La Discoteca d'AMPLI, XXV: Pegasus a Montreux

M'agradaria explicar-vos per què Pegasus representa molt més que un grup per a mi. La història és que l'any 86 vaig assistir amb un company de classe que es deia Alfonso a un concurs escolar de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per l'entranyable Jordi Jané. No sé si va ser ell - crec que sí perquè és un altre fanàtic declarat del grup- però la qüestió és que vaig sortir d'allà amb la meva primera experiència davant d'un micro i un parell de bosses plenes d'obsequis, entre ells un disc de vinil en directe d'un grup català que es deia Pegasus. Eren quatre. Evidentment, no havia sentit a parlar mai de Max Sunyer, Kitflus, Rafael Escoté i Santi Arisa.

Aquest de la foto és un dels obsequis, a banda del disc i altres promocionals de l'emissora. Va molt bé per anar a la neu. I és groc. Moltes gràcies Jordi!

Pegasus fou un grup format per quatre protagonistes de la moguda laietana durant els 70. El 1982 dos membres dels dissolts Iceberg (una altra banda llegendària), Max Sunyer i Josep Mas "Kitflus", amb l'afegit del baixista Rafael Escoté i el bateria i percussionista Santi Arisa, decideixen formar un nou grup que esdevindrà un referent dins la història musical del nostre país. Aquest grup és un dels nostres grups mítics per dret propi i motius tan diversos com curiosos.

Un cop d'ull a la biografia dels Pegasus ens deixa la sensació que, per sobre de tot, els seus membres volien passar-s'ho bé ells i fer-ho passar bé també al públic, "sempre en la via de la recerca i l’expressió d’una música creativa, moderna i contemporània", com diu en Max a la seva web. Aquesta filosofia tan simple com complexa de dur a bon port els portà a ser capdavanters en coses com la introducció dels ordinadors -en Rafael Escoté també és informàtic-, a protagonitzar una simbiosi quasi perfecta amb una simfònica dirigida per Manel Camp a la Mercè del 91, triomfs a Montreux, Nova York i altres escenaris, autoproducció total -en un moviment proper a l'actual autoedició massiva-, etc.

Ja entrats els 80 encara hi havia idees veritablement atrevides a la televisió pública. Un exemple d'això fou Caja de ritmos, amb la molt polèmica actuació de Las Vulpes. Una tarda de 1986, a les 16:31 hores, una sempre agosarada i aleshores vuitantera María Teresa Campos presentava el programa La tarde amb aquestes paraules: "Hola, buenas tardes a todos, sean bienvenidos. No insulto a los músicos que nos acompañan hoy si les digo que son unos dinosaurios en el mundo de nuestra música, porque así es como ellos mismos se han definido. Pasaron por la música de los 60 hasta desembocar en este jazz fusión, que es como les llama el grupo Pegasus a la música que hacen hoy." La resta del programa era una actuació en directe del grup.

O que el Gran Wyoming, en un programa també a TVE pocs anys després, els magnifiqués en el seu característic estil grandiloqüent com a un dels grans grups ibèrics de tota la història a tall de presentació en un programa que també oferí l'actuació en directe de la banda.

O que Transmediterrani Exprés, com a single -sí, single de vinil- del seu segon disc Comunicació, arribés als 40 Principales de 1983.

I que el 14 de juliol de 1984 fossin convidats i protagonistes de la Noche Española al Festival de Jazz de Montreux -el primer grup de la Península en fer-ho- i l'any següent al Kool Jazz Festival de Nova York. I que, sorprenentment o no, arribessin a vendre més discos a l'estranger que no pas aquí, on eren els súpervendes de les companyies independents. I ells volien ser tan independents que s'autoproduïen els discos per mitjà del segell Pegasus Records.

Avui, tot això... sona a ciència ficció, oi? Ara han tornat després d'uns anys a la nevera, han fet una gira i Picap/Actual Records reedita tots els seus discos i publica la inèdita i inaudita caixa Obres Completes que inclou els 9 CD i alguns extres. I també s'ha de publicar un DVD en directe de la gira d'enguany.

Aquí tenim dos vídeos dels 3 que podeu trobar a Youtube del concert en què els Pegasus enregistraren el seu tercer disc. Un moment irrepetible. Una vibrant Noche Española a Suïssa el 14 de juliol de 1984. Després de molts i molts anys, un memorable triomf internacional.