Cancer Moon: tempestes elèctriques ofeguen els somnis

Llegeixo una crítica al Rock de Lux (núm. 266, octubre 08) del disc de Josetxo Anitua, The Art Of Distraction, on m’assabento que l'ex-cantant i compositor de Cancer Moon es va treure la vida el passat 22 d’abril. Em deixa tan afectada la notícia que, immediatament, sento la necessitat de tornar a les atmosferes introspectives d’un dels discos més interessants de la història del rock independent fet a la Península. Estic parlant de Hunted by the Snake aparegut l’any 1990, un disc considerat per alguns el punt de partida del noise espanyol. Estic d’acord, l'any 0 de la dècada del soroll comença amb Cancer Moon.

Behind your snake smile, I'll seek the eyes, Jean Genie's eyes. Don't stare the eyes, they're bleeding, the smile will bite with poison, it will take your life. Rock'n'roll is good for your soul.



Hunted by the Snake va ser el primer disc dels Cancer Moon, banda bilbaïna de guitarres fluctuant entre la Velvet Underground, Television i Spacemen 3. Psicodèlia, distorsió i lletres màgiques que farien somniar a Syd Barrett, eren els elements vertebradors de la seva música. La primera vegada que vaig escoltar el disc recordo que em vaig quedar esglaiada, com si m'hagués mossegat una serp i notés el verí contaminant la meva sang, sense poder aturar el seu recorregut inexorable cap al meu cor.

Hunted by the snake, so drown into the dream ain't got time to sin, just the echo looped in my tape ready to be played, a stereo wind blows my face and the girl come so real, golden chain and good career wishin she was near...

Cancer Moon no semblava una banda d’aquí, típic comentari que (per bé o per mal) s’acostuma a dir d’aquells que treuen un excel·lent en les notes de l’escola imaginària de música d'aquest país. La seva proposta era arriscada i absolutament embriagadora.


Voices of the Sax de l'àlbum Hunted by the Snake (Polar, 1990).

Malauradament les bones crítiques del disc no es van traduir en vendes. Hunted by the Snake és un àlbum maleït, que va apostar per un so massa al·lucinat i anticipador del rock que altres grups farien seu anys més tard, amb el beneplàcit d'un públic més avesat. Jon Zamarrita (guitarra) i Josetxo Anitua, cap bicèfal de la banda, no van tenir la sort de cara. La producció del disc, a càrrec de Jaime Gonzalo (codirector de Ruta 66), no els va convèncer i amb la discogràfica Polar, que el va editar, van acabar als tribunals.
Cancer Moon van tornar a gravar dos anys més tard, aquest cop amb Munster Records. El temps de la serp dóna pas al temps del colibrí: Flock, Colibri, Oil, consolida el so de la banda portant-lo un pas o dos o tres més enllà del primer àlbum.

Solution, de l'àlbum Flox, Colibri, Oil (Munster, 1992)


Els llunàtics semblen no trobar el seu lloc a la Terra i les relacions amb Munster Records aviat es tornen aspres. Nou canvi d'escuderia. Radiation s'encarrega de produir i editar el tercer àlbum, Moor Room (1994). Elogiat i beneït per John Peel, el disc jockey de la BBC britànica adorat pels indies, Moor Room tanca una trilogia d'àlbums que es troben entre els millors discos (i també entre els més oblidats i maleïts discos) de la història del rock espanyol.


Una impecable producción, cuidada hasta el más mínimo detalle, envuelve los contenidos de un disco para escuchar, para sentir, para desguazar canción por canción, para llorar y también para reir. Su umbral sonoro cada vez es más inmenso, su capacidad de subyugarte, enorme, y las sensaciones que te transmite, infinitas. Consiguen aunar en un mismo soporte sensibilidad e intensidad y, sobre todo, los temas de "Moor Room", ya sean ruidosos, frágiles, violentos o hipnóticos, desembocan en un punto en común: visceralidad.
Roberto Kool'zine, Rock de Lux número 115, gener de 1995.

Els tres àlbums es troben, actualment, descatalogats. Les tres discogràfiques que els van editar, han desaparegut, fet que dificulta la seva reedició.

Josetxo Anitua va continuar vinculat al món de la música, com a disc jockey al Kafe Antzokia de Bilbao i col·laborant amb d'altres grups com Le Mans, Single i Atom Rhumba. En els últims temps, més interessat per la música experimental, va crear el projecte Josexto Grieta , a l'esquerra de l'esquerra del soroll i la improvisació. Sobre el primer disc de Josetxo Grieta, titulat Reminder of a Precious Life (Audiobot, 2006), el Jaime Gonzalo va escriure: Aquelarre de estopa electrònica que, sin red de seguridad, se balancea por la cuerda floja divisoria de la razón y el disloque. Com el mateix Josetxo, caminant per la corda fluixa.

Even when the sun goes down
birds are flying
Even when the sun goes down
birds fall dying
in this precise moment
tingle, tangle,
precious life We're living
even when the sun goes down.
Precious Life. Josetxo Grieta.


Articles llunàtics i verinosos:

http://blogs.grupojoly.com/ventana-pop/2008/05/01/los-anos-de-la-luna-en-cancer/
http://www.discoscrudos.com/cancermoon/inter.php


Discografia de Josetxo Grieta:
Reminder of a Precious Life (Audiobot, 2006)
Euskal Semea (Mattin, 2006)
The Art Of Distraction (Ozonokids, 2008): disc pòstum de Josetxo Anitua.
Aquests tres discos s'editen amb Anti-Copyright i es poden aconseguir a través del catàleg d'Arto Artian, que promou i distribueix obres experimentals utilitzant el software lliure.



Me quedo con el placer de la música, el crearla con otras personas y no necesitar hablar, que sea la música la que hable por ti y el resultado te sorprenda positivamente. Y reniego absolutamente del negocio musical, que nos minó.
Josetxo Anitua.