Fa uns anys em va donar per l’acid rock, San Francisco i els frikies, Ken Kesey, els Grateful Dead i els Merry Pranksters, Kerouac i Ginsberg. I com passa sovint, una cosa et porta a l’altra i, no sé com, vaig arribar a les pintures d’Alex Grey. Recordo que la seva obra em va impressionar però no sabria dir si m’agradava o no. El que sí veia clar observant les pintures era que:
- l’artista havia provat en alguna ocasió el LSD. I encara diria més: li agradava bastant.
- tenia uns bons coneixements d’anatomia.
- probablement tenia inclinacions místiques o espirituals profundes.
La veritat, es que no anava encaminada malament però tampoc cal ser Albert Einstein per arribar a aquestes conclusions.
Alex Grey és un artista psicodèlic, amic d’Albert Hoffman, interessat per la idea de trascendència, de la relació dels éssers humans amb l’univers. Va estudiar cinc anys a la facultat de medicina de Harvard, treballant als departaments d’Anatomia (on va estudiar el cos humà i on preparava, també, els cadàvers per a la pràctica de la dissecció) i Medicina de la Ment. Com veieu, aquestes breus dades biogràfiques ens confirmen les impressions que sentim davant els seus quadres.
Alex Grey ha col·laborat amb músics, creant les portades dels seus discos. No són gaires però prou significatives com per dedicar-li un post a l’AMPLI. Destaquem la seva amistat amb el grup TOOL, amb qui comparteix inquietuds estètiques i espirituals.
A continuació, us oferim un recorregut per la plàstica musical d’Alex Grey. Esperem que tingueu un bon viatge.
TOOL. 10.000 Days (2006)
Com ja és habitual, el darrer disc de la banda fins ara, és ple de simbolisme i misteri. L’àlbum inclou lents estereoscòpiques per tal que es puguin veure les pintures de Grey en tres dimensions.
El títol de l’àlbum fa referència als 27 anys (10.000 dies) que la mare del vocalista va passar en cadira de rodes.
Durant la primera setmana que l’àlbum es va posar a la venda als EEUU, es van vendre 564.000 còpies.
TOOL. Lateralus (2001)
Què es pot pensar sobre un grup que composa un àlbum basat en la Successió de Fibonacci? D’acord amb els números de Fibonacci, l’ordre de les cançons d’aquest disc no és el correcte i per tal de sentir-lo en l’ordre adequat has de disposar l’ordre dels temes en forma d’espiral.
TOOL. Lateralus.
TOOL. Parabola.
Mireu aquests vídeos i comprovareu la mà que té Alex Grey en l’univers TOOLNIÀ. Per cert, reconeixeu el protagonista del clip Parabola? [solució: ykcirT]
DAVID BYRNE. The Visible Man. (compilació) (1999)
MICHAEL HEDGES. Torched (1999)
NIRVANA. In Utero (1993)
BEASTIE BOYS. Ill Communication (interior del llibret) (1994)
“What music do you listen to when you paint?
I listen to all kinds of music. It just runs the gamut. I think my earliest love was for the classical composers. Bach, Beethoven, Schubert - all those heavy Germanic romantic musicians that have very complex yet deeply felt riffs. One of my favorite musicians to trip to was Bach and the organ music played by Albert Schweitzer. He was an incredibly altruistic being his organ music feels like the sound of your organs inside when you're tripping.
I think what I found in the work is that it resonates on a level of Schweitzer being a healing presence. He was the person that coined the phrase reverence for life. This was his philosophical outlook and attitude toward life. He had set up a mission in Africa to take care of the sick and needy. And prior to doing that he had become one of the world's foremost Bach scholars and had done numerous concerts of Bach's organ works.
(…)But then of course the psychedelic music from Led Zeppelin to Pink Floyd and you know The Doors and all the rest of those guys that you would imagine. All kinds of jazz. I became enamored with the trance rave scene a little bit the last few years because that scene had already been using my work. And then Tool have been one of my favorite groups and I'm really stoked they wound up using my artwork in their recent shows. “
Fragment d’una interessant entrevista amb l’artista on ens parla, entre d’altres temes, de la seva relació amb la música i amb el grup TOOL.
Aquest post no hagués estat possible sense la col·laboració de Carme Montserrat (Biblioteca Vapor Vell). Gràcies, Carme!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada