dilluns, 21 d’agost de 2017

Les dones en la història de la música clàssica

El proper dimecres 30 d'agost, a les 19h. a la sala d'actes de la Biblioteca Vapor Vell us oferirem una xerrada sobre les dones en la història de la música. Les perspectives de gènere dins qualsevol art no són sempre fecundes, semblen prioritzar el gènere a l'art. El cas de la música, com tants d'altres, és una bona excepció. 



Hi ha un bagul de preciositats sonores, compositives i interpretatives que ha restat ocult o confús en els grans noms. De Beatriz de Dia a Clara Shumann, de Nannerl Mozart a Cecilia Bartoli. Us convidem a coneixe'l.


A càrrec d’Antoni Trigueros.
Entrada lliure.
Aforament limitat.
Sala d’actes de la biblioteca (4a planta).

dimecres, 16 d’agost de 2017

La discoteca ambulant 8 - Randy Newman

Deia Juan Ramón Jiménez que l'escriptor que escriu com es parla arribarà més lluny i durarà més que l'escriptor que escriu com s'escriu. És una observació molt fina, i l'anem pensant mentre continuem corrent pel bosc. 

Juan Ramón era un home molt fi, i per un costat assenyalava l'art que només existeix pels tics dels seus temps, l'art artístic, diríem, i per l'altra planteja la dificultat de detectar la parla, la cultura espontània, sense sofisticacions tècniques, de l'ànima humana en cada època. 

Ens sembla que un dels últims en contribuir al cançoner natural del món és Randy Newman. L'estimen, i sembla mutu. 




Autor de trenta cinc discos (11 d'estudi, 24 bandes sonores) es pot dir que la seva música està feta de... cançons! Sembla mentida, què fàcil és dir-ho i què difícil arribar-hi. La seva música no necessita delays, reverbs, chorus, flangers, vocoders, bateries, processadors. Hi ha una veu, que pot ser dèbil, mig afinada, la veu de qualsevol, i una mà al piano o la guitarra. 


Aquest mes d'agost acaba de publicar un disc preciós. Es diu Dark Matter. Res ens ha animat més a oblidar les temperatures i seguir corrent pels camins de terra de Collserola. És, quina bendició, un altre disc de Randy Newman. Un altre lligall de cançons de cap època. El món exterior és una jungle. Amb Randy als auriculars estem a casa, a la casa més amorosa que vam estar mai. 



Aquí us deixem un concert de l'any 78. És Randy, cantant com es parla, cantant com es cantava, quan la gent encara cantava. Ara, si ha arribat més lluny o durarà més, ja no ho sabem. Tot passa, tot declina, tot es confon a l'immensa sopa cultural que ens distreu. De moment, a nosaltres ens consola la carrera, i un xic la vida, vull dir el dia. 

dijous, 10 d’agost de 2017

El document perdut d'una BIBLIOTECA MUSICAL IDEAL

A la segona edició del Bib&Play estava programada una presentació anomenada "La biblioteca ideal". Expliquen les cròniques que, per problemes de temps, no es va poder fer. Ens quedarem sense conèixer els somnis d'un grapat de musictecaris il·lusos. 

Queden, però, vestigis, apunts, imatges, croquis. Ens han arribat restes de la presentació perduda, provinents del 2027. Estem davant d'una DIMENSIÓ BIBLIOTECÀRIA DESCONEGUDA...




Benvinguts i benvingudes a la dimensió desconeguda. Acabem de desafiar les lleis de la física i hem viatjat al futur. Ara mateix som a l'any 2027. Les coses han canviat bastant en el món. Vivim una època de pau i prosperitat insòlites en la història de la humanitat: no hi han restriccions pressupostàries i la imaginació ha arribat al poder i als serveis.

Sí, amics, els robots s'han integrat en els equips de treball i tenen el seu propi conveni col·lectiu. Atenen al públic i  fan activitats formatives i lúdiques dins la biblioteca.
  

Però com hem arribat fins aquí?



Ahá! L’antiga Plaça de Toros de La Monumental feia anys que no s’utilizava. Durant dècades va ser el símbol d’un espectacle amb animals i després el símbol d’un abandonament. La ciutat tenia un forat, i era perfectament rodó! Al 2027 ens el trobem ben ple, i de quina manera! I de què! Hi ha un elegant edifici. A poc que ens hi fixem veiem que té la forma d’un plat reproductor de vinils. Un enorme rètol ens diu que allò ja no és la Monumental, sinó la OVNIMENTAL.


Què? al 2017 la ciutat de Barcelona no tenia cap mediateca pública? Ah no? No seria per falta de gent, ni per falta de música, ni per falta d’incentius, ni per falta de músics ni per falta d’atractiu de la música popular. Què seria? La gent del passat és ben rara!

Entrem! Farem una visita guiada per les seves cinc anelles i el braç de la instal·lació.



La Synesthesia Room, la primera anella de l’OVNIMENTAL. Es tracta un espai per a l'estimulació dels sentits. En aquesta àrea trobem diferents seccions que us aniré explicant:

El Chill Out:  el lloc que tothom voldria tenir a casa amb altaveus amb so direccional per escoltar tranquil·lament Lady Gagá mentre el que tens al costat escolta cants gregorians. No hi ha interferències i per tant s’eviten els conflictes típics de les biblioteques del passat quan els usuaris es barallaven per aquestes coses en els arcaics espais multimèdia. 
Recordeu com s’escoltava abans la música a les biblioteques? Els reproductors de CD’S que ningú utilitzava... sempre amb pols a sobre i els bibliotecaris saltant d’alegria quan algú els hi demanava uns cascos per escoltar música? Aix, què naïfs que érem abans...

Bé, a la zona Chill Out també es pot menjar i beure relaxadament mentre s’escolta alguna de les emissores de la biblioteca amb programes que els musictecaris realitzen o podcasts de les activitats. 

Una altra secció és aquesta zona Orwell, un espai multiusos on es projecten vídeos musicals i mash ups fets pels propis usuaris. Els mashups són combinacions musicals, sovint tenen una part còmica, però també esdevenen resums al·lucinants de la música, com aquesta, produïda a la vostra època.  

En definitiva, és una àrea destinada a honorar l’escolta, i amb això als músics i a la música. La música s’enregistra amb una atenció i una qualitat que sovint no casa amb la forma que s’escolta. Amb els anys vam descobrir que disposar d’un bon ambient i bons equips per escoltar-la era una part decisiva de la difusió d’aquest art. I per això és la primera anella de l’OVNIMENTAL. Us convido a que passeu a la segona anella. Endavant!



Oh, habitants del passat, oh testimonis del documents físics, oh màrtirs del préstec, benvinguts al laboratori musical  de la BIBLIOTECA OVNIMENTAL. Us podem donar una bona noticia: la música, com la literatura, ha arribat a tenir un espai de creació a la biblioteca. De la mateixa manera que es difonien els llibres es difonia l’escriptura mitjançant tallers al 2017. Es fomentava la lectura i també la creació. 10 anys després va pasar el mateix amb la música, que artística i humanament no és diferent de la literatura. La cultura ja no està entomada per les administracions com una font de subvenció o ofrena floral sinó com el rec d’un planter. La sort és que la música demana espais!

Si la primera anella era un espai d’escolta aquest és un espai de creació, un autèntic laboratori. L’ordre mental de qualsevol persona és sempre així: primer es pot escoltar, després volem probar per nosaltres mateixos. Dintre d’aquesta anella hi ha quatre espais, que us anirem mostrant si el jet lag del vostre viatge en el temps no us ha fatigat gaire.

El DISP! Aquesta área, com no, és un autèntica mostra de dispositius. Les empreses generen aparells contínuament, equips de so, amplificadors, reproductors inaudits, simuladors d’instruments, analitzadors d’espectres, altaveus, micròfons, pedals. Una biblioteca és un aparador de recursos, com de llibres, on la gent tasta, testa i tosta! L’espai és doncs un mostrari de la última tecnologia musical. El centre no gasta un duro en això, per què les mateixes empreses musicals volen mostrar els seus dispositius. El musictecari és format per aquestes mateixes empreses.

TEST: De la mateixa manera que testem els dispositius de so el ciutadà del 2027 té un espai per testar instruments. I, un cop més, primer sentim i després volem crear. L’espai inclou un taller per aprendre a fabricar, reparar i tunejar instruments.

SOFT: Ah, sí, això ja ho coneixieu i ens extranya ara, amb la potencia dels fets consumats, com és que no s’utilitzava això al 2017. La música s’enregistra i es tracta de forma digital des de fa més de 20 anys. Per això tot músic ha de manegar software de grabació, equalització, mescla i masterització. La música és carn de software. Els estudis virtuals són cent vegades més potents que els del 2017. Un professional tècnic forma i anima aquesta secció, que a més alimenta de continguts totes les altres.

REC: I si tenim un espai de dispositius, un altre d’instruments i un área de software… con no podríem tenir un espai de gravació? Aquest és un dels vivers de la biblioteca, un espai seminal. D’aquí surten músiques locals. No penseu que parlem de grups, que per això están els seus bucs d’assaig. Parlem aquí d’enregistrar els amateurs, els aprenents, la gent gran que recorda les seves coples, el veí que ho intenta, el nen que comença.

No ens entretinguem més. Ja heu vist la Synesthesia Room i el Laboratori. Us convido a que passeu a la tercera anella, on están els companys més bibliotecaris de tot l’OVNIMENTAL. Els musictecaris! Una espècie nascuda amb el mil·leni i que sembla que durarà tant com el propi mil·leni! Alguns es van agrupar sota el nom d’AMPLI però van acabar sent tants que es diuen ENORMI. Treballen en totes aquestes anelles, ben camuflats. Voleu un café? Sí, aquí es pot beure café ben a gust! Per què no beure café a una mediateca? Va, us trec 120 cafés i passeu a la següent anella… l’Espai Musictecari.





