L’estudi “El consum de Llibres a Catalunya el 2010: dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura”, elaborat per la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (FUNDACC), analitza amb detall el consum de llibres a Catalunya l’any 2010 a partir de les dades obtingudes pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, l’estudi d’audiències i consums culturals del mercat de parla catalana.
Basat en una mostra de 31.000 persones entrevistades, l’estudi analitza el nivell de lectura de llibres dels catalans el 2010 i l’evolució que ha experimentat els darrers 4 anys, des del 2007. També analitza els perfils sociodemogràfic i sociolingüístic dels lectors i dels no lectors, i les principals variables relacionades amb l’hàbit de lectura de llibres (freqüències de lectura, gèneres literaris preferits, via d’obtenció dels llibres llegits, llengua de lectura, etc.).
Finalment, l’estudi relaciona el consum de llibres amb el de la resta de l’oferta cultural a l’abast i incorpora una anàlisi territorialitzada, comarca per comarca, del consum de llibres durant el 2010 a Catalunya.
* * *
Les dades parlen per si mateixes. Gairebé el 90% de la gent del nostre país tenen la música com a principal objecte de consum cultural. Molt per damunt de tota la resta de l'oferta cultural.
La nostra pregunta és simple, clara i molt seriosa en aquest temps de desconcert bibliotecari (tot buscant quin és el sentit de la biblioteca pública avui) :
La biblioteca pública ha de reflectir aquest fet social?
Si o No ?
La nostra resposta, com a professionals bibliotecaris especialitzats en música, i agrupats dins l'Associació de Musictecaris AMPLI, portem 3 anys analitzant i treballant seriosament aquest tema i sempre ha estat la mateixa: SI, naturalment que si. I n'hem presentat sovint moltes opcions, especialment en aquest treball presentat dins l'Escola d'Hivern i l'Escola d'Estiu de la Biblioteca Pública de l'any 2009, i presentat també particularment a alguns dels responsables de les xarxes bibliotecàries a casa nostra. La Associació Nacional de Bibliotecaris Musicals de França, ACIM, la va publicar en la seva web com a treball de referència, cosa que ens va fer pensar que probablement no anàvem desencaminats.
Gran part de les propostes allà presentades són perfectament vàlides avui i l'esperit del mateix ha tornat a aparéixer en aquest recent Manifest del darrer congrès anual de l'esmentada ACIM.
En aquest blog es poden trobar quantitat d'articles originals on s'exposen detalladament les nostres propostes. Els musictecaris estem ben preparats per entomar amb tota la nostra energia i il·lusió els reptes professionals del nostre temps en quant a aquest tema.
Estem convençuts de les nostres raons i el nostre pla d'actuació a curt i mig termini. L'Associació i el blog Ampli és el laboratori on treballem intensament aquesta qüestió específica; per passar a l'acció cal la cooperació entre responsables de xarxes i directors de biblioteques, els especialistes i tots els col·legues de professió.
Realment no hi ha gaire alternatives per reflectir, també a la biblioteca, un fet social contundent com és el consum massiu de música en la nostra societat. Tots tenim la nostra part de responsabilitat.
El PLAYLIST – LIVE! torna a Vapor Vell aquest divendres 29d’abril!!!
Al Playlist – Live! convidem músics per a que ens descobreixin 10 peces que els han marcat/influenciat/acompanyat com a artistes (o com a persones). Sense límits temporals, de gènere, ni restriccions estètiques.
Ara el PLAYLIST – LIVE! torna a Vapor Vell, aquest divendres 29 d’abril,a les 19 h.!!! amb el cap de redacció de la revista MondoSonoro, el Joan S. Luna. A gairebé un mes del Primavera Sound, el periodista musical, dj i escriptor ens donarà les pistes a seguir al festival... per si encara no teniu fet el planing amb l’horari i els escenaris que no us heu de perdre!
És una ocasió immillorable. El Primavera Sound oferta més de 100 bandes durant quatre dies intensos. Els noms principals són coneguts per tots (per aquests no fan falta ni els crítics ni les biblioteques). Però al cartell hi ha bandes de gran mèrit artístic i amb directes sorprenents que val la pena descobrir.
Com a complement d'aquesta sessió hem elaborat un exhaustiu playlist amb totes les bandes que sonaran al Primavera Sound. Està al compte Spotify de la Biblioteca i el podeu consultar aquí: PRIMAVERA SOUND 2011... Hi ha més de 300 referències!
El Playlist -Live! continuarà al maig... amb Maria Coma. (20 de maig). No una ni dues, sinó tres vegades us hem parlat de la Maria Coma a l’Ampli... Potser ja va sent hora que la sentim parlar en directe!
I mentre esperem que sigui divendres per "descobrir" en directe els suggeriments del Joan S. Luna sobre el MondoSonoro, marxem amb un vídeo que potser anticipa alguna de les coses que es podran veure a un dels millors festivals pop del món.
