La Biblioteca Fort Pienc presenta les noves adquisicions de música: prop de 80 cd d'estils ben diversos.
D'aquest lot de desembre destaquem, en l'àmbit estatal, el nou treball del barceloní Le Petit Ramon, Morts, desastre i barbàrie, el pop d'influències britàniques de L'Ana és un koala a Basat en fets reals, el pop/folk d'Anímic a Hau o hïu i Dies i dies, el debut de la cantautora valenciana Clara Andrés. Recomanem també els nous discos homònims dels catalans Albaialeix i Cuchillo i el debut Eusebio de Giulia y los Tellarini, grup que posà la banda sonora a la darrera pel·lícula de Woody Allen, rodada a Barcelona.
De l'escena internacional destaquem el nou treball dels nord-americans The Dodos, Visiter, el soul de la cantautora Joan as Police Woman a To survive, i l'esperat retorn de la banda de Bristol Portishead, Third. Sense oblidar, però, els clàssics: Etta James, T-Rex, David Bowie, Elvis Presley o Chet Powers (Dino Valente), lider de bandes dels anys 70 com Quicksilver Messenger Service o Jefferson Airplane.
D'aquest lot de desembre destaquem, en l'àmbit estatal, el nou treball del barceloní Le Petit Ramon, Morts, desastre i barbàrie, el pop d'influències britàniques de L'Ana és un koala a Basat en fets reals, el pop/folk d'Anímic a Hau o hïu i Dies i dies, el debut de la cantautora valenciana Clara Andrés. Recomanem també els nous discos homònims dels catalans Albaialeix i Cuchillo i el debut Eusebio de Giulia y los Tellarini, grup que posà la banda sonora a la darrera pel·lícula de Woody Allen, rodada a Barcelona.
De l'escena internacional destaquem el nou treball dels nord-americans The Dodos, Visiter, el soul de la cantautora Joan as Police Woman a To survive, i l'esperat retorn de la banda de Bristol Portishead, Third. Sense oblidar, però, els clàssics: Etta James, T-Rex, David Bowie, Elvis Presley o Chet Powers (Dino Valente), lider de bandes dels anys 70 com Quicksilver Messenger Service o Jefferson Airplane.
ALBAIALEIX. AlbaialeixPIAS, 2008. FOLK
Albaialeix són Alba Blasi (piano i veu) i Aleix Clavera (guitarra i veu), creadors d’un dels projectes renovadors del folk psicodèlic més sorprenents dels darrers anys, amb una música que remet a bandes catalanes de principis dels setanta (Ia-Batiste, Pau Riba, Música Dispersa), a cantautors americans de la mateixa època (Tim Buckley, Fred Neil..) i a grups de folk actuals més experimentals (White Magic, Charalambides...).
Basat en fets reals és el debut d’aquesta banda de pop amb influències britàniques, prova indiscutible de la renovació de l’escena del pop en català. Produït per Ricky Falkner (Standstill, Sidonie), les cançons d'Ana és un koala combinen senzillesa i qualitat. Les seves influències, diverses: The Byrds, The Beach Boys, The Smiths...
CLARA ANDRÉS. Dies i diesAutoeditat, 2008. CANÇÓ D’AUTOR (VALÈNCIA)
Debut de la jove valenciana Clara Andrés, que inicia d'una manera autodidacta l'aprenentatge de la guitarra i els seus primers esbossos de cançons. No és fins el 2000 quan comença a fer-se sentir públicament com a cantautora en diferents esdeveniments i amb la seva maqueta Inici (2005) participa a l’Off Mercat de Música Viva de Vic, a la sala Espai de Barcelona per al programa "DeProp" de TV3, i queda finalista del premi Sona 9. La seva cançó "Hui fa vent" forma part de la banda sonora de la pel·lícula Dies d'agost, de Marc Recha.
ANÍMIC. Hau o hïuAutoeditat, 2007. POP/FOLK/VISUAL
La música d’Anímic varia entre el pop i el folk flirtejant de tant en tant amb l’electrònica. Han rebut el "Premi joventut a la banda amb més projecció del futur" de 2005 (concedit per la Generalitat), han quedat finalistes del concurs "En potència" de Catalunya Ràdio i han guanyat el "Premi Carles Sabater a la millor cançó en català" 2007. Hau o Hïu és el seu quart disc.
Bonnie “Prince” Billy, o el que és el mateix, Will Oldham, ja ens té acostumats a que cap dels seus treballs, ja sigui en solitari o amb algun dels seus molts projectes i col·laboracions paral·leles, ens decebi. Polifacètic i prolífic, el de Kentucky novament es treu de la màniga un disc de dotze cançons senzilles, d'arrel nord-americana, emotives i de gran qualitat.
LA BRIGADA. L’obligació de ser algúDiscmedi, 2008. POP
"Pop en estat pur", així de directa és la carta de presentació del projecte personal de Pere Agramunt, La Brigada (ex The Light Brigade) que fa un gir al deixar enrera l’anglès per cantar, ara ja, en català. Exquisides melodies que beuen de les fonts més clàssiques del millor pop britànic (Elvis Costello, The Divine Comedy) i el folk/rock americà (Neil Young, Clem Snide...).
ISOBEL CAMPBELL & MARK LANEGAN. Sunday at Devil DirtV2, 2008. POP/FOLK
Els duets home-dona estan de moda i, després de l'èxit de l’anterior Ballad of the broken seas, l'ex Belle & Sebastian i l'ex Screaming Trees decideixen seguir amb el seu projecte conjunt. Tot i que ja no compten amb el factor sorpresa, la seva combinació de veus única i les composicions delicades amb passatges cinematogràfics de l'oest nord-americà tornen a convèncer.
En aquest debut, els barcelonins Cuchillo demostren tenir les coses molt clares. Enamorats de l’out-rock alemany i del folk psicodèlic, són un dels secrets millor guardats de l’escena indie i estan destinats a ser el veritable relleu estatal al folk psicodèlic del nou segle (Sinnamon).
Frenchkiss, 2008. ROCK EXPERIMENTAL
La caràtula d’aquest disc no fa cap justícia al seu contingut. The Dodos és un duet sòlid de San Francisco que ens presenten el seu segon àlbum, Visiter, on la percussió és el fil conductor. Construeixen la majoria de les seves cançons a partir d’una guitarra acústica i una bateria, un punt de partida aparentment simplista, però que en les seves mans es converteix en pura experimentació sonora amb resultats trepidants.
THE FIELD. From here we go sublimeKompakt/Decoder, 2007. ELECTRÒNICA
Axel Willner és va donar a conèixer fa dos anys amb Things keep falling down (Kompakt, 2005) i ara és el torn d’aquest From here we go sublime, on el músic suec vol deixar ben alt el llistó del trance actual, amb temes d’ambient reposat i cuidat al detall.
GIULIA Y LOS TELLARINI. Eusebio
La Colazione/Strange Ones, 2008. POP
Axel Willner és va donar a conèixer fa dos anys amb Things keep falling down (Kompakt, 2005) i ara és el torn d’aquest From here we go sublime, on el músic suec vol deixar ben alt el llistó del trance actual, amb temes d’ambient reposat i cuidat al detall.
GIULIA Y LOS TELLARINI. Eusebio La Colazione/Strange Ones, 2008. POP
Aquest projecte recorre paratges musicals de tot el món: la calidesa mediterrània, la suggerent chanson, el tremendisme llatí, la fatalitat mexicana i l’elegància jazzy. Aquest persuasiu disc va arribar a les mans de Woody Allen, qui va quedar fascinat i decidí incloure dos dels seus temes a la banda sonora de Vicky Cristina Barcelona, la seva darrera pel·lícula, rodada a Barcelona.
HUMBERT HUMBERT. Long panic (Short Panic+Mini Tank – Reedició 2008)PIAS, 2008. INDIE ROCK
Humbert Humbert està format per Paco Alcázar (programació i veus) i Miguel B. Núñez (guitarra). Des de 2001 ens han anat sorprenent amb el seu arrebatador punk futurista, que mostra les seves influències de bandes mítiques com Pere Ubu, Suicide, els marcians Devo o els personalíssims The Fall. L'edició, de luxe, inclou maquetes i temes inèdits.
Darrer treball de Joan Wasser, violinista, compositora i cantant , coneguda per col·laborar amb artistes com Lou Reed, Antony (Antony and the Johnsons) o Rufus Wainwraight. En aquest disc, Joan, de veu prodigiosa, ens ofereix cançons plenes de sentiment que inclouen pianos, violins i trompetes que es mouen entre el jazz i el pop.
THE MOUNTAIN GOATS. Heretic pride4AD, 2008. ROCK
John Darnielle va començar fent versions de Frankie Valli fins que el seu projecte com a Mountain Goats va anar agafant un so propi. Després d'una desena d'àlbums, l'èxit d'Heretic pride és un reconeixement a la seva carrera, un grapat de cançons que t'atrapen des de la primera escolta.
PORTISHEAD. ThirdGo! Discs, 2008. POP/ELECTRÒNICA
La banda de Bristol que durant els anys 90 va ser bandera del trip hop, torna després de deu anys amb un tercer disc d’estudi, un dels treballs més esperats d’enguany, de so fosc i industrial que ens mostra un grup renovat.
SHE & HIM. Volume IMerge, 2008. POP
El músic de country/folk, M. Ward (alabat per la crítica arran del seu disc de 2006, Post-war), i l’actriu Zooey Deschanel uneixen les seves forces en aquest projecte. A les habilitats musicals de Ward se sumen les composicions de Deschanel i la seva veu dolça i encisadora, per construir un disc amb regust de pop “sixties”, i amb alguns tocs de country i jazz.
LAURA VEIRS. SaltbreakersLa jove cantautora de Seattle segueix el camí iniciat en els seus darrers treballs, de les sonoritats del folk i el country tradicional a un pop més dolç i accessible, amb aquest sisè àlbum. A les habituals lletres plenes de malenconia i la seva veu d’adolescent s’afegeixen violes i un cor de nens per crear belles melodies d’ensomni.
THIS IVY LEAGUE. This ivy leagueTwentyseven, 2008. INDIE/POP
Des de Brooklyn ens arriba aquest duet de joves amb el seu primer àlbum. Una delícia per als fans de l’indie-pop hereu del so Belle & Sebastian, sense grans pretensions però amb alguna cosa a dir musicalment.
CHET POWERS. Dino ValenteKoch, 1998 (1968). FOLK PSICODÈLIC
Chet Powers (amb pseudònim Dino Valente) va ser una de les figures més fosques de l’escena psicodèlica de San Francisco que va veure sorgir bandes com Jefferson Airplane o Quicksilver messenger Service, de la qual fou lider. El 1968 gravà aquest disc, una exquisida peça de folk rock amb arranjaments innovadors, ple d’ecos i orquestracions que acompanyen la veu i les 12 cordes de la seva guitarra acústica.
Mont Sureda
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada