dilluns, 22 de juliol de 2013

Meeting Boulevard # 8 : Núria Gondolbeu

Meeting Boulevard és un punt de trobada, un seguit d'entrevistes amb diferents bibliotecaris catalans que anirem publicant periòdicament amb l'objectiu de copsar el moment actual de la biblioteca, la professió bibliotecària i,  més concretament, la música a la biblioteca pública.

Després de les entrevistes amb Anna BröllCarme FenollGlòria Pérez-SalmerónDavid Cuadrado,  Marthe HimelfarbÀngels Sola i Esther Suriñach continuem la sèrie amb la Núria Gondolbeu, responsable de l'Àrea d'Audiovisuals de la Biblioteca Pública de Tarragona


Núria Gondolbeu


De petita volies ser bibliotecària? Des de quan ho ets?
De ben petita els meus germans em portaven a la biblioteca. Per a mi era un espai màgic on vaig aprendre a estimar els llibres i la lectura. I si m'agradaven els llibres, quin lloc millor per treballar que en una biblioteca? Jo seria bibliotecària! És clar que, llavors, no sabia que hi tindria ben poc temps per llegir... Sóc de la promoció de 1999 i treballo com a bibliotecària des del 2000.


Que és el que més t'ha agradat i t'agrada d'aquesta professió? 
M'agrada el tracte amb el públic, sentir-me útil orientant i conduint els usuaris per passadissos i prestatgeries fins arribar a allò que busca. També gaudeixo molt fent la selecció de fons i pensant en els serveis per fer-los el màxim d'útils per als usuaris. M'agrada la meva professió perquè els nous projectes i els reptes no s'acaben mai i et permeten créixer com a professional i com a persona.


Quina és la situació més divertida que has viscut en una biblioteca? 
Uf! D'anècdotes n'hi ha moltes, la majoria protagonitzades pels usuaris: des de trobar una  bugada de mitjons estesa al sostre del lavabo, passant per haver de despertar algú que s'ha posat a roncar estrepitosament o haver de sufocar manifestacions amoroses d'allò més explícites... Aquesta em va passar a mi: una vegada, trucant a un usuari que havia fet la desiderata d'una pel·lícula, vaig preguntar si podia parlar amb el Fernando Trueba. Es va fer un segon de silenci i després vam esclafir a riure a una banda i altra del telèfon! A vegades, tocar tantes tecles a la vegada, juga males passades... però hem de procurar no perdre mai el sentit de l'humor.


Estem vivint una època difícil per als serveis públics on moltes vegades la imaginació ha d'arribar on no arriba el pressupost. En aquest sentit, com veus els ànims entre els companys de les nostres biblioteques públiques?
Vivim temps difícils però el col·lectiu de bibliotecaris som uns apassionats de la nostra feina. La manca de pressupost, en el meu cas, ha servit per potenciar altres vessants del fons i enfortir els vincles i col·laboracions amb les entitats de la ciutat: hi ha més feina que mai! Això no vol dir que no patim la manca de recursos i que ens sentim poc recompensats per la feina feta com a professionals: estem retallats pels quatre costats. Els ànims estan tocats i si estiren gaire més el fil...


Alguns creiem que després del tsunami generat per les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació el rol del bibliotecari ha d'evolucionar assumint cada vegada més un paper de guia i de transmissor cultural per poder sobreviure. Quina és la teva opinió al respecte? Creus que els bibliotecaris estem prou preparats per aquest repte?
Totalment d'acord. De fet, aquest paper de guia i trasmissor cultural hi ha estat sempre, però potser no s'ha treballat amb prou profunditat. Sovint les tasques més tècniques s'han empassat aquest valor afegit. Ara és un bon moment per potenciar-ho. Hi estem preparats? Doncs possiblement mai se n'està prou! Tot avança a un ritme vertiginós i ens cal un aprenentatge constant. Molts dels paràmetres amb els que vam estudiar han canviat i el tema de la formació segueix sent una pedra de toc. Dins de les nostres tasques diàries hauríem de disposar d'un espai per a la formació i per poder-la pair sense presses, però la realitat és que darrere el taulell el temps s'escola més de pressa del què voldriem. Tot i tenir una bona base, la preparació recau, en gran mesura, en l'interès de cada u per allò que està fent. En alguns aspectes som massa autodidactes.


Seguint aquest fil, la prescripció apareix com una de les funcions fonamentals del bibliotecari del S.XXI. La tendència, doncs, sembla ser la especialització y la cooperació. Et consta que s'estiguin donant passos efectius en aquesta direcció a les biblioteques catalanes? I si no, quins creus que haurien de ser?
A nivell de Barcelona sé que hi ha biblioteques que estan especialitzades en diferents temàtiques però en ciutats petites, amb biblioteques petites, aquest és un element poc viable. Per altra banda, el treball en xarxa iniciat recentment és un primer pas i resulta molt efectiu encara que, segons el meu punt de vista, hauria d'anar més enllà de compartir un catàleg i uns fons. Hi ha una diferència abismal entre Barcelona i la resta de Catalunya i això caldria anivellar-ho d'alguna manera. La cooperació, sens dubte, és la via. Les tecnolgies ens permeten compartir eines, veure allò que estan fent altres companys, accedir a molta informació...
Cada biblioteca creix de forma orgànica en un entorn i context determinat i aquesta especificitat no s'ha de perdre: però encara ens queda un llarg camí a l'hora d'unificar esforços i evitar duplicitats.


Des de la teva experiència personal a Tarragona ciutat, quin és l'ús que en fan actualment els usuaris de la col·lecció de música? demanen consell? es deixen recomanar? busquen descobrir coses noves o més aviat volen trobar el que ja coneixen?
Hi ha de tot, però a Tarragona els usuaris de la col·lecció de música fan “poc soroll”. La majoria de consultes van encaminades a buscar grups concrets que són del gust de l'usuari. Els apassionats per la música saben buscar i xafardejar les prestatgeries i els agrada fer-ho al seu ritme. Des de la secció audiovisual hem creat diferents eines per acostar-los les novetats i també fer recomanacions (llistat de novetats, l'Aparador musical, canapès musicals cada divendres...). El ventall és tan ampli com ho és el propi fons.


El concepte 'biblioteca musical híbrida' proposa que la col·lecció física de les biblioteques i les recomanacions de música en línia no són substitutives sinó complementàries, ja que ambdós presenten avantatges i inconvenients, comparteixes aquesta opinió? creus que es un concepte vàlid?
Sí, crec que això seria l'ideal, sobretot perquè respondria als nous usos i hàbits musicals. Amb el boom de les tecnologies hi ha el risc, però, d'oblidar la col·lecció física i l'usuari presencial. Hi ha un sector important de la població que no té accés a Internet. El concepte és del tot vàlid, però per poder-se materialitzar hauria d'anar acompanyat d'una dedicació que, ara per ara i tocant de peus a terra, és lluny de poder-se assolir. Tal i com hem comentat abans, la cooperació ha de ser un element clau per aconseguir-ho. La veritat és que em preocupa més com encomanar passió per la música a tota aquella gent que, justament, està lluny de les plataformes. Enguany hem realitzat un conjunt d'audicions  amb Antoni Trigueros (juntament amb les biblioteques de Lleida i Girona) titulat “Aprenent a escoltar”: l'activitat ha tingut tan bona acollida que m'ha fet replantejar si no és per aquí, que han d'anar les biblioteques: oferir experiències musicals que motivin i despertin la curiositat als nostres usuaris. No és fàcil, però els reptes sempre són engrescadors, oi?


Actualment s'està utilitzant cada vegada més la recomanació musical utilitzant plataformes com Spotify, Youtube o Grooveshark; tothom crea el seu cercle d'amics per descobrir i compartir la música. Creus que els bibliotecaris hauríem també de participar activament en les plataformes de música social? de quina manera? amb quina funció? 
Les plataformes musicals són eines que ens ajuden a l'hora de recomanar música i  fer-nos més visibles en l'entorn virtual. Crec que la nostra participació hi tindrà sentit en la mesura que puguem apropar la biblioteca als usuaris (virtuals i presencials) i vincular-hi els nostres fons i els nostres serveis. Parlar de Spotify, Youtube o Grooveshark és molt interessant, però és molt trist que, per altra banda, a les biblioteques no puguem posar música ni a l'hora de tancar. La millor manera d'acostar la música és prement el “play” directament, oi?  Un cop més cal buscar aquest equilibri entre el virtual i el presencial. El repte és que  aquests cercles d'amics i aquest compartir la música s'aconsegueixi també de forma més  pròxima a la biblioteca esdevenint una autèntica font de descoberta i intercanvi.


Escoltes música regularment? Quin és el darrer disc que t'ha emocionat?
La veritat és que on escolto més música és a la biblioteca! Serà perquè hi passo moltes hores? Quan trobo algun grup que m'agrada sóc força obsessiva. Em compro el disc i l'escolto fins que l'avorreixo. M'agrada que la música m'acompanyi en  moments i estats d'ànim concrets: sobretot quan estic molt contenta, o quan estic molt trista. A més a més d'escoltar, llavors també canto. Ah, ah, ah!
A la biblioteca hi he descobert molts grups i cantants que m'han emocionat. Uix, només en puc dir un? Impossible! Començant pels de casa, el grup tarragoní Lecirke és una sorpresa exquisida; ampliant el radi el quartet Blaumut fent  “El Turista” s'enganxa que dóna gust (i a més tenen un directe molt divertit!);  continuo amb la francesa ZAZ i el seu “Recto verso”... i acabo amb una veu que s'ha d'escoltar sí o sí: la de Melody Gardot a “The Absence”.



Moltes gràcies Núria per la teva participació


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...