"Bass Culture: la historia del Reaggae" de Lloyd Bradley, playlist del llibre

A Bass Culture: la historia del reggae descobrim com va evolucionar la música tradicional jamaicana, partint del mento, el calypso i el jazz jamaicà fins a arribar al reggae. Tot neix a finals de la dècada dels 50, moment en el qual van aparèixer els sound systems. Aquests eren autèntiques festes on, els sound men equipats amb un tocadiscos i grans altaeus portaven la música als dancehalls on se'ls requeria. Els primers sound systems destacats són el que van crear alguns del que, posteriorment, seran els grans promotors de la música jamaicana i l'ska, com Sir "Coxsone" Dodd, Prince Buster o Duke Reid.

Foto: Duke Reid

La rivalitat en aquests primers sound system era molt gran, i es basava en la capacitat de poder aconseguir temes exclusius que es convertissin en un èxit per al públic. El fet d'estar en una illa limitava l'arribada de música estrangera i quan algú podia portar un disc dels EUA i aquest agradava a l'audiència, els sound men s'encarregaven de guardar bé el secret de qui era l'artista i la cançó, rebatejant el tema en funció de les reaccions de la gent i del sound system que el tenia en propietat.

Foto: sound system

La demanda cada vegada més gran de música per part de l'audiència i la dificultat de l'exportació en exclusiva van portar a enregistrar els primers singles a l'illa de Jamaica, donant lloc al naixement de l'ska. Studio One, creat per Clement "Coxsone" Dodd, el segell anglès Blue Beat Records o, posteriorment, Trojan Records van ser alguns dels segells més importants que es van dedicar a difondre aquest nou estil musical.

A partir d'aquí, l'ascens i reconeixement de l'ska va ser imparable i la seva evolució també, derivant en altres estils com el Rocksteady, el Reggae, el Dancehall, el Lovers Rock o el Two Tone, aparegut  a Anglaterra a finals de la dècada del 70, i que va revitalitzar i actualitzar el gènere.

Foto: ska

Una història fascinant que s'escolta amb la playlist que hem preparat, on apareixen la majoria de temes que es citen en el llibre i que ens donaran una visió molt clara i completa de l'evolució d'un dels gèneres musicals més rics de la música negra.

"Fuego eterno: la historia de Jerry Lee Lewis" de Nick Tosches, playlist del llibre

Fuego eterno ens descobreix la trepidant vida de Jerry Lee Lewis, l'artista que va arribar a ser considerat per alguns com el veritable rei del rock and roll pel seu caràcter indòmit i salvatge. Descobrirem com va viatjar des del seu poble natal fins a Memphis decidit a gravar un disc d'èxit amb la discogràfica Sun Records i, al final, va acabar participant en la gravació del mític Million Dollar Quartet al desembre de 1956, una gravació en la qual va acompanyar a Elvis Presley, Carl Perkins i Johnny Cash.

Million Dollar Quartet

A partir d'aquest moment la fama de The Killer començà a créixer, i la gravació de dos exitosos singles com Whole Lotta Shakin' Goin' On i Great Balls of Fire el porta a ésser comparat amb Elvis Presley. Però l'ascensió meteòrica a l'Olimp del rock and roll va ser tant ràpida com la seva caiguda. Al viatjar a Londres per a realitzar una gira, la premsa anglesa va descobrir que la noia de 13 anys que l'acompanyava, Myra Gale, era la seva dona, amb la que s'acabava de casar. A partir d'aquest moment, la premsa sensacionalista anglesa va qualificar Jerry Lee Lewis d'autèntic monstre, i la gira va resultar un fracàs que va acabar amb la cancel·lació de la majoria de concerts i la deportació de Lewis cap als Estats Units.

Myra Gale i Jerry Lee

A partir d'aquí, tant la vida personal com professional de Lewis es va convertir en un autèntic i apassionant relat ple d'escàndols i anècdotes divertides. Tot això és el que trobareu en aquest fascinant llibre, que es llegeix com una novel·la d'aventures i que podeu acompanyar amb la playlist dels temes que van apareixent al llarg de la narració i que us facilitarà el recorregut musical per la vida de The Killer.

The Killer

Playlist del llibre: 

"Nuestro grupo podría ser tu vida: escenas del indie underground norteamericano 1981-1991" de Michael Azerrad, playlist del llibre

Nuestro grupo podría ser tu vida de Michael Azerrad és la història del moviment que va donar vida a l'escena de la música alternativa nord-americana durant la dècada dels vuitanta.

Sorgits després de la mort oficial del punk anglès, una part de la joventut americana desencantada, va intentar canalitzar, a través de la música, tota la ràbia que els generaven les polítiques conservadores de Ronald Reagan. Partint d'una actitud punk, basats en l'esperit Do It Yourself i en les ganes de tocar els instruments musicals encara que no en tinguessin coneixements previs, els joves van aconseguir difondre els seus ideals, gravar i publicar els seus propis discos i crear un circuit musical alternatiu a les grans discogràfiques. Van néixer centenars de fanzins, creats per fans i per als fans, que van servir per promocionar aquest moviment ignorat pels grans mitjans de comunicació, i van saber utilitzar les emissores de ràdio universitàries com altaveu per difondre el seu missatge i donar-se a conèixer.

A través de la història de tretze bandes representatives, podrem descobrir com es va forjar aquesta escena integrada per distribuïdores i discogràfiques independents, com SST, Dischord o Sub Pop, fanzines autogestionats com Maximum Rocknroll, Touch and Go o Search & Destroy que, amb el pas del temps, es van convertir en autèntics mitjans d'informació alternatius, i de com van aconseguir crear una xarxa de clubs, cases i locals de concerts que s'entenia al llarg de tot el país.

Des del hardcore polític de Black Flag, passant pel naixement del moviment straight edege, que promovia abstenir-se de beure alcohol, fumar i consumir drogues, i escoltant el rock alternatiu de Minutemen o Dinosaur Jr., el punk rock de The Replacements, el hardcore punk al llarg d'una dècada fins a arribar a la publicació de l'àlbum "Nevermind" de Nirvana l'any 1991, moment en el qual el rock alternatiu va canviar per complet i es va obrir al mainstream.

Azerrad ens explica en aquest llibre, ple d'anècdotes i entrevistes, la història d'aquests pioners de la música alternativa i de com, de mica en mica, van aconseguir canviar l'escena del rock a nivell mundial. Per poder gaudir-lo amb més intensitat, des de la Biblioteca Vallcarca i els Penitents hem creat aquesta playlist que inclou tots els temes que apareixen en el llibre i que donen una visió molt àmplia del desenvolupament d'aquesta escena.

"Ropa música chicos" de Viv Albertine, playlist del llibre

PUNK. Quan escoltem aquesta paraula, que amb la seva sonoritat rotunda avança un significat a l’alçada, probablement ens venen al cap conceptes com estètica anàrquica, subversió de l’ordre, radicalitat, rebuig a la societat i els valors establerts, rebel·lió contra l’autoritat. Tot això respira l’autobiografia de Viv Albertine, guitarrista del grup The Slits, recentment publicada per Anagrama. “Ropa Música Chicos” és un flashback al Londres de finals dels 70, una ciutat mutant i efervescent on els joves, insatisfets i descontents amb la societat que els seus pares els havien llegat, trobaven formes de transformar-la i fer-la a la seva mida. El punk va ser un revulsiu contra l’avorriment i un catalitzador d’idees i creativitat, sobretot musicals.

Foto: Viv Albertine i Sid Vicious. 

La Cara A del llibre de Viv Albertine, primera part de les seves memòries, es centra en aquesta etapa d’explosió creativa a la capital que esdevindria durant molts anys epicentre de la modernitat europea. Hi desfilen molts noms coneguts: Sid Vicious (amb qui Albertine mantenia una curiosa i bona amistat), Mick Jones (fundador i guitarrista de The Clash i la seva parella durant uns anys), Johnny Rotten (Sex Pistols), Johnny Thunders, Chrissie Hynde (The Pretenders), Neneh Cherry i, com no, Malcolm McLaren i Vivienne Westwood (pares del punk i de la seva estètica).

En aquesta part del llibre participem del que va ser el moviment punk, de les seves llums i les seves ombres. S’evidencien les dificultats de ser dona i dedicar-se a la música en una època en la qual les dones no pujaven a l’escenari amb una proposta musical tan arriscada i experimental com la que oferien les Slits: combinar rock amb reggae, free jazz i performance? Oh, my God! Sens dubte pioneres, les Slits es van avançar al moviment Riot Grrrl i van assentar les bases per al so folk-punk de grups com Violent Femmes o REM.

Però “Ropa Música Chicos” és molt més que una crònica vivencial dels anys punk a Londres. El llibre és també la història d’una dona que diu adéu a la seva joventut i deixa enrere la noia atrevida i rebel que va ser. Adéu als anys de punk, adéu a les gires, adéu a la música i benvinguda a l’edat adulta: cerca de feina, matrimoni, malaltia, desencís, experiències traumàtiques... La Cara B de les memòries ens parlen dels cops que dóna la vida, de crisis personals que ens canvien per dins i d’eleccions personals que ens capgiren: saltar a la incertesa o, en paraules de la guitarrista, “dir que sí al no-res” per recuperar l’esperit d’aquella persona que algun dia vam ser.

Una de les coses que més m’agrada del punk és l’actitud que abanderava: el tu també ho pots fer, tu també pots vestir-te com et sembli, pots viure com vulguis i fer el que vulguis a qualsevol edat sense renunciar a ser tu mateixa. Aquesta és l' actitud de “Ropa Música Chicos”, i Viv Albertine ens ho explica amb valentia, sense estridències, amb naturalitat i mirant-nos a la cara. Veritable PUNK.

PLAYLIST

Les cançons que l’autora va esmentant en el llibre. 

Banda sonora d’una època i de la seva pròpia vida.

ÀLBUMS 

Al llarg del llibre Viv Albertine escolta o esmenta els següents àlbums per ordre d'aparició: 

BEACH BOYS. Pet Sounds.

JOHN LENNON i YOKO ONO. Two Virgins.

CAPTAIN BEEFHEART. Safe as Milk.

DAVID BOWIE. Hunky Dory.

VVAA. Nice Enough to Eat. Island Records.

PATTI SMITH. Horses.

IGGY POP. The Idiot.

RAMONES. Ramones.

DAVID BOWIE. Low.

LAURYN HILL. Consumerism.

DON CHERRY. Brown Rice.

SUN RA. Space is the Place.

BRIAN ENO. Another Green World.

KATE BUSH. Hounds of Love.

BOB DYLAN. The Freewheelin’ Bob Dylan.

Vivienne y Malcolm no sólo buscan escandalizar, irritar y provocar una reacción con su vestimenta, sino también inspirar un cambio de actitud. Los jerséis de mohair, tejidos con grandes agujas y el punto tan suelto que puedes ver a través de ellos, las camisetas con agujeros o con frases escritas a mano, las costuras y las etiquetas a la vista, que muestran la estructura de la pieza; ésos son todos parámetros que se reflejan en la música que hacemos. Está bien no ser perfecto, mostrar el funcionamiento de tu vida y de tu mente a través de tus canciones y de tu ropa. Y lo que hagas en la vida también es significativo a nivel político. Por eso somos muy despiadados con los defectos de unos y otros y por eso despreciamos la dejadez. 

VIV ALBERTINE. Ropa Música Chicos. 

Foto: Malcolm McLaren i Vivianne Westwood

"Tu cerebro y la música" de Daniel J. Levitin, playlist del llibre

El professor universitari Daniel J. Levitin, antic músic i productor discogràfic des de mitjans dels anys 70 fins a principis dels 2000, aplica la investigació neurocientífica en el camp de la música per intentar explicar perquè algunes cançons o sons ens emocionen, ens porten a reviure moments, sensacions i sentiments i perquè tenim la capacitat de desestructurar mentalment cançons, fer-ne abstraccions i variar lliurement el seu tempo i ritme, sempre mantenint viva l'essència pròpia del tema.

Daniel J. Levitin

Aquest camp d'estudi de la neurociència que s'alia amb la psicologia cognitiva per explicar la influència de la música en el nostre cervell i el paper que juga en la vida dels humans, és el que Daniel J. Levitin desenvolupa al seu llibre Tu cerebro y la música. El estudio científico de una obsesión humana (2006), considerat el primer best seller sobre el tema, seguit per Musicofília d'Oliver Sacks (2007).

Partint dels aspectes fonamental del so i la música, amb una especial atenció al to com a element clau per a transmetre emocions a través d'ella, l'autor desenvolupa el seu treball investigant quines són les reaccions que es produeixen en el cervell amb l'escolta de determinades cançons i sons. També ens explica perquè som capaços d'esbrinar quina cançó estem escoltant encara que el seu tempo o instrumentalització siguin totalment diferents a la versió original.

A base d'experiments, Levitin va traçant un mapa de les reaccions que es produeixen al cervell amb determinats sons, tons, timbres, ritmes, harmonies, etc. a mida que va fent petits descobriments, com per exemple: la preferència del nostre cervell pels ritmes senzills; la realització per part del cervell de càlculs neuronals molt complexos per aconseguir identificar els girs melòdics o ritmes destacats en les diferents versions de temes musicals; com funciona la memorització de les lletres o el timbre d'una cançó i com les podem recuperar per reconèixer els temes en diferents instrumentalitzacions.

Per il·lustrar tots aquests temes, s'utilitzen múltiples exemples sonors, que són els que recollim a la playlist d'Spotify que us oferim. Una llista amb totes les cançons que l'autor va citant ordenades a mida que van apareixent. El complement ideal per a descobrir com reacciona el nostre cervell davant la música a través d'aquesta obra recomanable tant per a professionals i estudiants, com per al públic en general.

“Si todos oímos la música de forma diferente, ¿cómo podemos explicar que algunas composiciones puedan conmover a tantas personas, el Mesías de Haendel o “Vincent (Starry Starry Night)” de Don McLean, por ejemplo? Por otra parte, si todos oímos la música del mismo modo, ¿cómo podemos explicar las amplias diferencias de preferencia musical? ¿Por qué el Mozart de un individuo es la Madonna de otro?”. 

Daniel J. Levitin. Tu cerebro y la música. 

MOZART: 

MADONNA: 

Una història del Cool Jazz en 100 cançons

Foto: Gerry Mulligan per Bob Willoughby

La Biblioteca Vallcarca i els Penitents continua la sèrie de playlists a Spotify que ens apropen a diferents estils musicals dins de l'ampli ventall de la música negra afroamericana. Aquest cop el Cool Jazz és el protagonista.

El Cool Jazz és un estil musical que va sorgir un cop el bebop, el moviment més renovador de la història del jazz, va començar a minvar la seva influència. Ràpidament va ser conegut com West Coast Jazz, ja que la majoria dels seus músics provenien de la costa est dels Estats Units, a diferència del bebop, la procedència dels quals era majoritària de Nova York i els seus voltants.

Es tracta d’un estil més relaxat i orquestral, allunyat de la improvisació i els ritmes accelerats del bop i és va fer molt popular entre les noves generacions de músics blancs, amb Chet Baker, Gerry Mulligan o Stan Getz al capdavant.

Tot i que és consideren les gravacions de Miles Davis de finals dels 50, recopilades en l’àlbum The Birth Of The Cool, com l’inici d’aquest nou moviment, els rastres d’aquest estil ja és poden intuir en gravacions de Bix Beiderbecke, Red Norvo o Claude Thornhill durant els anys 20 i 30.

L’evolució d’aquest estil, des de les seves primeres expressions, és el que podeu escoltar a la playlist “Una història del Cool Jazz en 100 cançons”que hem elaborat des de la Biblioteca Vallcarca i els Penitents  a partir de la selecció de temes que va realitzar el destacat crític musical Ted Gioia per a la web  www.jazz.com.

Els imprescindibles del jazz segons la Biblioteca Vallcarca i els Penitents

Quins són els millors discos de la història del jazz? Pregunta complicada de respondre i encara més pels aficionats a un gènere que té més d’un segle de vida, tan permeable que s’ha reinventat constantment, fusionant-se amb altres músiques i evolucionant en funció del geni i l'audàcia dels músics. Trobem abundant bibliografia que intenta posar fil a l’agulla, tant llibres publicats com llistes de seleccions a Internet realitzades per crítics musicals i pels mateixos aficionats.

Des de la Biblioteca Vallcarca i els Penitents hem contrastat les fonts d’informació musical més rellevants per tal d’elaborar una llista que reculli quins són els àlbums més valorats en aquestes fonts d’informació.  Per fer la tria, hem escollit unes quantes de les llistes més destacades a internet, com 100 Essential Jazz Albumsde la web newyorker.com, The 100 Jazz Albums That Shook The Worldde jazzwisemagazine.com, 100 Greatest Jazz Albums Of All Timede noiseaddicts.com, o els llibres Los 100 mejores discos del jazz de Jorge García García , The Penguin Jazz Guide: The History of the Music in the 1001 Best Albums, The Essential Jazz Recordings: 101 CDs de Ross Porter o la Core Collection de la Penguin Guide to Jazz, que és una selecció de les 200 obres més importants de la història del jazz, entre d’altres. 

A l’hora de seleccionar els àlbums, ens hem guiat per la posició en la qual es trobaven situats cadascun d’ells a les llistes, els hem valorat i donat una major puntuació als discos que és trobaven entre les primeres posicions. El resultat és la guia “Imprescindibles del Jazz”, una tria que intenta ser una eina útil per apropar als nostres usuaris al món del jazz i a les obres i als artistes més destacats.



Per completar la guia hem creat la playlist “Una història del Jazz”, a la qual s’inclouen les interpretacions recomanades per Ted Gioia en el seu llibre La historia del Jazz (Turner 2002), un total de 270 temes ordenats cronològicament.

Llibres amb banda sonora a la Biblioteca Vallcarca i els Penitents

Llibres amb banda sonora és una col·lecció de playlists a Spotify basades en els llibres musicals més destacats disponibles a la Biblioteca.

Les playlists dels llibres amb banda sonora són una eina útil per escoltar les cançons que l'autor va citant en el text, a mida que van apareixent, d'una manera senzilla i ordenada.

Aquests llibres s'identifiquen mitjançant una etiqueta amb la frase "Llibre amb banda sonora" i un codi QR que reenvia a la playlist.

A la Biblioteca hem realitzat un flyer amb tots els llibres que disposen de playlists a Spotify. El flyer el posem a disposició dels usuaris a l'àrea de música i al taulell de préstec.

El llistat de llibres amb banda sonora és el següent:

GREIL MARCUS. Escuchando a The Doors. Contra, 2012.
https://goo.gl/GQOn6a (122 cançons)

CHARLIE GILLETT. Historia del rock: el sonido de la ciudad. Ma Non Troppo, 2008.
https://goo.gl/jqHKvg (1531 cançons)

GREIL MARCUS. Mistery Train: imágenes de América en la música rock & roll. Contra, 2013.
https://goo.gl/tTbgzT (982 cançons)

TED GIOIA. Blues: la música del Delta del Mississippi. Turner, 2010.
https://goo.gl/JrMVvG (503 cançons)

ROBERT DIMERY. 1001 canciones que hay que escuchar antes de morir. Ma Non Troppo, 2008.
(982 cançons)
https://goo.gl/auD64j

SIMON REYNOLDS. Postpunk: romper todo y empezar de nuevo. Caja Negra, 2013.
(679 cançons)
https://goo.gl/kjN5kG

JUNE SKINNER SAWYERS. Bruce Springsteen: más duro que los demás: el boss a través de sus 100 mejores canciones. Ma Non Troppo, 2008.  (146 cançons)
https://goo.gl/YHdGky

Si voleu aconseguir, per als vostres exemplars, les etiquetes amb els codis QR que remeten a les playlists dels llibres, envieu-nos un correu a: b.barcelona.pe@diba.cat 

"Postpunk : romper todo y empezar de nuevo" de Simon Reynolds : playlist del llibre

Simon Reynolds és un dels crítics culturals i articulista britànics més rellevants de l'actualitat. És autor de diferents assajos com Retromanía: la adicción del pop a su propio pasado (2012), Energy Flash: un viaje a través de la música rave y la cultura de baile (2014), o Postpunk: romper todo y empezar de nuevo (2013), dedicat aquest últim a desgranar la història d'una de les corrents musicals més eclèctiques amb voluntat de trencar amb les convencions musicals precedents a partir de diferents propostes sonores i estètiques a l'avantguarda.

A finals dels anys '70 i a principis dels '80 van aparèixer a Anglaterra i als Estats Units una ingent quantitat de grups que volien experimentar i fer tabula rasa amb els paràmetres del rock vigents fins el moment. A partir del llegat del punk van explorar nous territoris a l'incorporar les tècniques de producció del dub i la música disco, les radicals estratègies compositives del krautrock, la música contemporània i el free jazz, la música jamaicana, el groove o el funk.

Molts del músics post-punk van provenir de l'entorn de les escoles d'art i això va marcar tant les propostes escèniques, que podien inspirar-se en el teatre de la crueltat d'Artaud per tal de trencar les barreres entre el públic i l'escenari, com les lletres de les cançons sovint influenciades per escriptors de la ciència ficció radical com J. G. Ballard, Philip K. Dick i William S. Burroughs. Els lletristes, a més, sovint adoptaven les tècniques del collage i del cut-up.

Postpunk: romper todo y empezar de nuevo és un inventari d'aquells grups que van obrir nous horitzons en el rock. Molts d'aquests grups van gravar discs innovadors però mai van arribar més enllà de l'estatus de grups de culte havent-se de conformar amb haver influenciat a bandes posteriors com Red Hot Chilli Peppers, Nine Inch Nails, Radiohead, The Rapture, LCD Soundsystems, Franz Ferdinard o Interpol.

A partir del llibre, la Biblioteca Vallcarca i els Penitents us torna a proposar un recorregut sonor per tots aquells temes i grups que l'autor va comentant. Sens dubte, una oportunitat de submergir-se sense perdre's en el vast territori d'una corrent musical que va engendrar incomptables gèneres i escenes dins el rock. Aquí teniu la playlist:



"Post" es un prefijo muy útil e interesante, que además suele descolocar a la gente. A mi me gusta su uso en post-punk y post-rock, pero también en la post-psicodelia: Soft Machine, Robert Wyatt y hasta Brian Eno, que no son exactamente el "verano del amor" pero tienen bastante de esa música atmosférica y libre de ataduras. Y también lo de post-metal para todos esos grupos que hacen cosas muy experimentales con sus guitarras desde la habitación de su casa. Para mí, además, conecta con el postmodernismo, que no significa un cambio de dirección respecto al modernismo, sino más bien una forma de complicarlo.
Simon Reynolds. A: Después del punk: Destruir todo y empezar de nuevo (Article de Darío Prieto aparegut a El Mundo, el 26/02/2014)

"1001 canciones que hay que escuchar antes de morir" de Robert Dimery (ed.) : playlist del llibre

Si hi ha alguna certesa en aquesta vida és que morirem. Sí, sentim donar-vos aquesta notícia inesperada. Així que pel que sembla, no podreu llegir tots els llibres que desitjaríeu, ni veure totes les filmografies dels millors directors de cinema ni escoltar tots els discos ni descobrir tots els músics que us agradaria. Ergo, heu de seleccionar intentant no morir abans d'hora en l’intent.

Si el que voleu és conèixer quines són les millors cançons de la història de la música popular o quines són aquelles que val la pena escoltar per algún aspecte que les fa singulars, no cal que consulteu muntanyes de llibres ni que us deixeu les pestanyes a la pantalla del PC buscant informació a Google. Un equip de periodistes i crítics musicals encapçalats per l’editor Robert Dimery us han fet la feina recollint en un volum de 900 pàgines aquelles cançons que consideren que són imprescindibles d’escoltar abans de traspassar.

Cada cançó seleccionada descobreix una història i ens dóna unes pinzellades sobre el talent del músic que la va concebre. I tot assaonat amb dades rellevants i anècdotes sorprenents. Els gèneres que contempla abarquen des de la música d’arrels nord-americana (jazz, blues, soul), fins a la chanson francesa, el fado portugués, el flamenc espanyol,  el calipso caribeny, la bossa nova i, com no, la música popular per excel·lència: el rock and roll.

A més de l’indubtable interés que tenen la selecció i la informació recollides, el llibre s’il·lustra amb fotografies a tot color.

Un segle d’història de la música popular en un sol llibre que ara també podeu escoltar a través de la playlist que us hem preparat a la Biblioteca Vallcarca i els Penitents, perquè volem nodrir la vostra curiositat sense que perdeu el temps pel camí.  Que la vida corre.

  

"Bruce Springsteen: más duro que los demás : el boss a través de sus 100 mejores canciones” de June Skinner Sawyers: playlist del llibre

El 14 de maig Bruce Springsteen arrasava al Camp Nou fent gala, encara als seus 66 anys, de la seva força i presència escènica. El gran ídol de la música americana tornava a tocar la fibra, com pocs poden presumir de fer-ho durant dècades, a una allau de fans incondicionals que ja sabien que The Boss mai els decebria. 65.000 persones lliurades en cos i ànima durant 3 hores i mitja, com sol ser habitual en els seus concerts maratonians, corejaven embogides el seu repertori. Una nit gloriosa en un estadi on sempre triomfa la passió.

Per mantenir l’encís dels fans, des de la Biblioteca Vallcarca i els Penitents hem creat una playlist amb les millors cançons del músic nord-americà a partir del llibre Bruce Springsteen : más duro que los demás : el boss a través de sus 100 mejores canciones de June Skinner Sawyers. Una bona forma de preparar-se per cantar les cançons al proper concert d’aquest “curandero de multitudes”, com bé el definia el periodista Luis Hidalgo en la seva crítica del concert al Camp Nou.  

Aquest llibre el trobareu a la Xarxa de Biblioteques públiques de Barcelona. 

Música Prohibida... per la BBC

Del 30 de maig al 2 de juny, la Biblioteca Vapor Vell i la Biblioteca Vallcarca i els Penitents vam realitzar el cicle d'audicions comentades Música Prohibida a través del qual oferíem un petit recorregut pels estralls de la censura a la música.

Podem pensar que la censura, també en la seva dimensió musical, és més pròpia de règims no democràtics, de països on la llibertat d'expressió és un dret retallable. Tenim ben fresc l'exemple de la censura a Espanya durant el Franquisme que es va aplicar durant 40 anys a tota les formes d'expressió cultural.

Però la censura no és exclusiva de les dictadures. En les democràcies es censura i molt, sense anar gaire lluny trobem un bon exemple al país de l'avantguarda musical, el país democràtic per excel·lència, baluard de la llibertat d'expressió, bressol de diferents subcultures juvenils (teddy boys, mods, skin heads, punks, gòtics, indies... ) que afavorien l'expressió individual i subvertien els valors de la societat. Sí, estem parlant de la censura a la Gran Bretanya. 

Com a mostra de l'acció censora a la Gran Bretanya, us presentem una playlist on es recullen moltes de les cançons que han estat censurades per la BBC (la Corporació Britànica de Difusió) dels anys 30 fins a l’actualitat, temps durant el qual la radiotelevisió pública anglesa va prohibir l'emissió de determinades cançons i va vetar les actuacions en determinats programes d’una llarga llista d’artistes, entre els quals hi trobareu a gent com Ella Fitzgerald, Bob Dylan, The Beatles, Frank Sinatra i molts altres als quals se’ls va censurar.

La censura a la ràdio britànica ha prohibit per les raons clàssiques que ens té acostumat aquest "art" de la mordassa: lletres amb contingut inadequat per la moral benpensant o explícitament sexual, referència a drogues i considerar cançons políticament incorrectes o irreverents amb els poders de l'Estat.

Esteu preparats per escoltar tanta música immoral, irreverent, sexual i políticament incorrecta? Després d'escoltar la playlist, les vostres oïdes no tornaran a ser les mateixes.

"Blues: la música del Delta del Mississippi" de Ted Gioia: playlist del llibre

Un cop acabada la monumental  i aclamada Historia del Jazz (Noema, 2010), l’historiador i crític musical Ted Gioia va continuar el seu viatge per la música i la cultura afroamericanes en la seva obra "Blues: la música del Delta del Mississippi" (Turner, 2010).  

Foto: Ted Gioia

Aquesta aventura, igual d’intensa i emocionant, comença en els Minstrels,  espectacles teatrals on es ridiculitzava a la gent de color, travessa els camps de treball de les grans plantacions de cotó i s’atura a les presons del Delta per recollir el llegat de les worksongs. En el seu viatge acompanya a WC Handy (considerat el “Pare del blues” ) el dia que es va creuar amb un músic negre que interpretava, amb la seva guitarra desafinada, el que es considera un dels primers blues coneguts, el “Yellow Dog Blues”. 

Repassa les primeres gravacions i èxits de Bessie i Mamie Smith. Recorre els camps de treball amb Alan Lomax a la recerca de la pista dels primers i oblidats cantants, com Blind Lemon Jefferson, Charley Patton o Son House, en l’intent de deixar constància a la posteritat d’una música que anava més enllà de l’estrictament musical esdevenint una forma de vida. També coneixerem la tràgica història d’alguns antics bluesmen, com el maleït Robert Johnson  i d’altres grans músics que van donar vida i forma a aquest gènere.

Foto: Parchman Farm (Penitenciaria Estatal de Mississipí), anys 30

Gioia, relata l’arribada de la mecanització a les feines del camp, la migració dels treballadors agrícoles del sud cap a les ciutats industrials del nord, una mà d’obra que es va emportar la seva música a Kansas City, St. Louis, Chicago o Nova York. Altre fet clau en aquesta història és la introducció de la guitarra elèctrica per part d’artistes com T-Bone Walker, John Lee Hooker o Muddy Waters que donarà lloc a una àmplia divergència i popularitat d’estils facilitant que el blues s’estengués al llarg de tot el territori dels Estats Units.

Foto: Maxwell Street Market, Chicago. 1950

A  més a més, l’autor ens fa viure el revival que es va produir en la dècada dels 60, quan el públic majoritari i els nous músics van redescobrir els antics bluesmen i les seves primitives gravacions, gràcies als treballs previs de Lomax i altres antropòlegs musicals, apropant així els antics sons a un nou públic que seria l’encarregat de modelar el blues en el futur. Acabarem el viatge gaudint de la popularitat amb la qual BB King i el blues-rock van situar el gènere, tot i descobrint els principals músics de l’escena actual.

Foto: Muddy Waters i Mick Jagger, The Rolling Stones. 1981

Tot això i molt més, és el que ens ofereix Gioia en aquesta obra clau per conèixer la història de la música del Delta del Mississipí. A partir dels temes que l’autor va citant en el text, una selecció de cent blues fonamentals, la biblioteca ha elaborat la playlist a Spotify que us presentem per tal que els lectors gaudiu d’aquest gènere d’una manera especial, completa i didàctica.

"Historia del rock. El sonido de la ciudad" de Charlie Gillett: playlist del llibre

Publicat l’any 1970 a partir de la tesi doctoral de l’autor, Historia del rock. El sonido de la ciudad s’ha convertit en una de les grans referències escrites al voltant del desenvolupament de la música popular nord-americana.  Gillett explica les circumstàncies del naixement del rock and roll des dels seus inicis al voltant de 1954 fins els anys 70, la seva evolució i les grans estrelles, sense oblidar-se d’altres gèneres com el blues, el gospel, el rhythm and blues, l'uptown i el soul. A més d’oferir una extensa guia de cançons i intèrprets, Gillett estudia l’organització de la indústria musical (empreses, discogràfiques, interessos, necessitats del mercat...), un aspecte fonamental aquest per a la comprensió del fenomen.

Charlie Gillett va ser un periodista musical que va escriure articles per a Rolling Stone, el New Musical Express i The Observer. Es va fer famós per descobrir a Dire Straits i Ian Dury i va ser presentador de programes de ràdio a la BBC com el Honky Tonk (1972) i GLR (Greater London Radio, 1995). Va treballar també per a la indústria discogràfica per a segells com EMI-Virgin i Oval Music.


La Biblioteca Vallcarca i els Penitents ha elaborat una playlist amb els temes que apareixen en aquesta obra imprescindible per entendre la gran riquesa de la música nord-americana i la mai suficientment reconeguda herència afroamericana.  Els temes recollits a la playlist apareixen en l’ordre que Gillett disposa al llibre.

Esperem que gaudiu de l’escolta tant com de la lectura!

*Articles en castellà sobre Charlie Gillett:

DIEGO A. MANRIQUE. El inglés que descubrió el mundo. (El País, 22/10/2010)
AMELIA CASTILLA. "La música popular vuelve a sus orígenes africanos". (El País, 25/10/2003)