Després d'una llarga vida de compositor minoritari, David Lynch va proposar a Badalamenti crear la partitura de Blue Velvet (1986). Aquesta és la primera música popular de Badalamenti, i l'inici d'una col·laboració especial que no s'ha detingut fins ara.
1986. Blue Velvet
La partitura completa està a Spotify, a aquest link. Us destaquem el tema "Mysteries of love", un el xiuxiueg dels protagonistes s'integra al magma reverberant de la peça: una estranya pau.
1990. Twin Peaks
Ja hem vist el vídeo sobre el tema d'amor de Laura Palmer. Ara, per si algú no l'havia sentit encara, us oferim el tema principal de la sèrie, on la màgia i el misteri continuen intactes. Podeu sentir el disc senser aquí.
I van ser diferents artistes els implicats. No us perdeu els crèdits:
- "I'm Deranged" (Edit) – David Bowie – 2:37
- "Videodrones; Questions" – Trent Reznor – 0:44
- "The Perfect Drug" – Nine Inch Nails – 5:15
- "Red Bats with Teeth" – Angelo Badalamenti – 2:57
- "Haunting & Heartbreaking" – Angelo Badalamenti – 2:09
- "Eye" – Smashing Pumpkins – 4:51
- "Dub Driving" – Angelo Badalamenti – 3:43
- "Mr. Eddy's Theme 1" – Barry Adamson – 3:31
- "This Magic Moment" – Lou Reed – 3:23
- "Mr. Eddy's Theme 2" – Barry Adamson – 2:13
- "Fred and Renee Make Love" – Angelo Badalamenti – 2:04
- "Apple of Sodom" – Marilyn Manson – 4:26
- "Insensatez" – Antonio Carlos Jobim – 2:53
- "Something Wicked This Way Comes" (Edit) – Barry Adamson – 2:54
- "I Put a Spell on You" – Marilyn Manson – 3:30
- "Fats Revisited" – Angelo Badalamenti – 2:31
- "Fred's World" – Angelo Badalamenti – 3:01
- "Rammstein" (Edit) – Rammstein – 3:26
- "Hollywood Sunset" – Barry Adamson – 2:01
- "Heirate Mich" (Edit) – Rammstein – 3:02
- "Police" – Angelo Badalamenti – 1:40
- "Driver Down" – Trent Reznor – 5:18
- "I'm Deranged" (Reprise) – David Bowie – 3:48
Badalamenti, per exemple, va fer aquesta mena de jazz que s'acaba desquiciant:
1999. Una historia verdadera
Aquesta pel·lícula d'aparença senzilla, sense subtrames ni interrupcions, clara com un conte clàssic, costumbrista i intel·ligent a la manera de Mark Twain, ens fa creure -contra tot pronòstic- que un vell creua el país muntat en un tallagespa per veure el seu germà. El tema també té aquesta estranya màgia de camp:
2001. Mulholland drive
Seguint la inquietant línia de Carretera Perduda, Mulhullond drive abunda en la línia narrativa dels somnis: canvis de lloc i de só il·lògics, històries mai tancades, inexplicacions, símbols en massa. La banda sonora completa és una obra per no sentir a soles o sense paracaigudes. La podeu sentir completa aquí. I aquí us posem el tema d'amor que tanca aquesta densa experiència cinematogràfica: