La Discoteca d'AMPLI, XI: Miniatura i EST

Arribem a l'onzena edició de la Discoteca. Aquesta setmana dues noves joies amb denominació d'origen, una catalana i l'altra sueca, a càrrec d'en Fonti i en Gambita. Joies europees, la segona de les quals ve marcada per la tràgica desaparició d'un dels màxims valors del jazz actual, el pianista Esbjörn Svensson.

1) Miniatura (EP, Concèntric, 1969).

Heus aquí un curiós objecte de culte.

I aquí, també apareix quan el folk més ortodox comença a notar els efectes de les substàncies psicodèliques. Noves portes que porten a altres estances. Això ja li havia passat feia temps a Bob Dylan, però aquí les coses anaven a un altre ritme.

El blanc i negre de la tele del règim no tenia precisament res a veure amb el blanc i negre de la nouvelle vague... La combinació d'aquests dos colors donava un gris vulgar. El gris de la mediocritat ambiental de l'època. Una època trista, una època per oblidar...

La coberta d'aquest disc també és en blanc i negre però passa alguna cosa ... la música és en colors. D'alguna manera l'onada lisèrgica del Haight Ashbury de San Francisco ha arribat -amb dos anys de retard- també a Barcelona.

I, de sobte, en els solcs d'un disc que incloïa un cub mòbil muntable de cartró, hi apareixen imatges mai abans dibuixades en català:

A tu quan et moris, jo t'enterraré
amb una corona de flors de paper
amb creus de filferro 18 escolans
i amb mini-sotana 300 capellans

El cotxe anirà tot pintat de colors
barrets de bombero pels enterradors
la caixa guarnida amb 10 fulles de pi
i un mico al darrera tocant el violí
(El trist i desconsolat enterrament de la meva esposa. Jaume Sisa)

Vols saber quan és que veig
d'entre una grisor espectral
una vaga lluïssor que s'encén amb suavitat

I mil núvols de colors
que es poden tocar amb les mans
mil efectes d'aigua i llum mil tonalitats suaus...
(Al matí just a trenc d'alba. Pau Riba)

Els quatre autors d'aquest EP, veritables pioners de la música progressiva catalana, interpreten cadascun una cançó pròpia com a solistes, acompanyats pels altres tres. Són quatre cançons especials que marquen l'inici d'un canvi important en la trajectòria artística dels seus autors i, humil i conseqüentment, també en el món que els envolta.

Resultat d'aquesta unió fou l'aparició d'un altre treball mític: l'instrumental Música Dispersa (1970) amb Cachas, Sisa, Albert Batiste i Selene; disc aquest que, quan es va publicar, va vendre 375 còpies (teniu un espai per comentaris al final del post).

Per la seva banda, Pau Riba va enregistrar molt poc després d'aquest EP, i juntament amb el grup Om, el llegendari Dioptria (1970).

Fonti

2) EST. Tuesday Wonderland (ACT, 2006).

Una notícia que ens ha encongit l'ànima: la mort del pianista i compositor suec Esbjörn Svensson el passat diumenge 16 a l'edat de 44 anys mentre practicava el submarinisme a prop d'Estocolm. La policia sueca ha obert investigacions perquè les circumstàncies no semblen del tot clares. Svensson era considerat un dels grans renovadors del jazz europeu, un dels màxims exponents d'aquest corrent d'aire fresc provinent dels països nòrdics juntament amb altres noms com Bugge Wesseltoft, Eivind Aarset i altres.

EST era el seu trio amb el baixista Dan Berglund i el bateria Magnus Öström, el vehicle amb què arribà a públics de tot el món dins i fora el jazz amb un èxit tan insospitat com merescut. Tuesday Wonderland és un magnífic exemple d'aquest jazz obert al passat, present i futur. Podem trobar-hi ecos de Keith Jarrett, Ahmad Jamal, Chick Corea o el Lyle Mays que acompanyava Pat Metheny en aquells mítics discos de finals dels 70 publicats per ECM. Tanmateix, Svensson no ha estat un artista encaixonat ni condicionat per les seves naturals, evidents i saludables influències, sinó que ha sabut elaborar una proposta pròpia, desinhibida i molt original que, a més, ha demostrat de bell nou que comercialitat i creativitat no són antònims per força.

Trobareu discos de l'Esbjörn Svensson Trio a diverses biblioteques públiques de Catalunya. Si sou dels que penseu que a Europa també s'hi fa jazz de nivell internacional aquest pot ser un dels vostres discos, un clàssic del futur immediat. Malauradament, un nou clàssic per l'indesitjable motiu de sempre.

Aquí teniu dues mostres en directe de la feina de l'EST: la primera és Beyond the Yashmack -amb la participació especial de Pat Metheny- a la localitat alemanya de Salzau durant el festival Jazzbaltica el 5 de juliol de 2003. La segona, When God Created the Coffeebreak, enregistrat durant la mateixa gira poc dies després -el 19 de juliol- dins el Festival d'Antibes Juan-les-Pins, a França.

RIP Esbjörn

Gambita