dissabte, 27 de juliol de 2013

Happy Birthday, Bobbie Gentry!



Avui Bobbie Gentry fa 69 anys i ja són 35 que no concedeix cap entrevista. Tampoc trobem, pels mitjans digitals, cap instantània que ens reveli si el temps ha tractat amb benevolència aquesta exhuberant descendent de portuguesos i britànics. Nascuda a Chickasaw, Mississippi, amb el nom de Roberta Lee Streeter, la revista Mojo la va batejar en un article de gener del 2003, com "la Salinger del rock and roll" en al·lusió al seu silenci i a la manca d'interès per tenir cap mena de notorietat. Però si haguéssim de trobar un equivalent literari a Bobbie, per a mi estaria més a prop de l'ànima fosca de Flannery O'Connor o de Carson McCullers, capaces de transmetre la pulsió violenta del Sud americà des de la quotidianitat mundana. Dolça i perversa, bella per fora, bèstia per dintre, com el propi Sud. 

Un exemple d'aquest regust literari de molts dels seus temes, el trobem en el seu primer single i celebrat hit: Ode to Billie Joe, la història del suicidi del jove Billie Joe McAllister, que va suscitar tota mena d'interpretacions sobre les seves motivacions i sobre què era el que ell i la seva companya (aparentment, la noia que ens explica la història) van llençar des del pont Tallahatchie :



Va ser el tres de juny, un altre dia somnolent i polsegós del Delta
Jo estava fora eixarcolant cotó i el meu germà estava embalant fenc
I a l'hora de dinar, vam parar i vam tornar a casa per dinar
La mare va cridar per la porta del darrere "No oblideu de netejar-vos els peus"
I després va dir: "Us he d'explicar una cosa d'aquest matí a Choctaw Ridge,
 
avui Billy Joe MacAllister s'ha tirat del pont Tallahatchie ".
I el pare li va dir a la mare mentre ens passava les mongetes blanques:
"Bé, Billy Joe mai va tenir ni un polsim de sentit, passa'm els panets, si us plau,
he de llaurar dues hectàrees més de les quaranta d'allà baix"
I mare va dir que, de totes maneres, era una pena lo de Billy Joe
Sembla com si ningú fes res de bo en Choctaw Ridge
I ara Billy Joe MacAllister s'ha tirat del pont Tallahatchie

I el meu germà va dir que recordava quan ell, Tom i Billie Joe
van posar una granota a la meva esquena en la funció del Comtat de Carroll
i si jo no havia parlat amb ell després de missa el diumenge a la nit.
"Prendré un altre tros de pastís de poma, encara que no ho hagi de fer,
ahir el vaig veure a la serradora de Choctaw Ridge,
i ara em dius que Billie Joe s'ha tirat del pont Tallahatchie "      
  I mare em va dir: "Filla, què li ha passat a la teva gana?
he estat cuinant tot el matí i tu no has provat ni un mos.
Aquest predicador jove i agradable, el germà Taylor, es va deixar veure avui

em va dir que estaria encantat de menjar amb nosaltres aquest diumenge, ah, per cert
em va dir que va veure una noia que s'assemblava molt a tu en Choctaw Ridge
i ella i Billy Joe estaven llançant alguna cosa des del pont Tallahatchie.
 "Ha passat ja un any des que vam sentir la notícia sobre Billy Joe.       
El meu germà es va casar amb Becky Thompson, van comprar una botiga a Tupelo.
Hi va haver un virus rondant per aquí, pare el va agafar i va morir la primavera passada 
i ara la mare no sembla voler fer res de res.
Jo passo molt de temps recollint flors a Choctaw Ridge
I les deixo caure en les tèrboles aigües del pont Tallahatchie.    

Bobbie Gentry. Ode to Billie Joe (1967).

 La cançó combina el misteri al voltant de la mort del noi amb la pragmàtica reacció, no exenta de crueltat, de la família de la noia que ens explica el succés. Una història fosca que la guitarra acústica i la veu de Bobbie doten d'una estranya atmosfera que ens atrapa sense escapatòria possible. 
Si tens curiositat per conèixer les diferents interpretacions que es van donar al tema, que van des de conflictes interracials, homosexualitat o assassinat, consulta aquesta web: http://www.filibustercartoons.com/billyjoe.htm

Ode to Billie Joe va ser composta per Bobbie l'any 1967 com a cara B del seu single de debut. Per a la cara A va escollir Mississippi Delta, una cançó per a ser ballada, gaudida i celebrada d'aquí a l'eternitat.

Mississippi Delta by Bobbie Gentry on Grooveshark

Aquest debut discogràfic la va catapultar a l'èxit internacional: la història de Billie Joe va arribar al número 1 de Billboard passant per davant de l'immortal All you Need is Love dels Beatles.



Els dos temes s'inclouen en el seu primer àlbum que rep el mateix títol que la peça que l'encimbellà, Ode to Billie Joe, editat per Capitol l'any 1967 i amb el qual va guanyar 3 premis Grammy. Country, blues i pop es barregen amb perfecta harmonia i ens brinden cançons dolces properes a la màgia de The Carpenters com I Saw An Angel Die, perturbadores com Chickasaw County Child o estranyament evocadores com Papa won't let me go to town with you?



Bobbie firma totes les cançons del disc excepte Niki Hoeky, una versió d'un tema compost per Jim Ford, Pat Vegas i Lolly Vegas i que també Aretha Franklin va cantar a ritme d'embriagador soul.

A aquest disc seguirà The Delta Sweete (1968) un excel·lent àlbum (obra mestra, senyors!) on  Bobbie ens mostra tot el seu talent interpretatiu i compositiu en un seguit d'estampes al mes pur estil del gòtic sureny (Sermon, Okolona River Bottom Band, Parchman Farm...). Les terres del Mississippi i les seves gents, records d'infància que l'acompanyen però que fugen del sentimentalisme idealitzat per abraçar l'ambivalència. Una volta de rosca (si és possible) a Ode to Billie Joe.
Escolta Reunion, la seva cançó més gamberra on barreja soul i salvatge blues amb una lletra que ens parla d'una reunió familiar i d'una notícia que pot perturbar el caos amorós:


Reunion by Bobbie Gentry on Grooveshark

 (una reverència, Jack White)








Bobbie Gentry va estudiar filosofia a la UCLA. Tocava el piano, el banjo, el vibràfon, la guitarra i el baix, composava el seus temes i els interpretava meravellosament. Va publicar set àlbums i va guanyar-se nombrosos fans al seu país i a UK. A Las Vegas va firmar un contracte d'un milió de dòlars, va contraure matrimoni amb un multimilionari dels casinos i es va separar d'ell als tres mesos de casats. En un divorci substànciós, les bones inversions i en uns gens mensypreables drets d'autoria per Ode to Billie Joe, a partir de la qual la Warner va fer una pel·lícula el 1976, trobem probablement les raons del seu silenci quan, l'any 1978, es va retirar definitivament a l'edat de 36 anys.

Where is Bobby Gentry? es preguntava la cantant Jill Sobule. La resposta continua en stand by



** Si vols conèixer més detalls de la biografia i trajectòria musical de Bobbie Gentry llegeix:

The Talented Bobbie Gentry: una pàgina que recull exhaustivament  articles apareguts a diferents mitjans i altres informacions al voltant de la seva figura. [en anglès]

The Mystery of Bobbie Gentry, article de Bob Stanley, membre del grup Saint Etienne. [en anglès]




Allà on estiguis, Happy Birthday, Bobbie!


1 comentari:

Anònim ha dit...

Quina tia més collonuda, aquest finde m'he escoltat tots els seus discos gràcies a tu, merci Rosa <3

JLL

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...