Com ja sabeu, molts diumenges deixem descansar la mirada amb un vídeo que acompanyi la jornada de descans. Aquí trobareu la sèrie completa. Per aquest primer diumenge de maig, en que el sol ja convida a certes càlides nostàlgies, us proposem una cançó senzilla per un diumenge astronòmic i romàntic: astromàntic.
Y ya lo sé, otra vez ha sucedido,
volaron los manteles y el domingo se hizo especial.
Són Love of Lesbian, que ja han col·laborat musictecariament amb les biblioteques. Vegeu l'experiència aquí. Santi Balmes és el responsable de la lletra i de la música d'aquesta peça íntima. Una escena de monòleg interior, de coses que no es diran mai.
Flotaba en azoteas todo mi deseo,
un solecito bueno y tus faldas al viento,
nada más.
Aeroplanos que saludo moviendo un espejo,
la ropa y tu pelo se movían al mismo compás,
nada más.
El vídeo és reposat, cinematogràfic, evocador. Un diumenge que podia haver estat d'una altra manera. Terrats, sabates als estenedors, filmació casera, verbena domèstica, pots de iogurt, barrets de llana:.
Recuerdo que sopló la luna y era en pleno día
y entre aquellas nubes vislumbraste la estrella polar,
y algo más.
Madelmans haciendo slalom por tu cuello,
aire que se lleva tus misterios, hacia el Sur se van.
El vídeo d'una cançó de diumenge que reclama màgia per continuar. Màgia amb estrelles pintades enfront les reals, avions de paper sota els que volen a l'estratosfera. Una demanda de màgia que es xiuxiueja a l'orella i travessa el dia:
L’estudi “El consum de Llibres a Catalunya el 2010: dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura”, elaborat per la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (FUNDACC), analitza amb detall el consum de llibres a Catalunya l’any 2010 a partir de les dades obtingudes pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, l’estudi d’audiències i consums culturals del mercat de parla catalana.
Basat en una mostra de 31.000 persones entrevistades, l’estudi analitza el nivell de lectura de llibres dels catalans el 2010 i l’evolució que ha experimentat els darrers 4 anys, des del 2007. També analitza els perfils sociodemogràfic i sociolingüístic dels lectors i dels no lectors, i les principals variables relacionades amb l’hàbit de lectura de llibres (freqüències de lectura, gèneres literaris preferits, via d’obtenció dels llibres llegits, llengua de lectura, etc.).
Finalment, l’estudi relaciona el consum de llibres amb el de la resta de l’oferta cultural a l’abast i incorpora una anàlisi territorialitzada, comarca per comarca, del consum de llibres durant el 2010 a Catalunya.
* * *
Les dades parlen per si mateixes. Gairebé el 90% de la gent del nostre país tenen la música com a principal objecte de consum cultural. Molt per damunt de tota la resta de l'oferta cultural.
La nostra pregunta és simple, clara i molt seriosa en aquest temps de desconcert bibliotecari (tot buscant quin és el sentit de la biblioteca pública avui) :
La biblioteca pública ha de reflectir aquest fet social?
Si o No ?
La nostra resposta, com a professionals bibliotecaris especialitzats en música, i agrupats dins l'Associació de Musictecaris AMPLI, portem 3 anys analitzant i treballant seriosament aquest tema i sempre ha estat la mateixa: SI, naturalment que si. I n'hem presentat sovint moltes opcions, especialment en aquest treball presentat dins l'Escola d'Hivern i l'Escola d'Estiu de la Biblioteca Pública de l'any 2009, i presentat també particularment a alguns dels responsables de les xarxes bibliotecàries a casa nostra. La Associació Nacional de Bibliotecaris Musicals de França, ACIM, la va publicar en la seva web com a treball de referència, cosa que ens va fer pensar que probablement no anàvem desencaminats.
Gran part de les propostes allà presentades són perfectament vàlides avui i l'esperit del mateix ha tornat a aparéixer en aquest recent Manifest del darrer congrès anual de l'esmentada ACIM.
En aquest blog es poden trobar quantitat d'articles originals on s'exposen detalladament les nostres propostes. Els musictecaris estem ben preparats per entomar amb tota la nostra energia i il·lusió els reptes professionals del nostre temps en quant a aquest tema.
Estem convençuts de les nostres raons i el nostre pla d'actuació a curt i mig termini. L'Associació i el blog Ampli és el laboratori on treballem intensament aquesta qüestió específica; per passar a l'acció cal la cooperació entre responsables de xarxes i directors de biblioteques, els especialistes i tots els col·legues de professió.
Realment no hi ha gaire alternatives per reflectir, també a la biblioteca, un fet social contundent com és el consum massiu de música en la nostra societat. Tots tenim la nostra part de responsabilitat.
El PLAYLIST – LIVE! torna a Vapor Vell aquest divendres 29d’abril!!!
Al Playlist – Live! convidem músics per a que ens descobreixin 10 peces que els han marcat/influenciat/acompanyat com a artistes (o com a persones). Sense límits temporals, de gènere, ni restriccions estètiques.
Ara el PLAYLIST – LIVE! torna a Vapor Vell, aquest divendres 29 d’abril,a les 19 h.!!! amb el cap de redacció de la revista MondoSonoro, el Joan S. Luna. A gairebé un mes del Primavera Sound, el periodista musical, dj i escriptor ens donarà les pistes a seguir al festival... per si encara no teniu fet el planing amb l’horari i els escenaris que no us heu de perdre!
És una ocasió immillorable. El Primavera Sound oferta més de 100 bandes durant quatre dies intensos. Els noms principals són coneguts per tots (per aquests no fan falta ni els crítics ni les biblioteques). Però al cartell hi ha bandes de gran mèrit artístic i amb directes sorprenents que val la pena descobrir.
Com a complement d'aquesta sessió hem elaborat un exhaustiu playlist amb totes les bandes que sonaran al Primavera Sound. Està al compte Spotify de la Biblioteca i el podeu consultar aquí: PRIMAVERA SOUND 2011... Hi ha més de 300 referències!
El Playlist -Live! continuarà al maig... amb Maria Coma. (20 de maig). No una ni dues, sinó tres vegades us hem parlat de la Maria Coma a l’Ampli... Potser ja va sent hora que la sentim parlar en directe!
I mentre esperem que sigui divendres per "descobrir" en directe els suggeriments del Joan S. Luna sobre el MondoSonoro, marxem amb un vídeo que potser anticipa alguna de les coses que es podran veure a un dels millors festivals pop del món.
La música popular manega aparentment elements senzills. Les diferències evidents sovint es troben en les formes. La sinceritat que converteix en únic a l'èsser que les transporta. La capacitat d'enllumenar zones inexplorades. L'aventura de la sensibilitat més enllà de la seva acollida, dels seus oïents, de les regles, de les caselles. La capacitat de catalitzar sense desdibuixar-se.
Sota una cabra hi ha un cornut escanyolit sense banyes estabornit tot somicant, qui sap on les hi han serrades.
Fora de focus, però, les referències es van perdent. I l'excès de focus (per exemple, Internet) amenaça amb cegar-ho tot. Però encara està ell, l'intercessor sense bruixola. Sol, o dins un escàs arxipèlag o potser està ell, o ell. Només similar a sí mateix o al seu germà o al seu doble o al seu Mr. Hyde. Atrapat a un atzucac inconfusible.
Oh, déu meu, torna el vent boig ombra de fang, trucs de cucanya. deix d'hora blava i no és l'estiu, ungles brutes, mots i torraines, sang...
Posseïdor d'una veu superdotada i d'una sensibilitat sense frens, Adrià/Josep Puntí no aterra quan se l'espera sinó quan passa. És autor de bona part de les millors lletres i cançons escrites mai en català, però continua trepitjant els escenaris com si la fi del món o del seu món l'hagués de trobar en combustió i despertant la rialleta minusvalidadora.
tot és tou un pelegrí atacant la verge en un desert, un tuareg tocant la flauta a soles, atrofiat pels mots.
Va ser el mortal cantant, prim i delirant, d'Umpah-pah, l'esperança antiestètica enmig d'una generació mediàtica crescuda a base de prioritzar valors extramusicals als artístics. Allà es va quedar per molta gent. Però la seva vida pòstuma i transpersonal continua portada per un vent boig.
Torna el vent boig, torna el vent boig torna el vent... nius de serpents, cucs fent la becaina, ulles de puça tot filant el fi un escorpí ben boig, sense el fibló és ben mort, oh....
Avui diumenge, passada la festa ritual, la festa pactada, previsible, l'orgull col·lectiu, agraeixes l'aparició d'un individu fora d'hordes, l'actuació d'algú que no saps per on sortirà, si podrà mirar-te als ulls, si obrirà una distància o t'unirà inesperadament, si imitarà ancestralment un animal o es quedarà pensant mentre canta. Un artista més enllà de la sempre censora vergonya col·lectiva. Un pintor signant desastre...
un pintor signant desastre, pessimista amb ull, un tuareg tocant la flauta a soles, atrofiat pels mots. Torna el vent boig, el vent boig, torna'l ben boig...
Continuaria cantant encara que no hi hagués ningú al davant. Hi ha artistes que no saben quin dia cau el diumenge, però són conscients d'estar obrint sarna allà on la foscor no és una pose. Que la distància amb la flama sigui propicia per la vida pràctica i per l'artística.
El passat 8 d'abril Enric Montefusco, líder d'Standstill, va protagonitzar una nova edició del Playlist – Live!, sessions on convidem músics per a que ens descobreixin 10 peces que els han marcat/influenciat/acompanyat com a artistes (o com a persones). Sense límits temporals, de gènere, ni restriccions estètiques.
L'Enric Montefusco, lidera aquesta banda que és bandera de l’escena de pop independent. Durant més de 10 anys estan treballant en la construcció d’una carrera artística sòlida, emotiva i lliure. Una banda amb un calidoscopi de referències imprevisibles.
El seu playlist va resultar molt emparentat amb bona part de les músiques que s'han difós a través de l'AMPLI. Per abordar el repte al que el vam sotmetre (triar 10 referències claus), va decidir punxar un tema de cada dècada del segle XX. Aquest és el seu playlist:
1) Anys 10: "El sacrifici ritual" de La consagració de la primavera d'Igor Stravinsky, de la qual us en vam parlar aquí i especialment aquí .
2) Anys 20: "The man I love" de George Gershwin, interpretada per Lena Horne.
3) Anys 30: "Density 21.5" d'Edgar Varèse, de qui us en vam parlar aquí.
4) Anys 40: "Daybreak Express" de Duke Ellington
5) Anys 50: "Where have old the flowers gone?", de Pete Seeger
6) Anys 60: "Kyrie" dins Requiem de Ligeti.
7) Anys 70. "Pulses" dins Music for 18 musicians, d'Steve Reich
8) Anys 80: "Stand Still" de Gorilla Biscuits. L'enric ens va desvetllar que aquesta cançó havia donat nom al seu grup.
9) Anys 90: "Ten day interval" de Tortoise
10) Anys... 0!: "We want war", de These New Puritans
Moltes gràcies a l'Enric per la sessió i per la música emotiva que desenvolupa amb la seva banda. Fins la propera!
Arribem al darrer capítol de la sèrie El llegat de la música otomana, dedicat aquesta vegada a una veritable institució musical a Turquia, la mare i absoluta reina del Türk Pop. Una dona a qui tot el seu país estima i respecta com a cap altra artista. Com veureu en aquest article, hi ha motius suficients per entendre-ho.
Sezen Aksu va néixer a Sarayköy, Turquia, el 13 de juliol del 1954, de pares mestres d'escola, i va créixer a Izmir. Durant els seus anys d'escola, va estudiar pintura, música i teatre. Mentre assistia a la Universitat del Egeu va publicar la seva primera composició musical amb lletra. Aquesta primera cançó, "Kaybolan Yillar" (Anys Perduts), es va convertir en un èxit colpidor i va marcar l'inici de la seva carrera professional. Sezen va ser la primera artista femenina de Turquia en compondre i interpretar la seva pròpia música.
La seva formació, envoltada de destacats especialistes i professors de música turca, va ser vital per al seu treball. Sezen sempre ha composat cançons universals que afecten a tothom molt influenciades i inspirades per les riques i acolorides cultures de l'Anatòlia de la seva infància.
Sezen Aksu, escriu i produeix la major part de les seves cançons. Això li dóna l'oportunitat de ser un dels pocs artistes que comparteixen la seva filosofia de la vida amb el seu públic, un públic fidel seguidor de la seva obra.
Les seves experiències li permeten veure la vida a través d'una finestra i la comparteix en tots els seus detalls amb el seu públic. ha escrit més de 400 cançons on il·lustra gairebé tot amb paraules perfectament escollides, sobretot la paraula 'Amor', lletres lúcides, clares i simples i melodies que fan moure el cor. El seu llibre Poemes per ser és el resultat de la remarcable poètica que es troba en les seves lletres.
Les seves cançons ens parlen d'un món lliure de creences negatives. El seu apassionat entusiasme i actitud crítica desperta la consciència de la humanitat, d'altres vides i els seus més íntims sentiments.
A través de les seves lletres i música Sezen provoca els sentiments humans més purs. Les seves intuïcions desperten una compassió que li permet escoltar qualsevol missatge sense discriminació social, racial o nacional. Sezen sempre ha actuat activament a favor de la humanitat: recaptant diners per al major desastre natural de Turquia, el terratrèmol de 1999 amb el seu Aid Concert. o a Grècia quan van sofrir un desastre similar, cantant en els diferents idiomes dels diferents orígens ètnics que viuen a Turquia pel bé de la unitat i la pau, recolzant una campanya d'educació integral d'educació per a les nenes que tenen menys oportunitats que els nens a causa del pobre origen socioeconòmic dels seus pares... la popularitat de Sezen ajuda a crear consciència nacional d'aquests problemes tant amb concerts com en els seus àlbums.
Sezen aprecia també el costat alegre de la vida. És una persona eternament optimista. Gaudeix de la vida i anima el seu públic a gaudir-ne al màxim, utilitza les seves habilitats interpretatives per posar un somriure en els seus rostres durant els seus concerts. El seu costat divertit i humorístic sempre es posa de manifest en directe. Les seves històries divertides explicades directament al públic són una altra força magnètica que atrau milers de persones als seus concerts. Uns concerts que creen forts enllaços entre ella i el seu públic. Ha compartit escenari amb artistes de diferents països incloent a la cantant grega Haris Alexiou, al bosnià Goran Bregovic i l'italià Alessandro Safina. Actualment persones de tot el món s'identifiquen amb la seva veu, les seves cançons i un discurs que han aconseguit la maduresa i l'universalitat.
No és estrany que la carrera de Sezen sempre hagi anat cap amunt. ha estat honorada amb premis i reconeixements més de 200 vegades en més de 30 anys. Ha estat escollida "Artista de l'Any 'en nombroses ocasions. En tots els seus discos, ha treballat en la recerca de millorar-se a si mateixa, sense tractar de demostrar res als altres.
Sezen Aksu escriu cançons que tots sentim en els nostres cors.
La seva obra musical
El 1975, va produir el seu primer single Haydi Şansım, sense massa ressó, però la fama va arribar ben aviat, amb el single Kusura Bakma / Yaşanmamış Yıllar, que va ser un número 1 a les llistes de vendes, i amb el seu primer àlbum, Serçe (pardal) al 1978, quan el periodista Yavuz Gökmenen la va anomenar el "petit pardal" de Turquia, en referència a la llegendària cantant francesa Edith Piaf.
Amb el pas dels anys, la seva popularitat va anar creixent juntament amb un caràcter obstinat i molt humà, així com un sentit de la lleialtat i l'amistat i una obra enorme, no només en el terreny artístic. A partir del moment en que va dedicar la seva vida a fer el que ella realment volia, es va guanyar el respecte tant dels seus fans com del públic i la premsa.
Als anys '80, Sezen va mantenir una relació, tan professional com romàntica,amb el productor Onno Tunç. Com a parella, van signar uns treballs que van resultar un punt d'inflexió en la música pop de Turquia, tals com Sen Ağlama (No ploris), Git (Ves), Sezen Aksu'88 and Sezen Aksu Söylüyor (Sezen Aksu canta).
La seva música va madurar als '90, quan va co-produir el seu àlbum més venut fins ara Gülümse (Somriu) amb Tunç. I el 1995, sense ell, va diversificar la seva obra amb l'àlbum experimental Işık Doğudan Yükselir (S'aixeca la llum de l'Est), combinant música clàssica occidental amb les tradicions musicals d'Anatòlia. Aquest àlbum va donar a conèixer el seu nom fora de Turquia. L'any 1996, Sezen va patir dos forts cops emocionals quan, primer va perdre al seu estimat Onno Tunç [mort que va provocar en ella una dolorosa depressió; a Onno va dedicar l'àlbum Düş Bahçeleri , així com nombroses cançons en pràcticament tots els seus àlbums] i, seguidament, la mort del jove músic Uzay Hepari en un accident de motocicleta.
Aquestes morts, però la van fer encara més humana. En lloc d'insensibilitzar-se al dolor, el va fer sortir del seu cor en les cançons, portant aquells a qui estimava a tots els aspectes de la seva vida i compartint el seu art i el seu espai vital amb tots aquells que volien ser creatius amb ella. La seva casa sempre ha estat plena d'estudiants, col·legues i amics.
Molts cantants avui famosos han gaudit la seva companyia i el goig de tenir-la al seu costat mentre es graduaven en la fama. Askin Nur Yengi, Sertab Erener, Levent Yüksel i Isin Karaca, per citar-ne alguns, estaven sota la seva protecció i ajuda, i molts noms de la música popular esperen pacientment al seu costat una composició seva, mentre treballen en els seus propis àlbums.
El 1997, va publicar Düğün ve Cenaze (El casament i el funeral) en col·laboració amb Goran Bregović. L'any 1998 suposa un retorn a les seves arrels amb Adı Bende Saklı (El seu nom és amagat en mi). va començar a utilitzar sons experimentals i, una vegada més, va empenyer el pop turc cap al futur.
Aksu va continuar amb aquesta tendència en els seus següents àlbums Deliveren (Llunàtic), l'any 2000, Şarkı Söylemek Lazım (He de cantar) el 2002 i Yaz Bitmeden (Abans que acabi l'estiu) l'any 2003. Després de dos anys de descans va tornar amb Bahane (Perdona) i el mateix any 2005 va publicar Kardelen (Flor de neu), un àlbum els beneficis del qual estaven dedicats a causes socials. L'any 2008, Sezen va publicar Deniz Yilidizi (Estrella de mar) i, el 2009, el seu darrer àlbum Yürüyorum Düş Bahçelerinde, del qual es van vendre més de 100.000 còpies només durant la primera setmana de la seva publicació.
* * *
Per desgràcia, Sezen mai ha actuat a casa nostra i, que jo en tingui constància, només una vegada ha actuat a la Península Ibèrica, tal com recull aquest article del diari El País, l'any 1995.
La seva obra enorme i tan variada fa molt difícil la selecció d'una mostra de cançons per presentar-la aquí.
Al nostre país viu poca gent d'origen turc i poca gent coneix la llengua turca.
Buscant a la xarxa, no he trobat pràcticament traduccions, ni en anglès, de les seves lletres. Una veritable llàstima perquè Sezen treballa especialment la poètica dels seus textos i ens perdem una part molt important del seu art. És per aquest motiu que il·llustrarem aquesta aproximació a la mare i reina del pop turc amb l'ajuda d'una de les seves nombroses admiradores del seu país, que molt amablement ens ha fet una sel·lecció absolutament personal i subjectiva de 10 cançons , sense intencions de ser representativa de tots els seus estils i èpoques. Cançons que entren directament al cor i que ens parlen de les emocions més profundes de l'ànima amb uns textos realment preciosos. Deixeu-vos seduïr per la veu i la vocalització de la llengua turca a travès de la meravellosa música de Sezen Aksu.
Acabaré aquest article amb un dels seus vídeos que més m'ha impactat. Es tracta de la seva aparició al film Crossing the Bridge, pel·lícula a la qual vam dedicar un article l'estiu passat.
Sezen canta acompanyada únicament d'un piano elèctric i la guitarra d'Alexander Hacke, baixista del llegendari grup alemany de rock industrial Eistürzende Neubauten.
Es tracta de la versió d'un dels seus clàssics, la cançó İstanbul Hatırası , el record d'Istanbul, amb un primer pla del rostre de Sezen, encara amb les seqüeles d'una malaltia terrible que va desfigurar la seva bellesa durant uns anys, davant un finestral amb cortines transparents que ens deixen veure el Bòsfor darrera d'ella.
No us perdeu la penetrant mirada de Sezen al final de la cançó. És simplement meravellosa.
El vídeo està il·lustrat, a més, amb unes extraordinàries fotografies en blanc i negre de l'Istanbul dels anys 50 i 60 a càrrec del fotògraf Ara Güler.
Un record d'Istanbul
Una vella foto a la paret
Potser Beti o Pola (*1)
Asseguda calmadament al Markiz (*2)
Esperant el moment, amb la pols als ulls
Un dia de tardor, la temporada és de color sèpia
Esperant, dibuixada amb ploma
Dient alguna cosa així com "Hi ha d'haver una altra vida"
En color marró, en el somni
Ah, quin amor! , quina misèria!
El meu cor està en ruïnes, amb aquesta cançó
Les teves galtes color de rosa es van convertir en rosat vermell
Les teves maneres són virginals i tímides
La teva boca és com el vers d'un poema d'amor d'una nena
que mai ha estat escoltat ni cantat
Un record d'Istanbul
Una cita daurada i escrita, al seu costat.
*1 Llocs de la ciutat *2 Popular cafè al districte de Beyoglu
Aquesta sèrie està dedicada a la cultura otomana en general i, especialment aquest capítol, a la meva amiga Zeliha Özdencanlı , qui m'ha estat orientant pacientment en aquest immens i variat continent cultural.
Ella és qui ha fet la selecció personal de les cançons de la playlist d'aquest article, així com l'assessorament en la comprensió dels textos i la traducció de la cançó İstanbul Hatırası i d'altres.
Lluís Llach torna a l'escenari en defensa de la llengua
Ahir, dissabte 16 d'abril de 2011, a la ciutat de València, molts vam recordar els darrers anys de la dictadura del general Franco.
Quan el poble no tenia llibertat per parlar, els trobadors eren la nostra veu i tots cantàvem amb ells en concerts en les pitjors condicions possibles: multes, persecucions, censura, prohibicions ... El poble valencià, el que parla i vol seguir parlant en valencià, va sortir ahir al carrer en una manifestació per poder seguir veient un canal televisiu en la seva pròpia llengua.
Els amos del País Valencià, el Gobierno de Valencia i el Ayuntamiento de Valencia , van intentar impedir l'actuació de Lluís Llach al final d'aquesta manifestació, no donant permís als organitzadors per muntar cap escenari. Finalment, Lluís Llach, després de 3 anys de la seva retirada dels escenaris, va haver de pujar damunt un camió on s'havia instal·lat un piano de cua i va cantar 3 cançons: No abarateixis el somni,Abril '74iSilenci acompanyat de la veu del poble.
Ha quedat demostrat que els trobadors segueixen sent tan necessaris com sempre.
L'AMPLI, amplifica avui el vídeo ofert pel diari digital Vilaweb, amb l'actuació sencera del cantant.
