Chants de la Guerre d'Espagne
Le Chant du Monde
LP: 1963 (LDX 4279)
CD: 1996 (LDX 274 1034)
Cobla de Barcelona
Choeur et Orchestre
direction: Gustavo Pittaluga et Rodolfo Halffter
1. Himno de Riego
2. Los cuatro generales
3. Somos los soldados vascos
4. Ya sabes mi paradero
5. La sardana de les monges
6. Que será
7. La santa espina
8. El paso del Ebro
9. El tren blindado
10. Fuerte de San Cristobal
11. Marineros
12. El trágala
13. El pendón morado
14. El segadors
Je me souviens d’un air qu’on ne pouvait entendre
Sans que le cœur battît et le sang fût en feu
Sans que le feu reprît comme un cœur sous la cendre
Et l’on savait enfin pourquoi le ciel est bleu.
Louis Aragon sobre "La santa espina"
Feia poc que havia mort Franco ... però seguien prohibides les mateixes coses que ho estaven mentre era viu. Naturalment molts llibres, però també molts discos.
Sobretot, discos com aquest: una col·lecció de les cançons que cantaven els seus enemics durant aquella guerra tan llarga i brutal.
el bombardeig sobre Gernika
A principis de 1976, però, ja era més fàcil que aquests documents clandestins arribessin cada vegada a més gent. Per exemple, a estudiants de batxillerat, com jo mateix aleshores.
Recordo perfectament al company de classe que me'l va passar juntament amb un misteriòs single, sense cap etiqueta distintiva, que contenia la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià a la cara A, i la proclamació de l'afeitat d'Alcalá-Zamora en forma d'autonomia catalana, a la cara B.
L'emoció i l'adrenalina mentre portava aquell compromès material a casa va ser inferior, però, a la que vaig sentir mentre escoltava aquestes cançons.
Realment eren, i són, cançons molt poderoses.
Poques vegades unes cançons transmeten tan vívidament, tan fidelment, tan cruament, uns paisatges plens de pols, de sang i d'esperança. És música fredament dramàtica. Potser perquè provenen de l'èpica dels perdedors i dels vells idealistes.
Combatent de les Brigades Internacionals
El so també hi fa molt, es clar. Són gravacions a 78 revolucions per minut amb la sensació realista que sempre aporten aquest tipus d'enregistraments primitiva i deliciosament analògics.
Les emocions, però, són fruit de les històries que contenen i l'intens sentiment en les interpretacions de músics que no dubten en aportar el seu art per ajudar de la millor manera de la que és capaç un artista: posant la seva vida en cada nota.
Durant molts anys haviem escoltat mil i una vegada les històries i les músiques dels guanyadors.
Finalment, els fills dels que havien patit aquell horror podiem escoltar també l'altra versió del mateix drama.
Camí de l'exiliEl segell francès Le Chant du Monde ho va fer possible recollint i publicant aquests vells enregistraments que havien estat ocults durant anys.
Woody Guthrie també cantava algunes d'aquestes cançons que ara podem escoltar en aquest extraordinari disc recopilatori d'un dels grans de la música Folk:
Woody Guthrie
This land is your land
Discmedi, 2006
Fonti
.
5 comentaris:
Bon post!
La pell de gallina.
M'agrada molt la múscia de la República. De tant en tant poso algun CD. El meu fill de sis anys se les sap i de vegades a certs llocs les comença a taralejar i fa molta gràcia de veure les cares de la gent que el sent cantar "A las Barricadas" o "El Puente de los franceses"
Fa temps que no sento aquestes velles cançons que em posen trista i contenta alhora.
M'agrada molt que hagis dedicat l'article a aquesta música, que ens connecta amb al nostre passat (històric i personal) amb tanta força i intensitat.
Gràcies, camarada!
Gràcies Fonti!
quina música veritablement popular, emotiva, internacional i local alhora. Una flor, on es barrejen mil records familiars: realitat musicada. [Sovint enyoro com sonarien les hipotètiques cançons d'una Victoria que no es va produir... ens agradarien -artísticament- tant?]
Gràcies per l'article, i les impressionants fotos triades.
@Helènic Glauc: trobo que és molt bò que els nostres fills coneguin el passat més recent. les cançons entren directament al cor, molt millor que qualsevol explicació. Gràcies pel teu comentari. Una salutació ben cordial :-).
@ Miss Danger: certament, a mi també em produeixen sensacions molt intenses. tant de bò que aquest post serveixi per descobrir aquestes cançons als lectors de l'Ampli! Salut!
@ Dir. Wilkins: molt bo el plantejament... personalment estic convençut que si el resultat de la guerra haguès sigut un altre, no percebriem aquestes músiques de la mateixa manera. És una música tan associada a la història que el seu valor artístic està necessàriament condicionat... no crec que es pugui abstreure fàcilment. Al menys nosaltres. Podriem provar amb un oient melòman absolutament extern ;-) Gràcies !
Realment escoltar aquestes cançons i tancar el ulls, es tot una amb possar la pell de gallina i aguantar les llàgrimes.
Publica un comentari a l'entrada