AMPLI: de desembre 2009

dimecres, 23 de desembre del 2009

La música a la biblioteca pública: un estudi troncal

"Muestre, no declare" Stendhal

El bloc AMPLI va iniciar les seves publicacions amb l'objectiu d'abordar i compartir tot allò que fa referència a les àrees musicals de les biblioteques públiques. Dos anys després, el treball cooperatiu dels musictecaris ha generat quasi 400 posts. En ells s'han tractat desenes de qüestions vinculades a la música (aspectes legals, propostes de dinamització, criteris per a la selecció de materials, elements de debats, experiències internacionals...).

El conjunt d'aquests escrits és més divers que un llibre tradicional: és una plataforma documental que incorpora vídeos, enllaços, presentacions de diapositives, música... A més, és consultable lliurement des de qualsevol llar, està estructurat i indexat, és interrogable i admet comentaris. El fet és que -ara per ara- aquest gruix documental constitueix l'anàlisi més completa que hi ha sobre la matèria a les biblioteques públiques catalanes.

En un moment com l'actual, de necessària evolució i impuls tant de les àrees musicals com de la figura del musictecari, confiem en que tot aquest esforç d'estudi i publicació serveixi al col·lectiu. Donat que la seva pròpia envergadura pot fer perdre de vista el bosc, ens animem a mostrar l'estructura arborescent que fa crèixer de manera espontània aquest bloc.

Aquest post ofereix, per tant, una ordenació del material d'estudi de les àrees musicals de les biblioteques públiques del nostre temps. Un arbre amb 4 grans branques.

1) ESTAT DE LA QÜESTIÓ

1.1) OBERTURA: Què passa al món de la música avui?

Estudiar les àrees musicals exigeix primerament atendre a l'estat de la qüestió musical en general. La música ha esdevingut la pedra de xoc d'un canvi d'usos en relació al consum cultural. Després vindrà el llibre digital, que també afectarà a les biblioteques, però aquí ens ocupem de la música. Què està passant ara? Què podrà passar demà? Què són les net labels? Què és la música digital? Aquests 6 posts contenen molts dels elements claus del present i del futur de la música.

1.2) LA MÚSICA A LA BIBLIOTECA PÚBLICA: elements de debat

Centrem el debat ja a la biblioteca pública, on la música havia tingut un paper tradicionalment doble: atractora de públic jove i responsable del creixement de les estadístiques de préstec. Ara el segon rol ja no existeix i el primer no és tan clar. Ara, doncs, cal ocupar-se de la música com s'ha fet amb la literatura, com una art que cal incentivar i promoure des dels centres públics. Als següents 9 posts hi ha els elements suficients de debat que estan sobre la taula dels musictecaris d'arreu del món. Pros, contres, riscs, oportunitats, possibilitats...

2) L'ÀREA MUSICAL

Al segon apartat d'aquest estudi entrem ja a les àrees musicals de les biblioteques i analitzem els seus pilars fonamentals: el professionals i els recursos documentals. Els serveis s'analitzaran al punt següent.

2.1) EL PROFESSIONAL: el musictecari

Partim de la peça clau d'aquest entramat: el professional que s'ocupa de l'àrea musical, el bibliotecari musical que desenvolupa la col·lecció, la difon, ofereix activitats formatives, assesora, ofereix informació especialitzada, genera continguts originals... i tot això amb criteris merament artístics (no pas econòmics o comercials). Un perfil professional que cal impulsar per a que les àrees musicals comencin a adaptar-se a la conjuntura present. Aquests 5 posts són reflexions entorn d'aquesta figura professional.

2.2) LES COL·LECCIONS

El debat sobre les col·leccions s'ha centrat en dos eixos: la caiguda del format CD i la fi del boom de préstec. Conjuntures. Però hi ha molts punts d'anàlisi fèrtil que s'aborden als següents posts. Les col·leccions actuals són equilibrades, han estat desenvolupades amb criteris artístics i generalistes i són plenament vigents. A aquests 5 posts hi ha eines pels seu desenvolupament, per la generació de material complementari.

Selecció de música a la biblioteca pública (inclou un document de presentació de 25 pàgines)
Rebre, produir, difondre la informació musical a la biblioteca: algunes eines de la web 2.0
Els serveis d'escolta en línia : la col·lecció de discos de les biblioteques, fi de la història?
La Discoteca d'AMPLI (més de 50 posts)
La Biblioteca d'AMPLI

3) LES POSSIBILITATS DE L'ÀREA

Finalment, què es pot fer a les àrees musicals. Quin és el marc legal que regula el seu servei? Quins recursos es poden s'ofereixen arreu? Quins serveis s'estan desenvolupant?

3.1) MARC LEGAL

La Llei de Propietat Intel·lectual és la norma que regula l'explotació de les obres musicals. És, per tant, el marc de possibilitats que disposa la biblioteca pública per treballar la música a partir de les obres mateixes. Hi ha moltes oportunitats, molts camps de batalla oberts i legals, moltes possibilitats d'acord entre les societats de gestió i les institucions públiques, moltes vies alternatives. Aquests posts aprofondeixen en aquests temes.

3.2) EXPERIÈNCIES INTERNACIONALS

Seguint aquesta anàlisi, ens aturem ara sobre aquelles experiències internacionals de les quals l'AMPLI se n'ha fet ressó. Hi ha serveis webs, treballs amb la música lliure de drets, experiències de web 2.0, exemples de blocs... Una panoràmica oberta i en creixement. La situació és la mateixa a les biblioteques musicals del primer món. Els serveis digitals són transversals, internacionals. Aquesta quinzena de posts mostra exemples d'experiències que poden ser útils per traçar el nou model àrea que necessita la biblioteca pública.

3.3) EXPERIÈNCIES PROPERES

Al llarg d'aquests dos anys, l'AMPLI ha recollit i difós tota mena d'activitats vinculades al món de la música organitzades per les biblioteques públiques catalanes. També aquí s'està intentant treballar la música amb serveis originals, novedosos. Trobades amb crítics musicals, miniconcerts, seleccions temàtiques vinculades a festivals... Us oferim uns 20 exemples ressenyats al bloc:

3.4) RECURSOS:

Quines altres institucions estan treballant la música generant materials pràctics? Quina informació pot ser útil per fer guies especialitzades? Quines biblioteques estan difonent gèneres musicals concrets (com el blues, la música negra, el flamenc...)? Com obtenir els recursos per oferir un servei d'informació musical? Com complementar les col·leccions de les biblioteques? Què fer amb les col·leccions de música lliure (de drets)? Aquesta vintena d'entrades tracta aquestes qüestions amb exemples concrets.

4) PROPOSTES PER A UN NOU MODEL

Després d'aquests primers tres passos (context, recursos i serveis), finalment arribem a la incògnita, però també al risc. Cal oferir noves idees, dibuixar un nou model. El pla de biblioteques de Barcelona acaba el seu recorregut al 2010 i es prepararà un nou document, que esperem que consideri l'estudi aquí presentat. Podem arriscar algunes idees, alguns camps de treball, algunes línies d'acció concretes? Sí. Ho estem fent. El bloc AMPLI, amb l'empenta dels companys musictecaris que aglutina, està mostrant alguns exemples.

4.1) INNOVANT LES ÀREES

Com si es tractés d'incorporar línies de treball innovadores en relació a la música, aquests posts presenten una bateria d'idees per generar nous usos i serveis a les biblioteques públiques. Vist un a un, cada objectiu és un servei que amaga un munt de treball, un bocí d'ambició, una via de participació dels usuaris. Vistos en conjunt s'albira una forma nova, una nova experiència de la música a la biblioteca. Són 5 escales plenes de suggeriments.

4.2) EXEMPLES TEMÀTICS

Part de les idees que s'estan oferint des del bloc són pràctiques. També es va crear per això, per generar i servir materials ja fets, desenvolupats i publicats. Tot el contingut del bloc es reutilitzable. El copy/paste és una de les apostes cooperatives d'aquest bloc, i segurament de la xarxa mundial blogger. Incloem, al final d'aquest estudi, una desena de les sèries desenvolupades a l'AMPLI que poden servir pel muntatge d'exposicions, activitats, maletes temàtiques, racons virtuals, blocs, clubs d'audició/lectura...

5) CONCLUSIONS

Quan la filòsofa Hannah Arendt va tornar a Alemania va veure com uns contertulis li discutien que Hitler hagués envaït Polònia. Eren èpoques analògiques. Arendt palesa la seva impotència davant la impossibilitat de fonamentar els seus coneixements; no es podia anar a parlar amb la gent carregant una enciclopèdia a les esquenes. Ara són temps digitals. Internet és la màxima enciclopèdia concebuda i realitzada per la humanitat, una eina excepcional per obtenir i compartir informació. Ara la podem dur sota el braç, gràcies a un petit dispositiu electrònic.

Això és part del que pretén aquest bloc, i l'estudi informe que s'hi desenvolupa. Que tota la informació relativa la música i les biblioteques públiques càpiga sota el braç de qualsevol professional. Que els canvis a les àrees musicals puguin fonamentar-se gràcies a les quatre grans branques que formen aquest estudi i que s'han mostrat a aquest post.

Les conclusions d'aquest estudi són necessàriament obertes, dinàmiques, estan permanentment en procés de desenvolupament. Sabem que és moment d'evolució, de renovació del model d'àrea musical. Sabem que hi ha professionals musictecaris amb el bagatge, el coneixement i l'impuls necessari per afrontar aquesta renovació. Disposem d'aquest estudi que constitueix el marc d'anàlisi d'aquesta aposta.

La prolífica redacció d’aquest bloc ens ha fet conèixer el fèrtil i agitat estat de la qüestió. La conjuntura és tal que, més que una època de canvis, podem parlar d’un canvi d’època. L’estudi de propostes teòriques ens mostra que el tema és prou dinàmic i complex com per generar corrents d’opinió, debats, i fins i tot professionals visionaris. Els casos pràctics són més escassos, ens maneguem en un terreny experimental on tota innovació és aire fresc.

Els canvis que es poden generar són imprescindibles per tal que les àrees de música de les biblioteques que s’estan creant ara no naixin ja obsoletes. La prioritat no està relacionada amb el tipus de col·lecció, que les biblioteques han desenvolupat de forma coherent durant anys, i que defensem activament des del col·lectiu musictecari. El més prioritari és la innovació relacionada amb usos i serveis, i amb la relació de l’usuari amb aquesta col·lecció.

La tecnologia actual permet canviar el model oferint tota mena de serveis impensables fa 5 anys. Segurament ara ignorem quines seran les possibilitats tecnològiques d’aquí 10 anys, com seran els myspace’s del futur, com s’aconseguirà la música i a quin preu. El que sembla clar és que Internet hi estarà implicat, que la indústria continuarà adaptant-se per legalitzar els usos (com ara amb Spotify), i que segurament el format serà el mer transport d’una informació digital. Així que, entre tant, cal intentar que la biblioteca estigui present en aquests àmbits del terreny de joc.

També sembla clar que Internet cada vegada ofereix informació més especialitzada, amb un volum que una sola biblioteca no pot assumir. El treball de la biblioteca, que no pot competir amb aquest fenomen, es pot centrar en:

Generar els seus propis recursos únics: la filmació d’activitats, treballar la col·lecció local històrica, treballar l’underground (com les maquetes), la creació amateur, les músiques menys recolzades... en definitiva, generar el seu patrimoni.
Fomentar el treball cooperatiu entre les àrees musicals de les biblioteques. Els temps digitals fan que treballar repetint aïlladament processos sigui absurd. Aquest treball podria plasmar-se en blocs, activitats, exposicions itinerants, en tot un seguit de poderosos recursos compartits que puguin enriquir la xarxa.
Contribuir a la informació web, utilitzant els mitjans col·laboratius que ja funcionen arreu (metadades, buidats, links...). Hi ha moltes plataformes web a les que contribuïr, des de la wikipèdia al myspace.
Personalitzar i especialitzar l'atenció: cal enfortir el perfil professional especialitzat, el bibliotecari musical o musictecari, aquell professional que centra el seu desenvolupament laboral en la música. Internet és fàcilment tendenciós; hi ha interessos privats, editorials, discogràfics, intel·lectuals. Només un prescriptor desinteressat, des d’un centre que només es regeix per interessos artístics, com una biblioteca, pot ser un referent neutre.
També sembla que no es podrà concebre un servei d’informació virtual o físic sense que la participació dels usuaris interessats sigui un element clau del mateix. La complicitat amb el centre és un dels punts crítics d’aquesta especialització.

La biblioteca, en fi, pot ser la cruïlla entre els segells discogràfics, el periodisme musical, els afeccionats, els músics i les sales de concerts. Internet ja ha escurçat les distàncies entre productors i consumidors. Sembla natural que la biblioteca faci el mateix paper en la seva vessant presencial. És necessari que tingui aquest valor, en els dos sentits de la paraula.

Esperem que aquest bloc contribueixi a aquesta evolució.

dimarts, 22 de desembre del 2009

El millor de 2009, a la Biblioteca Fort Pienc de Barcelona

El passat 15 de desembre la Biblioteca Fort Pienc va iniciar la seva campanya "El millor de 2009". Un any més, volem animar als nostres usuaris a participar, juntament amb l'equip de la biblioteca, en la votació dels que per a nosaltres són els millors discos i concerts d'aquest any que acaba. Sovint és difícil, a finals d'any, fer memòria i llistar aquells discos i concerts que en el seu moment tant ens han agradat... és per això que sempre deixem un espai en blanc perquè es pugui afegir el que se'ns ha passat per alt o no hem tingut en compte.

A la planta baixa de la biblioteca i al web trobareu les butlletes per fer les vostres votacions en les categories de “Millors discos nacionals”, “Millors discos internacionals” i “Millors concerts”. Marqueu els vostres preferits i afegiu-ne algun altre si voleu i lliureu la butlleta al taulell de préstec abans del 15 de gener.

L'equip de Fort Pienc convida als membres de l'AMPLI a participar en aquesta votació, els resultats de la qual s’exposaran a la planta baixa de la biblioteca durant el mes de febrer.

I aquestes són les nostres propostes:

Bons desitjos i molta música per al 2010!

.

Els àlbums del 2009 recomanats des del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona

Final d'any, temps de fer balanç del més destacable. Com sol ser habitual, des de l'AMPLI també volem anar presentant les nostres aportacions des d'un punt de vista musictecari.

Us convidem a fer una ullada a les propostes musicals que més han cridat l'atenció al voltant de les biblioteques públiques començant per aquest post que us adreça a la web de les Biblioteques de la Diputació de Barcelona, institució que fins l'any 2009, ha anat mantenint de forma regular una amplia i diversa col·lecció musical en 187 biblioteques, repartides per les comarques barcelonines.

Aquests són els àlbums recomanats pel Departament de Gestió de la Col·lecció entre les novetats i reedicions aparegudes dins l'any 2009.
Tots són discos que es poden trobar a la majoria de biblioteques de la Xarxa i han estat escollits seguint criteris de qualitat artística, valorant la seva especial aportació al desenvolupament creatiu de cada gènere musical.
Músiques que es destaquen en alguns casos com a simple recordatori, o en alguns altres com a veritables crides al descobriment personal de possibles, i agradables, sorpreses fora de les propostes més convencionals o conegudes.
Músiques per ballar i per llegir, per somiar o evocar, per sentir i per compartir.
Diversió i cultura en format CD: el format, encara avui, amb més qualitat sonora, a l'abast de tothom de forma gratuïta des de la biblioteca pública.

http://www.diba.es/biblioteques/especials/nadal2009/discos.asp

dilluns, 21 de desembre del 2009

Difusió musical a la biblioteca pública: propostes d'activitats

Des de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona s'està preparant l'edició d'un catàleg de serveis elaborat pel col·lectiu AMPLI. Per qüestions d'espai algunes propostes igualment interessants en varen quedar fora. És per això que considerem que val la pena presentar-vos-les des d'aquí perquè qui ho desitgi les pugui adaptar a la realitat del seu centre.

Nom

MIL ANYS DINS L’INSTRUMENT

Format

Activitat d'animació

Usuaris

Tots els públics

Descripció

L’activitat és una sessió didàctica on es parla i s’interpreta en directe. Es fa amb l’ajuda de vídeos i material didàctic.

Es tracta d’una audició per a tots els públics en què l'Adrià Grandia, amb la seva viola de roda i un munt d'aparells, sintetitzadors, pedals d'efectes, etc. ens acompanyarà en un viatge des de la música de l'Edat Mitjana fins a la música electrònica del segle XXI.

Realització

UT Música – Adrià Grandia

www.utmusica.com

info@utmNom

Nom

MÚSICA AD-HOC

Format

Activitat de difusió

Usuaris

Adults i joves usuaris del servei Espai wi-fi de les biblioteques

Descripció

Portàtil accessible com a punt d'accés ad-hoc (amb una cobertura semblant a la dels punts d'accés wi-fi) que donaria entrada a una interfície web des de la qual els usuaris amb portàtil situats a la biblioteca podrien escoltar en streaming seleccions o "canals" de música que la biblioteca té a la seva col·lecció en CD. L'interès d'aquest nou servei: una nova forma de difusió de la música a la biblioteca, seleccionada per professionals musictecaris o, simplement, com a difusió de les novetats en CD amb tota la informació que permet oferir una interfície web. La idea és, en realitat, una adaptació d'un dels projectes que la Biblioteca Vapor Vell té planificats com a remodelació de l'àrea musical.

Realització

Un ordinador portàtil per biblioteca configurat en mode inalàmbric ad-hoc. Portàtils a la venda actualment amb la potència necessària per atendre diverses peticions (sobre els 500 euros cadascun). Sistema operatiu Xubuntu + aplicació web + programari lliure de conversió de CD a MP3.

Es tracta d'una aplicació web que funciona sobre el sistema operatiu Xubuntu (una distribució Linux). Amb això reduïm costos innecessaris de programari i maquinari i contribuïm a la difusió del programari lliure.

Nom
VISITES SONADES

Format
Visita escolar temàtica en forma de taller

Usuaris
Secundària

Descripció
Visita escolar temàtica centrada en la música, en la organització de la música a la biblioteca, en el valor i coneixement dels gèneres, amb exercicis de pràctiques.

Realització
Els propis bibliotecaris

Nom

MALETA MUSICAL

Format

Lot mòbil d’un tema musical

Usuaris

Primària i secundària

Descripció

Creació d’uns lots mòbils i didàctics per les escoles amb tota mena de materials (CD, llibres, revistes...) provinents de la biblioteca, segons les necessitats curriculars de l’escola.

Els lots podrien ser temàtics (per estils musicals, efemèrides, esdeveniments...).

Realització

Els propis bibliotecaris amb la col·laboració dels mestres de música de l’escola implicada.

Nom

PLÀSTICA MUSICAL

Format

Exposició

Usuaris

Tots els públics

Descripció

Mostra de l’art del disseny de portades musicals, fent un recorregut per les estètiques més significatives i els artistes més especials. Constaria d’uns plafons de mostra amb l’explicació de l’estil i artista.

Realització

Els continguts surten de l’AMPLI i caldria concretar-los en algun suport físic (plafons, etc...).

Nom

LES CIUTATS MUSICALS

Format

Exposició + Activitat de presentació

Usuaris

Tots els públics

Descripció

Mostra de les músiques relacionades amb ciutats, com el fado de Lisboa o la cançó napolitana... Es faria una sessió musical de presentació de l’exposició on es presentaria la música que es vol descriure.

Realització

Els continguts surten de l’AMPLI i caldria concretar-los en algun suport físic (plafons, etc...).

Nom

RESCAT DE VINILS

Format

Difusió (biblioteques) - donació (usuaris)

Usuaris

Infants, joves i adults

Descripció

Programa al qual s’hi podrien apuntar voluntàriament les biblioteques i que consistiria en fer difusió que, així com les biblioteques accepten llibres com a donatius, algunes també accepten donacions d’aquells discos de vinil que tenim oblidats de fa anys a les golfes o que anàvem a llençar a les escombraries... discos (en bon estat) que seran catalogats i incorporats al fons i viuran una nova vida. Aquest programa es podria complementar amb l’adquisició de giradiscos i la realització d’exposicions que podrien combinar LP i CD amb ressenyes elaborades des de les biblioteques perquè les noves generacions puguin conèixer què és i què representa un disc de vinil, i que abans del CD i l’MP3 la música s’escoltava d’una altra manera, incidir en la idea que el reciclatge i la sostenibilitat també són possibles amb la música, etc.

Realització

Usuaris donants, catalogadors i musictecaris de la Xarxa

dijous, 17 de desembre del 2009

El poder de la música al cinema: Ennio Morricone i Sergio Leone

Fa un mes, en Fonti va iniciar un sèrie amb un potencial enorme. Apuntava a la relació entre la música i el cinema. La seva entrega describia la màgica fusió dels talents de Kubrick i Khatxaturian.

Es tracta d'una visió artística molt intel·ligent. Les arts poden confluir de manera fecunda. La seva proposta també admet una lectura pràctica a les biblioteques, relacionada amb la política de desenvolupament de col·leccions i en la seva dinamització. No hi ha d'haver divergències entre les arts que es treballen: la literatura, el cinema i la música, juntes, es poden potenciar de forma inimaginable. La música i el cinema tenen tants punts de connexió artística que el seu maridatge racional i estètic té possibilitats d'abordament inexcusable a la biblioteca pública. Una de les vies més clàssiques: una exposició que reuneixi alguns moments de confluència especials d'ambdues arts.

Aquesta voldria ser una segona aportació a aquesta possible exposició. I és que aquesta setmana s'acompliren els vint anys de la mort de Lee Van Cleef (1925-1989).

Sí, Van Cleef és aquest actor de mirada i nas de voltor. El dolent -alias "Sentencia"- de la pel·lícula El bueno, el feo y el malo (1966). Aquest film del mític Sergio Leone (tambe mort fa 20 anys) és un western protagonitzat també per Clint Eastwood -el bueno, alias "Blondie"- i Eli Wallach -el feo, alias "Tuco"-. El film és una de les obres cabdals del gènere, el remat d'una trilogia immortal iniciada amb Por un puñado de dólares. No en và Quentin Tarantino (un expert en pel·lícules de gènere) considera que es tracta de "la pel·lícula millor dirigida de tots els temps".

Parlar de la música d'aquesta pel·lícula és com pescar sobre arquitectura. Implica atendre a més aspectes dels que un post pot ocupar-se. Per començar caldria citar al seu autor: Ennio Morricone, un dels grans genis (vius!) del nostre temps. Compositor infatigable de bandes sonores. Creador de desenes de melodies que han passat a l'imaginari col·lectiu, a la cultura popular. Tant la seva trajectoria com els mèrits obtinguts per la mateixa resulten quasi inabastables. Aquí va una mostra:

Per acabar-ho d'arrodonir, Morricone i Sergio Leone van ser companys d'escola. La seva relació personal i professional va ser permanent, una de les més fèrtils de la història de les arts. Morricone va composar la banda sonora de gairebé totes les pel·lícules de Leone.

A El bueno, el feo y el malo hi ha dos moments memorables entre les imatges i la música. El primer és l'arribada al cementiri, on sona "El extasis del oro". El trobareu aquí.

Però us volem proposar la contemplació d'aquesta llarga escena final, on estan els tres: "Sentencia", "Blondie" i "Tuco" al mig d'un desert ple de tombes a reservades a desconeguts. Els tres protagonitzen el primer duel a trio de la història del western. L'escena és lenta, tensa, una suspensió tant de la incredulitat com del temps. Una escena impulsada definitivament cap a la història gràcies al tema "El trio" d'Ennio Morricone. La música i el cinema, en el moment just en que no poden separar-se ja mai més. La fusió de les arts.

Esperem les vostres aportacions. Amb bones armes.

To be continued.

divendres, 11 de desembre del 2009

El software lliure dins l'àmbit musical

El passat mes de novembre, un grup de musictecaris vam poder gaudir de tres sessions al MTG -Music Technology Group- que lidera el Xavier Serra. Aquest grup de recerca està format per més de 40 persones (més empreses paral•leles) i està auspiciat per la UPF.

El seu treball en el desenvolupament de tecnologies musicals és admirable, punter, innovador. Han creat instruments, eines per a la composició, plataformes per compartir arxius sonors i, el que és més important pels musictecaris, sistemes de recuperació d’informació musical d’última generació.

Vídeo d'un reportatge sobre el MTG enregistrat per TV3

Una de les sessions va ser obra del Pau Arumí, professor a la UPF i desenvolupador de software d’àudio. El Pau ens va donar pautes per orientar-nos dins el món del software lliure, en allò que incideix a la música. El seu material de suport està a http://parumi.org/musictecaris/. El mateix Pau ens ha donat permís per publicar-ho a l’AMPLI i difondre-ho entre el col·lectiu bibliotecari.

Us en fem un resum, convençuts de que el treball cooperatiu, i el software lliure són dos de les vies inexcusables de projecció present i futura de l’àrea musical.

1.- Per començar, què és el software/programari lliure?

És el software que ofereix tres drets:

• Dret a usar-lo sense restriccions
• Dret de estudiar-ne el seu codi i modificar-lo (per tant de codi obert)
• Dret de distribuir-ne les modificacions, sense poder-ne restringir els drets

És un model iniciat als anys 70 per Richard Stallman.

És un model que funciona perquè:

• Molts programadors experts treballen motivats per obtenir una reputació i prestigi en una comunitat.
• Sol ser més segur: degut al fet de haver-hi molts ulls mirant el codi, i usuaris testejant versions de desenvolupament.
• El codi està en permanent evolució.

Les distribucions Linux solen composar-se en un 99% de software lliure.

2.- Preguntes freqüents sobre Linux

Es troba aquest software lliure a Windows o Mac?
Algun sí, però la majoria no. Cal instal·lar-se Linux.

Com instal·lar-se Linux?
Es recomana Ubuntu, que ofereix un live CD instal.lable. Cada 6 mesos surt una nova versió, la actual és la 9.10 "Karmik" (les inicials, ara "K", van incrementant a cada versió)
http://ubuntu.com/

3.- Tipus d'aplicacions musicals i exemples

A continuació us mostrem un esquema d'aplicacions informàtiques implicades als processos musicals. De cada tipus de software s’ofereixen els recursos de software lliure i també el propietari.

Editors de fitxers wavs
Aquest software serveix per enregistrar àudios (per exemple podcasts per la biblioteca) i editar-los posteriorment.

Lliures:
• Audacity (també disponible per Windows i Mac)
• Rezound
• Sweep

Propietaris:
• Wavelab
• Sound Forge

Pantallasso de l'Audacity, un soft fàcil per l'edició d'àudio

Reproductors multimèdia
Com el seu nom indica, són les eines per reproduir música. Hi ha vida més enllà del Windows media. Opcions sovint més riques i amb més eines per editar tags i metadades.

Lliures (Vídeo):
• VLC (Videolan Client)
• mplayer
• gxine

Col•leccions musicals:
• Rhythmbox (gnome)
• Amarok (kde)

Propietaris:
• iTunes
• Windows media player

Seqüenciadors
Són els programes més famosos en l’àmbit musical, serveixen per enregistrar i mesclar cançons. Bona part dels discos que sentim han passat pels processos que permeten fer aquests programes. També el software lliure està oferint sòlides propostes en aquest terreny.

Lliures:
• Ardour
• qtractor

Propietaris:
• Protools (Digidesign/Avid)
• Logic Audio (Apple)
• Cubase (Steinberg/Yamaha)
• Nuendo

Pantalla de mostra del software Ardour

Instruments
A continuació trobareu els programes més utilitzats per a la simulació d’instruments (guitarres, bateries, baixos) i efectes. En ambdós àmbits (lliure i propietari) abunden els plugins que es poden incorporar a les aplicacions.

Lliure:
• Hydrogen drum machine
• ZynAddSubFx
• qsynth

Propietaris:
• Reason
• Fruity loops

Eines per directe (DJ)
Aquests són exemples de software que es poden utilitzar per la creació i mescla de música en directe.

Lliures:
• Mixxx
• SooperLooper

Propietaris:
• Ableton Live
• Tracktor DJ Studio

Mostra gràfica del software Mixxx

Fins aquí aquest sumari de software lliure. Hi ha poca lletra, però els links arriben a pous plens d'utilitats i aplicacions. Totes les biblioteques podem oferir cursos de formació centrats en la utilització d’aquests softwares. No cal que les institucions els adquireixin, són lliures d’ús. No serà propi de les institucions públiques fer allò que no fan les privades? No serà aquesta una oportunitat d’involucrar-se al bell mig d’una dinàmica lliure de substrats econòmics?

La música, avui, es composa, enregistra, mescla i masteritza amb software que es pot tenir a casa, i a la biblioteca. No és l’ocasió de difondre-ho, d’impulsar la creativitat en aquest terreny com s’ha fet amb la literatura?

El món del software lliure (com altres fenòmens de la xarxa, tipus wikipedia) són producte de l’esforç col•lectiu. Mai com ara ha estat possible beneficiar-se de treballs col•laboratius d’aquesta magnitud. Contribuïr-hi és possible, amb els recursos documentals locals, amb cursos de formació, amb sales que ho facilitin als usuaris, amb informació, amb activitats... Contribuïr-hi és una meta per les biblioteques públiques.

dimarts, 8 de desembre del 2009

La Discoteca d'AMPLI, XLVI: Maria Coma

Maria Coma Linoleum (Amniotic Records, 2009)

La Discoteca d'AMPLI és una sèrie dedicada a la visió personal de la música, als àlbums que han sigut importants en la nostra vida, pel motiu que sigui. Lluny de la ressenya o la crítica, aquestes propostes musicals estan fonamentades en l'experiència subjectiva i la idea de compartir sensacions o emocions.
Estic content de fer un post dins la sèrie dedicat a un disc recent ... i fet a Barcelona. Normalment tinc tendència a rescatar de l'oblit discos antics o artistes poc coneguts però que han significat alguna cosa especial per a mí i m'en adono que jo mai havia portat a la discoteca un disc acabat de sortir al mercat ... ni cap artista relativament nou, o molt jove.

Linoleum , el flamant treball de la Maria Coma ha estat un cas de seducció instantània.
D'alguna manera, el talent de Maria Coma es fa evident de seguida. Va ser veure aquest video (fet també per Maria, amb l'ajuda de Clara Vallvé) i vaig entendre que acabava de descobrir a una artista molt bona. Mireu, mireu ...

Gat

A partir d'aquí, i després de veure el vídeo un munt de vegades seguides, vam trigar poc en anar al carrer Tallers de Barcelona i comprar el CD. Em diuen, i probablement és cert, que la majoria dels digital natives rarament compren CDs i, molt menys, els escolten de punta a punta; que la gent habitualment escolta cançons soltes, i moltes vegades ni la cançó sencera; que la música, avui és més aviat un magma sonor que ens envolta per tot; quelcom similar a una Banda Sonora personal ... música funcional ? ... No sempre, no sempre.

Ho dic perquè, si més no, en Ricard i la Núria , 19 i 17 anys, si que l'estan escoltant (i cantant) de punta a punta una i altra vegada des de que aquest recull de cançons va entrar a casa.
No vull descriure la seva música, només recomanar-vos que us deixeu també seduïr per l'univers estètic i musical de la Maria. Per a mí, sense cap dubte, el millor que he escoltat en molt temps provinent del nostre país i en la nostra llengüa.

Així es presenta ella mateixa en la seva web:

Sóc Maria Coma (Barcelona, 1986), compositora, pianista i cantant. Porto gairebé tota la vida tocant el piano i estudiant música. Vaig començar amb la música clàssica, on he passat molts anys i després he estudiat música moderna i jazz. Sóc una gran amant de la música i bec d'infinitud de gèneres musicals. Acabo de treure el meu debut en solitari, el “Linòleum” (Amniòtic Records 2009). Un disc produït amb molt carinyo, delicadesa i personalitat, on cada cançó és un món i està orquestrada d’una manera diferent. Hi ha una dinàmica impressionant, on s’hi troben diferents extrems: allò més naïf i delicat i allò més fosc i transcendent. A part de composar cançons per als meus projectes personals també composo música per a bandes sonores.

... i una petita mostra d'algunes de les cançons del disc:

Web : http://www.mariacoma.com/
MySpace: http://www.myspace.com/mariacoma

BBC Sound of 2010

La BBC ha estat durant dècades la corporació pública de mitjans de comunicació més prestigiosa d'Europa i una de les més influents en la difusió musical a nivell mundial. Avui segueix al capdavant també oferint des d'Internet un servei web modèlic que és una font d'informació de referència per a tots els aficionats a la música.

La darrera novetat, ara que estem acabant l'any, és el BBC Sound of 2010, una llista de quinze artistes que, segons 165 experts musicals del Regne Unit, seran els noms a tenir en compte el proper any. Els internautes poden conèixer a fons els candidats i votar per decidir els guanyadors, que d'aquesta manera començaran l'any amb molt bon peu.

Vist des d'aquí, aquest ja tradicional exercici de futurologia amb fonament científic ens torna a deixar el regust que l'atenció i el tractament dels mitjans d'aquí sobre la música i la cultura en general és... d'un altre estil.

Navegant per la web, dels que m'ha donat temps mentre redactava aquest article i he pogut veure i escoltar m'han agradat Joy Orbison, Delphic i Rox. I a vosaltres?

diumenge, 6 de desembre del 2009

El vídeo del diumenge : Susanna and the Magical Orchestra plays Joy Division

Aquesta és una d'aquelles versions que entren molt bé, i a la primera. Suposo que sempre es arriscat rellegir un clàssic però quan surt bé és un agradable aconteixement.

Susanna and the Magical Orchestra és un duet noruec format l'any 2000 amb Susanna Wallumrød a la veu i Morten Qvenild als teclats, que jo no coneixia de res. De fet, confesso que, hores d'ara, només he escoltat aquesta cançó que estava dins d'un disc de recopilació de temes inspirats pels mítics Joy Division on aquesta era l'única versió d'un tema del grup.

El so meravellós d'un Fender Rhodes dibuixa tímidament els acords melòdics de la cançó en un tempo lentíssim. Les notes volen dins d'un espai de gran intimitat preparant el clima adeqüat per a l'entrada d'una veu extremadament dolça i melancòlica.
Crec que el que més impacta, però, és que aquest ambient que podria caure fàcilment en una lamentable interpretació à la new age no perd en cap moment la força glacial i desesperada de l'original. Simplement la despulla de ritme i la simplifica al mínim.
Susanna i Morten aconsegueixen anar trenant el mateix sentiment d'angoixa distant d'Ian Curtis i els seus companys de Manchester amb molta naturalitat des d'una perspectiva musical aparentment força oposada. Em commou cada vegada que l'escolto.

Fa molt poc que vaig descobrir (gràcies Ricard ;-) el vídeo que us presento avui i va ser un plaer comprobar que està veritablement a l'alçada d'aquesta magnífica cançó.

Enjoy!

Love Will Tear Us Apart

When the routine bites hard
And ambitions are low
And the resentment rides high

But emotions wont grow
And were changing our ways,
Taking different roads
Then love, love will tear us apart again

Why is the bedroom so cold
Turned away on your side?
Is my timing that flawed,
Our respect run so dry?
Yet theres still this appeal
That weve kept through our lives
Love, love will tear us apart again

Do you cry out in your sleep
All my failings expose?
Get a taste in my mouth
As desperation takes hold
Is it something so good
Just cant function no more?
When love, love will tear us apart again

Ian Curtis

Cuando la rutina aprieta,
y las ambiciones están por los suelos,
y el resentimiento cabalga fuerte,
las emociones no crecen.
Y al cambiar nuestros caminos,
tomando carreteras diferentes.
El amor, el amor nos destrozará otra vez.

¿Por qué la cama está tan fría
en el lado en el que tú estás?
¿Soy yo el que no está a la altura?
¿Hemos perdido el respeto mutuo?
Todavía queda algo de atracción,
que hemos mantenido a lo largo de nuestras vidas.
Amor. El amor nos destrozará otra vez.

¿Gritas todos mis errores
cuando estás durmiendo?
Tengo un sabor en la boca.
Mientras la desesperación aguanta.
¿Es eso algo bueno?
¿No podrá funcionar nunca más?
Cuando el amor,… el amor nos destrozará otra vez.

traducció trobada a: http://letras-traducidas.net

Web: http://www.susannamagical.com/

.