El 2027 l’aire ja no es compon només d’oxigen i diòxid de carboni, també conté informació. Els bibliotecaris s’han convertit en recol·lectors  i es dediquen a recollir i a seleccionar les partícules d’informació més adients per cada visitant (antics usuaris). El 2027 s’ha aconseguit dividir el codi binari i s’ha entrat de ple en l’era nano. Els recol·lectors emmagatzemen la selecció en condensadors semblants als papers secants de l’era psicodèlica.

La col·lecció física també es pot comprimir mitjançant la tecnologia de les Càpsules Hoi-Poi. Els antics taulells s’anomenen nodes i estan interconnectats. A cada planta de la biblioteca hi ha personal amb la formació més adient per la seva secció.
  
El Personal: Els recolectors provindran de diferents àrees de coneixement, però tots estaran formats en les tècniques més avançades de cerca  d’informació. Aquí podem veure com ha anat canviant el perfil professional:

Entre les qualitats dels recolectors es valorarà que siguin: Melòmans, Diletants, Que sapiguen tractar amb els usuaris

Funcions: Estimular la curiositat i el descobriment musical. Fer visible la col·lecció física. Generar compartir i difondre continguts híbrids de forma regular. Informar de la resta d’activitats de la biblioteca. Destacar els continguts creats per la biblioteca. Donar-los visibilitat. Crear comunitat.


LLEI I ORDRE: Les plataformes digitals s’hauran multiplicat i les llicències musicals també. La xarxa ha esdevingut una jungla de metadades on els músics sovint són estafats i els visitants (usuaris) es perden. Els recolectors estaran en contacte des del seu node amb diferents associacions de defensa dels músics i advocats especialitzats en drets. Però la principal missió dels recol·lectors és fer de la biblioteca un lloc on els visitants es sentin com casa.






El temps va donar la raó a l’àvia del Director Wilkins: no hay nada tan aburrido como cien juguetes juntos. Per sort, les biblioteques conservaven, lliures d’interessos empresarials, unes col·leccions creades amb equilibri temàtic, llibertat estètica, eclecticisme i gust col·lectiu.

Ben aglutinada a l’OVNIMENTAL la col·lecció està  formada per tot tipus de documents en diferents formats: llibres, partitures, premsa musical, bases de dades, enregistraments sonors i audiovisuals.

La biblioteca també preserva i difon els formats. I per això a Colekshon disposem de reproductors per a llegir qualsevol tipus de document: discos de pedra, maquetes, vinils, K7’s i qualsevol vídeo en format analògic i digital. I encara tenim un remotíssim reproductor de CD’s. Els vinils no han parat de girar, com la forma d’aquest OVNIMENTAL.

Els nostres usuaris a més a més, generen continguts per a la nostra col·lecció que després es difonen a través de diferents emissores de la biblioteca.

Una de les seccions de la nostra col·lecció que té més préstec són els instruments musicals. Els mateixos instruments que tenim al Laboratori es poden prestar: theremins, teclats, mandolines, guitarres, banjos, sitars,  washboards, bongos, timbals, flautes, clarinets, acordions, calaixos andalusos, castanyoles i ukeleles.

Per això una biblioteca de música no ho pot ser sense un Music Hall! Endavant!





L'OVNIMENTAL està obert a qualsevol iniciativa ciutadana relacionada amb la música. Tothom pot organitzar i realitzar les seves activitats perquè la biblioteca és un lloc viu i un aparador del que la comunitat fa o vol fer. Alhora, l’OVNIMENTAL és també el catalitzador, allò que aglutina, impulsa i vertebra totes les propostes culturals. Com aquestes:

Els Concerts
Fem una programació estable de concerts amb músics professionals i també d’amateurs de la nostra ciutat. Periòdicament els alumnes de música venen a la biblioteca i ofereixen un petit concert a l’hora de tancament.

Les Audicions
Els usuaris que volen educar el seu gust musical poden assistir a diferents audicions comentades al voltant de la història de la música. També poden assistir a les audicions de seleccions musicals de diferents professionals  així com d’usuaris aficionats. Dins les audicions fem cicles integrals de compositors.

Pràctiques, cursets de música i masterclasses d’instruments
Els estudiants o aficionats a la música poden realitzar les seves pràctiques amb els nostres o amb els seus instruments. Diferents músics s’encarreguen d’atendre les consultes.

Holograma i karaoke Club de Fans
Els fans d’Elvis, de Mozart o de Michael Jackson poden comentar amb l’holograma dels seus músics predilectes tots els aspectes que voldrien en relació a la seva música.

Exposicions, presentacions de discos, llibres i festivals, Maratons de jukebox i Visites escolars musicals... 

... i una biblioteca musical ha de tenir un bar! Un bar, és, per definició, un fòrum. Aquí s’ajunten els musictecaris, amb els veïns i es confonen els uns amb els altres. Senyores i senyors... el Replicants Bar!




El bar funciona independentment de l’horari de la biblioteca. És un lloc de trobada i conversa amb possibilitat d’enregistrar-les.

Els Replicants és un lloc on tothom sap el teu nom. Té 2 ambients diferenciats: diürn i nocturn, mé enllà de l'horari de l'OVNIMENTAL. 
Sonen les llistes de reproducció que ha generat la biblioteca.

Es creen amb diferents il·luminacions i amb un mobiliari fàcil de moure. Els terres es netejen sols i la gent que perd el decòrum i el saber estar són expulsats amb un mecanisme automàtic. Hi ha un espai sense wifi i només amb dispositius analògics.

Els cambrers de tota la vida conviuen amb androides. És un espai on els dj’s locals punxen regularment. Oferim l’espai a promotors locals de música de diferents estils. És un local més del circuït de sales de la ciutat. I sobretot “Els Replicants” és un lloc trash, underground.

...
...

Això és el 2027. L’únic que hem fet és imaginar, però poc. Tot el que heu vist ja existia al 2017, en trossos desperdigats pel planeta. Existeixen els amants de la música, la cultura popular, els professionals apassionats. Existeixen espais bibliotecaris amb possibilitats, els usuaris inquiets, els músics locals. Existeixen els divulgadors diletants, les tecnologies especialitzades, i una plaça sense ús públic. La biblioteca musical ideal està dispersa només cal ensamblar-la.
(El manuscrit s'acaba aquí)

(Imatges dissenyades per Moloko: www.molokolom.com

dimecres, 9 d’agost de 2017

Dos playlist de música folk!

Els companys de la Biblioteca del Poblenou (altrament dita Manuel Arranz) ens sorprenent periòdicament amb algunes playlists, filles de la seva predilecció per les músiques tradicionals. En ple estiu, ens passen dos playlists precioses que us animem a compartir:


Festival de música antiga del Pirineu:


En el Festival de música antiga del Pirineu (FEMAP) podreu gaudir de 49 concerts en 34 municipis, com es sol dir en un marc incomparable, música antiga als Pirineus, un còctel que funciona.



Festival de folk dins de les festes de Gràcia Plaça del Folk a la plaça del Sol:

  
Un any més arriben les festes de Gràcia i un any més a la Plaça del Sol, podrem gaudir de la Plaça del Folk. Ja sabeu del 15 fins el 21 d’agost podreu sentir entre altres Ballaveu, Ebri Knight, Quico Pi de la Serra, El Pont d’Arcalís, la Cobla Sant Jordi, Derrumband, Balkan Paradise Orchestra, etc. Vaja per ballar i no parar!


dijous, 27 de juliol de 2017

Pauk: "Creo des de cero, esculpint els sons a les meves màquines"

Aquest divendres Pauk (Pau Cabruja) presentarà el seu nou disc "Melancholic Anger" a la biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella, on ja va fer un taller. Fanàtic dels botons i els knobs des de ben petit, divendres Pauk els pitjarà i els farà rodar en directe per fer-nos sentir sons de ciència-ficció i com seria la vida en altres planetes. Aprofitem que encara som a la Terra per parlar amb ell. 


Pauk en directe 

El títol del teu nou disc, “MelancholicAnger”, reflecteix molt bé el seu contingut. Moments més frenètics amb tornades a la calma amb un punt de cansament. Igual que quan t’enfades molt i després de l’enrabiada  et sents exhaust. Per què vas triar aquest títol? 

Crec que el títol reflecteix bé el meu estil de música, va ser una definició que en van fer en una ocasió en un mitjà i em va semblar tant encertat que s’ha convertit en un disc

Va sorgir primer la idea i vas fer les cançons pensant en un concepte o anaves fent les cançons de manera indenpendent? 

Normalment faig les cançons de manera independent, no les he creat mai pensant que aniran totes juntes en un treball, però sí que agafen alguna cosa en comú quan les treballo pel directe.

IDM, drum’n’bass, jazz futurista, modern classical (el piano) i moments cinematogràfics. També hi apareixen veus de gent parlant. Per què et decantes per aquests estils? Són els que millor et permeten combinar electrónica i els sons més orgànics?

Si que busco sons orgànics últimament, però partint de 0, a banda de les veus que sí són gravacions, la resta de material és creat gairebé tot des de 0, esculpint els sons a les meves màquines. Últimament busco un so molt de ciència ficció, imagino com seria la banda sonora d’altres planetes i de l’univers, i a part dels pianos que sempre son presents busco un equilibri entre allò sintètic i allò orgànic.


El disc i els aparells de Pauk 

Quant temps has trigat a fer el disc? Quines són les teves influències?  

Aquest últim disc ha sigut el que més m’ha costat, portava 5 anys sense treure massa cosa, però n’estic plenament satisfet, ha sigut un temps d’autoaprenentatge i de concreció en un estil molt personal que crec que no es porta molt. Tot i tenir influències molt clares en la música electrònica com Venetian Snares, Squarepusher, Flashbulb… també trobo molt presents influències molt allunyades que m’han marcat a la hora de crear com Yann Tiersen o clàssics compositors de bandes sonores.

Japó sembla tenir un pes important a “Melancholic Anger”. Algunes veus i títols de les cançons són en japonès. ¿A què es deu? 

M’agrada molt tant la llengua com part de la cultura, i, a l’hora de crear tenen molts termes que conceptualment simbolitzen molt més que les pròpies paraules. I no us enganyaré pas, com a dissenyador gràfic considero que la tipografia en si ja és una obra d’art. Gairebé sempre prefereixo posar noms als meus temes en altres idiomes que no pas en català o en castellà, d’aquesta manera sembla que tinguin nom propi.

El disseny de la portada és molt atractiu. L’has fet tu? 

Si, és meu, va ser un treball molt agraït, el client no va posar cap objecció. 


                                                      Portada del disc 

Ets un enamorat del monome. Què t’aporta aquest instrument i quin pes té en el teu nou disc?

Si, el monome ha sigut la clau, sobretot dels meus directes. Des que va aparèixer aquesta graella de botons vaig sentir que era una eina molt encertada per comunicar-me amb l’ordinador ja que és totalment programable. Ets tu qui decideix que fa cada botó, i amb 256 botons, li puc dir moltes coses a les màquines.
Sempre havia volgut fugir del músic electrònic amagat darrere la pantalla del portàtil, i el monome és la clau en el meu setup.


Monome de 256 botons 


El teu anterior treball el vas editar al el segell californià Enpeg i també has publicat amb Analog Industries.  Com va ser treballar amb ells?

Crec que vaig complir, tot i la il.lusió que em va fer que des d’allà s’interessessin per la meva música. Però treballem en uns estils tant minoritaris que si el que volem és sortir a tocar, tot funciona millor a nivell local.

¿Per què has decidit tornar a editar amb Discontinu Records? Ens podries explicar com vas conèixer aquest segell? 

De fet mai he deixat Discontinu, des de que l’Enric, responsable del segell em va escriure un mail cap allà al 2007, després d’escoltar-me per Myspace i vam descobrir que gairebé érem veïns, no només col.laboro amb ell editant el meu treball sinó que hi col.laboro a tots nivells. Sóc part de Discontinu.

                                                                 Logo 

Fa poc vas participar a les “24 hores sòniques” d’en Marc Egea a la biblioteca del poble. Ens podries explicar què vau tocar, l’instrument que vas portar? Us coneixíeu d’abans?

A les 24 hores ja vaig pensar que m’encantaria participar-hi. El tema improvisacions em crida molt. Amb en Marc no ens coneixíem pas, i de fet, com que durant l’esdeveniment no es parla, encara no el conec. Però vaig disfrutar moltíssim parlant amb ell amb un altre idioma, amb el musical. Personalment crec que ens vam entendre prou bé tot i l’antagonisme del seu instrument i el meu. Jo hi vaig anar al migdia amb el sintetitzador modular, i al vespre amb un petit sinte molt compacte, però molt versàtil.
Sintetitzador modular 

Sinte petit i compacte 


Aquest divendres toques al jardí de la biblioteca. Ens pots explicar una mica com serà el teu directe? 

Per aquest directe he reciclat part del que vaig fer al Sònar, però com sempre, vaig perfeccionant el set. Tinc un reguitzell de recursos amb els que anar improvisant, partint dels esquelets dels temes del disc. Porto molta màquina per divertir-me. 
I divendres, també estrenaré un petit sistema de llums que he creat que es sincronitza totalment amb els sintetizadors modulars, possiblement causaré alguna baixa per atac d’epilèpsia…




dilluns, 26 de juny de 2017

"Ropa música chicos" de Viv Albertine, playlist del llibre



PUNK. Quan escoltem aquesta paraula, que amb la seva sonoritat rotunda avança un significat a l’alçada, probablement ens venen al cap conceptes com estètica anàrquica, subversió de l’ordre, radicalitat, rebuig a la societat i els valors establerts, rebel·lió contra l’autoritat. Tot això respira l’autobiografia de Viv Albertine, guitarrista del grup The Slits, recentment publicada per Anagrama. “Ropa Música Chicos” és un flashback al Londres de finals dels 70, una ciutat mutant i efervescent on els joves, insatisfets i descontents amb la societat que els seus pares els havien llegat, trobaven formes de transformar-la i fer-la a la seva mida. El punk va ser un revulsiu contra l’avorriment i un catalitzador d’idees i creativitat, sobretot musicals.

Foto: Viv Albertine i Sid Vicious

La Cara A del llibre de Viv Albertine, primera part de les seves memòries, es centra en aquesta etapa d’explosió creativa a la capital que esdevindria durant molts anys epicentre de la modernitat europea. Hi desfilen molts noms coneguts: Sid Vicious (amb qui Albertine mantenia una curiosa i bona amistat), Mick Jones (fundador i guitarrista de The Clash i la seva parella durant uns anys), Johnny Rotten (Sex Pistols), Johnny Thunders, Chrissie Hynde (The Pretenders), Neneh Cherry i, com no, Malcolm McLaren i Vivienne Westwood (pares del punk i de la seva estètica).

En aquesta part del llibre participem del que va ser el moviment punk, de les seves llums i les seves ombres. S’evidencien les dificultats de ser dona i dedicar-se a la música en una època en la qual les dones no pujaven a l’escenari amb una proposta musical tan arriscada i experimental com la que oferien les Slits: combinar rock amb reggae, free jazz i performance? Oh, my God! Sens dubte pioneres, les Slits es van avançar al moviment Riot Grrrl i van assentar les bases per al so folk-punk de grups com Violent Femmes o REM.



Però “Ropa Música Chicos” és molt més que una crònica vivencial dels anys punk a Londres. El llibre és també la història d’una dona que diu adéu a la seva joventut i deixa enrere la noia atrevida i rebel que va ser. Adéu als anys de punk, adéu a les gires, adéu a la música i benvinguda a l’edat adulta: cerca de feina, matrimoni, malaltia, desencís, experiències traumàtiques... La Cara B de les memòries ens parlen dels cops que dóna la vida, de crisis personals que ens canvien per dins i d’eleccions personals que ens capgiren: saltar a la incertesa o, en paraules de la guitarrista, “dir que sí al no-res” per recuperar l’esperit d’aquella persona que algun dia vam ser.

Una de les coses que més m’agrada del punk és l’actitud que abanderava: el tu també ho pots fer, tu també pots vestir-te com et sembli, pots viure com vulguis i fer el que vulguis a qualsevol edat sense renunciar a ser tu mateixa. Aquesta és l' actitud de “Ropa Música Chicos”, i Viv Albertine ens ho explica amb valentia, sense estridències, amb naturalitat i mirant-nos a la cara. Veritable PUNK.

PLAYLIST
Les cançons que l’autora va esmentant en el llibre. 
Banda sonora d’una època i de la seva pròpia vida.



ÀLBUMS 
Al llarg del llibre Viv Albertine escolta o esmenta els següents àlbums per ordre d'aparició: 


BEACH BOYS. Pet Sounds.

JOHN LENNON i YOKO ONO. Two Virgins.

CAPTAIN BEEFHEART. Safe as Milk.

DAVID BOWIE. Hunky Dory.

VVAA. Nice Enough to Eat. Island Records.

PATTI SMITH. Horses.





















IGGY POP. The Idiot.

RAMONES. Ramones.

DAVID BOWIE. Low.

LAURYN HILL. Consumerism.

DON CHERRY. Brown Rice.

SUN RA. Space is the Place.

BRIAN ENO. Another Green World.

KATE BUSH. Hounds of Love.

BOB DYLAN. The Freewheelin’ Bob Dylan.


Vivienne y Malcolm no sólo buscan escandalizar, irritar y provocar una reacción con su vestimenta, sino también inspirar un cambio de actitud. Los jerséis de mohair, tejidos con grandes agujas y el punto tan suelto que puedes ver a través de ellos, las camisetas con agujeros o con frases escritas a mano, las costuras y las etiquetas a la vista, que muestran la estructura de la pieza; ésos son todos parámetros que se reflejan en la música que hacemos. Está bien no ser perfecto, mostrar el funcionamiento de tu vida y de tu mente a través de tus canciones y de tu ropa. Y lo que hagas en la vida también es significativo a nivel político. Por eso somos muy despiadados con los defectos de unos y otros y por eso despreciamos la dejadez. 

VIV ALBERTINE. Ropa Música Chicos. 


Foto: Malcolm McLaren i Vivianne Westwood


dijous, 8 de juny de 2017

Les 24 hores de Marc Egea a la Biblioteca de Caldes de Malavella (Entrevista)

Marc Egea: "Alguns programadors arrufen el nas quan veuen que al grup hi ha una gralla o una viola de roda" 


Marc Egea  (Foto: Juan Miguel Morales)


En Marc Egea és un dels músics més singulars i prolífics del nostre país. Aquest dissabte estarà tocant 24 hores a la biblioteca de Caldes de Malavella. Durant aquesta volta de la terra sobre si mateixa, qui vulgui podrà acompanyar-lo fent qualsevol manifestació artística durant l'estona que cregui convenient. Properament Marc Egea presentarà disc i grup nou: Alenky és un quartet de jazz folk (i altres elements), que ha gravat el disc "Through the Looking-Glass" basat en el llibre de Lewis Carroll "A través del mirall". Serà el 22 de juny a les 20h a la Farinera del Clot. 


Cartell de les 24 hores de Caldes (Lali Pantone) 
      


           
                                                                  Anunci del disc d' Alenky


 Aquesta no serà la primera vegada que en Marc Egea toca a la biblioteca de Caldes. Aprofitant que el músic hi tornava li vam preguntar a la Mercè, la directora de la Francesc Ferrer i Guàrdia que ens expliqués com va conèixer en Marc: 

"En Marc Egea va venir per primera vegada a la biblioteca de Caldes  per celebrar el nostre desè aniversari, ara fa quinze anys. Ho va fer acompanyat de Francesc Ten amb el seu espectacle, que també trobem en disc: "Les ratlles del món" (2003), una selecció de poemes de Gabriel Ferrater, Salvador Espriu, Pere Quart, Perejaume i Joan Puigdefàbrega entre d’altres, que Ten recitava acompanyat de la viola de roda d’Egea.


Portada del disc



Va tornar el març del 2013 de la mà del conductor del nostre club de lectura que és també director teatral, l’Albert Mestres.  A partir de l’obra del poeta rossellonès Josep Sebastià Pons (1886-1962) Mestres va crear i dirigir l’espectacle poètic i musical "Senyor Gripau, Senyora Mort"  que vam veure al teatre de Caldes. La interpretació anava a càrrec d’Aina Huguet i Neus Pàmies, i la música de Marc Egea.  


 Marc Egea a la viola de roda (Foto: Lluís Serrat)


Ara torna i ja en celebrem 25. Aquesta vegada ens ofereixen aquest espectacle original i esperem que ple de sorpreses generades per l’espontaneïtat i creativitat que requereix... i de l’esforç físic dels artistes! Marc Egea és el Kilian Jornet de la viola de roda però ningú no ho sap encara."

Marc Egea entre plantes (Foto: Juan Miguel Morales)


Com i quan se’t va acudir tocar 24 hores seguides?

Va ser fa cinc anys, en plena crisi econòmica, espiritual i cultural, de la qual encara no n’hem sortit. Hi va haver moltes vagues, aleshores. De transports, de professors, de metges... Jo en vaig decidir de fer-ne una a la “japonesa”: enlloc de deixar de treballar, fer-ho desmesuradament.

Improvisaràs tota l’estona o prèviament hauràs preparat un repertori?

Mai no preparo un repertori, quan faig aquesta acció. Improviso. Això sí, porto tot un arsenal d’instruments, no sigui que em quedi sense saber què fer. La base de tot és la viola de roda i dispositius electrònics connectats a ella.


                                                    Marc Egea multinstrumentista


Per què vas escollir la biblioteca de Caldes per aquest espectacle?

La idea és fer aquesta acció un cop a l’any en un lloc diferent. Enguany, doncs, m’ha sortit la possibilitat de fer-ho aquí. Va ser l’Albert Mestres, el dramaturg i poeta, qui m’ho va suggerir. Ell hi té una casa, a Caldes de Malavella, i està molt vinculat culturalment a aquest poble.


                                                       Biblioteca de Caldes

T’acompanyarà durant aquestes 24 hores el poeta, actor i rapsode Oriol Sauleda. Com us vau conèixer? Us uneix el vostre gust per la improvisació?


Fa molts anys que el conec, l'Oriol. Ens coneixem de Sant Pol de Mar. Les primeres 24 hores les vaig fer al Museu de Pintura de Sant Pol. Ell va venir a participar quan feia poc que van començar i es va quedar fins gairebé al final. Des d’aleshores ell i jo som els “pals de paller” d’aquesta acció. Som els únics que hi estem 24 hores! La resta de participants entren en l’acció durant una estona al llarg de les 24 hores. S’hi afegeixen espontàniament ballant, cantant, recitant, tocant, cuinant, dibuixant, pintant, etc. Tothom qui vulgui pot participar. Tant l’Oriol com jo com tenim la improvisació com a base de les nostres respectives expressions artístiques. Ens hi movem còmodament, en la improvisació.

Al cartell de l’espectacle apareix una “manus guidonis”, que era una mena de guia o mètode que a l’Edat Mitjana feien servir els músics. Cada porció de la mà equivalia una nota dins d’un sistema hexacordal. ¿Per què l’has escollit com a imatge del cartell? Ens en podries explicar alguna cosa més?


Aquest any són les cinquenes 24 hores. Amb la il·lustradora Lali Pantone, qui va fer el cartell, vam pensar que la Mà de Guido representa, amb els cinc dits, el número 5. Però, a més, representa la cosa sònica, perquè, com bé dius, aquesta mà, la invenció de la qual s’atribueix a Guido d’Arezzo, servia per ajudar els cantants a trobar els semitons i a llegir la música a primera vista. Per tant és un símbol perfecte. La Lali, però, va fer la seva interpretació personal de la Mà.

                                                                    Mà de Guido barroca


Molts dels teus discs i espectacles s’inspiren en llibres. Què t’ofereixen els llibres que no trobis en la vida quotidiana o en les teves pròpies experiències?

M’ofereixen un punt de vista diferent de la realitat que ens envolta i de la vida quotidiana, i de vegades és molt més interessant i enriquidor. De vegades els llibres ens fan entrar a altres realitats i ens serveixen per sortir de la que ens envolta, sovint tan avorrida, tan previsible.


                                                        
 Un pou o un cau de llibres
                                                                       
El 22 de juny presentaràs el teu nou espectacle “Alenky. Through the Looking-Glass”. Inspirat en el llibre de Lewis Carroll, "Alícia a través del mirall". “Alenky”, el nom del grup, també és el títol de l’adaptació que el cineasta txec Jan Svankmajer  va fer d’Alícia al país de les meravelles.  Era una manera de fer referència a les dues obres de Carroll en una de sola? Què et va agradar d' "A través del mirall"? Acostumes a jugar als escacs? Alenky és una formació només creada per tocar "Through the looking glass"?

El juliol de l’any passat va fer 20 anys que toco la viola de roda. I per celebrar-ho vaig decidir de gravar 2 discos, amb músiques inspirades en els dos llibres de Lewis Carroll. El d’"Alícia al país de les meravelles", el vaig gravar tot sol, i encara no s’ha editat. La idea és fer un espectacle amb dansa i vídeo instal·lació, partint de les músiques.


Edicions 62. Trad. Salvador Oliva


Per presentar les músiques inspirades en "A través del mirall", vaig fundar Alenky, i voldria que no s’acabés en aquest projecte sinó fer-ne d’altres en un futur.
Aquests dos llibres són un bon canal per endinsar-te en altres realitats, com podrien ser, per exemple, la que ens ofereix la física quàntica, la poesia, les matemàtiques, la filosofia, etc. I moltes altres coses. Són una font inesgotable!


Edicions 62. Trad. Salvador Oliva


                                                  
A més de l’Oriol Sauleda, t’acompanyen a Alenky Manu Sabaté, Joan Antoni Pich i Arnau Obiols. Aquest músics provenen del folk, el jazz, la improvisació i la música clàssica. Havies col·laborat amb ells abans? Per què els has escollit?

Volia fundar un quartet amb músics provinents d’àmbits musicals diferents, ja que la meva música no s’encasella en un estil concret sinó que es nodreix de molts de diferents. I també volia que els músics fossin bons improvisadors, ja que la improvisació és una part important d’aquestes músiques. Amb algun d’ells, sí, ja hi havia col·laborat abans.


                                                        Alenky (Foto: Alba Sauleda)                                          

La idea era construir un espectacle que no fos un concert convencional sinó que hi hagués quelcom més. I l’Oriol era la persona perfecta per dur a terme aquesta idea: ell podia fer de Lewis Carroll tot ajudant el públic a entendre la història i el perquè de les músiques (cada un dels temes representa un episodi del llibre). L'Oriol és un gran comunicador. Sap moure’s per l’espai escènic amb tota llibertat. Pot improvisar, tot i que els textos estan preparats. És un perfecte Lewis Carroll: juganer però seriós. És l’acompanyant ideal pel món de l'Alícia.


                               
Caricatura de Lewis Carroll


Recordo que a “African Tales” tu mateix feies la introducció de dues peces. T’agrada combinar elements de diferents disciplines artístiques?

Sí, sempre. Crec que les diferents disciplines artístiques han de dialogar entre elles. De vegades ens encasellem massa: música, teatre, dansa...o en estils: jazz, rock, pop...Crec que les línies es travessen amb la intenció d'intentar explicar alguna cosa i fer que l'audiència entri en altres realitats, més enllà de la quotidiana.

Cartell del concert
                                         

També repeteixes col·laboració amb la il·lustradora Lali Pantone que ha fet la portada del disc. Les catorze il·lustracions restants inspirades en la música van incloses en el disc? 

Amb la Lali Pantone hem col·laborat plegats en uns quants discs, fent ella les cobertes. I, a més, vam publicar un llibre junts que es diu "Gineceu": ella va fer un seguit d’il·lustracions i jo vaig escriure un haiku per a cada una. L'imaginari de la Lali Pantone és perfecte per il·lustrar el món de l'Alícia. Dins de l'àlbum "Through The Looking-Glass", d’Alenky, estan incloses les seves 14 meravelloses il·lustracions, que representen 14 episodis del llibre.



                                                Il·lustració de Lali Pantone pel disc d'Alenky

El fragments de "Trough the looking glass" que es poden escoltar al teaser del disc són diferents entre ells. Alguns sonen força mediterranis. Buscàveu aquest so?


Com ja t’he dit, la meva música es nodreix de molts estils diferents: folk, jazz, rock, clàssica, antiga, contemporània... Però, és clar, un no pot escapar de l’imaginari cultural en què viu. Si aquesta música sona “mediterrània” o inclús catalana, és perquè evidentment som d’aquí.





Has tocat molts gèneres musicals diferents. Actualment molts festivals inclouen en la seva programació grups que uns anys abans només haurien tingut lloc al circuït de la “world music”. Creus que la teva música tindria cabuda al Primavera Sound o al Sònar? 

Tot i que jo no definiria Alenky com a “world music”, crec que sí tindria cabuda en algun d’aquests festivals que menciones. Suposo que per actuar-hi has de tenir uns contactes i un renom que encara no tenim. Tampoc som anglesos o dels EUA. Ni hem col·laborat amb la Björk. Perquè de vegades, saps, planeja un esnobisme i uns prejudicis tals en el món de la cultura que tot es fa una mica difícil. Alguns programadors arrufen el nas quan veuen que al grup hi ha una gralla o una viola de roda... en fi, ja canviaran les coses.



                                              
Marc Egea a través del mirall

 
















Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...