El vídeo del diumenge: Boys Town Gang - Can't take my eyes off you

Aquest cap de setmana es celebra el Dia de l’Orgull Gay. Celebració que mai he sabut com prendre-me-la.
Sóc gai, però no estic orgullós de ser-ho. Com tampoc ho estic de ser moreno o de tenir els ulls clars. És una situació que gaudeixo, però que no ha depès de mi i per tant no en puc estar orgullós.
L’enllaç a la Wikipèdia ens explica el terme “orgull” i ens aclareix alguna cosa (llegiu el segon paràgraf).

Ah, ok: no es tracta d’estar orgullós de ser gai, sinó d’estar orgullós de ser gai i de no haver-se’n d’amagar!

Tot i que les manis i marxes que es fan el Dia de l’Orgull reivindiquen públicament la tolerància i la igualtat de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals, de vegades, si no me n’avergonyeixo, si que m’inquieten: que tinc a veure jo amb aquella imatge, aquell estereotip, dels que es vesteixen amb els plomalls més acolorits, els brillants més estridents, la licra més ajustada o el cuir més bast? És aquesta la imatge de normalitat que busco?

No ho sé... Ja us he dit que es una celebració que visc amb contrarietat.

Sigui com sigui. El Dia de l’Orgull em dóna l’excusa perfecta per posar-vos un vídeo que fa temps que gaudeixo amb la complicitat d’en Wilkins.

La cançó és Can’t take my eyes off you, si busqueu a l’Allmusic trobareu qui és el compositor... però el que a mi m’interessa és la versió que en van fer els Boys Town Gang, un grup disco vuitantero, convertint-la en un hit gai.

Res, la cosa no té més: la cançó mola i s’enganxa i els nois fan una gràcia tremenda.

Només volia afegir que si jo no hagués estat musictecari, m’hauria agradat molt ser un dels nois dels vídeo, tan sexys ells i que ballen amb tanta soltura. I tot i que ho dic de passada i com qui no vol la cosa, vull que sapigueu que estic orgullós de poder-ho dir i de no avergonyir-me!
: )



Aquest vídeo no és el millor: en teniu un altre... però no me'l deixa insertar. El podeu mirar si punxeu aquí!