dijous, 3 de juliol de 2008

Sònar 2008


Els passats 19, 20 i 21 de juny el Sònar va tornar a Barcelona per 15è any consecutiu. La música electrònica, avançada en diuen, va envaïr Barcelona: el Raval i les seus habituals: CCCB, Macba, Centre d’Art Santa Mònica, l’Auditori, la Fira Gran Via. Aquest any, celebrant el seu centenari s’hi va afegir el Palau de la Música Catalana.
Més de 81.000 persones s’hi van passar i l’organització ja ha estrenat sucursals a Tokio i a Sao Paulo.
A banda de la música, el festival inclou art multimèdia en totes les seves facetes: el CCCB acull una Fira Tecnològica (on es poden conèixer les últimes novetats de les principals empreses dedicades a l’equipament pels djs i artistes de música electrònica), la secció Sònarcinema, Sònarmàtica (àrea multimèdia que dedica un monogràfic a una ciutat: Berlín, aquest any, i inclou creacions de disseny gràfic, NetArt i instal.lacions). A banda, diverses exposicions, revistes, llibres i una fira discogràfica completen el programa.

Aquest any una de les temàtiques del festival ha estat el que s’ha anomenat “factor femení” (un terme absurd creat per separar coses universals -com la música- en masculí i femení per poder conciliar-les després reconeixent la part masculina de les dones i la femenina dels homes! Quina feinada!!), que només vol dir que enguany hi ha una presencia important d’artistes-dones al festival. (Si, encara hi ha algú que es sorprèn que les dones facin música i creu que és un aspecte a remarcar!). Si vols llegir un article sobre el “factor femení” del Sònar d’enguany, punxa aquí.

Si voleu llegir un article de Nando Curz, d’El Periódico (i col•laborador del Music Spy Club de la Biblioteca Vapor Vell) avaluant el Sònar i de com s’està convertint d’un festival per conèixer el futur de la música electrònica a un festival d’entreteniment més, podeu punxar aquí.

El que segueix és una selecció d’alguns dels grups, artistes, djs que van passar-se pel Sònar. De tots ells a les biblioteques s’hi pot trobar (o si podrà trobar aviat), algun cd...

No he inclòs vídeos dels directes degut a la mala qualitat del so. Si en voleu, internet n'és ple!

CAMILLE
Després de col•laborar amb Nouvelle Vage (versionant en clau bossanova clàssics del punks i new wave) Camille ha tornat a editar en solitari: Music Hole (EMI, 2008), un disc a capella experimental, on deixa anar la seva veu fins allà on la vulgui portar, jugant, pujant i baixant, anant i venint i creant tots els sons, textures i ritmes que li ve de gust. El disc és en anglès, aquest cop, per poder experimentar (diu) amb sons nous.
El concert de Camille va ser al Palau de la Música, seu, per primera vegada, del Sònar. La seva teatral posada en escena va anar acompanyada de 7 músics, amb la veu, les mans i els peus i un piano com a únics instruments. Raro? Si, però aclamada per tot els Palau.
Podeu veure el vídeo de "Gospel with no Lord":


CAMPING
Un altre dels grups catalans (de Granollers) al Sònar. Camping va presentar el seu tercer treball discogràfic: Politics in love (Pupilo, 2007), una aposta pel rock avanguardista, força més dur, contundent i tèrbol que els seus anteriors discs. Amb megàfon inclòs a l’escenari del Sònar.
El seu single és "Battle", i aquí teniu el videoclip:


DJ ÁNGEL MOLINA
El millor dj espanyol (segons varies revistes) va tornar al Sònar, a punxar el seu darrer Wax Sessions III (Sonarmusic, 2006), entre concert i concert. Conegut per les seves mescles de hard techno, als àlbums Wax Session hi cap tota una mostra d’electrònica: industrial, techno-pop, dub...
(No hi ha cap tall d’audio ni video per la mala qualitat que us comentava. Rastregeu el Youtube i trobareu alguna cosa...)

EL GUINCHO
www.myspace.com/elguincho
El bateria canari, afincat a Barcelona, va tocar en diversos grups abans de llançar-se amb Folias (DC / Luv Luv, 2006). Ara ha tret (i arrassa dins l’underground) Alegranza (Discoteca Oéano, 2007): música de samplers mesclada amb música tropical i ritmes africans, comparable a Panda bear o Animal collective...
El Guincho va tocar mà a mà amb Ryan McPhun de The Ruby Suns, tant cançons d’Alegranza com de Sea Lions (Memphis Industries, 2008), dels Ruby Suns.
Aquí teniu "Antillas", la segona cançó del disc:


FIRST AID KIT
http://www.myspace.com/firstaidkitmusic
Agnès Aran i Carles Querol són First aid kid, un duo de pop electrònic dolç i cristal·lí fet a Barcelona. Es van donar a conèixer amb First (Closer, 2006) i ara presenten el seu segon disc: Plaits (Closer, 2008). Els beats que són la base per la veu dolça d’ella, als directes es transformen en una bateria real.
Aquí teniu el vídeo de "Truth can hurt":


GOLDFRAPP
http://www.myspace.com/goldfrapp
Allison Goldfrapp i companyia (Will Gregory) han deixat de banda el dance-pop-glam i els sintetitzadors dels tres anteriors discos per treure’n un altre Seventh Tree (Mute, 2008), amb aires folks, calmat, guitarres acústiques i cordes. Un canvi que no calia (sóc fan de Supernature), i sembla que els assistents al concert del Sònar tampoc els hi va fer el pes: arpes, flautes i violins no van poder contra els antics hits, tipus "Oh la la la!!"
Vídeo: "Clowns"


HERCULES AND LOVE AFFAIR
http://www.myspace.com/herculesandloveaffair
Hercules and love affaire (DFA /EMI, 2008) és el disc del grup homònim (o seria al revés?) dirigit pel dj de NY Andy Butler. Música disco que enganxa, electro-disco, diuen. Si n’heu sentit a parlar serà per la col•laboració d’Antony Hegarty (Antony and the Johnsons) en 4 dels 10 temes del disc, on (oh! sorpresa) no és llepa les ferides amb la seva veu i melodies malenconioses i depriments (això no té perquè ser dolent, encara que ho sembli!), sinó que ens mostra la seva faceta més lúdica posant veu a temes ballables. Per cert: Antony no fa els bolos en directe al Sònar!
El vídeo de "Blind", un dels seus hits:


JUSTICE
El duet francès, hereus del so electro de Daft Punk (realment sonen a Daft Punk!), van editar Cross (Ed Banger Records, 2007), disc de música dance amb una forta influència rock. El seu hit “We are your friends” és una remescla de l’original “Never be alone” de Simian. Segur que l’heu sentit alguna vegada. Per si els mosques... aquí el teniu.


KALABRESE
Kalabrese (el suís Sascha Winkler) i la seva Rumpelorchester van presentar el Rumpelzirkus (Muve, 2007), una fusió de house amb orquestra de vents que sona a soul setantero, a funk. Apte per a no-electrònics.
Des de la setmana passada jo en sóc fan, escolteu el Rumpelzirkus amb la calma i ja m'ho direu. Un tema recomanat (no per mi): "Lose my chair".


MATMOS
http://www.brainwashed.com/matmos/
Coneguts i recordats com el duo de djs de San Francisco que van col•laborar amb la Björk en un parell de discos i en la seva gira del Vespertine al Liceu, i que es dediquen a fer música techno experimental a partir de sons d’intervencions quirúrgiques i liposuccions. Retallant i enganxant sons creant capes de textures, llums, colors. Un collage fet amb bisturí. (A Chance to Cut Is a Chance to Cure. Matador, 2001).
El seu barrer i setè àlbum és Supreme Ballon (Matador, 2008), i una de les seves cançons "Rainbow flag":


M.I.A.
http://www.myspace.com/mia
Finalment M.I.A. (Arular. XL, 2005 i Kala. XL, 2007), la funky hiphopera festivalera ha cancel•lat la seva actuació al Sònar i, de moment, els seus primers concerts de la gira per Europa per problemes de salut. Els fans perden l’oportunitat de deixar-se anar amb la barreja de sons…

MISS KITTIN
http://www.misskittin.com/
www.myspace.com/kittinmusic
Repeteix al Sònar (la sessió del 2005 està editada a Live at Sònar, EMI, 2006) la dj i vocalista francesa que punxa de tot: house, pop electrònic, dub propi i aliè... El seu darrer àlbum d’estudi editat en el seu propi segell: Batbox (Nobody's Bizzness, 2007)

NEON NEON
http://www.myspace.com/neonx2
Neon Neon està format per un dels tandems que més funcionen darrerament: cantant de grup indie (Gruff Rhys de Super Furry Animals) i artista de música electrònica (Boom Bip http://www.myspace.com/boombip). I presenten el seu primer àlbum: Stainless Style (London Lex, 2008) i es podria definir com a synthpop vuitantero. Sintetitzadors amb ritmes hip hop i r&b… Un disc disco, en la línia d’Hercules and love affaire: electrònica retro, actualitzada.
El vídeo: "I lust u".


NORTHERN STATE
http://www.myspace.com/northernstate
Les tres raperes de Nova York (Hesta Prynn, Spero i Sprout, es diuen) van actuar gairebé a les 6 de la tarda al Sònar Village, una hora poc apropiada per un concert de hip hop, però això no va ser un obstacle per posar-se el públic a la butxaca, amb els seus ritmes alegres i power-poperos.
El seu darrer (i tercer) disc, produït en part per AdRock dels Beastie Boys (potser per això sona la meitat a Beastie Boys) és Can I keep this pen? (Ipecac, 2007) i si consulteu el seu myspace, podreu sentir com sonen...

ROISIN MURPHY
Quan es va separar de l’altra meitat de l’electrònic Moloko , la irlandesa Roisin Murphy va editar el seu primer àlbum en solitari Ruby Blue (Echo Records, 2005). Escrit i produït per Matthew Herbert, un altre dels visitants d’alguna edició anterior del Sònar, (i amb qui vaig tenir l’honor de passar una estona al backsatge fa un parell d'anys. Tot i que jo no sabia qui era ell!). A finals del 2007 edita el segon: Overpowered (EMI, 2007). El seu single també és "Overpowered":


THE FIELD
http://www.myspace.com/thefieldsthlm
L’esperat suec Axel Willner, acompanyat d’un parell de músics (instruments electrònics, baix i bateria), va punxar la tarda de dissabte al Sònar Village. El seu àlbum From here we go sublime (Kompakt, 2007) és house minimalista, trance elegant i melodies pop, bases samplejades i “maquejades” i reconstruides fins a tornar irreconeixible la melodia original. Un exemple del seu darrer disc: "A paw in my face", amb un sampler de "Hello" de Lionel Ritchie:


THE PINKER TONES
www.thepinkertones.com/
Wild Animals (Outstandng, 2008) és el quart disc del grup de Barcelona. Música eclèctica que sona a pop, soul, bossa, swing i psicodèlia…
Aquí està el vídeo de "Happy everywhere":


YELLE
http://www.yelle.fr/
La cantant de pop francesa es va donar a conèixer amb Pop-Up (Source Etc., 2007) un disc techno ballable, fresc i fàcilment accessible, lletres incisives, llums i colorins, molt dins l’ona M.I.A.
Aquí teniu el seu hit “Je veux te voir” (anteriorment titulat “Short dick Cuizi”, amb això ja us imagineu l’argument).


... i més. No hem dit res de Leila, Deepchord, Richie Hawtin, Nisei, Diplo, Yazoo, etc... us deixem que els busqueu als seus Myspaces... o que pregunteu al/la vostre/a musictecari/ària de referència!

4 comentaris:

Miss Danger ha dit...

Ai, Magnum... quina ingenuitat. Ja ens agradaria [a algunes dones] que la igualtat fos un fet però no és així ni de conya. I sobretot no ho és pel "factor masculí", al qual li fa molta por que el "factor femení" no estigui sempre a la seva disposició. Ai, la independència, què perillosa que és.
Encaaaaaaara queda molt camí per recórrer, amic meu.
Felicitats per l'article.

Magnum ha dit...

Gracies Miss D.
La guerra de sexes no m'interessa gaire i no la vull potenciar.
En el camp personal potser si que hi ha dependències i independències i lluites pel domini, però professionalment (o artísticament, o musicalment, que és del que parlava) no veig la diferència entre un home i una dona. Per això em sobtava que al Sònar es destaqués.
De totes formes, si: tinc gairebé 30 anys i encara sóc ingenu! : )

Fonti ha dit...

En realitat estic d'acord amb tots dos.
Per una banda, crec que -al menys en parts nostre món occidental- la dona està millorant en igualtat a tots nivells, però desgraciadament encara estem molt lluny d'una igualtat total.
D'altra banda, per a mi tampoc és rellevant per valorar una producció artística (ni de cap mena, en realitat) el gènere biològic del seu autor.

Suposo que el del Sonar ha estat simplement un reclam publicitari.
I, pel que sembla, amb certa fortuna. Sense anar més lluny: aqui teniu 3 musictecaris divagant al voltant de la cosa... ;-)

Miss Danger ha dit...

No es tracta de valorar segons gènere sinó de visualitzar el què fa l'altre gènere. Podria posar molts exemples que evidencien el silenci artístic (professional) que han patit les dones precisament per ser-ho.
No em sembla malament que el Sònar destaqui el "factor femení" en un món, el musical, on encara els homes són majoria.
Evidentment, el gènere no condiciona la qualitat de l'obra realitzada.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...