Música i cinema: màgia entre David Lynch i Badalamenti

Aquesta sèrie sobre cinema té ja més de 5 etapes, totes ben sucoses. Les podeu seguir aquí. Amb ella anem aportant materials per una possible exposició de difusió musictecària.

Aquesta entrega s'ocupa de la convergència de dos genis: el director de cinema David Lynch i el compositor Angelo Badalamenti. El moment, refractari a tota anàlisi racional, es troba recollit a aquest vídeo, on el propi Angelo Badalamenti descriu la seva trobada i l'emocionant composició del tema d'amor de Laura Palmer. Senyores i senyors:

Després d'una llarga vida de compositor minoritari, David Lynch va proposar a Badalamenti crear la partitura de Blue Velvet (1986). Aquesta és la primera música popular de Badalamenti, i l'inici d'una col·laboració especial que no s'ha detingut fins ara.

David Lynch

Angelo Badalamenti

Des de llavors, han col·laborat permanentment, comptant amb companys de viatge com David Bowie. Sovint el propi David Lynch aporta idees melòdiques i fins i tot interpreta alguna guitarra a les grabacions. Aquestes són les seves col·laboracions més importants, totes marcades per la languidesa i el misteri dels seus ambients. Qualsevol d'elles garanteix la immortalitat dels seus percutors:

1986. Blue Velvet

La partitura completa està a Spotify, a aquest link. Us destaquem el tema "Mysteries of love", un el xiuxiueg dels protagonistes s'integra al magma reverberant de la peça: una estranya pau.

1990. Twin Peaks

Ja hem vist el vídeo sobre el tema d'amor de Laura Palmer. Ara, per si algú no l'havia sentit encara, us oferim el tema principal de la sèrie, on la màgia i el misteri continuen intactes. Podeu sentir el disc senser aquí.

1996. Lost highway

Pel·lícula seminal d'un gènere únic, Carretera perduda, genera un magma de por, fascinació, bellesa, nostalgia, atracció i inseguretat difícil de compartir. La música per una aventura cinematogràfica d'aquest tipus no era gens fàcil.

I van ser diferents artistes els implicats. No us perdeu els crèdits:

1. "I'm Deranged" (Edit) – David Bowie – 2:37
2. "Videodrones; Questions" – Trent Reznor – 0:44
3. "The Perfect Drug" – Nine Inch Nails – 5:15
4. "Red Bats with Teeth" – Angelo Badalamenti – 2:57
5. "Haunting & Heartbreaking" – Angelo Badalamenti – 2:09
6. "Eye" – Smashing Pumpkins – 4:51
7. "Dub Driving" – Angelo Badalamenti – 3:43
8. "Mr. Eddy's Theme 1" – Barry Adamson – 3:31
9. "This Magic Moment" – Lou Reed – 3:23
10. "Mr. Eddy's Theme 2" – Barry Adamson – 2:13
11. "Fred and Renee Make Love" – Angelo Badalamenti – 2:04
12. "Apple of Sodom" – Marilyn Manson – 4:26
13. "Insensatez" – Antonio Carlos Jobim – 2:53
14. "Something Wicked This Way Comes" (Edit) – Barry Adamson – 2:54
15. "I Put a Spell on You" – Marilyn Manson – 3:30
16. "Fats Revisited" – Angelo Badalamenti – 2:31
17. "Fred's World" – Angelo Badalamenti – 3:01
18. "Rammstein" (Edit) – Rammstein – 3:26
19. "Hollywood Sunset" – Barry Adamson – 2:01
20. "Heirate Mich" (Edit) – Rammstein – 3:02
21. "Police" – Angelo Badalamenti – 1:40
22. "Driver Down" – Trent Reznor – 5:18
23. "I'm Deranged" (Reprise) – David Bowie – 3:48

Badalamenti, per exemple, va fer aquesta mena de jazz que s'acaba desquiciant:

1999. Una historia verdadera

Aquesta pel·lícula d'aparença senzilla, sense subtrames ni interrupcions, clara com un conte clàssic, costumbrista i intel·ligent a la manera de Mark Twain, ens fa creure -contra tot pronòstic- que un vell creua el país muntat en un tallagespa per veure el seu germà. El tema també té aquesta estranya màgia de camp:

2001. Mulholland drive

Seguint la inquietant línia de Carretera Perduda, Mulhullond drive abunda en la línia narrativa dels somnis: canvis de lloc i de só il·lògics, històries mai tancades, inexplicacions, símbols en massa. La banda sonora completa és una obra per no sentir a soles o sense paracaigudes. La podeu sentir completa aquí. I aquí us posem el tema d'amor que tanca aquesta densa experiència cinematogràfica: