Vuitè lliurament d'aquesta sèrie de recomanacions discogràfiques personals que cada setmana, i generalment de dos en dos, els diferents membres del col·lectiu AMPLI us proposen per compartir.
Aquest cap de setmana Gambita i Fonti treuen la pols a dos enregistraments poc coneguts dins les discografies dels seus protagonistes.
Pau Riba. Amarga crisi (Edigsa, 1981).
L'any 1981 és un any difícil per en Pau Riba. Es troba al bell mig d'una dràstica reducció d'expectatives en dos fronts: el personal i el sociopolític. Ell mateix ha assenyalat en alguna ocasió que fou un moment de perplexitat i decepció per a ell per l'encallament de les propostes i l'acció dels moviments socials que havien lluitat contra la dictadura, i pel rumb de les coses durant el -suposat- final de la Transició.
Amb Amarga crisi, un disc poc estimat pel seu protagonista portat d'una certa desafecció envers el resultat obtingut, la part de bon poeta que hi ha en Riba torna a casa i es col·loca al capdavant d'una banda pensada com a supergrup. "Els millors que havien tocat amb mi fins aleshores", segons Riba. Max Sunyer i Toti Soler comparteixen inspirades guitarres en un disc que també compta amb la presència d'un altre nom important de l'escena catalana dels 70: Jordi Clua a càrrec del seu baix personalitzat.
Primer disc enregistrat a l'estudi-hotel Ibiza Sound, Riba hi incorpora altres col·laboradors de prestigi afegits expressament, entre ells l'enginyer de so Brian Humphries (entre d'altres, Pink Floyd) als comandaments. El mateix Pau explica des de la seva web que el títol s'ha de llegir a partir de la sisena lletra...
És un fantàstic disc en CD amb propietats curatives per a moments de crisi d'un dels grans de la música catalana i el podeu trobar a determinades biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona i també de la resta de biblioteques públiques de Catalunya.
Gambita
Toti Soler i Cinta Massip diuen i canten Miquel Martí i Pol Per molts anys! Bon profit! (K-Indústria Cultural, 1999)
Desconec el motiu, però no és fàcil trobar enregistraments per a infants amb qualitat artística notable, excel·lent o simplement original al nostre país.
Per sort, de tant en tant apareixen agradables sorpreses dins aquest important i escàs gènere musical. Des de l'Ampli intentarem destacar alguns dels més interessants. Com el que us presentem avui.
La trajectòria musical de Toti Soler bé mereix un article a l'Ampli. Es, al meu parer, un dels millors guitarres que tenim, si més no... el meu favorit. Desde sempre dic als amics que si fos músic m'agradaria tocar la guitarra com el Toti.
Avui, però, us vull recomanar un disc una mica diferent. El títol ho diu tot i és ben bé així.
És un disc que pot fer molt bé als nostres fills, nebots, nets, amics, nens en general ... petits o grans.
Si fos un LP cada cara tindria un tema: els mesos de l'any, un per un, a la cara A i coses bones per menjar, a la cara B.
Tots petits poemes de Miquel Marti i Pol
tots amb la guitarra sempre extraordinària del Toti i el bell dir de la Cinta Massip
Petites meravelles per gaudir del poder de la poesia més simple, més veritable, més viva, més pura, més quotidiana, sense guarnicions ni pretensions, gracies al bon fer de tres grans artistes.
Tot és posar el disc i, immediatament, el somriure sincer i poderós d'un nen s'instal·la a la nostra cara per no abandonar-nos fins que el disc s'acaba ... i una estoneta més.
36 minuts que passen com 3. Cal dir més?
Fonti
.
Aquest cap de setmana Gambita i Fonti treuen la pols a dos enregistraments poc coneguts dins les discografies dels seus protagonistes.
Pau Riba. Amarga crisi (Edigsa, 1981).L'any 1981 és un any difícil per en Pau Riba. Es troba al bell mig d'una dràstica reducció d'expectatives en dos fronts: el personal i el sociopolític. Ell mateix ha assenyalat en alguna ocasió que fou un moment de perplexitat i decepció per a ell per l'encallament de les propostes i l'acció dels moviments socials que havien lluitat contra la dictadura, i pel rumb de les coses durant el -suposat- final de la Transició.
Amb Amarga crisi, un disc poc estimat pel seu protagonista portat d'una certa desafecció envers el resultat obtingut, la part de bon poeta que hi ha en Riba torna a casa i es col·loca al capdavant d'una banda pensada com a supergrup. "Els millors que havien tocat amb mi fins aleshores", segons Riba. Max Sunyer i Toti Soler comparteixen inspirades guitarres en un disc que també compta amb la presència d'un altre nom important de l'escena catalana dels 70: Jordi Clua a càrrec del seu baix personalitzat.
Primer disc enregistrat a l'estudi-hotel Ibiza Sound, Riba hi incorpora altres col·laboradors de prestigi afegits expressament, entre ells l'enginyer de so Brian Humphries (entre d'altres, Pink Floyd) als comandaments. El mateix Pau explica des de la seva web que el títol s'ha de llegir a partir de la sisena lletra...
És un fantàstic disc en CD amb propietats curatives per a moments de crisi d'un dels grans de la música catalana i el podeu trobar a determinades biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona i també de la resta de biblioteques públiques de Catalunya.
Gambita
* * *
Toti Soler i Cinta Massip diuen i canten Miquel Martí i Pol Per molts anys! Bon profit! (K-Indústria Cultural, 1999)Desconec el motiu, però no és fàcil trobar enregistraments per a infants amb qualitat artística notable, excel·lent o simplement original al nostre país.
Per sort, de tant en tant apareixen agradables sorpreses dins aquest important i escàs gènere musical. Des de l'Ampli intentarem destacar alguns dels més interessants. Com el que us presentem avui.
La trajectòria musical de Toti Soler bé mereix un article a l'Ampli. Es, al meu parer, un dels millors guitarres que tenim, si més no... el meu favorit. Desde sempre dic als amics que si fos músic m'agradaria tocar la guitarra com el Toti.
Avui, però, us vull recomanar un disc una mica diferent. El títol ho diu tot i és ben bé així.
És un disc que pot fer molt bé als nostres fills, nebots, nets, amics, nens en general ... petits o grans.
Si fos un LP cada cara tindria un tema: els mesos de l'any, un per un, a la cara A i coses bones per menjar, a la cara B.
Tots petits poemes de Miquel Marti i Pol
tots amb la guitarra sempre extraordinària del Toti i el bell dir de la Cinta Massip
Petites meravelles per gaudir del poder de la poesia més simple, més veritable, més viva, més pura, més quotidiana, sense guarnicions ni pretensions, gracies al bon fer de tres grans artistes.Tot és posar el disc i, immediatament, el somriure sincer i poderós d'un nen s'instal·la a la nostra cara per no abandonar-nos fins que el disc s'acaba ... i una estoneta més.
36 minuts que passen com 3. Cal dir més?
Fonti
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada