La Casa Àsia es va crear amb la voluntat d’enfortir el coneixement i el diàleg sobre Àsia a Espanya, amb l’anàlisi i la discussió de temes cívics, polítics, socials, culturals, econòmics i ambientals, i així donar suport a activitats i projectes que contribuïssin a la millora entre les societats asiàtiques i espanyola a fi de promoure el desenvolupament en les seves relacions. Es va crear l’any 2001, fruit d’un consorci format pel Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació a través de la seva Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), la Generalitat de Catalunya i els Ajuntaments de Barcelona i Madrid.
Dintre de les seves interessants i nombroses activitats volem destacar la seva excel·lent Mediateca, que conté un fons documental molt atractiu per a qualsevol persona interesada en ampliar els seus horitzons i bagatge cultural.
Mediateca de la Casa Àsia de Barcelona
Destaquem avui un formidable treball realitzat pels nostres col·legues musictecaris d'aquesta mediateca. Es tracta d'una preciosa guia discogràfica d'introducció a la música de la Xina. En ella trobarem la millor ajuda per penetrar dins un univers musical fascinant i desconegut, una discografia selectiva dividida en quatre grans categories: música clàssica, música popular, música ceremonial, música contemporània i una selecció de recopilatoris. Els textos explicatius són molt complets, planers i de gran qualitat. Resumint: una publicació musictecària senzillament modèlica. El nostre agraïment i felicitacions als companys de la Casa Àsia.
Una ona de canvi. La gana, la injustícia, la pobresa, la misèria i la desesperació porten indefectiblement a l'home a la revolta i la lluita. Els nostres veïns mediterranis reclamen el que els correspon: la dignitat per viure.
En homenatge a les persones i els pobles que ara mateix estan lluitant, cridant pel seu present i el seu futur, hem fet una selecció de vídeos que ens mostren com és la seva música: cançons tradicionals i folklòriques, jazz, clàssica, sufí, pop ... vivim el mateix moment i estem molt més a prop del que de vegades pot semblar.
Mapa interactiu de twitts des del Món Àrab que recopila els missatges dels corresponsals, blogaires i experts de diversos països pel diari anglès The Guardian:
Amplifiquem la notícia apareguda el dimecres dia 23 de Febrer del 2011 al diari digital Vilaweb
RXI.cat, el portal de la música compromesa, es presenta públicament
Ja fa uns quants anys que funciona RXI.cat, un portal dedicat a la música compromesa catalana, però no és fins ara, aprofitant la renovació del disseny i l'actualització general, que es presenta públicament. La voluntat de RXI.cat és de compartir i de difondre la música de crítica social, i per això publica notícies, entrevistes i articles d'opinió, de producció pròpia o en règim de drets 'creative commons', i novetats discogràfiques. També s'hi pot escoltar una ràdio en flux compartit i se'n poden descarregar discs.
'Des de sempre s'ha fet servir la música per donar suport a la reivindicació, de la mateixa manera que les injustícies socials han empès els artistes a dedicar-hi una part de la seva obra. Actualment els grups musicals de casa nostra que tenen aquestes motivacions són d'estils molt variats: des del punk rock al hip-hop i des del reggae jamaicà al trash metal, passant per la música tradicional i la música d'autor', expliquen els responsables de RXI.cat en un comunicat. També assenyalen com a referents de la música compromesa Ovidi Montllor i Lluís Llach, i subratllen propostes com les d'Inadaptats, Brams i Obrint Pas, 'autèntics fenòmens generacionals, al voltant dels quals aquests últims anys han aparegut centenars de propostes musicals'.
RXI.cat recalca el creixement que ha experimentat el sector musical aquesta última dècada, tant en nombre de grups, com en concerts i festivals. Una situació en una 'conjuntura de reformulació del sistema d'edició, degut al canvi de paradigma de l'era digital'. En aquest moment, que costa editar discs i organitzar concerts, RXI.cat malda per oferir 'una visió de conjunt més clara', i per fer autocrítica i crítica, com diria l'Ovidi.
Sota el nom d'Ignacio Jacinto Villa Fernández (Guanabacoa, Cuba 1911-Ciudad de México 1971) i amagat darrera un somriure que tant sols rivalitza amb el Satchel mouth de Louis Armstrong, trobem a en Bola de nieve, un dels artistes més grans, inquiets, misteriosos, i amb un sentit de l'humor més universal, que ha vist mai ningú.
Fill d'un cuiner de fonda i amb dotze germans, va ser intèrpret, compositor, pianista, humorista, i home de bona vida. Va començar a estudiar música de ben petit perquè a la seva tieta Mamaquina així li havien comunicat els sants. Desprès d'una actuació a l'Havana el 1933, va ser descobert per Rita Montaner que impressionada es va afanyar per contractar-lo per a ser el seu acompanyant en innumerables gires, tant nacionals com internacionals.
No està massa clar l'origen del seu sobrenom, sembla ser que de ben jovenet els nois del barri li deien despectivament Bola de Trapo i Bola de fango. Però va ser Rita Montaner la primera que a Mèxic es va presentar oficialment en cartell com a: Rita Montaner i Bola de nieve. La revolució cubana de 1959 el va agafar amb bon peu, doncs va simpatitzar amb la causa revolucionaria (o així ho va fer veure) fent diverses actuacions cel·lebratories gratuïtes per al poble.
La seva estrella es va anar fent lluminosa a escenaris de tot del mon, de l'Havana va saltar a Mèxic, Amèrica llatina, Estats Units, per desprès travessar el Pacífic fins Europa. La seva manera d'interpretar virtuosa, apassionada, tendra, i amb un inesgotable sentit del humor el va fer destacar entre molts altres, veure'l significava recordar-lo.
Al darrer tram de la seva carrera, es va instaurar al centre de la capital cubana on va cambiar el nom del restaurant Monseigneur pel de Chez Bola, on actuaria habitualment. A Bola de Nieve li agradava actuar en bars, petits cafès, cabarets, etc...ningú com ell per captar les sensacions de l'instant i amb la seva seva genuïna sensibilitat catalitzar-les amb improvisacions que anaven força vegades acompanyades d'inspirats monòlegs.
Capaç d'atacar les melodies més dolçes o les versions més trepidants de qualsevol cançó, ja es tractés d'una composició pròpia, d'algun compatriota o amic, o de versions d'Edith Piaf o del mateix John Lennon.
La seva condició d'homosexual, mai va sortir de l'armari i no va ser fins la seva mort on el seu biògraf ho va fer públic, i el fet de trobar-se sota un règim poc transigent en aquest aspecte, probablement va fer que el seu caràcter s'anés construint amb força melangia, bonhomia, i un cert aire de tristor que ho ventava tot, inclòs la seva manera d'interpretar.
El 2003 José sánchez-Montes dirigeix el documental: Bola de nieve, el hombre triste que siempre cantava alegre.
El fet que no es conservin masses gravacions ni enregistraments sonors es un fet que engrandeix encara més la seva figura i el seu misteri.
Un altre fet curiós es l'enregistrament d'una cançó popular catalana: Lo desembre congelat, que vesteix aquí d'un to i d'un lament insospitat per cap altre adaptació feta mai.
La seva darrera actuació va ser precisament durant un homenatge a Rita Montaner el 20 d'agost del 1971. La diabetis, l'asma, i un problema cardiopàtic li van fer la punyeta fins al 2 d'octubre que va traspassar convertint-se en el que deu ser ara, un altre angelet negre.
La Subdirecció General de Biblioteques publica una sèrie de bibliografies selectives especialitzades destinades a orientar i potenciar el treball bibliogràfic que realitzen les biblioteques públiques en diversos camps temàtics.
La informació sobre els diferents camps temàtics s'actualitza setmanalment a la base de dades bibliogràfica del SIS.
La guia temàtica més recent fa referència a les cultures de llatinoamèrica. A banda de llibres, recursos electrònics i cinema, la guia també inclou una selecció discogràfica elaborada pel Grup de Treball de Música del SIS.
Maria Comaen directe, febrer 2011 foto: Christian Bertrand
La història de la música popular, a tot arreu i en tots els temps, sempre ha patit un dèficit molt lamentable de presència femenina. El món amb ulls de dona, el fer amb mans de dona, el cant amb veu de dona ... històricament ocultat. Per sort, això ha anat canviant sobretot a partir del segle XX i, poc a poc, trobem més i més dones aportant naturalment la seva creativitat al món de la música. Només cal remenar una mica en les estadístiques de consulta d'aquest bloc: l'article més visitat dels més de 500 que ja hem publicat, és el capítol final de l'exahustiva sèrie Dames perilloses del rock que va escriure Miss Danger, una de les fundadores d'aquest espai musictecari. El nombre de visites d'aquest article és el doble del segon classificat. La pròpia Miss Danger també va dedicar un altre article a les grans veus femenines del Rhythm & Blues en l'article Què va ser de l'Amy Winehouse? o la sud-africana en Les Veus de l'Àfrica: Miriam Makeba, i hem portat també aquí la força escènica de Tere G., la veu dels recordats Desechables en un dels capítols de la sèrie La Discoteca d'Ampli.
La progressiva presencia natural de la dona en la vida cultural, econòmica, esportiva, política o cívica ha acabat esdevenint un indicador de conquesta de llibertat... també per a l'home. La quantitat i qualitat de dones que estan fent música ara mateix i aquí, al nostre país, només pot ser un motiu d'alegria i un indicador de bona salut cultural i avui ho volem celebrar amb tres d'elles. Ni millors ni pitjors, el criteri és completament subjectiu, de fan, només tres exponents de com és la música de la mà i la veu d'una dona. Elles tenen un nom: la Sílvia, l'Anna, la Maria ...
Sílvia Pérez Cruz
Palafrugell, 1983
Escoltar-la en qualsevol de les seves facetes musicals és quedar immediatament captivat. Veure-la cantant és una experiència d'harmonia i bellesa plàstica. No conec ningú que hagi escoltat la seva veu i l'hagi oblidat. En el vídeo que us presentem, la Sílvia ens posa la pell de gallina cantant un poema demolidor de la Maria Mercè Marçal, de qui també hem pres un seu vers per al títol d'aquest post.
La vida musical de l'Anna està lligada al grup L'Ombre de ton chien, amb qui porta més de tres anys damunt els escenaris. El primer que em va agradar d'ella és la combinació natural del català amb el francès en les seves cançons. La seva expressivitat i la seva personalitat la fa única. Quan va sortir el seu primer disc, l'AMPLI se'n va fer ressò de seguida (Anna Roig i l'ombre de ton chien) i ja sempre l'hem anat seguint de ben a prop ... Us deixem amb una interpretació en directe d'un clàssic de l'època existencialista del gran Serge Gainsbourg.
Le poinçonneur des Lilas
En aquest moment l'Anna i els seus companys estan en la fase final de l'enregistrament del seu segon àlbum.
Vaig escoltar per primera vegada la Maria gràcies als meus fills teenagers que l'havien vist amb el grup U_ma i poc després va publicar el seu primer disc. El seu talent em va captivar de seguida i no vaig tenir més remei que esbombar-ho als quatre vents i escriure la meva primera ressenya discogràfica per a un artista jove i d'aquí: La Discoteca d'Ampli, XLVI: Maria Coma.
Els meus amics em prenen el pèl perquè diuen que em quedo embadalit quan l'escolto o la veig en directe. Potser si, però segur que no soc l'únic. I probablement n'hi haurà més quan, els que encara no la coneixen, vegin aquest vídeo ...
Cel salat
La Maria va tancar la gira de Linòleum, el seu primer disc , fa només un parell de setmanes i ens va anunciar que es disposava a entrar a l'estudi de gravació per enregistrar les cançons del segon, que ja té composat. http://www.mariacoma.com/
* * *
Emmarco amb quatre fustes
un pany de cel i el penjo a la paret. Jo tinc un nom
La biblioteca de Banyoles (1r pis). En primer terme la nostra mascota, la Rita Xuclalletres. (foto de Pere Duran i il·lustració de Txell Darné)
M'agrada la música i treballo en una biblioteca pública. Per tant, podríem afirmar que tinc ànima musictecària, tot i que no existeixi aquesta paraula ni de manera normativa ni professional.
Un dels meus objectius des que vaig aterrar a la biblioteca de Banyoles, sempre havia estat reorganitzar la classificació de la música. Resulta que en algunes biblioteques de Girona, la CDU per a la música és diferent de la resta de biblioteques públiques de Catalunya.
M'explico: si en el cas dels llibres, la classificació és universal per a tothom (el 5 classifica la CIÈNCIA tant a Tortosa com a Puigcerdà), en el cas de la música això no era així (per a nosaltres, l'1 era CLÀSSICA, el 2 era JAZZ, el 3 era POP/ROCK... no n'encertàvem ni una). He esbrinat que es tracta d'un cas típic d'inèrcia i mimetisme. Una biblioteca ho va començar classificant així i la resta s'hi va anar afegint, a mesura que les biblioteques s'omplien de música en format CD.
En el moment que la tecnologia permet unificar tots els catàlegs, això es fa més evident i estrany. I en el moment que des del SIS comencem a seleccionar discografies, encara esdevé tot més confús. Finalment, l'estiu del 2010, el meu petit projecte es va posar en marxa sense pressa, però sense pausa.
El primer pas va ser establir la nova CDU amb les més recents actualitzacions (fetes pels companys de Vapor Vell, la biblioteca més musical de Barcelona i part intrínseca de l'AMPLI). Un cop fet aquest pas, calia també adaptar aquesta classificació a la Biblioteca de Banyoles mitjançant topogràfics entenedors i atractius per a tothom, tant usuaris/àries com professionals.
Vam comptar també amb la col·laboració espontània, desinteressada i divertida d'un usuari melòman - que detectava CD susceptibles de ser reubicats-, durant els mesos estiuencs que va durar la tasca. Petites sorpreses ben agradables del treball quotidià.
Aquí teniu el document original per si us pot ser d'utilitat a la vostra "mediateque":
2. LES SUBDIVISIONS DE LA MÚSICA CLÀSSICA (per tipologia? per instruments? per èpoques històriques?).
Anirem reflexionant, proposant, treballant i gaudint, mentre a les biblioteques no pari la música (sigui virtual, sigui física) . Llarga vida a les COL·LECCIONS musicals!
Casa Àsia, Barcelona
Dintre de les seves interessants i nombroses activitats volem destacar la seva excel·lent Mediateca, que conté un fons documental molt atractiu per a qualsevol persona interesada en ampliar els seus horitzons i bagatge cultural.
Mediateca de la Casa Àsia de Barcelona
