Ha començat un nou any, i no serà l'últim així que caldrà progressar. Per això busquem un vídeo que il·lumini els primers dies de l'any, i que ho faci amb alegria, amb imaginació, sense bloqueigs produïts per la vergonya, la circumscripció a fòrmules o trucs. No, creativitat i humor i llibertat compartida.
Qui millor que els grans Sparks, una de les bandes més inclassificables del pop electrònic americà. Fins i tot això de pop electrònic els hi queda com un pijama petit. És una banda quasi totalment desconeguda aquí, o sigui que el musictecari escalfa les mans difusores.
La banda és una creació dels germans Ron i Russel Mael, cantant i teclista respectivament, creadors infatigables i responsables de bona part de les millors paròdies musicals de les últimes dècades. La seva carrera, quasi sempre en carreteres secundàries, és una font d'influències posteriors. Se'ls considera els pares de la new wave i del glam rock, però sense la trascendència (la pose) d'aquests.
Qui millor que els grans Sparks, una de les bandes més inclassificables del pop electrònic americà. Fins i tot això de pop electrònic els hi queda com un pijama petit. És una banda quasi totalment desconeguda aquí, o sigui que el musictecari escalfa les mans difusores.
La banda és una creació dels germans Ron i Russel Mael, cantant i teclista respectivament, creadors infatigables i responsables de bona part de les millors paròdies musicals de les últimes dècades. La seva carrera, quasi sempre en carreteres secundàries, és una font d'influències posteriors. Se'ls considera els pares de la new wave i del glam rock, però sense la trascendència (la pose) d'aquests.
La seva discografia ja abasta 40 anys, que els hi hem d'agraïr un per un, com si haguessin acompanyat un travessia bíblica pel dessert convencional. Aquí va la seva carrera:
- "Sparks" / "Halfnelson" (1971)
- "A Woofer In Tweeter's Clothing" (1972)
- "Kimono My House" (1974)
- "Propaganda" (1974)
- "Indiscreet" (1975)
- "Big Beat" (1976)
- "Introducing Sparks" (1977)
- "No. 1 In Heaven" (1979)
- "Terminal Jive" (1979)
- "Whomp That Sucker" (1981)
- "Angst In My Pants" (1982)
- "In Outer Space" (1983)
- "Pulling Rabbits Out Of A Hat" (1984)
- "Music That You Can Dance To" (1986)
- "Interior Design" (1988)
- "Gratuitous Sax And Senseless Violins" (1994)
- "Plagiarism" (1997)
- "Balls" (2000)
- "Lil' Beethoven" (2002)
- "Hello Young Lovers" (2006)
- "Exotic Creatures of the Deep" (2008)
- "The Seduction of Ingmar Bergman" (2009)
Davant la impossibilitat de quedar-nos amb un sol vídeo, i amb el desig de que el 2012 ens porti vitalitat creativa, us oferim 3 vídeos d'aquests grans freaks de la música.
1) Mickey Mouse:
2) Aquesta ciutat no es prou gran pels dos:
1 comentari:
ach !!!! je les ai adorés ceux là ! merci collègues de Barcelone et bonne année 2012 !!!
Publica un comentari a l'entrada