Per Sant Joan

L'AMPLI, el bloc musictecari, vol desitjar una bona revetlla a tots els curiosos que feu una ullada a les informacions que anem publicant i a tots els que col·laboreu en aquesta espai cooperatiu. La nostra manera de fer-ho no és diferent d'ell:



És el costum del afeccionats a la música, compartir-la. Abans es feia gravant cintes de casset, sempre intencionadament, sempre rumiades, sempre tractant d'expressar sentiments a través de les cançons dels nostres artistes favorits. Ara tenim altres sistemes. El que sembla imposar-se és el playlist.

De manera que us volem desitjar un bon Sant Joan, un bon estiu astronòmic, amb un parell de de cançons festives clàssiques. Salut!

Fiesta. Joan Manel Serrat

Una de les més belles cançons de festa. Podria no ser Sant Joan i servir per qualsevol festa d'apoteosi popular. Podria ser d'aquí o d'allà:

La lletra és senzilla, descriptiva, inoblidable:

Gloria a Dios en las alturas,
recogieron las basuras
de mi calle, ayer a oscuras
y hoy sembrada de bombillas.

Y colgaron de un cordel
de esquina a esquina un cartel
y banderas de papel
lilas, rojas y amarillas.

Y al darles el sol la espalda
revolotean las faldas
bajo un manto de guirnaldas
para que el cielo no vea,

en la noche de San Juan,
cómo comparten su pan,
su mujer y su galán,
gentes de cien mil raleas.

Apurad
que allí os espero si queréis venir
pues cae la noche y ya se van
nuestras miserias a dormir.

Vamos subiendo la cuesta
que arriba mi calle
se vistió de fiesta.

Hoy el noble y el villano,
el prohombre y el gusano
bailan y se dan la mano
sin importarles la facha.

Juntos los encuentra el sol
a la sombra de un farol
empapados en alcohol
magreando a una muchacha.

Y con la resaca a cuestas
vuelve el pobre a su pobreza,
vuelve el rico a su riqueza
y el señor cura a sus misas.

Se despertó el bien y el mal
la zorra pobre al portal
la zorra rica al rosal
y el avaro a las divisas.

Se acabó,
que el sol nos dice que llegó el final.
Por una noche se olvidó
que cada uno es cada cual.

Vamos bajando la cuesta
que arriba en mi calle
se acabó la fiesta.

I aquí, si voleu, una interpretació multitudinària i en directe d'aquesta peça:




Nit de Sant Joan. Jaume Sisa

Aquesta cançó, d'instrumentació entre clàssica i sintètica, és per molts la més memorable de quantes tenen com a tema aquesta festa. Tremolosa i sommiadora, reuneix bona part de l'estètica del seu creador. Dagoll Dagom l'està interpretant encara al músical homònim. Sona així:

I aquí va la lletra, part de la tradició oral local:

La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l'hivern es retira.
Si arribés l'amor, mai més moriria.

Les flames del foc, la nit tornen dia.
Si arribés l'amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l'any, tan grinyoladissa,
comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem el sol amb grans fogates.
Llevem-nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de «verbena» ocells i astres.
I augmenten les virtuts d'herbes i aigües.
Com la terra que gira al voltant del sol. (Bis)
Farem lentes rodones encerclant el foc. (Bis)

La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.

Follet de la nit, rei de l'enganyifa.
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adormo els infants i faig que somniïn.
Enamoro els grans o faig que s'odiïn.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances,
petons i venjances, ensenyo encanteris
a les jovenetes els porta perfums
dels altres planetes.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants. (Bis)

Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l'ungla d'un dit.
No és home ni dona, ni àngel ni infant.
Per passar l'estona pot ser un comediant.
És jove i no ho és, geniüt i immoral.
Astut. I què més?

-Sóc immortal.

Si mireu les flames... (4 vegades)

Que tingueu una excel·lent revetlla, sensible i ben acompanyada. La nit serà breu, així que en qualsevol moment pot sortir el sol.
Salut!