Bayreuth
és la ciutat alemanya on Richard Wagner va fer realitat el seu somni més
ambiciós: la Gesamtkunstwerk ( l'Obra d'Art Total) que incloïa la
construcció d'un teatre, el Festpielhaus (Teatre dels Festivals), concebut
i dissenyat pel mateix compositor per a la representació exclusiva de la
seva obra.
Des
de la seva inauguració el 1876, el Teatre acull cada estiu el Festival Wagner
on per primera vegada es va representar, al llarg de quatre jornades, la
monumental Tetralogia de l'Anell del Nibelung. Setze hores de
música amb gegants, nans, dragons, incest, traïcions, sacrificis, encanteris i
moltes coses més que us proposem analitzar al llarg de tres sessions.
Sessió
1: Richard Wagner: L'home i l'artista. L'Or del Rin
No patiu. Gràcies a les exposicions que hi fan, des de fa un temps ja podeu anar tranquil·lament a la Biblioteca de Catalunya i babejar amb el fons que tenen, sense témer que ningú us cridi l'atenció amb un irritat "No ho miris que es desintegra!".
Biblioteca de Catalunya
De les exposicions que s'han pogut veure durant l'any 2013 al carrer Hospital, 56 de Barcelona i que encara podeu visitar virtualment, aquí parlarem de les que s'han centrat en la música: Uns incunables del sonor: La col·lecció Regordosa-Turull de cilindres de cera. ¿L'Anki Toner té cilindres de cera? Perquè els cilindres de cera molen tant o més que els "dedodiscos" i els discos de pissarra. Els cilindres de cera van ser els primers suports sonors de la història en ser comercialitzats amb el fonògraf, aparell que Thomas Alva Edison patentà el 1878 i que va ser presentat a Barcelona, la primera ciutat d'Espanya que va rebre l'invent, el mateix any. El programa "Òpera en texans", va visitar la Biblioteca de Catalunya per consultar els cilindres de cera dedicats a aquest gènere i mostrar com s'enregistraven.
Logo de l'exposició
L'exposició "Uns incunables del sonor", arrenca explicant el context històric que li va tocar viure a l'empresari Ruperto Regordosa, el creador de la col·lecció. Regordosa era un apassionat del flamenc i de la ciutat de Granada. El seu germà Mariano, li va portar alguns cilindres de l'Argentina. Albèniz va enregistrar per a ell tres peces. A finals dels anys 60, els hereus de Regordosa va vendre la col·lecció al violinista Xavier Turull. L'any 2000 la Biblioteca de Catalunya va adquirir la col·lecció, que va completar amb la incorporació dels cilindres de Manuel Valls Gorina.
Fonògraf i cilindres
La visita virtual a l'exposició està dividida en sis àmbits que recorren els antecedents del fonògraf, els primers intents per enregistrar el so i recullen fotografies i articles de revistes de l'època que parlen de la presentació i recepció del llavors novedós invent. Expliquen i descriuen la col·lecció, el funcionament del fonògraf i com s'enregistraven els cilindres i també parla dels col·leccionistes i del seu context històric, dels gèneres -musicals o no- que s'enregistraven als cilindres, dels seus intèrprets i dels tresors que conté. I finalment hi ha una selecció d'àudios dels cilindres de la col·lecció. El so no és d'alta fidelitat però té un encant primigeni. Una exposició d'incunables que hauria de ser imperdible. Wagner col·leccionat per Joaquim Pena Quan escoltava Wagner, a Woody Allen li entraven ganes d'envair Polònia. Tot i les similituds de Catalunya amb el país de Joan Pau II i Solidarnosc, Wagner va entrar al principat de manera pacífica. Es considera que els introductors de l'obra wagneriana a Catalunya foren els compositors Josep Anselm Clavé (Barcelona, 1824-1874) i Felip Pedrell (Tortosa, 1941-Barcelona, 1922). Uns altres dos grans wagnerians van ser el metge Josep de Letamendi (Barcelona, 1828 - Madrid, 1897) i el crític musical Joaquim Marsillach (Barcelona, 1859 - Caldes d'Estrac, 1883), fundadors de la Societat Wagner i representants catalans al Patronatveiren de Bayreuth.
Cartell de l'exposició
Un altre personatge cabdal en la difusió de Richard Wagner i la seva obra a nivell nacional, va ser el musicògraf i crític musical Joaquim Pena i Costa (Barcelona, 1873 -1944). A més d'impulsar, cofundar i presidir l'Associació Wagneriana, va formar part de la comissió de l’Orfeó Català i fou cofundador i secretari de l’Orquestra Pau Casals, soci i col·laborador del Gran Teatre del Liceu i secretari de l’Institut del Teatre. Va deixar escrits i crítiques musicals remarcables en la premsa del moment, així com diverses traduccions i edicions d’obres wagnerianes. Els documents que conformen el fons personal de Joaquim Pena conservats a la Biblioteca de Catalunya, es van poder veure a l'exposició que l'esmentada institució va organitzar per commemorar el bicentenari del naixement de Wagner i com a reconeixement a l'esforç i dedicació a la música de Joaquim Pena. Pots visitar l'exposició aquí.
Joaquim Pena
La Biblioteca de Catalunya ha dedicat dues exposicions més a la música. No hi ha la possibilitat de visitar-les virtualment, però sí que us podeu descarregar els seus tríptics i veure els seus vídeos al you tube : Homs, veu de Gerhard
Tríptic
Robert Gerhard (1896-1970) es caracteritzà per ser un compositor molt personal i independent. Va ser el primer a introduir el llenguatge atonal i posteriorment el mètode dodecatònic a Espanya. Treballà a la secció de música de la Biblioteca de Catalunya. Era un enamorat de la música antiga hispànica i tractà els temes populars amb les tècniques musicals més avançades. També treballà en el camp de la música experimental i va escriure nombroses bandes sonores per a obres teatrals i cinema. Joaquim Homs (1906-2003), va ser deixeble de Robert Gerhard, de qui va escriure la biografia, "Robert Gerhard i la seva obra". Homs considerava el seu mestre i amic, com el compositor més important nascut al nostre país en el segle XX. Al llarg de la seva vida, Homs no deixà mai de reivindicar la figura i l’obra de Gerhard en tant que gran admirador seu, mitjançant la publicació d’escrits.
En paraules del mateix Joan Guinjoan (1931), pianista, compositor i director :
"Ignorant el futur crec en el present i solament aspiro a que le meves obres siguin un un viu testimoni del moment en el qual foren escrites". L'exposició "Guinjoan, ara i aquí" reviu els cinquanta anys del mestre dedicats a la composició i mostra com en la seva obra, el tarannà mediterrani conviu amb el pensament cartesià i l'interès per la ciència. Emoció i raó es llancen a la recerca de contrastos tímbrics i rítmics, per conformar una textura musical amb segell propi i un corpus musical ben singular. Els documents d'aquesta mostra exemplifiquen els vuitanta anys de Guinjoan i permeten celebrar públicament la donació del seu fons personal a la Biblioteca de Catalunya.
Parlar de Richard Wagner (Leipzig, 1813 – Venècia, 1883) és com fer-ho de tot un continent. Però és el bicentari del seu naixement i els números rodons, malgrat que sovint exageren l'encant del sistema decimal, propicien que recordem les seves partitures. L’obra d’aquest tità compositiu abasta una producció de desenes d’escrits i obres de teatre i centenars d’hores de música. Malgrat aquesta immensitat, la seva obra té algunes línies centrals, troncals, que permeten orientar-se per ella o, si més no, conèixer els trets més característics de la seva estètica. Intentarem mostrar-les amb tres exemples:
1) Tannhäuser(1845): Wagner tenia una inclinació natural per la òpera, gènere al que considerava ideal per transmetre la passió de la mitologia alemanya. Les nissagues històriques, els grans amors, les batalles, les heroïcitats. Un món on l’èpica impregna cada un dels moviments. ElTannhäuser és una mostra vibrant del seu primer art: complex, dens i apassionat. Enorme a la manera de Beethoven, amorós i llegendari a la manera romàntica. La lluita entre l’amor carnal i l’amor espiritual s’obren pas entre passatges musicals que semblen temples.
2) L’anell dels nibelungs (1874). La culminació de les seves passions estètiques i nacionals es podrueix amb aquest projecte immens. Wagner estudià meticulosament la sonoritat de l’orquestra, ampliant-la fins a límits megalòmans, per arribar a disposar del màxim de recursos possibles. Això va fer que construís un teatre ad hoc per aquestes necessitats: la famosa òpera de Bayreuth on cada any es continuen executant les seves obres. Posseïdor d’una cultura envejable, escriptor i tradicionalista, va emprendre el projecte de musicar tota la mitologia alemanya en una obra gegantina: l’Anell dels Nibelungs, al voltant de 18 hores de música. Aquest drama musical (denominació que el mateix Wagner emprava per les seves òperes) està escrit per ell fins l’última coma: la músic, el llibret i l’escenografia són decisió d’aquest home que considerava l’òpera com l’art total. Va trigar més de 25 anys en escriure-la. Nosaltres la podem sentir en un dia.
3) Parsifal (1882). Ja malalt, amb la mort rondant la seva ànima, i havent culminat la seva empresa operística principal (l’Anell dels nibelungs), Wagner es va encarar amb una vella idea: l’òpera Parsifal, que va culminar i estrenar un any abans de morir. En aquesta obra es mostra tota la saviesa contrapuntística que havia assolit al llarg dels anys i l’ús dels leivmotivs (petits temes lligats a certs personatges o moments de la trama). Es tracta d’un poema èpic medieval, o sigui una altra peça del monumental trencaclosques de tradicions germàniques que van marcar la seva estètica. L’obra té més de 4 hores de música, amb una orquestra i un cor de dimensiones, cal dir-ho. wagnerianes. Aquí teniu les primeres dues hores.
Però aquesta obra, ja s’ha dit, és pràcticament insondable, plena de pàgines als que val la pena tornar per conèixer-los en la seva fecunda profunditat. Tristan i Isolda, Els Mestres Cantors de Nüremberg... fites de l’orquestració que la nostra sensibilitat agrairà encantada. Sempre hi ha melodies soterrades, harmonies sorprenents, el testimoni d’un temps i d’una Europa que vetllava per una excel·lència artística arrelada en la universalitat dels mites autòctons.
Hi ha més de 450 entrades de Wagner a la Xarxa! Tot en aquest compositor resulta immens, i les nostres aproximacions són meres pinzellades. Aquí teniu a Wagner a la Xarxa: Wagner.
