dijous, 15 de novembre de 2018

Guitarres rebels: política i cançó. Tatcherisme, diari d’una rebel·lió

 Amb Consol Sáenz. Divendres 23 de novembre, a les 19.00 h, a la Biblioteca Vapor Vell.
Consol Sáenz, periodista, directora del programa de cultura alternativa Territori clandestí, a Ràdio 4, i d’El gran quilombo, a Radio 3
Guerres, injustícies, desigualtat, racisme…, temes que són sempre sobre la taula; una  insatisfacció generalitzada que es pot combatre amb cançons, amb guitarres, amb
lletres que parlen de realitat, de lluita. De Strange fruit, de Billie Holiday, a American idiot, de Green Day, una llista trufada de reivindicacions i de petites victòries. Política i música, agafades de la mà, ara més que mai.
Cicle coordinat per Toni Castarnado.


Segueix i comenta aquest cicle amb #GuitarresRebels

dimecres, 7 de novembre de 2018

BEGUN al Music Spy Club!

El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El proper 16 de novembre, a les 19 h. ens trobarem amb... BEGUN!  





BEGUN  – 16 de novembre, 19 h.

Ens trobem davant d’un dels projectes de música electrònica més eclèctics i internacionals del nostre panorama. Considerat com un dels millors representats de la New Wave Barcelona, Gunsal, el cervell darrera beGun, ha creat una música oberta, visual, coherent, que es presta al ball, a la meditació i al gaudi a tots els nivells.










Properes dates...


SEWARD – 14 de desembre, 19 h.
Que la música és un art infinit ho recorden bandes com Seward, inclús amb una formació aparentment convencional: veu, baix, sintetitzadors, bateria... El resultat és una música d’estructura imprevisible, artesanal, amb ànima i sorpresa, amb gràcia i experimentació.

dimarts, 6 de novembre de 2018

Alex "Guitar" García a "Música per a tothom": "Estic connectat amb la tradició antiga, amb els sons contemporanis i amb les meves pròpies idees"

Amb el músic andalús Alex ‘Guitar’ García, coneixerem un instrument molt concret que és l’anomenada guitarra ‘National’ o 'resofònica', anterior a la guitarra elèctrica. Veurem que l' ha inventat, el context històric en que va ocórrer, com són a l’interior, els materials de que poden estar fetes i el propi concepte del so ‘resofònic’ que li serveix de base. Tot estarà intercalat amb temes musicals i cançons, amb les quals podrem conèixer les guitarres resofòniques de 6 i de 12 cordes. Al final, com sempre, hi haurà diàleg i torn de preguntes.




Sobre Alex ‘Guitar’ García: Durant els anys 80 va recórrer tota la geografia peninsular amb l’Algeciras Blues Express, tocant en clubs i festivals de jazz i blues. Va partipar com a músic convidat en projectes del grup Entresuelos (de Sevilla) i també del grup anglès Short Fuse. Va ser l’impulsor del Bluster Club, per on van passar grups i artistes de blues de tot el món. Actualment, porta el seu propi projecte en solitari, dedicant-se també a conduir propostes culturals i educatives sobre el gènere musical i en particular sobre el seu instrument de preferència: l’anomenada guitarra ‘national’ o ‘resofònica’, de la qual és considerat el més gran especialista a tot l’Estat Espanyol. (Text: Magic Room) 



AMPLIATS

És la secció dels musictecaris (bibliotecaris especialitzats en música) que us ofereix l’entrevista i la selecció de fons de la biblioteca Ernest Lluch.  
(Text: Lídia Noguerol) 


                                                    Alex Guitar davant la Motor Music Records 


¿Com vas descobrir les guitarres ressonadores i què et va atraure d’elles fins al punt de convertir-te en un especialista? 
Les vaig descobrir escoltant-les en discos i veient-les en fotos dels músics que les feien servir. No recordo que va ser primer si el seu so o la seva estètica, doncs cap d’aquestes característiques em van passar desapercebudes, però el cas és que em vaig enganxar a aquestes meravelloses guitarres des del primer moment. 
                                                              Amb el bottleneck a punt 
Les dues primeres cases que van fabricar ressonadores van ser National i Dobro. Popularment la guitarra resofònica és coneguda com a Dobro. Quina diferència hi ha entre elles? Ets endorser de National?  

Són dues marques dins d’un mateix concepte, el so resofònic, que consisteix en amplificar el so de manera mecànica –no existian les guitarres elèctriques en aquells dies- i totes dues són del mateix pare, el senyor John Doypera, el seu inventor. 

Primer va ser National i després Dobro. La diferència entre ambdues té a veure amb la forma del ressonador que és d’alumini d’un 80% de puresa i amb la peça que serveix de pont. Això confereix a cada guitarra un so diferent, fàcilment reconeixible. En el cas de National el ressonador és de forma cònica i va col·locat cap avall (concau). Aquest ressonador està tallat per la seva àpex i porta cargolada una part rodona de fusta anomenada galeta i per la seva part superior passen les cordes a través d'uns talls de la mida del gruix de les mateixes cordes. El so de la National és més obert.


                                                   Alex Guitar amb les seves ressonadores 

I en el cas del Dobro el con va cap a dalt –convex- i s’assembla molt a la membrana d’un altaveu. A més a més el lloc on s’ubica el ressonador és una peça circular (corona), que porta una sèrie de forats també circulars que tenen tots el mateix diàmetre a tot el seu contorn. A sobre porta una peça d’alumini anomenada spider bridge. A la seva part superior l’spider bridge porta una tira de fusta amb els seus talls corresponents, que és per on passen les cordes. Totes aquestes característiques li confereixen al Dobro un so més nasal. Dobro és la contracció de Doypera Brothers, i en eslovac, l’inventor de la guitarra resofònica i tota la seva família eren d’Eslovàquia, significa bo. Sí, soc “endorser” de National.

¿Quantes guitarres ressonadores tens i on les has aconseguit? Toques els tres models de dobro. Quin és el teu preferit? 


Actualment en tinc tres: Una National Delphi amb cos de ferro i un ressonador de nou polzades i mitja (single cone), una National Tricone de cos de llautó i tres ressonadors de sis polzades i mitja i una National Estralita de dotze cordes i fusta de koa amb un con com el del model Delphi. Aquest dimarts portaré l’Estralita i la Tricone. No en tinc cap de favorita. Segons el feeling del moment i del tema a interpretar en puc fer servir una o altra, totes tenen la seva personalitat i totes han vingut dels Estats Units. 


                                                                    Alex Guitar en directe 

¿Com va arribar el blues a Andalusia? 


Crec que principalment va arribar d’Anglaterra i no només a Andalusia, sinó a tota Espanya. També hi va haver una persona clau en la seva difusió i que va ser un mestre i un referent per molts professionals del mitjà radiofònic: L’Àngel Alvarez amb el seu programa Vuelo 501 va donar a conéixer molt la música americana, ja que era comandant de vol i dels seus viatges als EUA tornava carregat amb la música que es feia allí i la posava a la ràdio, fent les delícies de tot aquell que escoltava el seu programa, que t’enganxava des del primer instant. No sé si aquest senyor encara és viu, però va contribuir moltíssim a obrir els horitzons musicals de molta gent. 


                                                       Ángel Álvarez a Ràdio 3 Foto: RNE 

També van contribuir a difondre el blues les bases americanes de Torrejón de Ardoz a Madrid, la de Morón de la Frontera a Sevilla i la de Rota, a Cadis. 

¿Vas engegar el Bluster Club per què no hi havia locals on programar blues? Recordes alguna actuació del Buster Club que fos especial? 


El Bluster el vaig muntar per i per a la música en directe. Pel blues principalment, però també per d’ altres estils minoritaris i alguns recitals de poesia o alguna presentació de llibres. A Algecires no hi havia res de tot això. En general tots els concerts van ser de gran altura. Al Bluster els músics tocaven amb ganes. En aquest sentit vam ser molt rics. 


                                           Interior del Bluster Foto: bloc "La movida en Algeciras"

¿Com va néixer el projecte pedagògic de difondre el blues a les escoles andaluses? 


Pel Bluster passaven molts professors d’institut i un dia un d’ells em va fer la proposta i la vaig acceptar. Arran d’això es va anar corrent la veu d’un institut a un altre i em van anar trucant. Tot això es feia dins el marc de les activitats extraescolars i segons m’explicaven els professors en els treballs que els posaven als alumnes després de les mateixes, l’activitat de blues va ser de les que més participació va tenir, o sigui que va funcionar. Guardo un record molt bonic d’aquesta experiència. 


                                                             Alex Guitar a la Tia Felipa 

Fins el 2003 no vas debutar en solitari. Què et va fer decidir a fer-ho o com va sorgir l’oportunitat? 


La idea de tocar en solitari sempre m’havia atret i com que feia un temps que s’havia dissolt la meva banda, Algeciras Blues Express, vaig decidir encaminar els meus passos en aquesta direcció, tot i sabent que hauria de començar de zero, ja que hauria d’aprendre a tocar amb els dits, ja que llavors només sabia tocar amb pua. 


                                                                               Portada 

El teu últim disc “Tarifa Wind”  te l’has editat tu mateix. Costa trobar segells interessats en el “root ‘n’ blues”? El disc sembla gravat entre amics  i de manera espontània. Autoeditar-se té els seus avantatges? 

“Tarifa Wind” és autoproduït com també ho era el meu treball anterior, “Hooked on blues”. Amb “Tarifa Wind” hi va haver un segell interessat i tot sonava molt bonic, però alhora de passar de les paraules als fets, va resultar que res de res. Després de deixar passar un temps més que prudencial, vaig decidir fer-ho pel meu compte. Si et produeixes el teu propi treball pots fer el que et doni la gana, sempre dins de les teves possibilitats, és clar. 


                                                                                Portada 


                                              Alex Guitar també participa en aquest recopilatori

Toques música d’arrel. Quins diries que són els canvis més destacats que hi ha hagut en el gènere durant els últims anys? 

No sé què dir-te. En el meu cas no només estic connectat amb la tradició més antiga sinó també amb els sons contemporanis i amb les meves pròpies idees. De tot això surt la meva manera de fer. 


                                                                      My way a San Javier 


Per acabar ens podries recomanar dos discos que t’hagin marcat especialment? 

No tinc discos que m’hagin marcat especialment, més aviat tinc músics i són més de dos. En tot cas Skip James i Blind Willie Johnson ocuparien llocs capdavanters. 


                                                Skip James al Festival Folk de Newport el 1964 


                                                                     Blind Willie Johnson 



A LA BIBLIOTECA ERNEST LLUCH TROBAREU DOBROS ALS DISCOS DE: 


Conté cançons de la seva etapa a Columbia i engloba el període que va de 1967 a 1974. Una bona introducció a la música d’aquest artista.


Tot i que hi ha algunes cançons de blues del Delta, la majoria de temes tenen un so més comercial. 


Àlbum de tribute dedicate al llegendari músic texà on participen il·lustres com Lucinda Williams, Tom Waits i Ricky Lee Jones entre d’altres. Podeu escoltar les originals i escollir si us agraden més que les versions. 


Si no heu vist la pel·lícula és igual. L’ slide de la seva banda sonora és dels més populars. (Disponible a la bib. Carles Rahola). 


A LA XARXA





Un disc d’enguany de jazz i americana on també hi sona un dobro. 



Delta Blues, Tin Pan Alley i esperit indie amb dobro elèctric.







  









dijous, 1 de novembre de 2018

L'Aventura de descobrir música

L’aventura de descobrir música
A càrrec de David Puente, autor de Diggers, Infradj’s...



15 de novembre. Per què al teu germà gran no li convenç Spotify.
Parlarem de la importància del criteri humà en temps d’algoritmes  que formen, de manera oculta i màgica, una imparable cultura a mida que promouen plataformes com Spotify. Pot arribar a ampliar els nostres interessos una font de naturalesa robòtica, tal i com s’ha fet tota la vida a partir del criteri d’una persona autoritzada? Però també parlarem de tot el contrari, de les troballes musicals casuals que expandeixen els nostres horitzons musicals (i com provocar-los).

22 de novembre. Sondejant el passat.
L’historia oculta de la música popular ens interessa cada cop més. Discos que en el seu moment van passar desapercebuts avui valen grans sumes de diners. En aquesta xerrada reflexionarem en torn de la febre de les reedicions i aquesta obsessió per recuperar allò que ens vam perdre al seu moment. Fantasiejarem també amb que arriba el moment en que tot el moment s’hagi reeditat. I llavors, què?



 Biblioteca Vapor Vell
15 i 22 de novembre, 19 h.
Entrada lliure.
Aforament limitat. 

dilluns, 22 d’octubre de 2018

Jep Cua i Tià Giró a Música de Tothom : "Junts però separats" (Entrevista)

Un sospitós habitual del "Música per a tothom" inaugura la temporada de "Música de tothom", aquesta vegada acompanyat d'un còmplice. Jep Cua (Josep Prats) tocarà amb Sebastià Giró el 23/10 al Centre Cívic Palau a les 20.00h. L'entrada com sempre és gratuïta. 


                                                                                                                                                                                                                                      Cartell de Jaime Rodríguez 


En Sebastià Giró es defineix com un cantautor novell d’edat avançada. D’esperit romàntic, desenvolupa una vocació latent per mitjà de ritmes senzills i lletres pròpies o poemes d’altri. Ha publicat un CD d’havaneres amb temes propis però en aquest concert mostrarà el seu aspecte més íntim. Aquesta vegada en Jep Cua serà  proper, amb la simplicitat de la veu i la guitarra. Els temes propis que interpretarà són maneres d’entendre la vida i el camí crític que fa per no caure en una mediocritat rutinària. El seu caminar musical és divers, van des de la música tradicional i popular fins el jazz i el rock, que es podran trobar en les seves interpretacions. Aquests temes els interpreta generalment amb “LA BANDA” en format rock. Avui és una trobada amb el cantautor! (Text: Magic Room) 

AMPLIATS

És la secció dels musictecaris (bibliotecaris especialitzats en música) que us ofereix l’entrevista i la selecció de fons de la biblioteca Ernest Lluch.  (Text: Lídia Noguerol Fotos: Pau Pumarola).


                                                       Jep Cua i Tià Giró 


Sebastià et presentes com un cantautor novell d’edat avançada. Quan et vas decidir a cantar en públic? 

(Tià): Sempre havia cantat amb amics, vaig començar a composar i a cantar en públic als 56 anys amb la perspectiva d'ocupar el temps quan em jubilés. 

Per què vas escollir cantar i enregistrar un CD d’ havaneres? 

(Tià): Vaig fer temes de diversos estils simultàniament. Les havaneres tenien un entorn favorable i, per això mateix vaig estar en un grup i vam fer un CD amb una majoria de temes meus. 

Com us vau conèixer? 

(Jep): Doncs ja fa alguns anys, potser 5,  quan organitzava amb la Carme Cornet, propietària de “La Terrasseta de Púbol” uns petits concerts a l’estiu. Un dia, un parent de la Carme va suggerir-nos que en Sebastià feia cançons i que estaria disposat a venir a “La Terrasseta”. I a partir d’aquell dia vàrem conèixer-nos. Més tard em va proposar si m’interessaria acompanyar-lo fent segones veus o també amb algun instrument melòdic. I ho vaig provar i hem anant fent algunes actuacions amb el seu repertori.


Quins instruments tocarà cadascú al concert? 

(Jep): En aquesta ocasió pensava venir només amb una guitarra acústica per a interpretar les meves cançons, com a cantautor. Aquest repertori el faig actualment amb guitarra elèctrica amb “La Banda” [Es refereix a Jep Cua i la Banda], formada per Jordi Bonet al baix elèctric, en Quim Jordà a la guitarra elèctrica i Lluc Bonet a la bateria. 

Com heu decidit el repertori? Us ha costat posar-vos d’acord? 

(Jep): Jo presentaré algunes de les meves cançons a partir de les vivències musicals d’altres cançons. Doncs no, ja que cadascú ho farà a la seva manera. Em sembla que en Sebastià prepara unes imatges i les explicarà. Jo faré algunes cançons que m’han portat fins aquí, però cal tenir present que amb mitja hora cadascú no es pot fer molt llarg.

Tots dos cantareu temes propis? 

(Jep): Ens hem repartit el temps per igual i cadascú farà les seves cançons en solitari, ja que són estils molt diferents.

Heu fet altres concerts junts? 

(Jep): Amb aquest format no, és a dir com a dos cantautors no. Si que hem actuat en algunes ocasions amb el repertori d’en Sebastià i jo acompanyant-lo com a vocalista i instrumentista. 



Per acabar ens podríeu recomanar cadascú un disc que us hagi marcat especialment? 

(Jep): És difícil aquesta resposta per la dificultat de concentrar molta música i molta vida en un sol disc. Per a mi és impossible. De tota manera te’n dic un dels que m’ha fet sentir música, literatura i vida és “Corall Romput” de l’Ovidi Montllor per Vicent Andrés Estellés. Per en Sebastià un disc important va ser : Serrat-Machado.

LA SELECCIÓ DE LA BIBLIOTECA ERNEST LLUCH

El grup de Banyoles ha recollit versions d’arreu dels països catalans i les ha adaptat als instruments del folklore per repartir música tradicional arreu (Enderrock).



És un recopilatori que vol ser una retrospectiva que mira al present, amb cançons de Txarango, Ebri Knight o Ai, Ai, Ai, entre d’altres. Molts grups han festejat la cançó marinera i n’han fet versions, però també ha passat al revés, que grups d’havaneres han versionat cançons de pop-folk. Les trobareu en aquesta col·lecció (Enderrock). 








Música silenciada: el kurdistan

Gani Mirzo va marxar el 1994 del Kurdistan de Síria cansat de la repressió que vivien els kurds i buscant nous sons musicals. Actualment, la seva música és coneguda per la fusió d’estils com el kurd, l’oriental, el flamenc i el jazz. En aquesta conversa ens centrarem en el paper que pot jugar la música des de l’exili. Des d’un altre mitja per denunciar la situació del país fins a una potent eina d’expressió per a recordar-lo, la música també pot ser un altaveu eficient per transmetre històries de persecució.



El proper 26 d'octubre, a les 19 h. ens trobarem amb ell a la  Biblioteca Vapor Vell, per sentir les seves paraules i la seva música. No us ho perdeu!

dijous, 18 d’octubre de 2018

Taller de Dj's per adolescents


Els Professional Dj Kids ens ofereixen una masterclass de dues hores en els que components del col.lectiu de joves Dj “Pioneer Dj Kids” fan una demostració i els professors els ensenyen com s’han fet aquestes mescles i com s’han empalmat les cançons o com s'han fet petits arranjaments.







Es tracta d’una introducció al món del Dj tant artística i creativa com tècnica amb la que nenes, nens i joves poden veure si els agrada i passen una bona estona amb una disciplina i cultura que és molt del seu interès.



Dijous, 25 d'octubre, 17:30 h. 
Biblioteca Vapor Vell
Cal inscripció prèvia.
Aforament limitat.


diumenge, 14 d’octubre de 2018

Viatge musical a 1968: 50 discos que fan 50 anys!


No hi ha dubte que la collita musical de l’any 1968 va ser extraordinària. Només cal que repasseu la llista de discos que teniu a continuació. 50 discos essencials que podeu trobar a Vapor Vell.
Gaudiu d’aquest viatge en el temps!




dijous, 11 d’octubre de 2018

Ignacio Julià al Music Spy Club!

El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El proper 19 d'octubre, a les 19 h. ens trobarem amb el nostre espia de capçalera: IGNACIO JULIÀ.  




IGNACIO JULIÀ (Ruta66) – 19 d’octubre, 19 h.
Periodista apassionat del cine underground i de la música rock, el 1985 funda la ja històrica Ruta 66. Ha publicat una desena de llibres, incloent-hi les biografies autoritzades de Velvet Underground i Sonic Youth. És autor de l’antologia, "Pulp-Rock: Artículos y entrevistas, 1982-2004", i  l'emocionant  "Estragos de una juventud sónica", sobre Sonic Youth i l’evocació discogràfica “Catálogo irracional” al voltant de Lou Reed.










Properes dates...


BEGUN  – 16 de novembre, 19 h.
Ens trobem davant d’un dels projectes de música electrònica més eclèctics i internacionals del nostre panorama. Considerat com un dels millors representats de la New Wave Barcelona, Gunsal, el cervell darrera beGun, ha creat una música oberta, visual, coherent, que es presta al ball, a la meditació i al gaudi a tots els nivells.


SEWARD – 14 de desembre, 19 h.
Que la música és un art infinit ho recorden bandes com Seward, inclús amb una formació aparentment convencional: veu, baix, sintetitzadors, bateria... El resultat és una música d’estructura imprevisible, artesanal, amb ànima i sorpresa, amb gràcia i experimentació.



dilluns, 8 d’octubre de 2018

Jordi Parés a Música per a tothom (Entrevista): "Algunes músiques orientals són matemàticament més evolucionades"


Jordi Parés (Girona, 1974). És un músic polifacètic, mestre d'Educació Musical i pedagog. Ha realitzat estudis de músiques orientals (Índia, Síria, Turquia, Marroc...) i és intèrpret de piano, teclats, sintetitzadors, instruments de vent i flautes: bansuri, ney, qavala, duduk, clarinet, hulusi, fujara, didjeridoo, etc. També toca instruments de percussió, canta i domina la serra musical. Ha col·laborat amb Tripijoc Teatre i ha format part de Zoumbia, Abdeljalil Kodsi, Boughaleb Laarif, Möondo, Albert Pla, José Domingo, Isaac Ulam i Sarmiento entre d'altresDes de l'any 2005 realitza audicions, tallers musicals i espectacles per a centres educatius, teatres, ajuntaments i festivals de tota la península: "Els Vents del Món", "Instruments d'arreu" "L'home dels Vents", "El perquè del So", etc. Actualment és músic i director de Khan Cartrö Factoria Artística i membre de la Cia Migrasönics i la cia BotTeatre.




Més enllà del comerç de la seda, entre Àsia i Europa, que es va començar a produir fa més de 2000 anys, es comercialitzaven i s'intercanviaven moltes altres mercaderies i béns preuats. Els instruments musicals i els seus sons no en van ser una excepció. Els  instruments canviaven de mans. I els seus ritmes i melodies es fusionaven i viatjaven molt lluny de les seves contrades. Jordi Parés ens oferirà una audició/concert comentat amb instruments musicals (vent, corda i percussió) de l'Àsia i dels països mediterranis, des de la Xina fins als països àrabs i Turquia. Farem un acostament al fet sonor, al per què i com del so dels instruments, a partir d'instruments de sonoritats màgiques, especials i exòtiques. 

















Ruta de la Seda

L'Ampli continua col·laborant amb l'Associació Magic Room amb una petita entrevista a Jordi Parés i amb una selecció de fons relacionada amb l'audició concert de la biblioteca Ernest Lluch (Girona). (Text: Lídia Noguerol Fotos: Pau Pumarola) 

Has fet mai alguna de les Rutes de la Seda

No he pogut fer-ne mai cap, ja m'agradaria ja, però he pogut estar en alguns països que la conformen: Turquia, Síria, Índia i Egipte, entre d'altres.  




Com va néixer el teu interès per la música asiàtica i els seus instruments? 

Suposo que la curiositat em va empènyer a voler saber més sobre aquells sons, instruments, músiques i llenguatges. En definitiva de saber més sobre diferents cultures i maneres d'entendre el món i la vida. A occident tenim molta riquesa musical, però a la resta del món encara més, i és que el món és mooolt gran i divers.




A grans trets ens podries explicar les diferències entre la música 
Occidental i la Oriental

La diferència més audible, almenys per a mi, és que a occident utilitzem el semitó com a distància (altura) més petita, mentre que a la música d'Anatolia, la música àrab, persa o hindú, tenen el “quart de to”, i també el vuitè. Això fa que algunes d'aquestes músiques orientals tinguin més notes que no pas les 12 d'Occident. Això suposo més possibilitats melòdiques i  expressives. Encara que per una altra banda, també en limita l'harmonia. 
Dien-t'ho des d'un altre punt de vista, he arribat a la conclusió, que algunes músiques orientals (les que he esmentat en el paràgraf anterior) són matemàticament més evolucionades.

Però bé, a tall general, és com buscar les diferències entre diferents religions, sembla que hagin de ser moltes, però en el fons totes volen el mateix. La veritat és que n'hi ha moltes, i al mateix temps no tantes. Abans a occident teníem molt més riquesa musical, però al uniformar i normativitzar la música, es van perdre veritables tresors immaterials, com en tot. Ens sembla que hi ha una part de la música oriental que és molt meditativa, lenta, espiritual (així és), però el poc que ens queda del cant gregorià, d'allà surt. També és sufisme, música devocional, meditació. I és que podem trobar músiques a ambdós llocs, totalment emparentades, quasi idèntiques, que comparteixen llenguatge, instruments, ritme...  És la mateixa història de la humanitat: guerres, imperis, civilitzacions, migracions, rutes comercials, etc.  




És en el mar mediterrani (mare nostrum) on conflueixen les dues tradicions? 

Sí, per suposat és un lloc on hi ha hagut múltiples influències i intercanvis: el cas d'en Zyriab, un músic i erudit que va viatjar de Pèrsia fins a Còrdova als s.VIII i IX, portant llenguatges, instruments i molt més, a l'Al-Andalus;  O també  com molts habitants del Punjab (Hindustan)  que van viatjar fa molts segles i van establir-se en molts països i avui dia els coneixem com a poble gitano. El flamenc té el seu origen al Punjab (Índia/Pakistan)




Quins són els instruments asiàtics més rars, ja sigui per la seva sonoritat o per la seva forma? 

Potser la veu humana és el més rar: cant gutural i d'harmònics a Tuva i Mongòlia,  la utilització de la veu en algunes músiques populars de Japó, Xina, les dues Korees, veus de falset. A part de la veu, alguns instruments de l'Hindús (dilruba, sarangi, veena), Mongòlia (Morin hur), Xina i Japó (arpes, llaüts i vents: samishem, pipa, erhu, koto, guzheng, hulusi, bawu), Vietnam i Laos (angklung, kaen, dan bao), Thailandia i Indonèsia (gamelan). La veritat és que des del nostre punt de vista, molts i molts instruments asiàtics són rars en tots els seus sentits. I és que hi ha tants països i cultures, que no te'ls acabes. Només a Xina n'hi ha moltíssims.



Foto: Khan Cartrö

Has estudiat música oriental. Ens podries recomanar 3 compositors, músics o intèrprets asiàtics? 

Hariprasad Chaurasia (bansuri hindú), Vilayat Khan o Shahid Parvesh (sitar), Nusrat Fateh Ali Khan (música qwuali, Pakistan), Hoosoo i Transmongolia, Oumkeltoum (Síria/Líban), Mercan Dede (Turquia, tradicional + modern i experimental).


 A LA BIBLIOTECA ERNEST LLUCH TROBAREU: 

NUSRAT FATEH ALI KHAN: 

-En concert vol.1: Pakistan
-Dust to Gold
-Ectasy
-Faiz Ali Faiz. L'amour de toi me fait danser. Hommage à Nusrat Fateh Ali Khan. 

MERCAN DEDE (Turquia)

-Su.

LA TRIA DE LA BIBLIOTECA 

Turquia 
(Us recomanem la sèrie de l'Ampli "El llegat de la música otomana").

-Burhan Öçal. Istanbul Oriental Ensemble. "Sultan's Secret Door"

Índia 

-Lalith Rao. Raga Darbari Kanhada |Raga Desh (Música Clàssica Hindustaní)

-L. Subramaniam. Le violon de l'Inde du Sud |Karnatic Violin 

(Música Antiga del Sud de l'Índia)


Vietnam


Ensemble Nguyên Vinh Bao. 
Nhac Tai Tu Nam Bo (literalment música amateur) es considerada música per entretenir i ve de la tradició del sud. Tot i dir-se "amateur" la toquen músics professionals i es pot considerar com a música de cambra si considerem aquesta com a música tocada per un nombre petit d'instruments, per una audiència restringida i com a una música que no forma part de cap cerimònia ni de cap rutina diària. 


China 


-Música Clàssica 
(Comparable a la nostra música de cambra) 
-Música Clàssica Contemporània. Circle for Popular Art. 


Japó


-Gagaku.
Literalment música elegant. S'interpretava a la Cort Imperial i encara avui és una font de la que beu la música contemporània japonesa. 


-Tajima Tadashi. Master of Shakuhachi. 
El Shakuhachi és una flauta de bambú que es toca en vertical sense introduir-la a la boca. 






Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...