divendres, 27 de gener de 2012

Trash musical #4: futurisme amb rosses


Encarem la 4a entrega de la sèrie de trash musical amb l'agosarada intenció d'aportar exemples per una exposició que desafia el bon gust, però que difon l'humor o l'excentricitat: allò inexplicable des del punt de vista estètic. Podeu veure les entrades anteriors aquí.


- Els indis: Raphael i Cliff Richards
- Sangre con tomate: Chiquito i Bollywood.
- Minant el poder: Luixy Toledo y Florence Forster Jenkins

Per aquesta entrega seguim una de les pistes que ens va oferir Raul Minchinela en la seva sessió del Music Spy Club. Va ser una sessió tan fèrtil que les seves branques es podrien extendre amb facilitat a través de 20 posts.

El futurisme folklòric és el seu tema central. Música que, malgrat estar protagonitzada per belleses arxiconegudes, es col·loca als marges del gust, a terrenys artístics poc recomenables.

1) Brigitte Bardot. Contact (1968)

D'aquesta entrada és responsable un dels grans outsiders de la música: Serge Gainsbourg. Ens n'hem ocupat en dos entregues aquí. Brigitte i Serge van ser parella durant una època que no podem calificar de fèrtil, estèticament parlant. Gainsbourg no es va estar de composar i enregistrar un disc per la seva companya. La portada estava ben plantejada.