Excepte la paraula “tabú”, Pearl Harbor, Lilo i Stitch, en Magnum, en Higgins i companyia, i la visió del paradís a la terra… són poques les coses que coneixia de Hawaii. I encara sé menys coses de la música de les illes.
Per això, avui que els Amplis no hi són i a mi m'ha tocat treballar tot el dia, aprofito per parlar-vos d’un dels cantants més coneguts de l’arxipèlag: Israel Kamakawiwo’ole. (I de pas, li retrem homenatge, doncs el dia 26 daquest mes farà 11 anys que es va morir).
Israel Kamakawiwo’ole, conegut com a Iz, va néixer a l’illa d’Oahu, a l’arxipèlag de Hawai’i el 1959 i des de petit ja va començar a tocar qualsevol instrument musical, però finalment va triar l’ukelele per acompanyar les seves cançons.
De jove, vivint ja a les afores de Honolulu, es va ajuntar amb altres músics (Louis "Moon" Kauakahi, Sam Gray i Jerome Coco) i amb el seu germà Skippy va crear el grup Makaha Sons of Ni’ihau, que va ser força conegut a Hawai’i i als Estats Units durant la dècada dels ’80. Encara avui en actiu (aquest any han editat el seu darrer disc Meyoheyo hero).
Al 1990, Iz va començar la seva carrera en solitari (col•laborant un parell de vegades amb el seu grup d’orígen) i va editar el seu primer disc Ka`Ano`I. Al 1993 es va posar a la venda Facing future, el seu disc més conegut, on incloïa una versió de "Somewhere Over the Rainbow/What a Wonderful World" i altres temes com "Hawai‘i 78", "White Sandy Beach of Hawai‘i", "Maui Hawaiian Sup'pa Man", i "Kaulana Kawaihae".
El mix “Somewhere... / What a wonderful world” va ser la seva cançó més popular (i ha estat usada en diverses pel•lícules i series de televisió). Aquesta cançó (veu suau, acompanyada per l’ukelele i “customitzada” al seu estil) reflecteix força bé la innocència infantil amb que Iz veia el món on vivia i la convertí en un himne pel seu món, deia, “ple d’amor i esperança”. Segurament si tots els musictecaris del món visquéssim a Hawaii tindríem aquesta mateixa visió! : )
Per això, avui que els Amplis no hi són i a mi m'ha tocat treballar tot el dia, aprofito per parlar-vos d’un dels cantants més coneguts de l’arxipèlag: Israel Kamakawiwo’ole. (I de pas, li retrem homenatge, doncs el dia 26 daquest mes farà 11 anys que es va morir).
Israel Kamakawiwo’ole, conegut com a Iz, va néixer a l’illa d’Oahu, a l’arxipèlag de Hawai’i el 1959 i des de petit ja va començar a tocar qualsevol instrument musical, però finalment va triar l’ukelele per acompanyar les seves cançons.
De jove, vivint ja a les afores de Honolulu, es va ajuntar amb altres músics (Louis "Moon" Kauakahi, Sam Gray i Jerome Coco) i amb el seu germà Skippy va crear el grup Makaha Sons of Ni’ihau, que va ser força conegut a Hawai’i i als Estats Units durant la dècada dels ’80. Encara avui en actiu (aquest any han editat el seu darrer disc Meyoheyo hero).
Al 1990, Iz va començar la seva carrera en solitari (col•laborant un parell de vegades amb el seu grup d’orígen) i va editar el seu primer disc Ka`Ano`I. Al 1993 es va posar a la venda Facing future, el seu disc més conegut, on incloïa una versió de "Somewhere Over the Rainbow/What a Wonderful World" i altres temes com "Hawai‘i 78", "White Sandy Beach of Hawai‘i", "Maui Hawaiian Sup'pa Man", i "Kaulana Kawaihae".
El mix “Somewhere... / What a wonderful world” va ser la seva cançó més popular (i ha estat usada en diverses pel•lícules i series de televisió). Aquesta cançó (veu suau, acompanyada per l’ukelele i “customitzada” al seu estil) reflecteix força bé la innocència infantil amb que Iz veia el món on vivia i la convertí en un himne pel seu món, deia, “ple d’amor i esperança”. Segurament si tots els musictecaris del món visquéssim a Hawaii tindríem aquesta mateixa visió! : )
Hawaii '78
Va publicar uns altres 4 discs (Mountain Apple Company, discogràfica independient de Hawai) fins a la seva mort el 26 de juny de 1997, degut a un problema respiratori (Iz pesava més de 300 quilos i durant molt anys va patir diverses afeccions respiratòries i va haver de ser hospitalitzat per aquest motiu).
Iz formava part per una minoria que només té avantpassats hawaians, i a banda dels nombrosos premis que va rebre com a cantant a Hawai i als Estats Units era molt valorat pel seu amor a la terra i per la lluita pro-hawaiana. Les lletres de les seves cançons sovint parlen de la seva cultura i dels seus valors, i formava part del moviment independentista de Hawai (Hawai va ser annexat a Estats Units al 1898 i es va convertir en un estat oficial al 1959... a la Wikipèdia trobareu la història de l’arxipèlag, batejat com a Illes Sandwitch pel Capità Cook...).
El vídeo que us adjunto és Somewhere over the rainwow. Inclou imatges del funeral de Kamakawiwo'ole... però no patiu, a Hawaii fins i tot els funerals són macos!
Mireu-lo i quan s’acabi busqueu un mirall per veure la cara de felicitat que se us ha quedat.
Iz formava part per una minoria que només té avantpassats hawaians, i a banda dels nombrosos premis que va rebre com a cantant a Hawai i als Estats Units era molt valorat pel seu amor a la terra i per la lluita pro-hawaiana. Les lletres de les seves cançons sovint parlen de la seva cultura i dels seus valors, i formava part del moviment independentista de Hawai (Hawai va ser annexat a Estats Units al 1898 i es va convertir en un estat oficial al 1959... a la Wikipèdia trobareu la història de l’arxipèlag, batejat com a Illes Sandwitch pel Capità Cook...).
El vídeo que us adjunto és Somewhere over the rainwow. Inclou imatges del funeral de Kamakawiwo'ole... però no patiu, a Hawaii fins i tot els funerals són macos!
Mireu-lo i quan s’acabi busqueu un mirall per veure la cara de felicitat que se us ha quedat.
.
4 comentaris:
Quina veu tocada pels àngels, quina meravella de música celestial.
Gràcies per la descoberta i per fer-nos amb ella una mica més feliços, Magnum.
:)
Ismael m'ha aparegut com un home d'una altra espècie.
Un esser diferent al que estem habituats.
Per sort compartia amb la nostra (espècie) un llenguatge comú: la música.
Suposo que és gràcies a això que la seva sensibilitat i la seva força ens arriba tan neta.
Venen ganes d'escoltar aquesta veu molta estona seguida. Com qui escolta el mar.
Merci, Mr. Magnum.
Gràcies companys, m'heu alegrat el matí. S’agraeix un vídeo amb aquesta veu que t'acaricia un dimarts a les 8:15 del mati...
Agur
: )
Publica un comentari a l'entrada