Bola de nieve, una llegenda gran i silenciosa

Sota el nom d'Ignacio Jacinto Villa Fernández (Guanabacoa, Cuba 1911-Ciudad de México 1971) i amagat darrera un somriure que tant sols rivalitza amb el Satchel mouth de Louis Armstrong, trobem a en Bola de nieve, un dels artistes més grans, inquiets, misteriosos, i amb un sentit de l'humor més universal, que ha vist mai ningú.


Fill d'un cuiner de fonda i amb dotze germans, va ser intèrpret, compositor, pianista, humorista, i home de bona vida. Va començar a estudiar música de ben petit perquè a la seva tieta Mamaquina així li havien comunicat els sants. Desprès d'una actuació a l'Havana el 1933, va ser descobert per Rita Montaner que impressionada es va afanyar per contractar-lo per a ser el seu acompanyant en innumerables gires, tant nacionals com internacionals.


No està massa clar l'origen del seu sobrenom, sembla ser que de ben jovenet els nois del barri li deien despectivament Bola de Trapo i Bola de fango. Però va ser Rita Montaner la primera que a Mèxic es va presentar oficialment en cartell com a: Rita Montaner i Bola de nieve.
La revolució cubana de 1959 el va agafar amb bon peu, doncs va simpatitzar amb la causa revolucionaria (o així ho va fer veure) fent diverses actuacions cel·lebratories gratuïtes per al poble.


La seva estrella es va anar fent lluminosa a escenaris de tot del mon, de l'Havana va saltar a Mèxic, Amèrica llatina, Estats Units, per desprès travessar el Pacífic fins Europa. La seva manera d'interpretar virtuosa, apassionada, tendra, i amb un inesgotable sentit del humor el va fer destacar entre molts altres, veure'l significava recordar-lo.



Al darrer tram de la seva carrera, es va instaurar al centre de la capital cubana on va cambiar el nom del restaurant Monseigneur pel de Chez Bola, on actuaria habitualment.
A Bola de Nieve li agradava actuar en bars, petits cafès, cabarets, etc...ningú com ell per captar les sensacions de l'instant i amb la seva seva genuïna sensibilitat catalitzar-les amb improvisacions que anaven força vegades acompanyades d'inspirats monòlegs.



Capaç d'atacar les melodies més dolçes o les versions més trepidants de qualsevol cançó, ja es tractés d'una composició pròpia, d'algun compatriota o amic, o de versions d'Edith Piaf o del mateix John Lennon.



La seva condició d'homosexual, mai va sortir de l'armari i no va ser fins la seva mort on el seu biògraf ho va fer públic, i el fet de trobar-se sota un règim poc transigent en aquest aspecte, probablement va fer que el seu caràcter s'anés construint amb força melangia, bonhomia, i un cert aire de tristor que ho ventava tot, inclòs la seva manera d'interpretar.



El 2003 José sánchez-Montes dirigeix el documental: Bola de nieve, el hombre triste que siempre cantava alegre.


El fet que no es conservin masses gravacions ni enregistraments sonors es un fet que engrandeix encara més la seva figura i el seu misteri.




Un altre fet curiós es l'enregistrament d'una cançó popular catalana: Lo desembre congelat, que vesteix aquí d'un to i d'un lament insospitat per cap altre adaptació feta mai.



La seva darrera actuació va ser precisament durant un homenatge a Rita Montaner el 20 d'agost del 1971. La diabetis, l'asma, i un problema cardiopàtic li van fer la punyeta fins al 2 d'octubre que va traspassar convertint-se en el que deu ser ara, un altre angelet negre.