Alguns dels comentaris -com veureu, moderats- impregnats de perplexitat de companys i companyes musictecaris en veure i sentir aquests inèdits Paco i Steve:
"Inclús he pensat que era una mica xxxx, però no volia ferir els teus sentiments"
"És molt estrany, fan una mena d'improvisacions, una espècie de free avant-rumba. Potser van trompes?"
"No havia vist mai fer el pringat a Steve Vai... M'ho volia negar a mi mateix... I lo de Paco... Xxxxx..."
Què hi ha de veritat en tot això? Què els passa a en Paco i l'Steve? Res, tranquils. Es tracta d'un fenomen anomenat shredding o shred que s'ha difós per mitjà de llocs web com Youtube no sense quedar exempt de les típiques polèmiques a l'entorn dels drets d'autor, algunes d'elles motivades per l'escàs sentit de l'humor d'alguns artistes "afectats" per aquestes paròdies.
Val a dir que l'accepció original de shred fa referència als guitarristes que fan un ús gairebé pirotècnic de la seva perícia instrumental.
Què voleu que us digui: he passat grans estones partint-me de riure amb aquests vídeos i prenent el pèl a alguns musictecaris. Aquí en teniu un altre d'un Pastorius una mica, com a mínim, espès. Que riure és bo per a la salut, nassos!
3 comentaris:
Ostres, Jordi, és terreibol i insoporteibol, això del shred, però ben curiós i divertit.
Molt bo!
;))
Hei gambita,
bó i significatiu. Això dels "shreds" sembla un signe dels temps en que:
- és més fàcil que mai suplantar tecnològicament algú
- la xarxa de publicació de la suplantació és immediata i abasta tot el planeta internetià (la terra).
- les plataformes com youtube no requereixen una autentificació legal (i accepten les bromes)
Vaig ser una víctima i ara sóc un fan!
Publica un comentari a l'entrada