El nostre amic Miguel Martínez, periodista musical de la revista Rock de Lux, va publicar ahir a El Periódico un artícle titulat La agonía del crítico musical. El Miguel, fent honor a la seva professió, fa una dura crítica sobre l'intrusisme en el sector i la manca de rigor de molts suposats periodistes musicals.
Els de l'AMPLI tenim clar que nosaltres no som crítics musicals, sinó simples malalts de música amb ganes de compartir i difondre les nostres dèries musictecàries i melòmanes. El col·lectiu AMPLI som lectors de la crítica musical professional i de qualitat, aliena als interessos mercantilistes de les grans discogràfiques. Els crítics musicals ens faciliten el descobriment de nous i vells músics que incorporem a la nostra discoteca pública i particular, ens ensenyen a escoltar millor i a tenir un criteri musical més format.
I ja que parlem de crítica i crítics musicals, aprofito per recomanar la lectura d'un clàssic de la literatura musical dedicada al pop i al rock. Es tracta del llibre Awopbopaloobop Alopbamboom del periodista Nick Cohn, publicat originalment l'any 1969, reeditat fa pocs anys, i que trobareu a la vostra biblioteca pública. Una lectura divertida, cínica i desmitificadora sobre els protagonistes de la història del pop i del rock.
I per si havíeu oblidat qui es va inventar aquest traballengües, Awopbopaloobop Alopbamboom, aquí teniu la cançó que el va popularitzar allà per l'any 1956. Amb tots vosaltres, mister Little Richard interpretant el Tutti Frutti:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada