La Discoteca d'AMPLI, XII: Spacemen 3 i Sister Rosetta Tharpe
La dotzena entrega de la Discoteca d'AMPLI és conseqüència de la passió recomanadora de Miss Danger i el Director Wilkins. Aliment per les orelles i les àrees musicals.
1)SPACEMEN 3. Playing With Fire (1989)
Queremos retomar las posibilidades que dan dos acordes, hacer lo que hacía John Lee Hooker, un material muy cercano a ciertas músicas tribales africanas. El rock & roll psicodélico y primitivo está a un paso de todo eso. En esa línea indescifrable nos movemos nosotros.
Spacemen 3 (Ruta 66, 1991)
Track: Come Down Softly to My Soul
Música subterrània i galàctica per igual, fosca i enlluernadora a la vegada. Contrasts que casen a la perfecció en aquest grup d’il·luminats per la psicodèlia i el feedback de guitarres esquizofrèniques. Spacemen 3 van ser una de les bandes dels anys 80 més influents per als músics de rock independent amants dels sons lisèrgics. Jesus and Mary Chain i My Bloody Valentine van ser més famosos, però el grup de l'estranya parella formada per Sonic Boom (Peter Kember, nom real) i Jason Pierce va donar una volta de rosca més al space rock. La seva proposta era més arriscada que els abanderats del shoegaze, les seves guitarres més perillosament hipnòtiques.
Amor, Puresa, Suicidi, Precisió, Revolució. Així definien ells el seu univers mental a la portada del disc que avui ens ocupa. Playing With Fire va ser el quart disc i el penúltim. Dos anys després d'haver aconseguit el reconeixement i l'èxit a les billboards, el grup es separa degut a les diferències personals entre els dos líders. Kember i Pierce iniciaran camins diferents, el primer amb Spectrum i el segon amb, els més coneguts, Spiritualized.
Què sentim quan sentim Spacemen 3? Què sentim quan sentim amor? Tornem a les contradiccions: alegria i tristesa, exaltació i opressió. La música d'Spacemen 3 ens fa levitar, com l'amor, però també ens submergeix en atmosferes denses de difícil digestió.
La nostra música sempre ha volgut capturar les sensacions
més baixes i més altes.
John Lee Hooker, la Velvet Underground, Stooges, MC5, 13th Floor Elevators, Suicide... Tots ells referents de luxe, catalitzadors del so especial i espaial d'Spacemen 3.
Recuperem les paraules del crític musical Rafa Cervera (Ruta 66, nº 64) en relació al penúltim disc de la banda:
"Playing With Fire es lo que su nombre apunta: un arriesgado movimiento sobre tesituras lánguidas. Una alfombra de flores sobre un suelo de cardos borriqueros. Las guitarras se disparan como fuegos de artificio en la plática de Revolution. Casi todo lo demás busca el trance hipnótico de Big Science, Kraftwerk i los Velvet más inocentes. Sintetizadores que vibran sobre mantos invisibles de quietud. Voces en estado de hipersensibilidad. Suicide es el instrumental que rinde homenaje a los padrinos de Nueva York, la otra conexión con los asaltos aurales de obras anteriores. Es la última i definitiva muda de piel de Spacemen 3. "
... Res més a afegir. Gaudiu dels mantres.
Vídeo del tema Revolution, single que va aconseguir el número 1 a les llistes independents angleses.
Miss Danger
2) Sister Rosetta Tharpe. From blues to gospel. Comet, 2005
Em nego a començar aquesta recomanació sense que abans veieu aquest vídeo. Atenció especial al que passa a partir del minut 1:20:
Aquí la teniu, dear musictecarians, Sister Rosetta Tharpe. Negra entre blancs, dona a un món d’homes, guitarrista entre dones exclusivament cantants, compositora entre intèrprets, showwoman entre puristes del gospel, despreocupada en un ambient solemne, elèctrica en un món acústic... Va ser pionera en casi tot el que es va proposar. Tocar gospel a nightclubs! Les paraules casi no serveixen però aquí van les bàsiques.
Va nàixer l’any 21 del segle passat a Arkansas, amb el nom de Rosetta Nubin. Als 6 anys ja se la considerava una nena prodigi. Estudià guitarra per interpretar bàsicament blues i jazz. Va començar tocant i enregistrant discos de gospel amb sa mare abans de fer els 10. Es va traslladar a New York, després de casar-se amb el pare Thomas Thorpe (d’aquí ve “Tharpe”), i començà a enregistrar discos propis amb Decca. Les seves cançons van causar un gran impacte per la força i alegria que transmetien, i per la fluida barreja entre música religiosa i secular. Els seus primers discos són de mitjans dels anys 30; va morir al 73 en plena sessió de gravació.
Va tocar amb Benny Goodman i Cab Calloway. La quantitat de grans artistes que han reconegut obertament la seva influència i mestratge és enorme: Elvis, Little Richard, Aretha Franklin, Chuck Berry, Jerry Lee Lewis, Isaac Hayes... Una influència com a cantant, guitarrista i showwoman. Veient-la podríem afegir a a llista unes quantes desenes més d’influenciats il·lustres. M’atreveixo? Sí: Albert Collins!
El disc que us recomanem és una recopilació, que cobreix la primera dècada de la seva carrera. La més gloriosa/coneguda. Inclou la majoria dels seus hits: This Train, Up Above My Head, Rock Me, Precious Memories... Gospel energètic, elèctric, vigorós, vitamínic, essencial. Una delícia! Les biblioteques públiques, encara, no han descobert Sister Rosetta Tharpe. Segur que ho faran, gràcies als companys musictecaris d’arreu, per donar a conèixer aquesta joia de l’alegria musical.
Però no hi ha una millor d’acabar aquesta nota que mostrar un altre vídeo. L’arribada, l’ambient, la posada en escena. Ah!
He dit que va morir l’any 73 i encara no m’ho crec. El seu Déu estarà encantat amb la noticia.
Impressionant. L'havia vist només en un petit fragment de la peli sobre Bob Dylan "No Direction Home" on la citava com una de les seves influències clau. Un altre gran a afegir a la llista que cites en el post.
Amb el solo d'elèctrica a Up Above My Head m'he quedat amb cara de babau. Què bèstia. Quina canya de música.
1 comentari:
Impressionant. L'havia vist només en un petit fragment de la peli sobre Bob Dylan "No Direction Home" on la citava com una de les seves influències clau. Un altre gran a afegir a la llista que cites en el post.
Amb el solo d'elèctrica a Up Above My Head m'he quedat amb cara de babau.
Què bèstia. Quina canya de música.
Moltes gràcies per l'avís ;-)
Publica un comentari a l'entrada