El vídeo del diumenge (al vespre): Roy Orbison, A black & white night

Roy Orbison, un dels grans compositors i una de les veus més admirades i genuïnes de nordamèrica. I una bona colla d'amics que l'acompanyen. Una colla de músics que no són una colla qualsevol...

Fixeu-vos en el guitarrista assegut al fons, que toca discretament, però molt distret: és Elvis Costello. Observeu la coral femenina amb deteniment: són les veteranes Bonnie Raitt, Jennifer Warnes i una tot just descoberta KD Lang . S'ho estan passant d'allò més bé i semblen sinceres.

Amagat en un raconet de l'esquerra de la pantalla, apareix de sobte Tom Waits al piano. I també juraria que s'està divertint. I Bruce Springsteen, guitarra en mà ... mirant de cua d'ull contínuament el mestre de cerimònies ... No. No és una colla qualsevol. Perquè Roy Orbison tampoc no era un músic qualsevol.

You're baby doesn't love you anymore/It breaks your heart in two/You wont' be seeing the rainbows anymore, IT'S OVER.

Aquest vídeo que he triat, Dream baby, és un dels temes que formen part de la grabació per la cadena HBO (la mateixa que ara és famosa per haver emès sèries de culte com Los Soprano o The Wire), del show: Roy Orbison and friends, A black & white night (1988).

We're together IN DREAMS/It's too bad that all these things can only happen in my dreams.

Es tracta de la grabació d'un concert de Roy Orbison a Los Angeles el 1987, un any abans de la seva mort. El productor musical va serT-Bone Burnett i Orbison va ser acompanyat per un bon nombre de músics que, voluntàriament, i com a admiradors, van voler acompanyar-lo amb els seus instruments i les seves veus. I els que no l'acompanyaven a l'escenari, li donaven suport des del públic: Billy Idol i Kris Kristofferson, entre d'altres. La banda era la TCB Band, que havia acompanyat Elvis Presley durant tota una dècada.

Just RUNNING SCARED/If he came back, wich one would you choose?

Jo el vaig conèixer quan era una adolescent i tot just aprenia a discernir el que m'era digerible i el que no, musicalment parlant. I la veu melancòlica, la manera de tocar i les melodies de Roy Orbison em van entrar al cor com una fletxa de foc que mai més no he pogut arrencar. I com podeu suposar, aquest vídeo el vaig veure moltes i moltes vegades ... I, com podeu deduïr també, contina sonant Roy Orbison a la meva vida. I segueixo tremolant quant sento In dreams i acabo plorant com una magdalena quan escolto Crying. Com mitja humanitat que el coneix, suposo.

It's hard to understand, but the touch of your hand can start me CRYING.

Dream baby got me dreamin' sweet dreams the whole day through
Dream baby got me dreamin' sweet dreams night time too
I love you and I'm dreaming of you but that won't do
DREAM BABY make me stop my dreamin', you can make my dreams come true

[Musictecaris: em fa il·lusió ser la primera d'indexar Roy Orbison al Hall of Fame de l'AMPLI ;-)]

Pàgina oficial de Roy Orbison: http://www.royorbison.com

Roy Orbison a les Biblioteques Públiques catalanes: catàlegs Argus i Aladí.