avui us recomano és Queen of rockabilly, una recopilació d’Ace Records, que va sortir a la llum al 2000.
Reuniex 30 temes que cobreixen 7 anys, del 1957 al 1963, sense ordre. Des dels primers Hot dog! That made him mad, Fujiyama Mama o Let’s have a party fins a Long tall Sally o Rock you baby del 63. Inclou versions: Brown eyed handsome man, de Chuck Berry (la cançó parla de com n’arriba a ser de difícil la vida d’un negre en una societat blanca com la d’aleshores… imagineu-vos la polseguera que va aixecar Wanda, una noia blanca del sud, cantant-la); Slippin’ and slidin, de Little Richard i cançons composades per ella mateixa com Rock you baby o Mean mean man.






Agafeu-vos el cd de la biblio, o compreu-vos-el, i escolteu la veu ronca de la Wanda, i flipeu amb aquesta dona-terratremol (recordeu que eren els anys 50) que va ser anomenada “The sweet lady with the nasty voice”!

Miss D. ja ho va dir referint-se al rockabilly d’en Johnny Burnette: “sempre que sona té la facultat d’alegrar-me el dia”... a mi em passa el mateix amb la Wanda Jackson.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...