Jo tenia 14 anys i ella es passejava pels escenaris d'arreu del món amb la seva poderosa veu i una guitarra. Omplia les seves melodies de lletres que parlaven de revolucions col·letives, de revoltes individuals, d'amors correspostos, de cors trencats ... Me'n vaig enamorar molt i cantava les seves cançons per esmorzar, per dinar i per sopar. Vaig aprendre'm les lletres i de pas vaig aprendre molt d'anglès (amb accent d'Ohio).I el diumenge 21, per fi, el concert. A long expected concert ... Tracy Chapman acaba el tour europeu de celebració dels seus 20 anys de carrera musical al Palau de la Música de Barcelona. Una gira en solitari, de retorn als orígens: només la seva veu i una curiosa selecció de guitarres. Amb els prismàtics (gràcies Jan, per acostumar-me a dur aquest fantàstic enginy als concerts!) m'adono que fa cara de cansament, però això no impedeix dues hores de repàs a les cançons més imprescindibles -Give me one Reason, Fast car, Across the lines, Sorry, All that you have is your soul -, la presentació de temes del darrer disc (Our bright future), molt sentit de l'humor entre cançó i cançó, i dos bisos finals que ens alcen de les cadires per corejar una senzilla però efectiva versió de Get up, Stand up de Bob Marley.
Pàgina oficial: http://www.tracychapman.com/
Wikipedia: http://en.wikipedia.org/wiki/Tracy_Chapman
Last Fm: http://www.lastfm.es/music/Tracy+Chapman
MySpace de Tracy Chapman
La crítica musical la deixo pels especialistes (jo no puc ser objectiva amb els meus amors). Per mi: un concert molt especial, un somni fet realitat, una nit musical íntimament sentimental. Un regal que he volgut compartir amb l'AMPLI i els companys musictecaris que ens llegeixen.
Marta
mediatecabanyoles.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada