Latituts ressonants: audicions i perspectives entorn la música llatina contemporània

La cultura llatina és cosina germana de la nostra. El trasvassament d'influències entre cultures és total, i malgrat tot l'ignorància mútua sembla enorme...
Per començar a parlar-ne ens trobem amb el musicòleg Sebastian Ruiz-Tagle al Vapor Vell, en dos sessions especials...

10 de juliol: Xile: Cant lliure, un recorregut per la música de la resistència
17 de juliol: Brasil: Tropicalisme, ponts musicals entre tradició i avantguarda

Serà a les 19 h. No us ho perdeu!

Centenari de Vinicius de Moraes

El passat 19 d'Octubre va fer cent anys del naixement de Vinicius de Moraes. Des de les Biblioteques Municipals de Girona commemorem el seu centenari amb un recull que repassa la trajectòria d'un dels pares de la Bossa Nova, un gènere musical que combina jazz i samba. 

El Sunset Jazz Club de Girona, també va celebrar el centenari de Vinicius de Moraes amb dos concerts de tribut al poeta i músic brasileny. El primer va anar a càrrec de Thais Morell & Ignacio Terraza Trio. Thaïs Morell és una cantant, compositora i multi-instrumentista brasilenya, resident a València. Acaba de treure el seu primer disc, Cancioneira, que es pot descarregar de franc a la seva web. A Cancioneira, Morell passa pel seu personalíssim sedàs el folclore brasileny i el jazz, sense oblidar la música dels altres països on ha viscut com Finlàndia o Ghana. 

Thaïs Morell actuant al Sunset de Girona

I el segon el va protagonitzar Euclydes Mattos, acompanyat al baix per Oriol González i amb la intervenció de la cantant i actriu Coro, que ha participat en l'últim disc del guitarrista brasileny. Euclydes Mattos va voler que el seu concert al Sunset fos com les tardes que passava al pati del seu Sao Sebastiao natal. Va combinar cançons pròpies amb clàssics de Vinicius de Moraes com  A Felicidade, O Astronauta, Berimbau, Canto d'Ossanha i Garota d'Ipanema, amb la participació del públic. Al llarg de tota la seva actuació Euclydes Mattos va explicar algunes anècdotes sobre la bossa nova i els seus fundadors. Va recordar les peculiaritats de Joao Gilberto i un concert seu, on els bisos van durar més que el propi concert. 

Euclydes Mattos al Sunset

I és clar també va recordar Vinicius de Moraes.  En concret, una nit que el poeta juntament amb Baden Powell, quasi acaben amb les existències de whisky del Brasil. Baden Powell li va ensenyar la seva nova composició, Samba em preludio. Després d'escoltar-la, Vinicius li va dir a Baden Powell que la seva cançó era un plagi de Chopin. Baden li va dir que era impossible, i com que cap dels dos volia cedir, van despertar, a les tantes de la matinada, a la dona de Vinicius de Moraes. La senyora va determinar que la cançó de Baden s'assemblava a Chopin, però que no era seva. I Vinicius va respondre que la cançó no era de Chopin, perquè es va oblidar de fer-la. Durant el concert d'Euclydes Mattos es va repartir entre els assistents, el recull sobre Vinicius de Moraes fet per les Biblioteques Municipals de Girona. 

Euclydes Mattos llegint Vinicius de Moraes

El recull sobre Vinicius de Moraes també conté una playlist amb diferents versions de les seves cançons. 

Brasil convidat d'honor a la Fira del Llibre de Frankurt 2013. Guia de Lectura & Playlist

Del 9 al 13 d'octubre es celebra la Fira del Llibre de Frankfurt, que enguany té Brasil com a convidat d'honor. Us deixo una petita guia bibliogràfica sobre l'autoproclamat país del futur.  Per acompanyar la guia, he fet una playlist amb cantants i grups brasilenys actuals i algun clàssic contemporani. 

Gràcies als brasilenys Raquel Gariani, que havia escrit per la revista barcelonina de tendències "Le Cool" i que també recomana la ràdio Metanol FM, que "é um coletivo e uma rádio online independente, que tem como principal objetivo divulgar e disseminar uma nova cena eletrônica". I a Ze Pequeno (el DJ) que punxava a l'enyorat "Clandestino" de Barcelona i era la meitat de "Wanted".  

A la llista hi trobareu estils com el manguebit , hip hop, psicodèlia i Música Popular Brasilenya. 

Dra. Goldfoot vs. Els Imponderables - AMPLI Sessions

A Shot in the dark de John Zorn, el tema principal de la sèrie de dibuixos animats Sr. Rossi i la sentida interpretació, amb vídeo inclós, de Dere Boyu Kavaklar a càrrec de Baris Manço, són algunes de les cançons que es van sentir a les AMPLI Sessions, que van tenir lloc a la Biblioteca Vapor Vell, el passat dia 20 d'Abril de 16h a 19h, per acompanyar l'activitat d'sketching musical, que consistia en dibuixar de manera improvisada escenes urbanes relacionades amb la música. Emdé va ser l'encarregat d'introduir-nos en aquest art. 

Les AMPLI sessions van començar amb el Surrealisme Musical del DJ Wilkins i la hilarant selecció de Música i Humor de DJ Capatàs. DJ Fonti ens va convidar a creuar el Pont cap a Istanbul. Va començar la travessia amb una playlist d'spotify acompanyada d'una encertada selecció de vídeos en blanc i negre, però a mig camí el wi-fi va fallar i va acabar la seva sessió amb fons del Vapor Vell. I després em va tocar a mi, la Dra. Goldfoot.

Dra. Goldfoot vs. Jamaican Tunes and Brasilian Sounds

La meva sessió es deia així com a homenatge als títols psicotrònics de molts discos de dub,  com per exemple Prince Jammy destroys the invaders o Scientist rids the world of evil curse of the vampires, encara que a la meva selecció, de dub només hi hagués una cançó. L'obertura de la playlist també la vaig triar per rendir tribut a tots els discos de reggae, dub i ska que s'inspiren en westerns: Clint Eastwood o The return of the Django de Lee Perry and the Upsetters, en serien dos exemples. Els diàlegs que s'escolten a la primera cançó, són samplers de la pel·lícula Blowing Wild. El que si que hi ha a la meva playlist és rocksteady i lovers rock. 

El rocksteady va venir després de l'ska i va durar uns dos anys, de 1966 a 1968, l'any que sorgiria el reggae. El naixement del rocksteady va tenir lloc pel cansament de l'ska i la seva rígida estructura i per un estiu extremadament calorós que demanava un ritme més lent. El rocksteady estava fortament influït pel soul i va afavorir particularment els grups d'harmonies vocals. 

El lovers rock, seria un estil que triomfaria de manera especial a Anglaterra durant els anys 70, dècada on predominava el roots reggae, on era un gènere bàsicament dominat per les dones. Un recopilatori excel·lent de lovers rock made in Uk és Harmony, Melody and Style. Lovers Rock in UK. 1975-1992. 

A mitja playlist, canviava Jamaica pel Brasil. Tropicalia, samba-funk, psicodèlia  i intèrprets més clàssics com Wilson Simonal o Ellis Regina, omplien els minuts finals de la meva sessió que acabava amb la declaració de Tom Zé de fer el que li dóna la gana amb la tradició. Mentre preparava la part del Brasil, em va sorprendre conèixer la influència que va tenir l'escriptor Paulo Coelho sobre músics com Gal Costa o Raul Seixas. 




Dra. Goldfoot vs. Els Imponderables 

Com que ens va fallar la connexió del wi-fi, al final no vaig fer servir la llista que havia preparat i vaig mig improvisar una sessió amb tres recopilatoris de Trojan que portava a la bossa, la compilació Black Rio 2 (Strut) i amb fons del la Biblioteca Vapor Vell. Les tres caixes de Trojan eren: Trojan Ska Box Set vol.1, Trojan Rocksteady i Trojan Club Reggae. Del Vapor Vell vaig utilitzar els recopilatoris Tropicália (Soul Jazz), Brazil 70 (Soul Jazz Records), Sound Dimension. Mojo Rocksteady Beat (Soul Jazz Records), The Congos. The Heart of the Congos i The best of Jimmy Cliff. Podeu escoltar aquesta sessió de la 1 a la 16 en aquesta llista de You Tube. 

1.Funky - Sound Dimension
2.Jamaica Underground - Sound Dimension
3.Real Rock - Sound Dimension
4.In Cold Blood - Sound Dimension
5.Guns of Navarone - The Skatalites
6.Dr. Zivagho - Tommy Mc Cook and the Skatalites
7.Lynn Taitt and the Comets - Storm Warning
8.Beautiful and Dangerous - Desmond Dekker
9.Just Tell Me - Toots and the Maytals
10.My Conversation - The Uniques
11.Riding high on a windy day -The Paragons
12.Louie, Louie - Toots and the Maytals
13.Boom Skacka Lacka - Hopeton Lewis 
14.The harder they come - Jimmy Cliff 
15.Fisherman - The Congos
16.Star Trek - The Vulcans
17.Oi Gere - Watusi
18.Take it easy my brother Charlie - Jorge Ben
19.Jimmy rende-se - Tom Zé
20.Ando meio desligado - Os Mutantes
21.Quiero sambar meu bem - Tom Zé

Acabo amb una anècdota que il·lustra a la perfecció quina era la rivalitat que es vivia als soundsystems jamaicans, explicada en el llibre Bass Culture. When reggae was king de Lloyd Bradley, que ningú s'ha animat a traduir. A finals dels anys 50, el soundsystem de Sir Coxsone Dodd, Downbeat Ruler dominava les nits jamaicanes, gràcies als discos que Coxsone havia portat dels Estats Units.  El tema estrella del Downbeat era Later for gator un instrumental de rhythm & blues, de Willis "Gatortail" Jackson. Per tal que ningú pogués copiar-li el disc, Coxsone Dodd va ratllar el nom de la galeta i va rebatejar la cançó com a  Coxsone Hop. Durant set anys Coxsone va tenir en exclusiva aquest tema. 

El màxim rival de Coxsone Dodd, era Duke Reid i el seu soundsystem Trojan. Per tal d'acabar amb la supremacia de Dodd als sound clashes, Duke Reid va sobornar un dels nois del soundsystem de Dodd perquè li digués el nom de la cançó. Un cop el va saber, Duke Reid va viatjar als Estats Units per aconseguir-la. Va començar a córrer el rumor que Duke Reid també tenia Coxsone hop. Prince Buster, que aleshores treballava per Coxsone Dodd, li va comunicar la notícia al seu cap i va anar a veure a Duke Reid i li va preguntar: "Duke, you 'ave it?" 

"Duke was sitting there, carrying a big gun, and he hold up his hand full of rings and laugh really deep. He say "Him sen' yuh, eh? Him sen' yuh?" It was very tense, as all of Duke Reid's men were there. And they still dread me inna sense. So I ask Duke to put the tune on the sound that was playing out there and he just laugh again. So I ask him straight out what is the name of the tune. And Duke Reid said "later". 

Més tard Prince Buster i Coxsone Dodd van anar als Jubilee Hall Gardens, on aquella nit hi havia el Trojan de Duke Reid. Quan van arribar els van rebre així: "When we come in, somebody get on the mic and say "Guess who's here? Buhk and Cosxone!" Prince Buster i Coxsone Dodd es van esperar al bar perquè volien saber si Duke Reid tenia realment la cançó. I "then as the clock struck midnight we hear "Baaap...bap da dap da dap, daaa da daap! And we see a bunch of them down from the dancehall coming up with green bush. I was at the counter with Coxsone, he have a glass in his hand, he drop it and just collapse, sliding down the bar (...). The psychological impact had knocked him out. Nobody never hit him. " Aquella nit, Duke Reid a més de Later for gator, va punxar set cançons més que fins aquell moment només tenia Sir Coxsone Dodd. 

A la meva sessió no es va desmaiar ningú, però si que vaig sentir gent que taral·lejava el "tsk, tsk, tsk" de Guns of Navarone i el Shacka Lacka Boom de Hopeton Lewis. I em va fer il·lusió. 

La Discoteca d'Ampli, XXXV: Tom Jobim

He pensat començar la 35a edició de la Discoteca explicant-vos un acudit basat en fets reals. Diu així:

Dos estudiants es troben i un li diu a l'altre:

- Ui, m'acabo de matricular a Xinès I.

- Ah, molt bé, jo he tret un notable a Representació i processament del coneixement.

- M'he baixat uns MP3 a l'iPod d'un tal Jobim.

- Qui?

- Em sona que és francès. Jobim, no?

- No, aquest era Chopin, el que era francès.

Al que anava a respondre el truquen pel mòbil. Respon l'altre:

- Chopin, nen, Chopin.

I l'altre, amb el telèfon a l'orella mentre parla amb algú:

- Que... vols anar de shopping ara?

- No home noo...

Acaba la trucada i ensenya l'iPod a l'altre.

- Mira, aquí ho diu: Jobim - Desafinado.

- Ahhh... doncs pel títol deu ser espanyol, oi? És que no el conec...

Antônio Carlos Brasileiro de Almeida Jobim va néixer a Rio de Janeiro el 25 de gener de 1927 en el si d'una família més o menys benestant. La seva infantesa no fou del tot feliç perquè els seus pares es separaren quan ell tenia tres anys i el seu pare morí en una clínica per malalts mentals quan en tenia vuit. Tanmateix, Jobim digué en més d'una ocasió que "els meus records d'infantesa són de platges netes i cel blau". Descobrí el piano a casa i, més endavant, començà els estudis d'arquitectura. A 20 anys decideix que es dedicarà plenament a la música i aparca per sempre l'arquitectura. En els seus inicis tocarà a clubs i estudis de gravació i l'any 56 tindrà l'ocasió de col·laborar per primera vegada amb Vinícius de Moraes, amb el qual enregistrarà la banda sonora de l'obra teatral Orfeu da Conceiçao, que tres anys més tard esdevindrà la pel·lícula Orfeu negro.

A partir d'aquí Jobim no deixarà de col·laborar amb altres grans músics i es convertirà en l'estrella de la música brasilera i una figura molt popular per les seves composicions, tot i que no sempre dins el seu propi país s'acabaran d'entendre les seves llargues estades a l'estranger, sobretot als EUA.

Se'm fa molt díficil triar només un disc o un moment de la seva carrera perquè haver de triar entre les seves col·laboracions amb Frank Sinatra, Stan Getz, Elis Regina, Claus Ogerman, Sergio Mendes, Chico Buarque i tants altres enormes artistes és una tasca per a tots els realment interessats. Jobim va deixar empremta arreu.

Alguns dels discos de Jobim que m'emportaria a una illa deserta -però amb corrent elèctric i equip de so- són aquests:

La Veu era un gran admirador i amic de Jobim. Aquest disc de minutatge escàs és una obra mestra amb arranjaments i direcció del mestre Claus Ogerman.

El disc s'enregistrà el 1967 i poc després ambdós apareixerien en un programa d'una televisió dels EUA, tot i que aleshores la bossa nova ja no era una novetat sinó un estil consolidat i un gran negoci per a les grans discogràfiques.

Aquí sota podeu veure un fragment del programa que dic. Té un parell de moments divertits. Quan Sinatra parla d'un nou beat i sembla que digui més aviat Barselona que no pas bossa nova. I tot seguit encén una cigarreta i es posa a fumar amb un posat del tot Sinatra:

Una altra col·laboració indefugible és amb la magnífica Elis Regina (Elis & Tom, 1974), una de les meves debilitats musicals:

Vaja, ens hi podríem estar hores, el millor serà que vosaltres mateixos aneu descobrint al vostre ritme -com els nois de l'acudit- l'univers de Jobim, un dels grans de la música del s. XX.

Salut i bona setmana!