diumenge, 14 de desembre de 2008

Mikel Laboa

MIKEL LABOA, Agur jaunak


Txoria Txori

Hegoak ebaki banizkio
nerea izango zen
ez zuen aldegingo.

Bainan honela
ez zen gehiago txoria izango.
Eta nik txoria nuen maite,

Eta nik, eta nik txoria nuen maite.


Txoria Txori, que significa L’ocell és ocell, diu així: Si li hagués tallat les ales hauria estat meu, no s’hauria escapat. Però llavors hauria deixat de ser un ocell. I jo, el que estimava era l’ocell.

És aquest un cant a la llibertat i a l’amor, de versos simples però que contenen un missatge universal. El seu autor, nascut a Sant Sebastià el 1934 és el músic, poeta i compositor basc Mikel Laboa, qui deixava aquest món el passat 1 de desembre de 2008 a l’edat de 74 anys. Laboa moria a l’Hospital de San Sebastián sense poder recollir la Medalla d'Or de Sant Sebastián que dies abans li havia concedit la Diputació Foral de Guipúscoa per ser una de les icones més rellevants de la cultura basca.

Laboa va ser fill d'un regidor del PNB de l'Ajuntament de Sant Sebastià. La seva família es va veure obligada a fugir de Guipúscoa l'any 1936 degut a l'avançament de les tropes franquistes i a refugiar-se durant nou mesos en un mas de Lekeitio (Biscaia). Aquests esdeveniments, la dictadura i la prohibició de parlar eusquera van marcar profundament tant la seva vida com la seva música.

De retorn, l'any 1937, ingressa al col·legi dels maristes i el 1953 inicia els estudis de Medicina. Metge de professió, doncs, Laboa compaginaba el seu treball a la Unitat de Neuropsiquiatria infantil del Patronato San Miguel de San Sebastián amb la seva activitat musical. Va començar a tocar durant la dècada dels 50, un disc d'Atahualpa Yupanqui que li regala un amic li revela la bellesa de la música sudamericana de caràcter popular, començant així a interpretar cançons d'aquest tipus. Però no va esdevenir un símbol de la música basca fins després de la seva estada a Barcelona durant els anys 1964 i 1965. Allà va conèixer els membres de la Nova Cançó i d'aquell contacte en va sorgir el 1966 un col·lectiu paral·lel a Euskal Herria, Ez Dok Amairu ('no som tretze'), amb Lurdes Iriondo, Benito Lertxundi, Xabier Lete i l'escultor Jorge Oteiza. El seu objectiu era integrar l'eusquera en totes les manifestacions artístiques.

Laboa va publicar una quinzena d'àlbums, molts d’ells amb la discogràfica Elkar. Són aquests (veureu que tenia el costum de numerar els seus discos en lloc de posar-los títol):

  • Lau herri kanta, 1964 (EP)
  • Ursuako Kantak, 1966 (EP)
  • Bertolt Brecht, 1969 (EP amb textos de Bertolt Brecht)
  • Haika Mutil, 1969 (EP)
  • Euskal Kanta Berria, 1972 (LP amb els seus EPs anteriorment publicats)
  • Bat-Hiru, 1974 (Doble LP. Considerat el millor disc basc de la història per la crítica)
  • Lau-bost, 1980 (Doble LP)
  • 6 (Sei), 1985
  • Lekeitioak, 1988 (Recopilatori dels seus lekeitioak)
  • 12 (Hamabi 1989
  • 14 (Hamalau), 1994. Aquest disc incorpora el poema de Salvador Espriu "Assentiré de grat", cantat en català
  • Mikel Laboa Zuzenean, 1997 (Disc en directe)
  • Zuzenean II - Gernika, 2000 (Disc en directe)
  • 60ak+2, 2003 (Recopilatori de les seves obres dels anys 60)
  • Xoriek - 17, 2005
  • Lekeitioak, 2007




En el seu treball, Mikel Laboa va saber unir la tradició literària i musical amb les recerques avantguardistes més agosarades. Va reivindicar el cançoner tradicional basc, remuntant-se fins i tot a l’Edat Mitjana, i el va modernitzar, popularitzar i traslladar a la societat contemporània. És precisament per aquesta tasca de revitalització i modernització de la tradició oral que Laboa es va convertir en una personalitat rellevant dins del panorama musical basc. De totes maneres, el fet de cantar en eusquera no va afavorir la difusió del seu treball a la resta de l’Estat Espanyol i el seu merescut reconeixement. Bat-Hiru (1974), un dels discos que el franquisme va censurar fou votat, anys més tard, com el millor disc en eusquera de la història.

Tot i beure de la tradició, Laboa va ser també un referent per a les generacions musicals posteriors a Euskal Herria, tal com va quedar demostrat el 1991 amb el disc d'homenatge Txerokee, Mikel Laboaren Kantak (1991), en què van versionar-lo grups tan heterogenis com Su Ta Gar, Negu Gorriak, Delirium Tremens, BAP!!, M-ak i Tapia eta Leturia.

L'11 de juliol de 2006 va oferir l'última gran actuació en un concert multitudinari per la pau, amb Bob Dylan, a Sant Sebastià. A més, va encarregar-se de la banda sonora del film La pelota basca, de Julio Medem.

El 29 de novembre va rebre el premi Encenall 2008 a càrrec de l'Associació Cultural l'Encenall de Lleida com a reconeixement per la seva trajectòria. Dies abans, l'11 de novembre, la Diputació Foral de Guipúscoa li va concedir la Medalla d'Or. A títol pòstum li serà lliurada el dia 23 de desembre, per ser un autor que mai restarà a l’oblit, si més no, dins la nostra memòria. Agur Mikel!










Fonts: Wikipèdia, Vilaweb, Hipersónica


Mon

.

2 comentaris:

Marta ha dit...

Agur Mikel Laboa. Mon, has triat una cançó preciosa. Txoria Txori és un cant a la llibertat. Gràcies!

Director Wilkins ha dit...

Gràcies, Mon. Laboa és com un roure.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...