"Y la música, toda es música, alguna buena y alguna terrible, toda ella llena de vida, emergiendo a todo volumen de bares y lavanderías y coches, desde balcones, desde patios, en todas partes." Nik Cohn, Tricksta
L'any 2011 el periodista Kiko Amat va publicar un llibre extraordinari: Mil Violines (Mondadori, 2011).
Ell mateix, a la contraportada, explica que tot va de: Discos, miedo, 1995, Mose Allison, vida-entre-tíos, música-para-tíos, skinheads, Rachmaninov, Kiko Amat, la familia y los amigos de Kiko Amat, Robert Forster, hurra por el blues de todos, 1993, mod revival, The Chords, masculinidad, debilidad, pena, The Dictators, subcultura, Top Secret, Una Gran Noción, Alison Statton, Weekend, Radio 80 Serie Oro, Catalunya Música, 1930’s dance band music, Dennis Potter, De La Soul + Teenage Fanclub, gangsta rap, el cringe, la música triste de Jimmy Webb, el deep soul y la curación por la canción, Bill Withers como modelo a seguir, el Rarities de los Who, la música de mil chaquetas de tweed, Billy Childish, sombreros, defender el atasco y el anacronismo y la tradición y la experiencia, “I don’t like cynicism”, una de las Mejores 20 Fiestas de mi Vida, Kwik Safe, Cricklewood, robar en Virgin Records, David Papiol, britpop, Blur, “Wonderwall”, Mega City Four, Hurrah!, ser fan en contra de Morrissey, la nostalgia que hay que explicar, a la mierda el canon, The Fleshtones y 10 canciones odiosas.
Ell mateix, a la contraportada, explica que tot va de: Discos, miedo, 1995, Mose Allison, vida-entre-tíos, música-para-tíos, skinheads, Rachmaninov, Kiko Amat, la familia y los amigos de Kiko Amat, Robert Forster, hurra por el blues de todos, 1993, mod revival, The Chords, masculinidad, debilidad, pena, The Dictators, subcultura, Top Secret, Una Gran Noción, Alison Statton, Weekend, Radio 80 Serie Oro, Catalunya Música, 1930’s dance band music, Dennis Potter, De La Soul + Teenage Fanclub, gangsta rap, el cringe, la música triste de Jimmy Webb, el deep soul y la curación por la canción, Bill Withers como modelo a seguir, el Rarities de los Who, la música de mil chaquetas de tweed, Billy Childish, sombreros, defender el atasco y el anacronismo y la tradición y la experiencia, “I don’t like cynicism”, una de las Mejores 20 Fiestas de mi Vida, Kwik Safe, Cricklewood, robar en Virgin Records, David Papiol, britpop, Blur, “Wonderwall”, Mega City Four, Hurrah!, ser fan en contra de Morrissey, la nostalgia que hay que explicar, a la mierda el canon, The Fleshtones y 10 canciones odiosas.
Aquesta obra, apassionada i natural, ofereix una panoràmica sincera sobre la música a la vida d'un diletant, d'un hipersensible musical, d'un musicòman irredent. És un cant d'amor al pop. La seva prosa, dotada d'aquesta àrdua facilitat, fa que llegeixis amb tanta rapidesa com fascinació. Amb més de 4 llibres i centenars d'articles publicats a les millors revistes musicals del país, Kiko Amat ha publicat la confessió musical més oberta que coneixem a aquest país.
El llibre evoca els seus artistes més estimats (fins i tot hi ha un marge pels menys estimats, que això de les passions és així). Passant una a una per les seves pàgines s'aprenen moltes coses, i ens acompanyen fèrtils reflexions sobre la percepció de la música i el seu paper a la nostra vida. Per exemple:
- la indiferència als gèneres (si és jazz o blues o pop, no importa, sempre i quan emocioni o hi hagi bellesa). El gran Mose Allison:
El llibre evoca els seus artistes més estimats (fins i tot hi ha un marge pels menys estimats, que això de les passions és així). Passant una a una per les seves pàgines s'aprenen moltes coses, i ens acompanyen fèrtils reflexions sobre la percepció de la música i el seu paper a la nostra vida. Per exemple:
- la indiferència als gèneres (si és jazz o blues o pop, no importa, sempre i quan emocioni o hi hagi bellesa). El gran Mose Allison:
- la estètica aliena al rock o a qualsevol convenció grupal. Folklorisme, pop, mera bellesa alleugerida d'èmfasi. Els grans desconeguts WeeKend:
- els ídols undergrounds poden triomfar i això no implicarà cap pèrdua d'integritat artística. Per exemple, REM y Pilgrimage:
- les modes més enllà de la nostra estètica poden amagar grans obres, grans cançons. El último de la fila y Enemigos de lo ajeno:
- es pot ser "fan en contra" d'un artista. Com ara, de Morrisey:
- que els crítics no ballen. The Fleshtones, Hexbreaker!
El llibre és ple d'idees, de referències punk, mod, d'anglofília, d'anècdotes domèstiques, d'habitacions a barris perillosos, de robatoris de singles, de converses per homes, de vida encarnada. Com a tot bon llibre sortim ferits i enriquits. Sortim amb un pou de referències artístiques que val la pena conèixer: la moleskine plena de noms. Sortim amb ganes de reconèixer la música que està acompanyant la nostra vida més enllà de si és hortera o mainstream o autèntica. Sortim amb menys prejudicis, o sigui més lliures.
El llibre és una exposició musical en si mateix, un ventall de divulgació musical visceral. El recomanem a qualsevol lector amb ganes de conèixer música nova, amb ganes de conèixer punts de vista poc lligats a cànons de la crítica. Un llibre per agraïr-li personalment al seu autor, per la bona estona que ens ha fet passar llegint-lo i la que ens farà passar amb tota la música que surt d'ell.
El llibre és ple d'idees, de referències punk, mod, d'anglofília, d'anècdotes domèstiques, d'habitacions a barris perillosos, de robatoris de singles, de converses per homes, de vida encarnada. Com a tot bon llibre sortim ferits i enriquits. Sortim amb un pou de referències artístiques que val la pena conèixer: la moleskine plena de noms. Sortim amb ganes de reconèixer la música que està acompanyant la nostra vida més enllà de si és hortera o mainstream o autèntica. Sortim amb menys prejudicis, o sigui més lliures.
El llibre és una exposició musical en si mateix, un ventall de divulgació musical visceral. El recomanem a qualsevol lector amb ganes de conèixer música nova, amb ganes de conèixer punts de vista poc lligats a cànons de la crítica. Un llibre per agraïr-li personalment al seu autor, per la bona estona que ens ha fet passar llegint-lo i la que ens farà passar amb tota la música que surt d'ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada