La Subdirecció General de Biblioteques del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya ha publicat la Bibliografia Selectiva de Novetats núm. 76 (octubre de 2010). La Guia inclou també la secció de gravacions musicals, una selecció feta pel Grup de Treball de Música.
Aprofitant les possibilitats que, com ja hem analitzat en aquest mateix bloc, ens brinda l'Spotify, us proposo algunes playlists per descobrir i gaudir d'aquestes noves propostes musicals per a les biblioteques:
Us deixo amb el jazz de Jef Neve i José James. For all we know (Impulse, 2010) és un dels títols destacats de la selecció.
4 comentaris:
De vegades un no escriu comentaris per no semblar endogàmic... o el que sigui... però jo crec que avui he de dir alguna cosa: potser d'aquí un temps es podrà apreciar millor el treball quotidià, creant futur, que es fa des d'aquest bloc. Sempre ampliant horitzonts, simplement perquè la música i la gent que la vol disfrutar s'ho mereixen
Merci Lorien <3 :-)
Ho dius per la tossuderia de reivindicar l'ús del Spotify a les biblioteques? Vaya tela marinera ... ;-)
Ho dic per tot en general, per la feina constant presentant idees i possibilitats. L'Spotify està bé, però jo tampoc el mitificaria massa, no crec que sigui EL FINAL; el veig com un pas més, com n'hi ha hagut i n'hi haurà d'altres, entre les possibilitats (noves o no) per difondre la música des de la biblio.
Naturalment, és ridícul i políticament reprovable que els responsables actuals de les administracions trobin "perillós" (???) l'ús de l'Spotify a la biblioteca.
L'agraïment que et faig per aquesta idea: enriquir les novetats al SIS amb playlists a l'Spoty, és bon exemple, si ;-)
Jo també estic a favor de re-orientar la música de les biblioteques, a través de totes les eines que tenim: Spotify, Last.fm, Youtube, Myspace... es tractaria d'orientar als usuaris, d'educar-los, de dir-lis que poden escoltar moltíssima música sense pagar massa, i recomenar les versions premium, que segons el cas valen molt la pena.
A banda, açò suposaria un bon estalvi del suport físic que, segon l'ús, acaba esdevenint inservible.
Se m'acud també el préstec de música digital, amb un DRM que fa que només puguis escoltar un disc o una música concreta durant els dies de préstec normals i, després, s'autoesborra l'arxiu.
Com sempre, alguns trobarien manera de craquejar-ho, però tanmateix ja no és competència de les biblioteques el que els usuaris fan a ca seva...
Bé, que no només hauríem de mirar el futur sinó mirar d'arribar-hi...
Salut!
Publica un comentari a l'entrada