Sezen Aksu
Arribem al darrer capítol de la sèrie El llegat de la música otomana, dedicat aquesta vegada a una veritable institució musical a Turquia, la mare i absoluta reina del Türk Pop. Una dona a qui tot el seu país estima i respecta com a cap altra artista. Com veureu en aquest article, hi ha motius suficients per entendre-ho.
Sezen Aksu va néixer a Sarayköy, Turquia, el 13 de juliol del 1954, de pares mestres d'escola, i va créixer a Izmir. Durant els seus anys d'escola, va estudiar pintura, música i teatre. Mentre assistia a la Universitat del Egeu va publicar la seva primera composició musical amb lletra. Aquesta primera cançó, "Kaybolan Yillar" (Anys Perduts), es va convertir en un èxit colpidor i va marcar l'inici de la seva carrera professional. Sezen va ser la primera artista femenina de Turquia en compondre i interpretar la seva pròpia música.
Sezen Aksu, escriu i produeix la major part de les seves cançons. Això li dóna l'oportunitat de ser un dels pocs artistes que comparteixen la seva filosofia de la vida amb el seu públic, un públic fidel seguidor de la seva obra.
Les seves experiències li permeten veure la vida a través d'una finestra i la comparteix en tots els seus detalls amb el seu públic. ha escrit més de 400 cançons on il·lustra gairebé tot amb paraules perfectament escollides, sobretot la paraula 'Amor', lletres lúcides, clares i simples i melodies que fan moure el cor. El seu llibre Poemes per ser és el resultat de la remarcable poètica que es troba en les seves lletres.
Les seves cançons ens parlen d'un món lliure de creences negatives. El seu apassionat entusiasme i actitud crítica desperta la consciència de la humanitat, d'altres vides i els seus més íntims sentiments.
A través de les seves lletres i música Sezen provoca els sentiments humans més purs. Les seves intuïcions desperten una compassió que li permet escoltar qualsevol missatge sense discriminació social, racial o nacional. Sezen sempre ha actuat activament a favor de la humanitat: recaptant diners per al major desastre natural de Turquia, el terratrèmol de 1999 amb el seu Aid Concert. o a Grècia quan van sofrir un desastre similar, cantant en els diferents idiomes dels diferents orígens ètnics que viuen a Turquia pel bé de la unitat i la pau, recolzant una campanya d'educació integral d'educació per a les nenes que tenen menys oportunitats que els nens a causa del pobre origen socioeconòmic dels seus pares... la popularitat de Sezen ajuda a crear consciència nacional d'aquests problemes tant amb concerts com en els seus àlbums.
Sezen aprecia també el costat alegre de la vida. És una persona eternament optimista. Gaudeix de la vida i anima el seu públic a gaudir-ne al màxim, utilitza les seves habilitats interpretatives per posar un somriure en els seus rostres durant els seus concerts. El seu costat divertit i humorístic sempre es posa de manifest en directe. Les seves històries divertides explicades directament al públic són una altra força magnètica que atrau milers de persones als seus concerts. Uns concerts que creen forts enllaços entre ella i el seu públic. Ha compartit escenari amb artistes de diferents països incloent a la cantant grega Haris Alexiou, al bosnià Goran Bregovic i l'italià Alessandro Safina. Actualment persones de tot el món s'identifiquen amb la seva veu, les seves cançons i un discurs que han aconseguit la maduresa i l'universalitat.
No és estrany que la carrera de Sezen sempre hagi anat cap amunt. ha estat honorada amb premis i reconeixements més de 200 vegades en més de 30 anys. Ha estat escollida "Artista de l'Any 'en nombroses ocasions. En tots els seus discos, ha treballat en la recerca de millorar-se a si mateixa, sense tractar de demostrar res als altres.
Sezen Aksu escriu cançons que tots sentim en els nostres cors.
La seva obra musical
El 1975, va produir el seu primer single Haydi Şansım, sense massa ressó, però la fama va arribar ben aviat, amb el single Kusura Bakma / Yaşanmamış Yıllar, que va ser un número 1 a les llistes de vendes, i amb el seu primer àlbum, Serçe (pardal) al 1978, quan el periodista Yavuz Gökmenen la va anomenar el "petit pardal" de Turquia, en referència a la llegendària cantant francesa Edith Piaf.
Amb el pas dels anys, la seva popularitat va anar creixent juntament amb un caràcter obstinat i molt humà, així com un sentit de la lleialtat i l'amistat i una obra enorme, no només en el terreny artístic. A partir del moment en que va dedicar la seva vida a fer el que ella realment volia, es va guanyar el respecte tant dels seus fans com del públic i la premsa.
La seva música va madurar als '90, quan va co-produir el seu àlbum més venut fins ara Gülümse (Somriu) amb Tunç. I el 1995, sense ell, va diversificar la seva obra amb l'àlbum experimental Işık Doğudan Yükselir (S'aixeca la llum de l'Est), combinant música clàssica occidental amb les tradicions musicals d'Anatòlia. Aquest àlbum va donar a conèixer el seu nom fora de Turquia.
L'any 1996, Sezen va patir dos forts cops emocionals quan, primer va perdre al seu estimat Onno Tunç [mort que va provocar en ella una dolorosa depressió; a Onno va dedicar l'àlbum Düş Bahçeleri , així com nombroses cançons en pràcticament tots els seus àlbums] i, seguidament, la mort del jove músic Uzay Hepari en un accident de motocicleta.
Aquestes morts, però la van fer encara més humana. En lloc d'insensibilitzar-se al dolor, el va fer sortir del seu cor en les cançons, portant aquells a qui estimava a tots els aspectes de la seva vida i compartint el seu art i el seu espai vital amb tots aquells que volien ser creatius amb ella. La seva casa sempre ha estat plena d'estudiants, col·legues i amics.
Molts cantants avui famosos han gaudit la seva companyia i el goig de tenir-la al seu costat mentre es graduaven en la fama. Askin Nur Yengi, Sertab Erener, Levent Yüksel i Isin Karaca, per citar-ne alguns, estaven sota la seva protecció i ajuda, i molts noms de la música popular esperen pacientment al seu costat una composició seva, mentre treballen en els seus propis àlbums.
El 1997, va publicar Düğün ve Cenaze (El casament i el funeral) en col·laboració amb Goran Bregović. L'any 1998 suposa un retorn a les seves arrels amb Adı Bende Saklı (El seu nom és amagat en mi). va començar a utilitzar sons experimentals i, una vegada més, va empenyer el pop turc cap al futur.Aksu va continuar amb aquesta tendència en els seus següents àlbums Deliveren (Llunàtic), l'any 2000, Şarkı Söylemek Lazım (He de cantar) el 2002 i Yaz Bitmeden (Abans que acabi l'estiu) l'any 2003. Després de dos anys de descans va tornar amb Bahane (Perdona) i el mateix any 2005 va publicar Kardelen (Flor de neu), un àlbum els beneficis del qual estaven dedicats a causes socials.
L'any 2008, Sezen va publicar Deniz Yilidizi (Estrella de mar) i, el 2009, el seu darrer àlbum Yürüyorum Düş Bahçelerinde, del qual es van vendre més de 100.000 còpies només durant la primera setmana de la seva publicació.
* * *
Per desgràcia, Sezen mai ha actuat a casa nostra i, que jo en tingui constància, només una vegada ha actuat a la Península Ibèrica, tal com recull aquest article del diari El País, l'any 1995.
La seva obra enorme i tan variada fa molt difícil la selecció d'una mostra de cançons per presentar-la aquí.
Al nostre país viu poca gent d'origen turc i poca gent coneix la llengua turca.
Buscant a la xarxa, no he trobat pràcticament traduccions, ni en anglès, de les seves lletres. Una veritable llàstima perquè Sezen treballa especialment la poètica dels seus textos i ens perdem una part molt important del seu art. És per aquest motiu que il·llustrarem aquesta aproximació a la mare i reina del pop turc amb l'ajuda d'una de les seves nombroses admiradores del seu país, que molt amablement ens ha fet una sel·lecció absolutament personal i subjectiva de 10 cançons , sense intencions de ser representativa de tots els seus estils i èpoques. Cançons que entren directament al cor i que ens parlen de les emocions més profundes de l'ànima amb uns textos realment preciosos. Deixeu-vos seduïr per la veu i la vocalització de la llengua turca a travès de la meravellosa música de Sezen Aksu.
Per desgràcia, Sezen mai ha actuat a casa nostra i, que jo en tingui constància, només una vegada ha actuat a la Península Ibèrica, tal com recull aquest article del diari El País, l'any 1995.
La seva obra enorme i tan variada fa molt difícil la selecció d'una mostra de cançons per presentar-la aquí.
Al nostre país viu poca gent d'origen turc i poca gent coneix la llengua turca.
Buscant a la xarxa, no he trobat pràcticament traduccions, ni en anglès, de les seves lletres. Una veritable llàstima perquè Sezen treballa especialment la poètica dels seus textos i ens perdem una part molt important del seu art. És per aquest motiu que il·llustrarem aquesta aproximació a la mare i reina del pop turc amb l'ajuda d'una de les seves nombroses admiradores del seu país, que molt amablement ens ha fet una sel·lecció absolutament personal i subjectiva de 10 cançons , sense intencions de ser representativa de tots els seus estils i èpoques. Cançons que entren directament al cor i que ens parlen de les emocions més profundes de l'ànima amb uns textos realment preciosos. Deixeu-vos seduïr per la veu i la vocalització de la llengua turca a travès de la meravellosa música de Sezen Aksu.
Sezen canta acompanyada únicament d'un piano elèctric i la guitarra d'Alexander Hacke, baixista del llegendari grup alemany de rock industrial Eistürzende Neubauten.
Es tracta de la versió d'un dels seus clàssics, la cançó İstanbul Hatırası , el record d'Istanbul, amb un primer pla del rostre de Sezen, encara amb les seqüeles d'una malaltia terrible que va desfigurar la seva bellesa durant uns anys, davant un finestral amb cortines transparents que ens deixen veure el Bòsfor darrera d'ella.
No us perdeu la penetrant mirada de Sezen al final de la cançó. És simplement meravellosa.
El vídeo està il·lustrat, a més, amb unes extraordinàries fotografies en blanc i negre de l'Istanbul dels anys 50 i 60 a càrrec del fotògraf Ara Güler.
Un record d'Istanbul
Una vella foto a la paret
Potser Beti o Pola (*1)
Asseguda calmadament al Markiz (*2)
Esperant el moment, amb la pols als ulls
Un dia de tardor, la temporada és de color sèpia
Esperant, dibuixada amb ploma
Dient alguna cosa així com "Hi ha d'haver una altra vida"
En color marró, en el somni
Ah, quin amor! , quina misèria!
El meu cor està en ruïnes, amb aquesta cançó
Les teves galtes color de rosa es van convertir en rosat vermell
Les teves maneres són virginals i tímides
La teva boca és com el vers d'un poema d'amor d'una nena
que mai ha estat escoltat ni cantat
Un record d'Istanbul
Una cita daurada i escrita, al seu costat.
*1 Llocs de la ciutat
*2 Popular cafè al districte de Beyoglu
Sezen Aksu en l'actualitat
Fonts documentals:
*2 Popular cafè al districte de Beyoglu
Sezen Aksu en l'actualitatFonts documentals:
- Website oficial
- Article a la Wikipedia
- Fan Site
- Música de Sezen Aksu en streaming a Spotify
- Sezen Aksu a les biblioteques catalanes: Catàlegs Aladí i Argus
* * *
El llegat de la música otomana #1 : El saz d'Arif Sağ
El llegat de la música otomana #2 : Anadolu Rock
El llegat de la música otomana #3 : Les cançons perdudes d'Anatòlia
El llegat de la música otomana #4 : Mercan Dede: poesia, música i dansa Sufi
El llegat de la música otomana #2 : Anadolu Rock
El llegat de la música otomana #3 : Les cançons perdudes d'Anatòlia
El llegat de la música otomana #4 : Mercan Dede: poesia, música i dansa Sufi
Aquesta sèrie està dedicada a la cultura otomana en general i, especialment aquest capítol, a la meva amiga Zeliha Özdencanlı , qui m'ha estat orientant pacientment en aquest immens i variat continent cultural.
Ella és qui ha fet la selecció personal de les cançons de la playlist d'aquest article, així com l'assessorament en la comprensió dels textos i la traducció de la cançó İstanbul Hatırası i d'altres.
A ella, doncs, el meu agraïment i afecte :-)
A ella, doncs, el meu agraïment i afecte :-)
Josep Lluís Villanueva Fontanella
3 comentaris:
Magnífica presentació d'aquesta gran veu i compositora turca. Thank you very much!!! La meva cantant grega preferida, Haris Alexiou, que també esmentes aquí, tampoc no ha estat mai a Catalunya ... És trist.
Aquesta sèrie és magnífica. No veig una millor manera d'acostar-se a la música d'aquesta cultura tan propera i tan desconeguda.
El treball musictecari arriba aquí a la seva essència més fragant.
Moltes gràcies!
Gràcies Lorien i Director Wilkins pels vostres comentaris, són molt valuosos per a mi.
Aquest article sobre Sezen, i el conjunt d'aquesta sèrie, és bàsicament una història d'amor.
Amor del de sempre, com el de les novel·les romàntiques.
Un amor que només es pot descriure així, amb una sèrie d'articles, amb la immersió en els fonaments d'una cultura, d'una gent i d'una persona en concret.
Si d'alguna cosa em sento orgullós i completament satisfet des de que vam crear aquest espai musictecari i col·lectiu a internet és d'aquesta sèrie.
Aquí he intentat sintetitzar el millor que crec que soc capaç d'oferir com a bibliotecari perquè en aquests articles hi és present el meu cor molt més que el meu cap.
Només que hi hagi un sol lector d'algun d'aquests posts ja haurà significat el millor regal a les hores de dedicació i passió que hi ha al darrera.
Visca la música per sempre
Visca l'amor, per sempre més
Josep Lluís
Publica un comentari a l'entrada