divendres, 9 de maig de 2008

Gen musical: fantasia ... o realitat?


Llegit, per avís del nostre amic Ricardo García Mataix, matemàtic a la ciutat de València, dins la revista d'actualitat científica World Science el passat 30 d'abril de 2008:

Els gens musicals podrien sortir a la llum

Kristiina Pulli i els seus col·legues de la Universitat de Helsinki han publicat a la revista Journal of Medical Genetics les conclusions del primer estudi sistemàtic en la recerca dels gens que afecten el talent musical, a partir de l'anàlisi de 234 finlandesos de 15 famílies amb, al menys, un antecedent de músic.

Dites conclusions suggereixen que la capacitat musical pot ser parcialment genètica i compartir arrels evolutives amb el llenguatge.

Aquest treball seria un primer pas cap a la revelació del paper de la música dins la funció cerebral humana, l'evolució humana i la seva relació amb el llenguatge tot i que, segons les seves paraules, caldran estudis més amplis per clarificar-ho.

Els investigadors relaten el descubriment de proves "significatives" per a una associació entre l'aptitud musical i una petita regiò del Cromosoma 4. Els gens humans es troben dins aproximadament 24 cromosomes diferents.
El fragment d'ADN en qüestió compren aproximadament 50 gens i, dintre d'ells, es troba un de particular interés conegut com netrin receptor UNC5C precursor. Aquest gen, escriuen, es relaciona amb mol·lécules que governen el desenvolupament de cel·lules cerebrals i les seves interconnexions. Les mutacions d'aquest gen estan també lligades indirectament a defectes en el processament de temps i to.
També hi ha evidencies de que algunes d'aquestes mutacions estan relacionades amb disfuncions dislexiques, suggerint possibles unions entre la música i el llenguatge.

Els científics han sospitat durant molt de temps que la música podria tenir arrels genètiques.
La música és un tret antic i universal travessant totes les societats humanes. La no tant infreqüent aparició de famílies de músics com el famós clan dels Bach, també suggereix una base genètica, apunten Pulli i els seus col·legues, encara que altres factors puguin explicar tal fenomen.

El seu estudi, afegeixen, tot i ser massa petit per a ser definitiu, és un punt de partida per a poder posteriorment fer el mapa, aïllar i caracteritzar els gens que predisposen l'aptitud musical.

Més detalls i informació en l'article original en anglès.

Una petita introducció als fonaments materials del fet musical en aquest interessant clip de National Geographic sobre la ubicació neuronal de la música dins el cervell.

El cervell dels músics: genètica o ambient?
(4 min., dobl. esp.)


4 comentaris:

Miss Danger ha dit...

Sorprenent article... però aquesta vegada no vull estar d'acord amb la ciència. Jo crec que totes les persones neixen amb talent i que només cal desenvolupar-lo.
Ja us explicaré qui va ser el Sr. Shinichi Suzuki...
:)

Fonti ha dit...

La ciència només tracta d'esbrinar fets evidents de la naturalesa i la naturalesa és indiferent a la voluntat humana. ;-)

Miss Danger ha dit...

Sí, tens raó, però potser seríem més feliços si no sapiguéssim que estem tan condicionats pels nostres gens...
No sé, jo preferiria no saber si estic dotada o no de talent per fer alguna cosa. M'estimaria més no saber-ho i fer-ho.
:D

El Richard ha dit...

Es un tema interesante y complejo en cualquier caso.
Conocer tus predisposiciones genéticas puede también ahorrarte años de frustación e infelicidad.
Por otro lado, en algunas situaciones podemos ignorar nuestros condicionantes: conozco una persona con un nulo sentido del ritmo y a la que le encanta bailar...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...