La música popular manega aparentment elements senzills. Les diferències evidents sovint es troben en les formes. La sinceritat que converteix en únic a l'èsser que les transporta. La capacitat d'enllumenar zones inexplorades. L'aventura de la sensibilitat més enllà de la seva acollida, dels seus oïents, de les regles, de les caselles. La capacitat de catalitzar sense desdibuixar-se.
Sota una cabra hi ha un cornut escanyolit sense banyes estabornit tot somicant, qui sap on les hi han serrades.
Fora de focus, però, les referències es van perdent. I l'excès de focus (per exemple, Internet) amenaça amb cegar-ho tot. Però encara està ell, l'intercessor sense bruixola. Sol, o dins un escàs arxipèlag o potser està ell, o ell. Només similar a sí mateix o al seu germà o al seu doble o al seu Mr. Hyde. Atrapat a un atzucac inconfusible.
Oh, déu meu, torna el vent boig ombra de fang, trucs de cucanya. deix d'hora blava i no és l'estiu, ungles brutes, mots i torraines, sang...
Posseïdor d'una veu superdotada i d'una sensibilitat sense frens, Adrià/Josep Puntí no aterra quan se l'espera sinó quan passa. És autor de bona part de les millors lletres i cançons escrites mai en català, però continua trepitjant els escenaris com si la fi del món o del seu món l'hagués de trobar en combustió i despertant la rialleta minusvalidadora.
tot és tou un pelegrí atacant la verge en un desert, un tuareg tocant la flauta a soles, atrofiat pels mots.
Va ser el mortal cantant, prim i delirant, d'Umpah-pah, l'esperança antiestètica enmig d'una generació mediàtica crescuda a base de prioritzar valors extramusicals als artístics. Allà es va quedar per molta gent. Però la seva vida pòstuma i transpersonal continua portada per un vent boig.
Torna el vent boig, torna el vent boig torna el vent... nius de serpents, cucs fent la becaina, ulles de puça tot filant el fi un escorpí ben boig, sense el fibló és ben mort, oh....
Avui diumenge, passada la festa ritual, la festa pactada, previsible, l'orgull col·lectiu, agraeixes l'aparició d'un individu fora d'hordes, l'actuació d'algú que no saps per on sortirà, si podrà mirar-te als ulls, si obrirà una distància o t'unirà inesperadament, si imitarà ancestralment un animal o es quedarà pensant mentre canta. Un artista més enllà de la sempre censora vergonya col·lectiva. Un pintor signant desastre...
un pintor signant desastre, pessimista amb ull, un tuareg tocant la flauta a soles, atrofiat pels mots. Torna el vent boig, el vent boig, torna'l ben boig...
Continuaria cantant encara que no hi hagués ningú al davant. Hi ha artistes que no saben quin dia cau el diumenge, però són conscients d'estar obrint sarna allà on la foscor no és una pose. Que la distància amb la flama sigui propicia per la vida pràctica i per l'artística.
El passat 8 d'abril Enric Montefusco, líder d'Standstill, va protagonitzar una nova edició del Playlist – Live!, sessions on convidem músics per a que ens descobreixin 10 peces que els han marcat/influenciat/acompanyat com a artistes (o com a persones). Sense límits temporals, de gènere, ni restriccions estètiques.
L'Enric Montefusco, lidera aquesta banda que és bandera de l’escena de pop independent. Durant més de 10 anys estan treballant en la construcció d’una carrera artística sòlida, emotiva i lliure. Una banda amb un calidoscopi de referències imprevisibles.
El seu playlist va resultar molt emparentat amb bona part de les músiques que s'han difós a través de l'AMPLI. Per abordar el repte al que el vam sotmetre (triar 10 referències claus), va decidir punxar un tema de cada dècada del segle XX. Aquest és el seu playlist:
1) Anys 10: "El sacrifici ritual" de La consagració de la primavera d'Igor Stravinsky, de la qual us en vam parlar aquí i especialment aquí .
2) Anys 20: "The man I love" de George Gershwin, interpretada per Lena Horne.
3) Anys 30: "Density 21.5" d'Edgar Varèse, de qui us en vam parlar aquí.
4) Anys 40: "Daybreak Express" de Duke Ellington
5) Anys 50: "Where have old the flowers gone?", de Pete Seeger
6) Anys 60: "Kyrie" dins Requiem de Ligeti.
7) Anys 70. "Pulses" dins Music for 18 musicians, d'Steve Reich
8) Anys 80: "Stand Still" de Gorilla Biscuits. L'enric ens va desvetllar que aquesta cançó havia donat nom al seu grup.
9) Anys 90: "Ten day interval" de Tortoise
10) Anys... 0!: "We want war", de These New Puritans
Moltes gràcies a l'Enric per la sessió i per la música emotiva que desenvolupa amb la seva banda. Fins la propera!
Arribem al darrer capítol de la sèrie El llegat de la música otomana, dedicat aquesta vegada a una veritable institució musical a Turquia, la mare i absoluta reina del Türk Pop. Una dona a qui tot el seu país estima i respecta com a cap altra artista. Com veureu en aquest article, hi ha motius suficients per entendre-ho.
Sezen Aksu va néixer a Sarayköy, Turquia, el 13 de juliol del 1954, de pares mestres d'escola, i va créixer a Izmir. Durant els seus anys d'escola, va estudiar pintura, música i teatre. Mentre assistia a la Universitat del Egeu va publicar la seva primera composició musical amb lletra. Aquesta primera cançó, "Kaybolan Yillar" (Anys Perduts), es va convertir en un èxit colpidor i va marcar l'inici de la seva carrera professional. Sezen va ser la primera artista femenina de Turquia en compondre i interpretar la seva pròpia música.
La seva formació, envoltada de destacats especialistes i professors de música turca, va ser vital per al seu treball. Sezen sempre ha composat cançons universals que afecten a tothom molt influenciades i inspirades per les riques i acolorides cultures de l'Anatòlia de la seva infància.
Sezen Aksu, escriu i produeix la major part de les seves cançons. Això li dóna l'oportunitat de ser un dels pocs artistes que comparteixen la seva filosofia de la vida amb el seu públic, un públic fidel seguidor de la seva obra.
Les seves experiències li permeten veure la vida a través d'una finestra i la comparteix en tots els seus detalls amb el seu públic. ha escrit més de 400 cançons on il·lustra gairebé tot amb paraules perfectament escollides, sobretot la paraula 'Amor', lletres lúcides, clares i simples i melodies que fan moure el cor. El seu llibre Poemes per ser és el resultat de la remarcable poètica que es troba en les seves lletres.
Les seves cançons ens parlen d'un món lliure de creences negatives. El seu apassionat entusiasme i actitud crítica desperta la consciència de la humanitat, d'altres vides i els seus més íntims sentiments.
A través de les seves lletres i música Sezen provoca els sentiments humans més purs. Les seves intuïcions desperten una compassió que li permet escoltar qualsevol missatge sense discriminació social, racial o nacional. Sezen sempre ha actuat activament a favor de la humanitat: recaptant diners per al major desastre natural de Turquia, el terratrèmol de 1999 amb el seu Aid Concert. o a Grècia quan van sofrir un desastre similar, cantant en els diferents idiomes dels diferents orígens ètnics que viuen a Turquia pel bé de la unitat i la pau, recolzant una campanya d'educació integral d'educació per a les nenes que tenen menys oportunitats que els nens a causa del pobre origen socioeconòmic dels seus pares... la popularitat de Sezen ajuda a crear consciència nacional d'aquests problemes tant amb concerts com en els seus àlbums.
Sezen aprecia també el costat alegre de la vida. És una persona eternament optimista. Gaudeix de la vida i anima el seu públic a gaudir-ne al màxim, utilitza les seves habilitats interpretatives per posar un somriure en els seus rostres durant els seus concerts. El seu costat divertit i humorístic sempre es posa de manifest en directe. Les seves històries divertides explicades directament al públic són una altra força magnètica que atrau milers de persones als seus concerts. Uns concerts que creen forts enllaços entre ella i el seu públic. Ha compartit escenari amb artistes de diferents països incloent a la cantant grega Haris Alexiou, al bosnià Goran Bregovic i l'italià Alessandro Safina. Actualment persones de tot el món s'identifiquen amb la seva veu, les seves cançons i un discurs que han aconseguit la maduresa i l'universalitat.
No és estrany que la carrera de Sezen sempre hagi anat cap amunt. ha estat honorada amb premis i reconeixements més de 200 vegades en més de 30 anys. Ha estat escollida "Artista de l'Any 'en nombroses ocasions. En tots els seus discos, ha treballat en la recerca de millorar-se a si mateixa, sense tractar de demostrar res als altres.
Sezen Aksu escriu cançons que tots sentim en els nostres cors.
La seva obra musical
El 1975, va produir el seu primer single Haydi Şansım, sense massa ressó, però la fama va arribar ben aviat, amb el single Kusura Bakma / Yaşanmamış Yıllar, que va ser un número 1 a les llistes de vendes, i amb el seu primer àlbum, Serçe (pardal) al 1978, quan el periodista Yavuz Gökmenen la va anomenar el "petit pardal" de Turquia, en referència a la llegendària cantant francesa Edith Piaf.
Amb el pas dels anys, la seva popularitat va anar creixent juntament amb un caràcter obstinat i molt humà, així com un sentit de la lleialtat i l'amistat i una obra enorme, no només en el terreny artístic. A partir del moment en que va dedicar la seva vida a fer el que ella realment volia, es va guanyar el respecte tant dels seus fans com del públic i la premsa.
Als anys '80, Sezen va mantenir una relació, tan professional com romàntica,amb el productor Onno Tunç. Com a parella, van signar uns treballs que van resultar un punt d'inflexió en la música pop de Turquia, tals com Sen Ağlama (No ploris), Git (Ves), Sezen Aksu'88 and Sezen Aksu Söylüyor (Sezen Aksu canta).
La seva música va madurar als '90, quan va co-produir el seu àlbum més venut fins ara Gülümse (Somriu) amb Tunç. I el 1995, sense ell, va diversificar la seva obra amb l'àlbum experimental Işık Doğudan Yükselir (S'aixeca la llum de l'Est), combinant música clàssica occidental amb les tradicions musicals d'Anatòlia. Aquest àlbum va donar a conèixer el seu nom fora de Turquia. L'any 1996, Sezen va patir dos forts cops emocionals quan, primer va perdre al seu estimat Onno Tunç [mort que va provocar en ella una dolorosa depressió; a Onno va dedicar l'àlbum Düş Bahçeleri , així com nombroses cançons en pràcticament tots els seus àlbums] i, seguidament, la mort del jove músic Uzay Hepari en un accident de motocicleta.
Aquestes morts, però la van fer encara més humana. En lloc d'insensibilitzar-se al dolor, el va fer sortir del seu cor en les cançons, portant aquells a qui estimava a tots els aspectes de la seva vida i compartint el seu art i el seu espai vital amb tots aquells que volien ser creatius amb ella. La seva casa sempre ha estat plena d'estudiants, col·legues i amics.
Molts cantants avui famosos han gaudit la seva companyia i el goig de tenir-la al seu costat mentre es graduaven en la fama. Askin Nur Yengi, Sertab Erener, Levent Yüksel i Isin Karaca, per citar-ne alguns, estaven sota la seva protecció i ajuda, i molts noms de la música popular esperen pacientment al seu costat una composició seva, mentre treballen en els seus propis àlbums.
El 1997, va publicar Düğün ve Cenaze (El casament i el funeral) en col·laboració amb Goran Bregović. L'any 1998 suposa un retorn a les seves arrels amb Adı Bende Saklı (El seu nom és amagat en mi). va començar a utilitzar sons experimentals i, una vegada més, va empenyer el pop turc cap al futur.
Aksu va continuar amb aquesta tendència en els seus següents àlbums Deliveren (Llunàtic), l'any 2000, Şarkı Söylemek Lazım (He de cantar) el 2002 i Yaz Bitmeden (Abans que acabi l'estiu) l'any 2003. Després de dos anys de descans va tornar amb Bahane (Perdona) i el mateix any 2005 va publicar Kardelen (Flor de neu), un àlbum els beneficis del qual estaven dedicats a causes socials. L'any 2008, Sezen va publicar Deniz Yilidizi (Estrella de mar) i, el 2009, el seu darrer àlbum Yürüyorum Düş Bahçelerinde, del qual es van vendre més de 100.000 còpies només durant la primera setmana de la seva publicació.
* * *
Per desgràcia, Sezen mai ha actuat a casa nostra i, que jo en tingui constància, només una vegada ha actuat a la Península Ibèrica, tal com recull aquest article del diari El País, l'any 1995.
La seva obra enorme i tan variada fa molt difícil la selecció d'una mostra de cançons per presentar-la aquí.
Al nostre país viu poca gent d'origen turc i poca gent coneix la llengua turca.
Buscant a la xarxa, no he trobat pràcticament traduccions, ni en anglès, de les seves lletres. Una veritable llàstima perquè Sezen treballa especialment la poètica dels seus textos i ens perdem una part molt important del seu art. És per aquest motiu que il·llustrarem aquesta aproximació a la mare i reina del pop turc amb l'ajuda d'una de les seves nombroses admiradores del seu país, que molt amablement ens ha fet una sel·lecció absolutament personal i subjectiva de 10 cançons , sense intencions de ser representativa de tots els seus estils i èpoques. Cançons que entren directament al cor i que ens parlen de les emocions més profundes de l'ànima amb uns textos realment preciosos. Deixeu-vos seduïr per la veu i la vocalització de la llengua turca a travès de la meravellosa música de Sezen Aksu.
Acabaré aquest article amb un dels seus vídeos que més m'ha impactat. Es tracta de la seva aparició al film Crossing the Bridge, pel·lícula a la qual vam dedicar un article l'estiu passat.
Sezen canta acompanyada únicament d'un piano elèctric i la guitarra d'Alexander Hacke, baixista del llegendari grup alemany de rock industrial Eistürzende Neubauten.
Es tracta de la versió d'un dels seus clàssics, la cançó İstanbul Hatırası , el record d'Istanbul, amb un primer pla del rostre de Sezen, encara amb les seqüeles d'una malaltia terrible que va desfigurar la seva bellesa durant uns anys, davant un finestral amb cortines transparents que ens deixen veure el Bòsfor darrera d'ella.
No us perdeu la penetrant mirada de Sezen al final de la cançó. És simplement meravellosa.
El vídeo està il·lustrat, a més, amb unes extraordinàries fotografies en blanc i negre de l'Istanbul dels anys 50 i 60 a càrrec del fotògraf Ara Güler.
Un record d'Istanbul
Una vella foto a la paret
Potser Beti o Pola (*1)
Asseguda calmadament al Markiz (*2)
Esperant el moment, amb la pols als ulls
Un dia de tardor, la temporada és de color sèpia
Esperant, dibuixada amb ploma
Dient alguna cosa així com "Hi ha d'haver una altra vida"
En color marró, en el somni
Ah, quin amor! , quina misèria!
El meu cor està en ruïnes, amb aquesta cançó
Les teves galtes color de rosa es van convertir en rosat vermell
Les teves maneres són virginals i tímides
La teva boca és com el vers d'un poema d'amor d'una nena
que mai ha estat escoltat ni cantat
Un record d'Istanbul
Una cita daurada i escrita, al seu costat.
*1 Llocs de la ciutat *2 Popular cafè al districte de Beyoglu
Aquesta sèrie està dedicada a la cultura otomana en general i, especialment aquest capítol, a la meva amiga Zeliha Özdencanlı , qui m'ha estat orientant pacientment en aquest immens i variat continent cultural.
Ella és qui ha fet la selecció personal de les cançons de la playlist d'aquest article, així com l'assessorament en la comprensió dels textos i la traducció de la cançó İstanbul Hatırası i d'altres.
Lluís Llach torna a l'escenari en defensa de la llengua
Ahir, dissabte 16 d'abril de 2011, a la ciutat de València, molts vam recordar els darrers anys de la dictadura del general Franco.
Quan el poble no tenia llibertat per parlar, els trobadors eren la nostra veu i tots cantàvem amb ells en concerts en les pitjors condicions possibles: multes, persecucions, censura, prohibicions ... El poble valencià, el que parla i vol seguir parlant en valencià, va sortir ahir al carrer en una manifestació per poder seguir veient un canal televisiu en la seva pròpia llengua.
Els amos del País Valencià, el Gobierno de Valencia i el Ayuntamiento de Valencia , van intentar impedir l'actuació de Lluís Llach al final d'aquesta manifestació, no donant permís als organitzadors per muntar cap escenari. Finalment, Lluís Llach, després de 3 anys de la seva retirada dels escenaris, va haver de pujar damunt un camió on s'havia instal·lat un piano de cua i va cantar 3 cançons: No abarateixis el somni,Abril '74iSilenci acompanyat de la veu del poble.
Ha quedat demostrat que els trobadors segueixen sent tan necessaris com sempre.
L'AMPLI, amplifica avui el vídeo ofert pel diari digital Vilaweb, amb l'actuació sencera del cantant.
El 14 d'abril de 1931 es va proclamar la 2a República espanyola, és a dir, fa 80 anys que es va instaurar el sistema republicà com a forma d'organització d'estat en substitució de la monarquia. La guerra civil i el cop d'estat militar del 36 van acabar tres anys més tard amb la fi d'aquesta il·lusionant etapa.
La història ja la coneixem tots i està escrita en molts llocs. Tots tenim elements de judici per valorar i opinar el que considerem adequat. Crec que recordar fa més madura una societat i per tant més justa.
Comencem per recordar l'autèntic himne de la República, l'Himne de Riego. Una marxa amb connotacions marselleses i un ritme clarament de pasdoble a mig temps.
Continuem aquest itinerari recordant la força d'un altre himne: L'internacional, que ha acompanyat a cop de sang i de suor la forja de la nostra història contemporània. Poques cançons sonen amb tanta contudència i evoquen tanta tristor continguda. A cop de marxa militar i preparada per a ser cantada als quatre vents és, probablement i amb permís de La Marsellesa, la reina dels himnes.
Recentment la còmplice musictecaria Lórien de Loth ens il·lustrava meravellosament sobre el Brossa quartet i el seu disc Les cançons dels brigadistes. Una mostra d'unes delicades interpretacions en clau de folk d'una música que fou molt més que popular.
Una refrescant versió de El quinto regimiento, a càrrec de Lila Downs. Cançons del front que són reinterpretades una i altra vegada per molts artistes.
Una trepidant versió rock del grup madrileny Canallas de Si me quieres escribir. Una bonica cançó d'amor que sona aquí estripada i acompanyada d'imatges del front.
El grup teatral Catorzedabril fundat el 2005 per un grup d'actors i músics va contribuir a remoure i promoure la memòria col·lectiva del nostra país amb l'espectacle Anda jaleo, jaleo.
L'any 1992 la companyia Dagoll Dagom estrenà l'espectacle musical Flor de Nit, una entranyable descripció de Barcelona durant els anys de la república i fins els començament de la guerra civil. Amb l'excusa d'un inoblidable triangle amorós entre Quimet, Rosa, i Sebastià Reynals i gràcies a un llibret musical excels a càrrec d'Albert Guinovart i Manuel Vázquez Montalbán, un convulsos però optimistes anys aniran desfilant davant nostre.
Recordem que l'AMPLI també ens donava noticia en un altre magnífic post sobre el discChants de la Guerre d'Espagne editat per Le Chant du Monde, i on a cop de 78 revolucions encara es pot escoltar el ressò d'una guerra a partir d'unes gravacions deliciosament primitives que son un document històric evocador i contundent.
Molts grans cantants han reinterpretat cançons d'aquesta època...des de Paco Ibáñez, a Jose Antonio Labordeta, passant pel Quico Pi de la Serra i la Carme Canela, etc, etc...la llista seria inacabable, però el que es inqüestionable es que aquestes cançons han esdevingut pincellades eternes gràcies a un incontable nombre de persones anònimes que les van fer servir de bandera.
La Subdirecció General de Biblioteques del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya ha publicat la Bibliografia Selectiva de Novetats núm. 79(abril 2011). La Guia inclou també la secció de gravacions musicals, una selecció feta pel Grup de Treball de Música.
A continuació, una selecció sonora (via Spotify) per descobrir i gaudir d'aquestes noves propostes musicals per a les biblioteques:
El SIS (Servei d'Informació Selectiva) és una eina d'informació bibliogràfica per a biblioteques públiques que recull els títols bàsics dels diferents camps del saber.
La tria de les obres pretén facilitar el treball bibliogràfic i la gestió de les col·leccions de les biblioteques públiques.
El SIS ofereix dos tipus de recursos:
Una base de dades, que informa sobre les novetats bibliogràfiques i ofereix l'accés als lots bàsics recomanats per a la formació del fons inicial de les biblioteques públiques.
En el post anterior reflexionàvem sobre la conveniència de tenir o no certa música supervendes (enfocades o no al mercat juvenil) a les nostres col·leccions discogràfiques. En aquest segon capítol, reflexionarem sobre la segona qüestió: l'espai. ___________________________________________________________________ 2. En cas afirmatiu [sí, cal tenir algun disc supervendes com a "ganxo musictecari"] ... aquests discs han de classificar-se com a ítems per a infants o per a adults?Hem de crear una secció juvenil diferenciada?
En alguns països europeus, i també en moltes biblioteques públiques dels Estats Units, hi podem trobar seccions juvenils ben diferenciades de les sales infantils i les d'adults. Les més modernes tenen espais adequats als gustos de les noves generacions, tant pel que fa a la decoració i el mobiliari com a les noves tecnologies. Fent una simple búsqueda googleiana podem trobar-ne alguns exemples: Los Angeles Public Library/teen web.
De casa nostra m'han arribat notícies de la Biblioteca Pública de Lleida. Bibliotecaris i bibliotecàries de la terra ferma, si ens llegiu, potser us agradarà explicar-nos la vostra experiència en la creació d'un espai juvenil.
Com és habitual, també podem donar un cop d'ull al que fan els nostres veïns francesos (amb qui ja sabeu que els autors i autores d'aquest bloc mantenim certes complicitats) .
Calvin & Hobbes, de Bill Watterson
L'exemple francès: Les mediateques o biblioteques de França generalment inclouen l'etapa pre-adolescent dins l'espai juvenil, de 0 a 12 anys. Seria per a nosaltres la Sala Infantil. La col·lecció de l'espai juvenil inclou àlbums especialment destinats al públic infantil (cançons de bressol, temes "made inDisney", cançons populars); i també obres de pop, rock i hip hop per a un públic més adolescent.
A partir dels 12 anys, la música forma part de la mediateca pròpiament dita, el que seria el nostre espai audiovisual o la Sala d'Adults.
A l'hora de classificar alguns àlbums, el dubte i la possible pertenença a més d'un grup també fa que, molt sovint, acabin tenint-ne dos exemplars: un a la sala juvenil i un altre a la sala d'adults. La Mediateque de Dole, per exemple, va més enllà i en el seu portal netvibes inclou un apartat dedicat a la música adolescent: Musique-adolescents.
Els Pèsols de l'Ull Negre infiltrats en una secció musical infantil (Biblioteca de Banyoles)
Provant i assajant noves combinacions, a les seccions musicals de les nostres biblioteques podem crear una bona secció de música per als més petits i per als no tan petits.
Opcions possibles:
Deixar caurea les seccions musicals infantils discs que "oficialment" estan destinats a un públic més adult. Exemples: àlbums de hip hop (procurant evitar els de l'etiqueta "parental advisory/explicit content"); o música clàssica en estat pur (a més delsBaby Einsteins i similars); així com també clàssics del rock i el pop en el seu format original ... i observar què passa.
Organitzar una secció concreta, diferenciada físicament i també ben destacada per a la música més teen ... i observar què passa.
És a dir: experimentar ... com fan els homes i les dones de ciències més exactes que les nostres.
Emily the Strange
[I no utilitzo el nom de la Shakira en va. Anècdota bibliotecària recent: una petita usuària de 5 anys -que de gran vol ser bibliotecària (!?!)-, m'anuncia que es disposa a utilitzar una estoneta els ordinadors públics infantils per mirar un vídeo de la Shakira. Evidentment, si busqués un disc de Shakira a la secció de música infantil no l'hauria trobat, ja que la tenim classificada a la secció d'adults, categoria 2 POP.]
El vídeo:
També, posats a somiar, imagino un espai per a la dansa a la biblioteca ... però potser això ja seria demanar massa ...
Aprofitant que avui divendres per la tarda us passareu tots per Vapor Vell per venir al Playlist - Live! que us anunciavem fa poc, us adjunto el butlletí de les novetats de música (i cinema i còmic) que hem anat rebent a la biblioteca durant el mes de març, per si us voleu endur en préstec algun cd (l'últim de la Wanda Jackson, per exemple, o l'últim de la P. J. Harvey, o el de Mogwai, o l'antologia de Blues Project -que cap altra biblioteca no té!!!- o el de l'Antony and the Johnsons, o els dvd Let's get lost d'en Chet Baker, o...).
Fixeu-vos que des del butlletí us hem enllaçat cada document el catàleg de totes les biblioteques de Barcelona: així podreu veure a quina biblioteca està (a banda de Vapor Vell) i si està disponible. També teniu l'enllaç a l'Spotify, per si no podeu esperar a fer una primera escolta!
El passat dimecres dia 30 de març, un grup de 15 persones de l'Òpera Club Clarà vam poder assistir convidats al Gran Teatre del Liceu, a l'assaig general de l'òpera Cavalleria Rusticana i Pagliacci, estrenada el divendres dia 1 d'abril. Aquesta visita va ser possible a través del Departament de Relacions Institucionals del Teatre.
L'assistència al Liceu dóna un valor afegit immens a les sessions comentades que programem a la biblioteca al voltant de les obres que s'estrenen al teatre. En aquest cas, complementa la sessió que tindrà lloc avui dia 6 d'abril a la biblioteca, l'Òpera i la veritat, dins de la programació de l'Òpera Club Clarà.
El Verisme com a estil musical i escènic és el tema que s’abordarà a la sessió l’òpera i la veritat de l’Òpera Club de la Biblioteca Clarà. Durant la sessió, a càrrec del periodista i director escènic Edgar Villanueva, es realitzarà la lectura del relat breu Cavalleria Rusticanade l’escriptor sicilià Giovanni Verga i es projectaran escenes de l’òpera I Pagliacci, en versió històrica registrada a Tokio l’any 1961, amb artistes llegendaris com Mario del Monaco, Gabriella Tucci i Aldo Protti.
El PLAYLIST – LIVE! torna a Vapor Vell aquest divendres 8 d’abril!!!
[Nota: Després d’una temporada i mitja de Playlist – Live! la gent encara es confon amb el Music Spy Club! Aclarim-ho: al Music Spy Club convidàvem principalment a crítics musicals per a que ens descobrissin, recomanessin i ens fessin escoltar 10 novetats discogràfiques aparegudes al mercat en els darrers 12 mesos.]
Al Playlist – Live! convidem músics per a que ens descobreixin 10 peces que els han marcat/influenciat/acompanyat com a artistes (o com a persones). Sense límits temporals, de gènere, ni restriccions estètiques.
Aquest és la teoria.
Durant aquesta temporada hem convidat a la Christina Rosenvinge, a Phil Musical (alter ego musical d’Òscar Dalmau) i als Za!
Ara el PLAYLIST – LIVE! torna a Vapor Vell, aquest divendres 8 d’abril,a les 19 h.!!! amb Enric Montefusco, d'Standstill. Grup bandera de l’escena de pop independent. Durant més de 10 anys estan treballant en la construcció d’una carrera artística sòlida, emotiva i lliure. El seu disc Vivalaguerra els va consagrar com una banda de risc i imaginació. L’àlbum següent –Adelante Bonaparte- ha continuat furgant en la ferida: instrumentacions originals, artesania pop, sinceritat lírica. El seu directe és vibrant. Una banda amb un calidoscopi de referències imprevisibles.
I per aquest trimestre hem convidat a dos músics que ens parlaran de les seves arrels musicals i un crític en un especial Primavera Sound (per trencar la teoria que us acabo d’explicar!).:
8 d’abril: Enric Montefusco (Standstill). Ens obrirà el seu cor parlant de les seves influències musicals com ens l’ha obert cantant al seu darrer Adelante Bonaparte?
29 d’abril: Joan S. Luna (Mondosonoro). A gairebé un mes del Primavera Sound, el periodista musical, dj i autor ens donarà les pistes a seguir al festival... per si encara no teniu fet el planing amb l’horari i els escenaris que no us heu de perdre!
20 de maig: Maria Coma. No una ni dues, sinó tres vegades us hem parlat de la Maria Coma a l’Ampli... Potser ja va sent hora que la sentim parlar en directe!
Seguint el principi dels vasos comunicants, presentem un nou episodi de la sèrie mensual d'intercanvis entre el Franc-Comtat i Catalunya, entre Mediamus i Ampli on, cada primer divendres de mes, l'un publica al blog de l'altre en el mateix moment. Comença la primavera amb un record a dos veritables revulsiusde la poesia i la cultura francòfona i universal: François Villon i Georges Brassens. Els nostres amics del nord tenen la paraula.
"Villon em va interessar de seguida per la seva faceta patibulària, per la seva faceta de pinxo. Villon em va agradar pel seu aspecte, pel que es deia d'ell, perquè havia estat a punt de ser penjat. I, en definitiva, perquè vivia al marge de la societat. Sempre he freqüentat aquesta idea de marginació. He viscut amb Villon durant dos anys. No llegia més que això. Em vaig identificar amb éll."
Georges Brassens
pintura: Amedee ForestierFrançois Villon a una taverna
François Villon (1431 - 1463) va ser un poeta francès que va viure a mitjans del segle XV.
Va néixer el 1431 i es desconeix quan va morir. La seva creació més celebrada és "La balada dels penjats", escrita quan esperava la seva execució a la forca. Les dades sobre la vida de François Villon són incertes. Es diu sempre d'ell que era un marginal, que no poques vegades va ser empresonat, que era un truà.
Nascut probablement el 8 d'abril de 1431, a París, orfe de pare, va ser confiat al mestre Guillaume de Villon, canònic i capellà de Saint-Benoît-le-Bétourné, qui l'envia a seguir estudis a la facultat d'arts. Però després d'haver obtingut una llicenciatura, descura l'estudi per a córrer darrere de l'aventura. A partir d'aquesta època, la seva vida tindrà per teló de fons la guerra dels cent anys i el seu seguici de brutalitats, fam i epidèmies. Acusat d'assassinar el religiós Philippe Sermoise, el seu rival en amors, és obligat a fugir de París. Obté el perdó al gener de 1456. Poc després participa en el furt del Col·legi de Navarra. Entre 1456 i 1461, prossegueix les seves aventures per la vall del Loira, va a la presó durant l'estiu de 1461, però és alliberat alguns mesos més tard en ocasió d'una visita de Lluís XI. De tornada a París, escriu Le Testament però és arrestat una vegada més el 1462. És torturat i condemnat a la forca, però la pena és commutada per deu anys d'allunyament de París.
Villon no va renovar tant la forma de la poesia del seu temps com els seus temes. Va donar nova vida a motius heretats de la cultura medieval que ell coneixia a la perfecció i els va animar amb la seva pròpia i original personalitat.
Font: Viquipèdia
Ballade des Dames du temps jadis, poema de François Villon (1431-1463?) Cançó composada i interpretada per Georges Brassens (1921-1981)
Ballade des dames du temps jadis Dites-moi où, n'en quel pays,
Est Flora la belle Romaine,
Archipiades ne Thaïs,
Qui fut sa cousine germaine,
Echo, parlant quand bruit on mène
Dessus rivière ou sur étang,
Qui beauté ot trop plus qu'humaine.
Mais où sont les neiges d'antan ?
Où est la très sage Héloïs,
Pour qui fut châtré et puis moine
Pierre Esbaillart à Saint-Denis ?
Pour son amour ot cette essoine.
Semblablement, où est la roine
Qui commanda que Buridan
Fût jeté en un sac en Seine?
Mais où sont les neiges d'antan ?
La roine Blanche comme lis,
Qui chantoit à voix de seraine,
Berthe au plat pied, Bietrix, Aliz,
Haremburgis qui tint le Maine,
Et Jeanne, la bonne Lorraine,
Qu'Anglois brûlèrent à Rouen,
Où sont-ils, Vierge souvraine?
Mais où sont les neiges d'antan ?
Prince, n'enquerrez de semaine
Où elles sont, ne de cet an,
Qu'à ce refrain ne vous remaine :
Mais où sont les neiges d'antan ?
El poema és una evocació de les grans figures femenines de la mitologia greco-romana, de les llegendes cristianes i de la història antiga i medieval:
Flora : la deessa romana de les flors,
Archipiades : aquí sembla haver un malentès ja que Alcibíades (450-404 av JC) va ser un estadista grec, deixeble i amic de Sòcrates
Thaïs : santa egípcia del segle IV
Echo : nimfa de la mitologia grega
Héloïs : Eloïsa d’Argenteuil (1100 ?-1164), en referència als Amors d'Eloïsa i Abelard.
La Reine qui commanda à Buridan : evocació de l'afer de la tour de Nesle [llegenda d'una reina sanguinària que matava els seus amants nit darrera nit, i els llançava des de la torre del seu palau, dins d'una bossa, riu avall; possiblement Marguerite (1290-1315), Jeanne (?1293-1349), o Blanche (?1296-1326) de Bourgogne
La reine Blanche : Blanca de Castille (1188-1252), mare de Saint-Louis
Berthe au plat pied : Bertrade de Laon (720-783)
Bietrix : possible referència al personatge de la Divina Comèdia de Dante, o a Béatrice de France (938-987)
