Una a una, són aquestes:
1. Mark Ryden album covers
2. Alex Grey, the man with the x-ray eyes
3. Peter Savlle, dissenyant la new wave
4. Giger, de de l'abisme
5. Storm Thorgerson, fascinació i enigma
La sèries continua amb un il·lustrador, dissenyador i arquitecte britànic nascut al 1944. Es tracta de ROGER DEAN, un home que combinant totes les seves facetes va saber construir uns paisatges i uns edificis somniats que conformen una realitat entre futurista i costumbrista, entre al·lucinada i desitjada.
El seu treball, sempre lligat a la il·lustració, va arrencar l'any 68, amb la portada d'un disc guitarrero que gairebé ningú ha sentit i val la pena. La segona filera d'un món explosiu que ja és història. És Gun, de The Gun. La portada és aquesta:
Aquesta portada és la sortida a una carrera amb més de 40 anys de portades. Les que li van donar fama mundial són les lligades a la banda de rock progressiu YES, amb qui va col·laborar tan estretament que la seva imaginació està lligada inexorablement a la imatge d'aquesta banda i la seva música. Us oferim, en primera instància, un recull del seu treball per Yes.
1971. Fragile
1971. Fragile
1974. Relayer
1975. Yesterdays
1980. Drama
1981. Classic Yes
1991. Yesyears
1996. Keys to ascension
Aquestes no són totes les portades que va fer per Yes. Cal comptar un munt de recopilatoris i caixes, a més de -com no!- tots els llibres, interiors de discos, contraportades, on les seves il·lustracions s'allargaven i complementaven.
Cal tenir en compte que el seu treball com a il·lustrador ha estat tan influïdor que fins i tot es va usar per la creació del món natural de la pel·lícula Avatar. Aquesta és una línia estètica curiosa: el món imaginat esdevé el món desitjable per un futur on el progrés arracona allò natural.
Acabem amb un recull de portades, per altres bandes. Un món per no aclucar els ulls:
2008. Steve Howe, Elements
2003. Birdsongs of the Mesozoic, The Iridium controversy
2001. Asia, Aura.
1970. Nucleus, Elastic rock
Cal tenir en compte que el seu treball com a il·lustrador ha estat tan influïdor que fins i tot es va usar per la creació del món natural de la pel·lícula Avatar. Aquesta és una línia estètica curiosa: el món imaginat esdevé el món desitjable per un futur on el progrés arracona allò natural.
Acabem amb un recull de portades, per altres bandes. Un món per no aclucar els ulls:
2008. Steve Howe, Elements
2003. Birdsongs of the Mesozoic, The Iridium controversy
2001. Asia, Aura.
2001. Uriah Hepp. Acoustically driven
1985. Asia, Astra
1973. Snafu, Snafu
1972. Greenslade, Greenslade
1972. Gentle Giant, Octopus
1971. Billy Cox, Nitro Function
1970. Nucleus, Elastic rock
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada