Vasos comunicants #5: Balada de les Dames d'abans

Seguint el principi dels vasos comunicants, presentem un nou episodi de la sèrie mensual d'intercanvis entre el Franc-Comtat i Catalunya, entre Mediamus i Ampli on, cada primer divendres de mes, l'un publica al blog de l'altre en el mateix moment.
Comença la primavera amb un record a dos veritables revulsius de la poesia i la cultura francòfona i universal: François Villon i Georges Brassens. Els nostres amics del nord tenen la paraula.

Ballade des Dames du temps jadis

"Villon em va interessar de seguida per la seva faceta patibulària, per la seva faceta de pinxo. Villon em va agradar pel seu aspecte, pel que es deia d'ell, perquè havia estat a punt de ser penjat. I, en definitiva, perquè vivia al marge de la societat. Sempre he freqüentat aquesta idea de marginació. He viscut amb Villon durant dos anys. No llegia més que això. Em vaig identificar amb éll."

Georges Brassens

pintura: Amedee Forestier François Villon a una taverna

François Villon (1431 - 1463) va ser un poeta francès que va viure a mitjans del segle XV.

Va néixer el 1431 i es desconeix quan va morir. La seva creació més celebrada és "La balada dels penjats", escrita quan esperava la seva execució a la forca. Les dades sobre la vida de François Villon són incertes. Es diu sempre d'ell que era un marginal, que no poques vegades va ser empresonat, que era un truà.

Nascut probablement el 8 d'abril de 1431, a París, orfe de pare, va ser confiat al mestre Guillaume de Villon, canònic i capellà de Saint-Benoît-le-Bétourné, qui l'envia a seguir estudis a la facultat d'arts. Però després d'haver obtingut una llicenciatura, descura l'estudi per a córrer darrere de l'aventura. A partir d'aquesta època, la seva vida tindrà per teló de fons la guerra dels cent anys i el seu seguici de brutalitats, fam i epidèmies. Acusat d'assassinar el religiós Philippe Sermoise, el seu rival en amors, és obligat a fugir de París. Obté el perdó al gener de 1456. Poc després participa en el furt del Col·legi de Navarra. Entre 1456 i 1461, prossegueix les seves aventures per la vall del Loira, va a la presó durant l'estiu de 1461, però és alliberat alguns mesos més tard en ocasió d'una visita de Lluís XI. De tornada a París, escriu Le Testament però és arrestat una vegada més el 1462. És torturat i condemnat a la forca, però la pena és commutada per deu anys d'allunyament de París.

Villon no va renovar tant la forma de la poesia del seu temps com els seus temes. Va donar nova vida a motius heretats de la cultura medieval que ell coneixia a la perfecció i els va animar amb la seva pròpia i original personalitat.

Font: Viquipèdia

Ballade des Dames du temps jadis, poema de François Villon (1431-1463?)
Cançó composada i interpretada per Georges Brassens (1921-1981)

Ballade des dames du temps jadis

Dites-moi où, n'en quel pays,

Est Flora la belle Romaine,

Archipiades ne Thaïs,

Qui fut sa cousine germaine,

Echo, parlant quand bruit on mène

Dessus rivière ou sur étang,

Qui beauté ot trop plus qu'humaine.

Mais où sont les neiges d'antan ?

Où est la très sage Héloïs,

Pour qui fut châtré et puis moine

Pierre Esbaillart à Saint-Denis ?

Pour son amour ot cette essoine.

Semblablement, où est la roine

Qui commanda que Buridan

Fût jeté en un sac en Seine?

Mais où sont les neiges d'antan ?

La roine Blanche comme lis,

Qui chantoit à voix de seraine,

Berthe au plat pied, Bietrix, Aliz,

Haremburgis qui tint le Maine,

Et Jeanne, la bonne Lorraine,

Qu'Anglois brûlèrent à Rouen,

Où sont-ils, Vierge souvraine?

Mais où sont les neiges d'antan ?

Prince, n'enquerrez de semaine

Où elles sont, ne de cet an,

Qu'à ce refrain ne vous remaine :

Mais où sont les neiges d'antan ?

El poema és una evocació de les grans figures femenines de la mitologia greco-romana, de les llegendes cristianes i de la història antiga i medieval:

• Flora : la deessa romana de les flors,
• Archipiades : aquí sembla haver un malentès ja que Alcibíades (450-404 av JC) va ser un estadista grec, deixeble i amic de Sòcrates
  
• Thaïs : santa egípcia del segle IV
  
• Echo : nimfa de la mitologia grega
  
• Héloïs : Eloïsa d’Argenteuil (1100 ?-1164), en referència als Amors d'Eloïsa i Abelard.
• La Reine qui commanda à Buridan : evocació de l'afer de la tour de Nesle [llegenda d'una reina sanguinària que matava els seus amants nit darrera nit, i els llançava des de la torre del seu palau, dins d'una bossa, riu avall; possiblement Marguerite (1290-1315), Jeanne (?1293-1349), o Blanche (?1296-1326) de Bourgogne
• La reine Blanche : Blanca de Castille (1188-1252), mare de Saint-Louis
• Berthe au plat pied : Bertrade de Laon (720-783)
• Bietrix : possible referència al personatge de la Divina Comèdia de Dante, o a Béatrice de France (938-987)
• Aliz : Alix, o Adélaïde de Savoie (1123 - 1159)
• Haramburgis : Erembourg du Maine (?-1126)
• Jeanne d’Arc (1412-1431)

fonts :
Analyse Brassens
http://www.analysebrassens.com/?page=texte&id=5&%23
Brassens a la Wikipedia
Brassens a la Cité de la Musique (Paris)




... i a Mediamus: Les bibliothécaires ont-ils peur de la musique écoutée par les adolescents ? : Vases communicants #5

.