Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta standstill. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta standstill. Ordena per data Mostra totes les entrades

dilluns, 4 d’abril del 2011

Playlist - Live! Standstill a la biblioteca Vapor Vell.

El PLAYLIST – LIVE! torna a Vapor Vell aquest divendres 8 d’abril!!!


[Nota: Després d’una temporada i mitja de Playlist – Live! la gent encara es confon amb el Music Spy Club! Aclarim-ho: al Music Spy Club convidàvem principalment a crítics musicals per a que ens descobrissin, recomanessin i ens fessin escoltar 10 novetats discogràfiques aparegudes al mercat en els darrers 12 mesos.]

Al Playlist – Live! convidem músics per a que ens descobreixin 10 peces que els han marcat/influenciat/acompanyat com a artistes (o com a persones). Sense límits temporals, de gènere, ni restriccions estètiques.

Aquest és la teoria.

Durant aquesta temporada hem convidat a la Christina Rosenvinge, a Phil Musical (alter ego musical d’Òscar Dalmau) i als Za!


Ara el PLAYLIST – LIVE! torna a Vapor Vell, aquest divendres 8 d’abril,a les 19 h.!!! amb Enric Montefusco, d'Standstill. Grup bandera de l’escena de pop independent. Durant més de 10 anys estan treballant en la construcció d’una carrera artística sòlida, emotiva i lliure. El seu disc Vivalaguerra els va consagrar com una banda de risc i imaginació. L’àlbum següent –Adelante Bonaparte- ha continuat furgant en la ferida: instrumentacions originals, artesania pop, sinceritat lírica. El seu directe és vibrant. Una banda amb un calidoscopi de referències imprevisibles.




I per aquest trimestre hem convidat a dos músics que ens parlaran de les seves arrels musicals i un crític en un especial Primavera Sound (per trencar la teoria que us acabo d’explicar!).:

8 d’abril: Enric Montefusco (Standstill). Ens obrirà el seu cor parlant de les seves influències musicals com ens l’ha obert cantant al seu darrer Adelante Bonaparte?

29 d’abril: Joan S. Luna (Mondosonoro). A gairebé un mes del Primavera Sound, el periodista musical, dj i autor ens donarà les pistes a seguir al festival... per si encara no teniu fet el planing amb l’horari i els escenaris que no us heu de perdre!

20 de maig: Maria Coma. No una ni dues, sinó tres vegades us hem parlat de la Maria Coma a l’Ampli... Potser ja va sent hora que la sentim parlar en directe!


I mentre esperem que sigui divendres per "descobrir" en directe les influències d'Standstill, un vídeo d'un dels seus hits. I si en voleu més, aneu a la biblioteca més propera, que el catàleg de la xarxa de biblioteques de la Diputació, i de la Generalitat, n'és ple.



divendres, 22 d’abril del 2011

El playlist d'Standstill, via Enric Montefusco

El passat 8 d'abril Enric Montefusco, líder d'Standstill, va protagonitzar una nova edició del Playlist – Live!, sessions on convidem músics per a que ens descobreixin 10 peces que els han marcat/influenciat/acompanyat com a artistes (o com a persones). Sense límits temporals, de gènere, ni restriccions estètiques.

L'Enric Montefusco, lidera aquesta banda que és bandera de l’escena de pop independent. Durant més de 10 anys estan treballant en la construcció d’una carrera artística sòlida, emotiva i lliure. Una banda amb un calidoscopi de referències imprevisibles.

El seu playlist va resultar molt emparentat amb bona part de les músiques que s'han difós a través de l'AMPLI. Per abordar el repte al que el vam sotmetre (triar 10 referències claus), va decidir punxar un tema de cada dècada del segle XX. Aquest és el seu playlist:

1) Anys 10: "El sacrifici ritual" de La consagració de la primavera d'Igor Stravinsky, de la qual us en vam parlar aquí i especialment aquí .



2) Anys 20: "The man I love" de George Gershwin, interpretada per Lena Horne.



3) Anys 30: "Density 21.5" d'Edgar Varèse, de qui us en vam parlar aquí.



4) Anys 40: "Daybreak Express" de Duke Ellington




5) Anys 50: "Where have old the flowers gone?", de Pete Seeger



6) Anys 60: "Kyrie" dins Requiem de Ligeti.



7) Anys 70. "Pulses" dins Music for 18 musicians, d'Steve Reich




8) Anys 80: "Stand Still" de Gorilla Biscuits. L'enric ens va desvetllar que aquesta cançó havia donat nom al seu grup.



9) Anys 90: "Ten day interval" de Tortoise



10) Anys... 0!: "We want war", de These New Puritans



Moltes gràcies a l'Enric per la sessió i per la música emotiva que desenvolupa amb la seva banda.
Fins la propera!

dissabte, 4 d’abril del 2020

Llibres musicals inconfinables - 1

La nostra companya Marta Creus està treballant de valent recomanant llibres de música. Ho fa amb gràcia i precisió, i un gran instint musictecari. Ho anirem compartint...




Putos himnes generacionals - Andreu Gomila i Marta Salicrú - Barcelona : Empuries, 201 5 – ISBN: 9788416367160

Andreu Gomila i Marta Salicrú disseccionen l'escena musical catalana dels últims quinze anys per fer un retrat d'una generació que ha canviat la història de la música popular a través dels seus protagonistes. Cadascun dels que hi apareixen representa una faceta de l'edat adulta del pop-rock català, independentment de l’idioma o l’estil. Són Manel, Silvia Perez Cruz, Standstill, Love of Lesbian, Hidrogenesse, Roger Mas, Guille Milkyway, Mishima, El Petit de Cal Eril, Joan Colomo, els segells BCore i BankRobber...
Andreu Gomila i Llobera (Palma de Mallorca, 1977) és periodista i director del setmanari Time Out Barcelona. Ha publicat tres llibres de poemes: Un dia a l'infern dels que són (La Magrana, 2001), Diari de Buenos Aires (Moll, 2007), i Aquí i ara (El Gall, 2007). També ha publicat la novel·la El port. No serà res de mi (Moll, 2010).
Marta Salicrú (Barcelona, 1980), va estudiar Humanitats, però va recuperar la vocació de periodista gràcies a la música, la seva passió, sobre la qual escriu des de fa una dècada. Des del 2008 treballa a Time Out Barcelona com a responsable de la secció de concerts. Col·labora a Rockdelux i a iCat.cat, és DJ resident de la sala Razzmatazz.






En contra de la música. Herramientas para pensar, comprender y vivir las músicas – Julio Mendivil - Buenos Aires : Gourmet Musical, 2016 – ISBN: 9789873823077


La música és una part important de les nostres vides, fins i tot els que no s'hi dediquen professionalment en tenen fortes opinions, idees i fonaments sobre el que els agrada o el que detesten. Així, molts músics i melòmans cultes solen pensar i entendre l'art sonor en termes i conceptes més propis del romanticisme decimonònic que del segle XXI.  Utilitzant exemples actuals i històrics de tota mena -des del rock, el pop i la música clàssica europea, fins a les tradicionals d'Àsia o Àfrica, o els folklores i músiques populars urbanes, rurals i indígenes d'Amèrica i Europa- aquest llibre es dedica a desmuntar mites i llocs comuns sobre la música i la societat. I tot això sense parlar de dades biogràfiques o anècdotes de compositors cèlebres, ni fer intrincades anàlisis de partitures. El llibre parteix d'idees i conceptes per a entendre com la música és molt més que el so i se l'ha de tenir en compte en pensar en la política, l'economia i la societat del món actual.
Julio Mendívil és un etnomusicòleg i txaranguista peruà establert a Alemanya. Va estudiar etnomusicologia a l'Institut de Musicologia de la Universitat de Colònia, d'on en va ser investigador, docent adjunt i director de la càtedra d'etnomusicologia. Actualment és professor d'etnomusicologia de la Universitat Johann Wolfgang Goethe de Frankfurt.


dilluns, 1 de desembre del 2008

Novetats musicals a Fort Pienc: els àlbums destacats per al desembre '08


La Biblioteca Fort Pienc presenta les noves adquisicions de música: prop de 80 cd d'estils ben diversos.

D'aquest lot de desembre destaquem, en l'àmbit estatal, el nou treball del barceloní Le Petit Ramon, Morts, desastre i barbàrie, el pop d'influències britàniques de L'Ana és un koala a Basat en fets reals, el pop/folk d'Anímic a Hau o hïu i Dies i dies, el debut de la cantautora valenciana Clara Andrés. Recomanem també els nous discos homònims dels catalans Albaialeix i Cuchillo i el debut Eusebio de Giulia y los Tellarini, grup que posà la banda sonora a la darrera pel·lícula de Woody Allen, rodada a Barcelona.
De l'escena internacional destaquem el nou treball dels nord-americans The Dodos, Visiter, el soul de la cantautora Joan as Police Woman a To survive, i l'esperat retorn de la banda de Bristol Portishead, Third. Sense oblidar, però, els clàssics: Etta James, T-Rex, David Bowie, Elvis Presley o Chet Powers (Dino Valente), lider de bandes dels anys 70 com Quicksilver Messenger Service o Jefferson Airplane.



ALBAIALEIX. Albaialeix
PIAS, 2008. FOLK

Albaialeix són Alba Blasi (piano i veu) i Aleix Clavera (guitarra i veu), creadors d’un dels projectes renovadors del folk psicodèlic més sorprenents dels darrers anys, amb una música que remet a bandes catalanes de principis dels setanta (Ia-Batiste, Pau Riba, Música Dispersa), a cantautors americans de la mateixa època (Tim Buckley, Fred Neil..) i a grups de folk actuals més experimentals (White Magic, Charalambides...).





L’ANA ÉS UN KOALA. Basat en fets reals
Discmedi, 2008. POP

Basat en fets reals és el debut d’aquesta banda de pop amb influències britàniques, prova indiscutible de la renovació de l’escena del pop en català. Produït per Ricky Falkner (Standstill, Sidonie), les cançons d'Ana és un koala combinen senzillesa i qualitat. Les seves influències, diverses: The Byrds, The Beach Boys, The Smiths...





CLARA ANDRÉS. Dies i dies
Autoeditat, 2008. CANÇÓ D’AUTOR (VALÈNCIA)

Debut de la jove valenciana Clara Andrés, que inicia d'una manera autodidacta l'aprenentatge de la guitarra i els seus primers esbossos de cançons. No és fins el 2000 quan comença a fer-se sentir públicament com a cantautora en diferents esdeveniments i amb la seva maqueta Inici (2005) participa a l’Off Mercat de Música Viva de Vic, a la sala Espai de Barcelona per al programa "DeProp" de TV3, i queda finalista del premi Sona 9. La seva cançó "Hui fa vent" forma part de la banda sonora de la pel·lícula Dies d'agost, de Marc Recha.



ANÍMIC. Hau o hïu
Autoeditat, 2007. POP/FOLK/VISUAL

La música d’Anímic varia entre el pop i el folk flirtejant de tant en tant amb l’electrònica. Han rebut el "Premi joventut a la banda amb més projecció del futur" de 2005 (concedit per la Generalitat), han quedat finalistes del concurs "En potència" de Catalunya Ràdio i han guanyat el "Premi Carles Sabater a la millor cançó en català" 2007. Hau o Hïu és el seu quart disc.





BONNIE “PRINCE” BILLY. Lie down in the light
Drag City, 2008. FOLK/ROCK

Bonnie “Prince” Billy, o el que és el mateix, Will Oldham, ja ens té acostumats a que cap dels seus treballs, ja sigui en solitari o amb algun dels seus molts projectes i col·laboracions paral·leles, ens decebi. Polifacètic i prolífic, el de Kentucky novament es treu de la màniga un disc de dotze cançons senzilles, d'arrel nord-americana, emotives i de gran qualitat.





LA BRIGADA. L’obligació de ser algú
Discmedi, 2008. POP

"Pop en estat pur", així de directa és la carta de presentació del projecte personal de Pere Agramunt, La Brigada (ex The Light Brigade) que fa un gir al deixar enrera l’anglès per cantar, ara ja, en català. Exquisides melodies que beuen de les fonts més clàssiques del millor pop britànic (Elvis Costello, The Divine Comedy) i el folk/rock americà (Neil Young, Clem Snide...).





ISOBEL CAMPBELL & MARK LANEGAN. Sunday at Devil Dirt
V2, 2008. POP/FOLK

Els duets home-dona estan de moda i, després de l'èxit de l’anterior Ballad of the broken seas, l'ex Belle & Sebastian i l'ex Screaming Trees decideixen seguir amb el seu projecte conjunt. Tot i que ja no compten amb el factor sorpresa, la seva combinació de veus única i les composicions delicades amb passatges cinematogràfics de l'oest nord-americà tornen a convèncer.





CUCHILLO. Cuchillo
Sinnamon, 2008. POP

En aquest debut, els barcelonins Cuchillo demostren tenir les coses molt clares. Enamorats de l’out-rock alemany i del folk psicodèlic, són un dels secrets millor guardats de l’escena indie i estan destinats a ser el veritable relleu estatal al folk psicodèlic del nou segle (Sinnamon).






THE DODOS. Visiter
Frenchkiss, 2008. ROCK EXPERIMENTAL

La caràtula d’aquest disc no fa cap justícia al seu contingut. The Dodos és un duet sòlid de San Francisco que ens presenten el seu segon àlbum, Visiter, on la percussió és el fil conductor. Construeixen la majoria de les seves cançons a partir d’una guitarra acústica i una bateria, un punt de partida aparentment simplista, però que en les seves mans es converteix en pura experimentació sonora amb resultats trepidants.




THE FIELD. From here we go sublime
Kompakt/Decoder, 2007. ELECTRÒNICA

Axel Willner és va donar a conèixer fa dos anys amb Things keep falling down (Kompakt, 2005) i ara és el torn d’aquest From here we go sublime, on el músic suec vol deixar ben alt el llistó del trance actual, amb temes d’ambient reposat i cuidat al detall.






GIULIA Y LOS TELLARINI. Eusebio
La Colazione/Strange Ones, 2008. POP

Aquest projecte recorre paratges musicals de tot el món: la calidesa mediterrània, la suggerent chanson, el tremendisme llatí, la fatalitat mexicana i l’elegància jazzy. Aquest persuasiu disc va arribar a les mans de Woody Allen, qui va quedar fascinat i decidí incloure dos dels seus temes a la banda sonora de Vicky Cristina Barcelona, la seva darrera pel·lícula, rodada a Barcelona.





HUMBERT HUMBERT. Long panic (Short Panic+Mini Tank – Reedició 2008)
PIAS, 2008. INDIE ROCK

Humbert Humbert està format per Paco Alcázar (programació i veus) i Miguel B. Núñez (guitarra). Des de 2001 ens han anat sorprenent amb el seu arrebatador punk futurista, que mostra les seves influències de bandes mítiques com Pere Ubu, Suicide, els marcians Devo o els personalíssims The Fall. L'edició, de luxe, inclou maquetes i temes inèdits.




JOAN AS A POLICEWOMAN. To survive
PIAS, 2008. ROCK D’AUTOR (ESTATS UNITS)

Darrer treball de Joan Wasser, violinista, compositora i cantant , coneguda per col·laborar amb artistes com Lou Reed, Antony (Antony and the Johnsons) o Rufus Wainwraight. En aquest disc, Joan, de veu prodigiosa, ens ofereix cançons plenes de sentiment que inclouen pianos, violins i trompetes que es mouen entre el jazz i el pop.





THE MOUNTAIN GOATS. Heretic pride
4AD, 2008. ROCK

John Darnielle va començar fent versions de Frankie Valli fins que el seu projecte com a Mountain Goats va anar agafant un so propi. Després d'una desena d'àlbums, l'èxit d'Heretic pride és un reconeixement a la seva carrera, un grapat de cançons que t'atrapen des de la primera escolta.






PORTISHEAD. Third
Go! Discs, 2008. POP/ELECTRÒNICA

La banda de Bristol que durant els anys 90 va ser bandera del trip hop, torna després de deu anys amb un tercer disc d’estudi, un dels treballs més esperats d’enguany, de so fosc i industrial que ens mostra un grup renovat.






SHE & HIM. Volume I
Merge, 2008. POP

El músic de country/folk, M. Ward (alabat per la crítica arran del seu disc de 2006, Post-war), i l’actriu Zooey Deschanel uneixen les seves forces en aquest projecte. A les habilitats musicals de Ward se sumen les composicions de Deschanel i la seva veu dolça i encisadora, per construir un disc amb regust de pop “sixties”, i amb alguns tocs de country i jazz.





LAURA VEIRS. Saltbreakers
Tompkins Square, 2007. POP

La jove cantautora de Seattle segueix el camí iniciat en els seus darrers treballs, de les sonoritats del folk i el country tradicional a un pop més dolç i accessible, amb aquest sisè àlbum. A les habituals lletres plenes de malenconia i la seva veu d’adolescent s’afegeixen violes i un cor de nens per crear belles melodies d’ensomni.






THIS IVY LEAGUE. This ivy league
Twentyseven, 2008. INDIE/POP

Des de Brooklyn ens arriba aquest duet de joves amb el seu primer àlbum. Una delícia per als fans de l’indie-pop hereu del so Belle & Sebastian, sense grans pretensions però amb alguna cosa a dir musicalment.





CHET POWERS. Dino Valente
Koch, 1998 (1968). FOLK PSICODÈLIC

Chet Powers (amb pseudònim Dino Valente) va ser una de les figures més fosques de l’escena psicodèlica de San Francisco que va veure sorgir bandes com Jefferson Airplane o Quicksilver messenger Service, de la qual fou lider. El 1968 gravà aquest disc, una exquisida peça de folk rock amb arranjaments innovadors, ple d’ecos i orquestracions que acompanyen la veu i les 12 cordes de la seva guitarra acústica.






Mont Sureda

.

dimecres, 27 d’abril del 2011

PLAYLIST - LIVE! Una prèvia del Primavera Sound!



El PLAYLIST – LIVE! torna a Vapor Vell aquest divendres 29d’abril!!!


Al Playlist – Live! convidem músics per a que ens descobreixin 10 peces que els han marcat/influenciat/acompanyat com a artistes (o com a persones). Sense límits temporals, de gènere, ni restriccions estètiques.

Durant aquesta temporada hem convidat a la Christina Rosenvinge, a Phil Musical (alter ego musical d’Òscar Dalmau), als Za! i a Standstill.

Ara el PLAYLIST – LIVE! torna a Vapor Vell, aquest divendres 29 d’abril,a les 19 h.!!! amb el cap de redacció de la revista MondoSonoro, el Joan S. Luna. A gairebé un mes del Primavera Sound, el periodista musical, dj i escriptor ens donarà les pistes a seguir al festival... per si encara no teniu fet el planing amb l’horari i els escenaris que no us heu de perdre!

Aquí podeu seguir el seu blog: http://www.mondosonoro.com/Blogs/JoanSLuna.aspx
Aquí una profunda entrevista sobre l'underground: http://www.underdogs.es/entrevista-a-joan-s-luna/
Aquest any estarà també al Sónar: http://2011.sonar.es/es/artistes/joan-s-luna_420.html



És una ocasió immillorable. El Primavera Sound oferta més de 100 bandes durant quatre dies intensos. Els noms principals són coneguts per tots (per aquests no fan falta ni els crítics ni les biblioteques). Però al cartell hi ha bandes de gran mèrit artístic i amb directes sorprenents que val la pena descobrir.



Com a complement d'aquesta sessió hem elaborat un exhaustiu playlist amb totes les bandes que sonaran al Primavera Sound. Està al compte Spotify de la Biblioteca i el podeu consultar aquí: PRIMAVERA SOUND 2011... Hi ha més de 300 referències!



El Playlist -Live! continuarà al maig... amb Maria Coma. (20 de maig). No una ni dues, sinó tres vegades us hem parlat de la Maria Coma a l’Ampli... Potser ja va sent hora que la sentim parlar en directe!


I mentre esperem que sigui divendres per "descobrir" en directe els suggeriments del Joan S. Luna sobre el MondoSonoro, marxem amb un vídeo que potser anticipa alguna de les coses que es podran veure a un dels millors festivals pop del món.

dimecres, 18 de maig del 2011

PLAYLIST - LIVE! amb Maria Coma

El PLAYLIST – LIVE! torna a Vapor Vell aquest divendres 20 de maig!


Al Playlist – Live! convidem músics per a que ens descobreixin 10 peces que els han marcat/influenciat/acompanyat com a artistes (o com a persones). Sense límits temporals, de gènere, ni restriccions estètiques.

Durant aquesta temporada hem convidat a la Christina Rosenvinge, a Phil Musical (alter ego musical d’Òscar Dalmau), als Za!, a Joan S. Luna (de MondoSonoroa) i a Standstill.

El PLAYLIST – LIVE! torna a Vapor Vell aquest divendres 20 de maig, a les 19 h.!!! amb una de les artistes més prometedores del panorama pop català, la MARIA COMA.



Deixem que sigui ella mateixa qui es presenti:

"Porto gairebé tota la vida tocant el piano i estudiant música. Vaig començar de molt petita amb la música clàssica i més endavant em vaig interessar per la música moderna i la composició. Després de 10 anys de clàssica, vaig estudiar música moderna i jazz a l’Aula de Músics del Conservatori del Liceu, on hi vaig fer piano, cant, harmonia, arranjaments, improvizació, llenguatge musical i combo. Al acabar vaig estudiar harmonia, arranjaments i piano amb Francisco Suarez.

Al llarg d’aquests anys he probat varies coses en el món de la música i segueixo probant-ne de noves. He tocat amb alguns grups, he engegat diferents projectes musicals, he composat bandes sonores, he tocat amb molts músics, he composat i gravat discos i he començat la meva carrera en solitari. Al 2006 em vaig autoeditar la meva primera maqueta “_m”, gravada a casa i el 2007 vaig engegar un projecte juntament amb Pau Vallvé, anomenat u_mä amb qui vaig treure el meu primer disc, u_mä (Error Lo-Fi, 2007). A l’octubre de 2009 vaig treure el “Linòleum” (Amniòtic Records, 2009), el meu primer disc en solitari.

Paral·lelament als estudis de música moderna i jazz m'he llicenciat en Comunicació Audiovisual (especialitat en guió i ficció de cinema). Per això he escrit diversos guions, he fet de directora i muntadora. Al mateix temps he realitzat alguns videoclips dels meus propis projectes. Aquest 2011, després de 60 concerts, he acabat la gira del meu primer disc, el "Linòleum" i començo a gravar el meu segon disc en solitari. També estic acompanyant al Pau Vallvé en els seus concerts en que presenta el seu nou disc "2010", als teclats, coros i percussions."



A punt d'acabar l'enregistrament del seu segon disc, la Maria Coma ja ha mostrat cartes artístiques prou significatives i interessants com per què sondejar en les seves referències es converteixi en un joc estètic imprevist.

El seu primer disc va ser una revelació pop, fresca i elaborada, de la qual ja us en vam parlar a l'AMPLI en aquest post apassionat , i també darrerament en aquest altre dedicat a tres de les dones que millor música fan al nostre país en el moment actual.

Aquí podeu seguir la seva web: http://www.mariacoma.com/catala/
Amb la grabació del 2on disc els seus directes s'han aturat, però continua sortint als escenaris acompanyant al Pau Vallvé amb el seu piano i la seva veu. Aquí trobareu la seva agenda: http://www.mariacoma.com/catala/agenda/


És una ocasió immillorable per conèixer el substrat musical d'una de les artistes més interessants de la música catalana. Mentre esperem que sigui divendres per "descobrir" en directe els suggeriments de la Maria Coma, marxem amb un vídeo per començar a preguntar-se què hi ha al darrera.




dijous, 24 de juny del 2010

Música local i Festival PopArb


A les biblioteques públiques que conec el pop-rock és un gran calaix desastre: tot hi té cabuda. I si busques alguna cosa, tira-t’hi de cap i remena a veure què trobes. Les eines que tenim per recuperar la música, pròpies de quan la biblioteca encara funcionava amb fitxetes manuals de paper... deixen força que desitjar (proveu de buscar country, punk, grunge, o pop català...).

Avui en dia amb prou feines és separa pop-rock nacional (i que cadascú li doni la dimensió que vulgui al terme “nacional”) del calaix de pop-rock general. Que jo sàpiga només Fort Pienc, Vapor Vell i la biblioteca de Sant Sadurní d’Anoia tenen aquesta distinció. Pot ser?
Separar música pop-rock internacional de música pop-rock nacional: no és una separació per gènere... però facilita l’accés de l’usuari a la música. I dóna un toc d’entitat a la música que es fa aquí. La lògica comercial de qualsevol botiga de música, així ho veu i sembla que els hi funciona.

I per filar més prim i complicar encara més les coses: la música local hauria de tenir un racó a la col·lecció de cada biblioteca. Música local de la nostra ciutat o municipi, comarca, àrea metropolitana... o el que sigui. Música fet pels artistes d’aquí (cantin en l’idioma que cantin). Músics que no acostumen a estar a la llista dels més venuts, ni dels més punxats ni dels més descarregats. I en canvi, que tenen un públic nombrós i fidel.

Les biblioteques hauríem de reservar una part del nostre pressupost i espai per a la música més propera. En alguna altra ocasió ja us ho vaig dir i ho repeteixo: si tenim tan assumides dels col·leccions locals “generals” a les biblioteques... per què no incloem, d’una vegada, la música?

A banda de destinar diners, espai i temps (qui en tingui) a la música local, caldrà també difondre-la. Com es faci, un altre cop dependrà de les ganes, habilitats i imaginació de cadascun de nosaltres.

El Festival PopArb ens dóna una excusa perfecta per fer-ho!
Des de 2005, aquest festival de petit format, cita els seguidors de la música pop catalana a Arbúcies durant un cap de setmana.
Aquest cop serà els dies 25 i 26 de juny i actuaran Rosa Luxemburg, Els Amics de les Arts, Joan Colomo, Delafé y las Flores Azules, tarántula, Standstill, Dorian, Mendetz, Fred i Son, Maria Rodés, Sedaiós, Roger Mas, Al brigada, Sanjosex, nímic, Mishima, Mujeres, The Pinker Tones...

Cliqueu a la imatge d'aquí sota i accedireu al playlist de l'Spotify d'alguns dels grups que actuen al Festival. Si no teniu accés a Spotify, aneu a la web del PopArb i a l'enllaç "cartell" podeu trobar la noticia de cada grup, un vídeo i l'enllaç al seu Myspace.





Va, musictecaris creatius, penseu una mica i segur que podeu trobar la manera de relacionar el que passa al vostre voltant (PopArb, altres festivals d’estiu, festes majors... els que sigui) per relacionar-los amb la música que tenim, o estaria bé que tinguéssim, a les nostres bibliteques.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...