dijous, 4 de novembre de 2010

El playlist de Christina Rosenvinge

Benvolguts musictecaris del món,

Divendres passat, 29 d'octubre, Christina Rosenvinge va estar a la Biblioteca Vapor Vell presentant les seves arrels estètiques, dins una nova sessió del Playlist-Live!: un playlist en directe, un espai de descoberta musical per compartir allò que ha influït a la seva obra artística.

La Christina Rosenvinge -propera, sensible, intel·ligent, planera, franca- va comentar i punxar peces que han estat claus en la seva vida musical. Per fer-ho va adoptar un punt de vista domèstic ben particular: la música que se sentia a casa seva a les diferents habitacions dels seus familiars (mare, pare, germana gran, 2ona germana gran, germà gran...), per passar després a altres cases on ha viscut, amb parelles sentimentals i artístiques. Un punt de vista emocional i vital alhora. Aquest és el resultat:

1) Miss otis regrets, de Cole Porter, en versió d'Ella Fitzgerald.

La seva mare sentía molta música de Cole Porter i, en general, d'aquest estil de músical jazz vinculat al primer Broadway. La lletra, dura i negre, està dita amb una bellesa inaudita per Ella Fitzgerald.




2) Lili Marleen (de Norbert Schultze), en la interpretació de Marlene Dietrich

Al seu pare li agradava la música relacionada amb l'ambient bèl·lic, que sentia a tot volum. Una de les cançons que la van tocar especialment va ser la mítica Lili Marleen. Ens va referir la curiosa història d'aquesta cançó que, era demanada insistentment pels soldats d'un i altre bàndol i va esdevenir un motiu de fraternitat estètica més enllà de les fronteres (ideològiques i físiques). Podeu sentir-la i llegir aquesta història immortal aquí:



3) Famous blue raincoat, de Leonard Cohen

La seva germana gran havia descobert els cantautors americans. Un sobresortia entre tots ells. Era Leonard Cohen. I d'entre totes les seves cançons una, per perfecta i trista, la va marcar especialment: Famous blue raincoat, el robatori d'una peça de roba que es converteix en un símbol decadent, irònic.




4) All tomorrows parties, de la Velvet Underground

Era la música que sentia l'altra germana de la Christina. Es tracta d'una peça agraïda i perfecta, que funciona en molts contextos musicals. Ella ens va posar aquestes versions:

La de Dirt music!



La de Siouxie and the Banshees!




La de Japan!



I la original, la preferida, de Velvet Underground:




5) I can see for miles, The Who

Era la música del seu germà, amb qui van coincidir estèticament durant la seva adolescència. Per ella, és l'exemple de batería visceral, que passa al primer pla, on anteriorment estaven les guitarres, que porta al grup a tocar d'una altre manera. Keith Moon, el bateria amb la personalitat més freak i arrebatada del rock.



6) Je t'aime moi non plus, de Serge Gainsbourgh.

Aquesta peça acompanya els records de mig món. Per la Christina es correspon a la sortida de casa, l'adolescència i certes escenes de nit compartida, de festes on se sentia aquesta peça. Com a l'anterior, ens vam deixar portar per les versions. Primer vam sentir la de Cibo Matto.



Inclús la de Pet Shop Boys:





Per acabar en la immortal versió de Gainsbourg:




7) Giardini di marzo, de Lucio Battisti

A través de la seva coneguda parella artística, Àlex, profund coneixedor de la música italiana, li arribà Lucio Battista. D'ell prefereix aquests jardins de març:



8) Make no mistake, de Keith richards

Ja en el seu entorn laboral musical, i seguint la seva atenció als bateries apuntada abans amb Keith Moon. Steve Jordan amb qui ella ha treballat. Exemple de batería que marca amb el seu tempo concret, la personalitat de la peça.



9) Kilroy, de Two Dollar guitar

Un altre bateria, còmplice de la seva aventura musical. En aquest cas un bateria flexible, que tracta de fer la cançó amb tempos i actituds diferents... Una experiència lenta, americana, orgànica.

No hem pogut aconseguir aquest tema en stream, però la podeu sentir a Spotify: Two Dollar Guitar – Kilroy

10) El sud, de Refree

Raul Fernández, Refree, ha col·laborat amb ella amb diferents projectes. De la seva admiracio pel seu treball destaca el tema "El sud", on només sona una veu i un contrabaix. Minimalisme extrem. Pertany, segons ella, a un gènere de cançó que aprecia enormement: les cançons que tracten de la vida domèstica, de les esperances casolanes.





Gràcies, Christina!

Podeu consultar la resta de programació aquí:



Apunteu-vos també la resta de sessions del trimestre:

- 12 de novembre: Óscar Dalmau's Phil Musical, del que ja us n'hem parlat aquí. I bon còmplice musictecari, segons ja es va informar aquí. Òscar Dalmau (àlies DJ Phil Musical) va començar escoltant los 40 Principales i boleros a l'adolescència, per comprar-se després els seus primers vinils de hiphop. Això el va portar al jazz i d'aquí va passar a l'easy listening d'orquestres nord-americanes dels anys 50, 60 i 70. Des de fa uns quants anys treballa en la recuperació del pop orquestral cantat en català dels anys 60 i enguany n'ha editat una selecció dins del recopilatori Pop a la Catalana.

- 17 de desembre: Za! dels quals també us n'hem parlat aquí. ZA! És una de les millors sorpreses musicals dels últims anys. Segons ells mateixos sonen com: “una gran bola cúbica de granit” o “super mario quan agafa una estrella”. El cert és que el seu disc debut (Macumba o Muerte, 2009) és una de les sacsejades viscerals, compositives i energètiques més grans que es recorden. Música instrumental i ritual, sense fronteres, interpretada per un duo compulsiu de bateria i guitarra. Les seves referències musicals semblen insondables.


La biblioteca pública no és un dipòsit de documents, ni tampoc una sala de concerts: és un terreny intermig, de curta distància, en el que músics, espectadors i crítics poden generar experiències singulars.

PRòxima DATA: Divendres, 12 de novembre
HORA: 19 h.
LLOC: Biblioteca Vapor Vell (Sala d'actes, 4a planta)
WEB: http://www.blogger.com/www.bcn.cat/bibvaporvell
FACEBOOK: http://tinyurl.com/34jmmd6
TWITTER: http://www.blogger.com/www.twitter.com/bibvaporvell


Us hi experem!

2 comentaris:

Magnum ha dit...

Ostres! Quina grip tan inoportuna!!! Quina llàstima que m'ho vaig perdre. Mola el punt de vista amb que ha seleccionat les peces, oi?
: )

Lórien ha dit...

Famous blue raincoat!!! Cançó que ja vaig referenciar aquí: http://musictecaris.blogspot.com/2009/02/passeig-musictecari-per-lamor-i-la-mort_1435.html

Cristina, guapa!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...