Escena musictecària: haig de comprar Cd's de música electrònica, i em trobo una maranya de noms desconeguts, tant de bó m'assessorés un expert... Potser aquest post t'ajudarà.
El passat 23 de maig es va fer la última sessió del MUSIC SPY CLUB de la temporada, al Vapor Vell. L'encarregat de la mateixa era el periodista Javier Blánquez, potse
r el crític de música electrònica més acreditat. Ha col·laborat amb El Mundo, RockdeLux i Go Mag, entre d'altres, on ha desenvolupat una tasca de crítica i divulgació de música electrònica sense desentendre's de la resta de músiques. Va coordinar el ja històric llibre Loops: una història de la música electrònica, així com Teen Spirit: de viaje por el pop independiente, que podeu consultar i utilitzar com a guia d'escolta a la majoria de biblioteques. És un cas de coherència estètica i professional: "escric sobre música perquè no sé fer res millor".
r el crític de música electrònica més acreditat. Ha col·laborat amb El Mundo, RockdeLux i Go Mag, entre d'altres, on ha desenvolupat una tasca de crítica i divulgació de música electrònica sense desentendre's de la resta de músiques. Va coordinar el ja històric llibre Loops: una història de la música electrònica, així com Teen Spirit: de viaje por el pop independiente, que podeu consultar i utilitzar com a guia d'escolta a la majoria de biblioteques. És un cas de coherència estètica i professional: "escric sobre música perquè no sé fer res millor". La música electrònica és força desconeguda pel gran públic, que generalment la vincula a ambients de festa (el Sónar és ja immiment!). El desconeixement ve determinat, segons ell, per l'atomització del gènere - que es subdivideix en estils, subestils, subsubestils...- i en la pròpia usura de les emocions que treballa. És una música que no busca argument, sinó que és fonalment interior, mental; busca arribar a estats de conciència soterrats, com una mineria de la matèria emocional.
Seguint les pautes del Music Spy Club, el Javier Blánquez va presentar 10 peces acabades de publicar; la més antiga té set mesos, algunes encara han de sortir. És un playlist de referència per les col·leccions de les biblioteques públiques. Aquí va:
1. Peter Broderick: “Stopping on the Broadway Bridge”, de l'àlbum Float, Type, 2008.
2. Williams: “Love on a real train (orig.)”, del maxi Love on a real train, Love Triangle Music, 2008.
3. Gas: “Zauberberg”, de la caixa recopilatòria Nah und fern, Kompakt, 2008.
4. Deepchord: “Vantage isle (DC mix I)”, de l'àlbum Vantage isle sessions, Echospace[detroit], 2008.
5. The Field: “Day”, de l'àlbum Sound of light, Heartbeats International, 2008.
6. Let’s Go Outside: “I’ll lick your spine”, de l'àlbum A picnic with the hunters, Soma, 2008.
7. Guillaume & The Coutu Dumonts: “Les gans”, de l'àlbum “Face à l’est”, Musique Risquée, 2007.
8. Portishead: “Machine gun”, de l'àlbum Third, Island, 2008.
9. Benga: “Zero M2”, de l'àlbum Diary of an afro warrior, Tempa, 2008.
10. Kettel: “The wombat”, de l'àlbum Myam James part 1, Sending Orbs, 2008.
És música. No mossega, o només mossega l'ànima (poseu-la als animals i veureu con en tenen). Gràcies, Javier!
P.D.: Si voleu aprofundir en la visió panoràmica del Javier Blánquez sobre la música electrònica, consulteu aquesta suculenta entrevista aquí.
P.D. del mateix Javier: "Después de la muerte hay vida, y si no hay vida hay fanta y coca cola" [Chiquito de la Calzada]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada