dimecres, 25 de gener de 2012

La Biblioteca d'AMPLI #12: Mil Violines, de Kiko Amat

"Y la música, toda es música, alguna buena y alguna terrible, toda ella llena de vida, emergiendo a todo volumen de bares y lavanderías y coches, desde balcones, desde patios, en todas partes." Nik Cohn, Tricksta


L'any 2011 el periodista Kiko Amat va publicar un llibre extraordinari: Mil Violines (Mondadori, 2011).

Ell mateix, a la contraportada, explica que tot va de: Discos, miedo, 1995, Mose Allison, vida-entre-tíos, música-para-tíos, skinheads, Rachmaninov, Kiko Amat, la familia y los amigos de Kiko Amat, Robert Forster, hurra por el blues de todos, 1993, mod revival, The Chords, masculinidad, debilidad, pena, The Dictators, subcultura, Top Secret, Una Gran Noción, Alison Statton, Weekend, Radio 80 Serie Oro, Catalunya Música, 1930’s dance band music, Dennis Potter, De La Soul + Teenage Fanclub, gangsta rap, el cringe, la música triste de Jimmy Webb, el deep soul y la curación por la canción, Bill Withers como modelo a seguir, el Rarities de los Who, la música de mil chaquetas de tweed, Billy Childish, sombreros, defender el atasco y el anacronismo y la tradición y la experiencia, “I don’t like cynicism, una de las Mejores 20 Fiestas de mi Vida, Kwik Safe, Cricklewood, robar en Virgin Records, David Papiol, britpop, Blur, “Wonderwall”, Mega City Four, Hurrah!, ser fan en contra de Morrissey, la nostalgia que hay que explicar, a la mierda el canon, The Fleshtones y 10 canciones odiosas.





Aquesta obra, apassionada i natural, ofereix una panoràmica sincera sobre la música a la vida d'un diletant, d'un hipersensible musical, d'un musicòman irredent. És un cant d'amor al pop. La seva prosa, dotada d'aquesta àrdua facilitat, fa que llegeixis amb tanta rapidesa com fascinació. Amb més de 4 llibres i centenars d'articles publicats a les millors revistes musicals del país, Kiko Amat ha publicat la confessió musical més oberta que coneixem a aquest país.