La Discoteca d'Ampli XXIX: The Flying Burrito Brothers

The Gilded Palace of Sin and Burrito Deluxe. A&M, p. 1997.

Què hagués estat d'Emmylou Harris si aquella nit de l'any 1971, Chris Hillman, guitarra dels Flying Burrito Brothers, no l'hagués presentat a Gram Parsons, l'altre membre fundador de la banda?

Probablement l'Emmylou estava destinada a esdevenir un dels noms més importants del country, amb o sense l'ajut de Gram Parsons, però és ineludible que aquesta trobada va ser del tot decisiva en la carrera de la cantant d'Alabama. Un altre dia parlarem de l'Emmylou, de la primera col·laboració amb Parsons, de les seves composicions per a lonely hearts, del talent vocal i de la seva excel·lent trajectòria; avui toca, però, parlar dels seus descobridors, més desconeguts, menys populars, sense els quals no es podria entendre el gènere que els crítics anomenen americana. Estem parlant dels Flying Burrito Brothers.


Christine's Tune: un dels meus temes preferits, per a flotar amb el so de la Pedal Steel Guitar.


Cosmic American Music, era el concepte musical que portava Gram Parsons al cap després d'abandonar The Byrds juntament amb Chris Hillman, baixista del grup. Som al 1968, any d'efervescència psicodèlica, quan Parsons i Hillman formen els Flying Burrito Brothers amb Chris Etheridge al baix i "Sneeky" Pete Kleinow a la guitarra. Els Flying Burrito farien possible la idea de Parsons de barrejar els gèneres de la tradició musical americana com el country, el soul, el R&B i el rock, per crear un so totalment nou que anomenaven música còsmica americana.

El primer disc de la banda es titula The Gilded Palace of Sin (1968), una síntesi perfecte de country, que trobem en temes com Christine's Tune, Juanita o Sin City, i música negra, en les versions dels clàssics Do right Woman (Etta James, Aretha Franklin) o Dark End of the Street (James Carr). The Gilded Palace of Sin serviria per evidenciar que el rock i el country podien casar a la perfecció; de fet, aquest àlbum esdevindria una gran influència per als Rolling Stones que, des de llavors, introduirien el country en el seu so. Un disc rodó, on destaquen les precioses armonies vocals de Parsons i Hillman, on la Steel de Kleinow dóna intensitat a les atmosferes, on trobem petites joies com l'emocionant Hot Burrito#1 que tot seguit podeu escoltar:

El segon disc de la banda, titulat Burrito Deluxe, es publica el 1969. Només transcorre un any i les diferències entre Hillman i Parsons són insalvables. Burrito Deluxe és el testament del perfecte binomi de músics còsmics, menys brillant que el Gilded Palace of Sin degut, probablement, a una aportació menor del talent de Hillman en les composicions. Burrito Deluxe tanca amb una preciosa balada escrita per Mick Jagger i Keith Richards titulada Wild Horses i que els Stones inclourien posteriorment a Sticky Fingers (1971). Després d'aquest disc, Gram Parsons abandona la banda per iniciar la seva carrera en solitari, que es veu prematurament aturada com a conseqüència de la seva mort a l'edat de 26 anys, el 19 de setembre del 1973. Una gran pèrdua per a la música.

The Gilded Palace of Sin i Burrito Deluxe els podeu trobar editats conjuntament en un sol disc que us apuntem a l'inici d'aquest article.