dimecres, 3 de juliol de 2013

Trouble the Water: l'huracà de la veritat

L'huracà només és aigua. A qui li espanta l'aigua? A mi no. 
Una nena, veïna de Kimberly Rivers, un dia abans de l'arribada del Katrina. 


Algunes preguntes no requereixen resposta ja que els fets que les propicien són prou eloqüents. Són preguntes que despullen la realitat, que li treuen la màscara, que apunten a boca de canó. La pregunta de la dona maltractada, la del fill abandonat pel pare: "Però, tu m'has estimat algun cop?". La pregunta d'una comunitat deixada a la seva sort a l'arribada de l'huracà Katrina: "Creus que la reacció [de l'Administració] seria igual si fossin blancs?".


El documental Trouble the Water arrenca amb una pregunta que es respon amb les imatges de la realitat que la càmera de Kimberly Rivers capta al llarg del metratge. Però la resposta també es revela a través dels fragments de vida de les persones que hi apareixen. La punyent història personal de la pròpia Kimberly i del seu marit Scott, l'addicte Brian, la senyora Daisy, aliena a l'arribada de l'huracà perquè viu amb la seva filla paralítica en una casa sense llum, és la història d'aquells que juguen amb les cartes equivocades, els que sobreviuen en el fons d'un pou sòrdid on el somni americà està fet miques.

 Kimberly Rivers

Els productors novaiorquesos Tia Lessin i Carl Deal, col·laboradors del director Michael Moore, van veure les esgarrifants imatges dels efectes devastadors de l'huracà Katrina en el seu pas per Nova Orleans i van decidir que havien d'explicar perquè l'Administració del país més desenvolupat del món, no havia evacuat tota la població abans que arribés l'huracà i per què, un cop produït el desastre, l'ajut havia trigat tant en arribar.

Dues setmanes després del Katrina, van viatjar a la ciutat i van iniciar el rodatge documentant el retorn de centenars de soldats de la Guàrdia Nacional de Louisiana, procedents de Bagdad, per ajudar en els treballs de reconstrucció de la zona. Lessin i Deal volien copsar el sentiment d'aquells homes que tornaven de la guerra i que es trobaven que les seves llars i la seva comunitat havien estat devastades.


 Brian Nobles, supervivent. 

Problemes amb permissos per entrevistar soldats i desenvolupar amb normalitat la seva feina, els van portar a improvisar un canvi en l'orientació de la història, afavorit per la trobada fortuïta de Kimberly Rivers Roberts i Scott Roberts, una jove parella que havia filmat instantànes de la seva vida un dia abans i el mateix dia de l'arribada de l'huracà.  El matrimoni Roberts, que no va marxar de la seva ciutat perquè no tenia mitjans per fer-ho, va pensar que si filmaven algunes imatges del que prometia ser una catàstrofe històrica, es podrien guanyar uns quants diners si després les aconseguien vendre a alguna televisió.


Lessin i Deal van veure la filmació dels Roberts i van pensar que tenien un bon material per fer la pel·lícula. Un testimoni en primera persona d'una ciutat que naufragava amb els seus habitants, abandonats abans, durant i després de la tempesta. A partir d'aquest material casolà, els directors van embastar el film. Kimberly i Scott van esdevenir principals protagonistes, alhora que narradors, d'un viatge cap a la reconstrucció de les seves vides després d'haver perdut les poques coses que tenien.


Kimberly i Scott, davant de casa seva, dies després de la tempesta. Kimberly es mostra contenta per haver rescatat el seu bé més preciat: una fotografia de la seva mare.


Descobrim, en aquest viatge, que Scott odia la seva vida com a camell i que li agradaria tenir una feina que l'allunyés dels carrers. Que el somni de Kimberly és cantar rap, que té talent i carisma, que és una persona increïble, un veritable huracà ple de vitalitat, força i amor. Ella és Black Kold Madina, compositora i intèrprete de temes com Amazing, un esboç dur, amarg, però alhora optimista i carregat d'esperança, sobre la seva vida:



(...) Mira la meva alegria després de tant sofrir,
Què farà el món ara? Ningú em pot aturar
M'han recollit i tirat però m'he aixecat
tinc les ferides d'un soldat atacat
He estat en situacions de les que no tornaríeu
Sóc increïble i tinc experiència
Quan vegis a Kold Madina, tingues clar
He estat jutjada a la foguera i he tornat
 Quan vegis a Kold Madina, tingues clar
Sóc dura que et cagues en aquest joc
No necessito que em diguis que sóc increïble. 

BLACK KOLD MADINA. Amazing. 


Kimberly creia que havia perdut l'enregistrament de les seves cançons durant la tempesta però dues setmanes més tard, quan es reuneix amb el seu cosí, descobreix que aquest guardava l'única còpia de la maqueta. És llavors, quan el documental pren una nova dimensió a l'apropar-se a la història personal de la protagonista, al seu passat i als seus anhels de futur on la música és el motor dels seus somnis i la força que alimenta el seu coratge. La música, poderosa arma, que al llarg de la història ha ajudat la comunitat afroamericana a mantenir el cap alt per sobre d'aigües tèrboles.

Després de l'èxit del documental, Black Kold Madina i el seu marit, Scott, van poder crear el segell discogràfic Burn Hustler Records i gravar l'àlbum Troubled The Water, amb els temes que havia compost Kimberly abans de l'huracà i alguns més escrits amb posterioritat. L'àlbum és un excel·lent disc amb 14 temes de poderós rap, nascut directament de les entranyes d'aquesta força de la naturalesa que és Kimberly Rivers Roberts. El pots escoltar a Spotify.



A banda de les cançons de Kimberly, el documental té una banda sonora de luxe. Neil Davidge i Robert Del Naja, components del grupo de trip hop Massive Attack, van ser els responsables de la selecció de temes que ens acompanyen al llarg de la pel·lícula, aportant una fusió de rap, soul, blues, gospel i melodies hipnòtiques que recolcen la narració emocional d'uns fets que miren desafiants l'espectador. Composen la banda sonora, entre d'altres: Dr. John, el grup de gospel Mary, Mary, el blues Money de John Lee Hocker, el trip hop de Citizen Cope, el hip hop de The Roots i 4 tracks de la pròpia Black Kold Madina.

Resulta interessant la proposta didàctica de Flo Wilson, professora de la Universitat de Wisconsin, que a partir del documental i la seva banda sonora, ofereix un recorregut per les tradicions musicals afroamericanes dins d'un context històric: Critical Resistance in African American Music Tradition.

La música és un aspecte més per no deixar de veure Trouble the Water, que denuncia la indiferència de l'Administració Bush davant la catàstrofe, a través d'unes imatges i d'unes històries personals amb una forta càrrega emocional però que, també, celebra la capacitat que els humans tenen per sobreposar-se a l'adversitat. Allò que ara es coneix com a resiliència i que no és res més que una força poderosa que afirma la vida i que cap govern incompetent ni cap huracà pot destruir mai, ni tan sols el Katrina.


Hurricane Waters by Citizen Cope on Grooveshark

 Et portaré per les aigües de l'huracà
em recordo de tu i del cel blau
fins que ens tornem a veure
fins que sigui com abans
fins llavors,
fins que ploguin les respostes,
fins que s'obrin els cels,
fins que sonin les trompetes
fins llavors,
fins que la ciutat i el país no estiguin dividits,
fins llavors,
fins que la ment i l'esperit no es barallin
fins que les escenes de demà
i avui es representin per fi
Et portaré per les aigües de l'huracà
em recordo de tu
i del cel blau.
 
CITIZEN COPE. Hurricane Waters.  



- Com Kimberly i Scott, 100.000 persones no van sortir de Nova Orleans per manca de mitjans.
- Ni tant sols els malalts hospitalitzats es van evacuar. 
- Les persones en situació de privació de llibertat, com el germà de la Kimberly, no van ser informades de l'arribada de l'huracà. No van rebre cap mena d'atenció i van haver de menjar paper i pasta dentífrica per poder sobreviure durant dies.
- 100 hores després de la tempesta, els supervivents encara no havien rebut ni aigua ni menjar.




                    

Veig el teu dolor, passa-ho a la teva germana
Mireu-me
És real i objectiu, 
mereixem plorar. 
La gent amb pasta es va pirar i 
va deixar morir la meva ciutat, 
Nova Orleans. 
I a nosaltres nedant pels carrers
La meva gent i jo vam sobreviure allà. 
No ens podeu matar: 
som del Ninth Warth. 
Esteu explicant malament la història. 
Van robar els diners
dels dics i les cases. 
Veig el teu dolor, passa-ho a la teva germana. 
Tinc cent tambors, 
no t'escaparàs. 
Louisiana no ha desemborsat
els diners del govern destinats
a la reconstrucció. 
Els lloguers s'han duplicat
i la gent sense sostre, també. 
Es van enderrocar milers de VPO [vivendes de protecció oficial]
en perfecte estat. 
La major part d'afroamericans no han tornat, però els blancs sí. 
El fracàs escolar regna en les escoles públiques de Nova Orleans. 
La tasa d'empresonats en Louisiana
segueix sent la més alta del món.
Els dics resconstuïts segueixen sent vulnerables. 
Veig el teu dolor, passa-ho a la teva germana. 
Algú ha de ser responsable d'aquesta merda. 
BLACK KOLD MADINA. Bone Gristle.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...