Els passats 19, 20 i 21 de juny el
Sònar va tornar a Barcelona per 15è any consecutiu. La música electrònica, avançada en diuen, va envaïr Barcelona: el Raval i les seus habituals: CCCB, Macba, Centre d’Art Santa Mònica, l’Auditori, la Fira Gran Via. Aquest any, celebrant el seu centenari s’hi va afegir el Palau de la Música Catalana.
Més de 81.000 persones s’hi van passar i l’organització ja ha estrenat sucursals a Tokio i a Sao Paulo.
A banda de la música, el festival inclou art multimèdia en totes les seves facetes: el CCCB acull una Fira Tecnològica (on es poden conèixer les últimes novetats de les principals empreses dedicades a l’equipament pels djs i artistes de música electrònica), la secció Sònarcinema, Sònarmàtica (àrea multimèdia que dedica un monogràfic a una ciutat: Berlín, aquest any, i inclou creacions de disseny gràfic, NetArt i instal.lacions). A banda, diverses exposicions, revistes, llibres i una fira discogràfica completen el programa.
Aquest any una de les temàtiques del festival ha estat el que s’ha anomenat “factor femení” (un terme absurd creat per separar coses universals -com la música- en masculí i femení per poder conciliar-les després reconeixent la part masculina de les dones i la femenina dels homes! Quina feinada!!), que només vol dir que enguany hi ha una presencia important d’artistes-dones al festival. (Si, encara hi ha algú que es sorprèn que les dones facin música i creu que és un aspecte a remarcar!). Si vols llegir un article sobre el “factor femení” del Sònar d’enguany, punxa
aquí.
Si voleu llegir un article de Nando Curz, d’El Periódico (i col•laborador del Music Spy Club de la
Biblioteca Vapor Vell) avaluant el Sònar i de com s’està convertint d’un festival per conèixer el futur de la música electrònica a un festival d’entreteniment més, podeu punxar
aquí.
El que segueix és una selecció d’alguns dels grups, artistes, djs que van passar-se pel Sònar. De tots ells a les biblioteques s’hi pot trobar (o si podrà trobar aviat), algun cd...
No he inclòs vídeos dels directes degut a la mala qualitat del so. Si en voleu, internet n'és ple!
CAMILLEDesprés de col•laborar amb
Nouvelle Vage (versionant en clau bossanova clàssics del punks i new wave) Camille ha tornat a editar en solitari:
Music Hole (EMI, 2008), un disc a capella experimental, on deixa anar la seva veu fins allà on la vulgui portar, jugant, pujant i baixant, anant i venint i creant tots els sons, textures i ritmes que li ve de gust. El disc és en anglès, aquest cop, per poder experimentar (diu) amb sons nous.
El concert de Camille va ser al Palau de la Música, seu, per primera vegada, del Sònar. La seva teatral posada en escena va anar acompanyada de 7 músics, amb la veu, les mans i els peus i un piano com a únics instruments. Raro? Si, però aclamada per tot els Palau.
Podeu veure el vídeo de "Gospel with no Lord":
4 comentaris:
Ai, Magnum... quina ingenuitat. Ja ens agradaria [a algunes dones] que la igualtat fos un fet però no és així ni de conya. I sobretot no ho és pel "factor masculí", al qual li fa molta por que el "factor femení" no estigui sempre a la seva disposició. Ai, la independència, què perillosa que és.
Encaaaaaaara queda molt camí per recórrer, amic meu.
Felicitats per l'article.
Gracies Miss D.
La guerra de sexes no m'interessa gaire i no la vull potenciar.
En el camp personal potser si que hi ha dependències i independències i lluites pel domini, però professionalment (o artísticament, o musicalment, que és del que parlava) no veig la diferència entre un home i una dona. Per això em sobtava que al Sònar es destaqués.
De totes formes, si: tinc gairebé 30 anys i encara sóc ingenu! : )
En realitat estic d'acord amb tots dos.
Per una banda, crec que -al menys en parts nostre món occidental- la dona està millorant en igualtat a tots nivells, però desgraciadament encara estem molt lluny d'una igualtat total.
D'altra banda, per a mi tampoc és rellevant per valorar una producció artística (ni de cap mena, en realitat) el gènere biològic del seu autor.
Suposo que el del Sonar ha estat simplement un reclam publicitari.
I, pel que sembla, amb certa fortuna. Sense anar més lluny: aqui teniu 3 musictecaris divagant al voltant de la cosa... ;-)
No es tracta de valorar segons gènere sinó de visualitzar el què fa l'altre gènere. Podria posar molts exemples que evidencien el silenci artístic (professional) que han patit les dones precisament per ser-ho.
No em sembla malament que el Sònar destaqui el "factor femení" en un món, el musical, on encara els homes són majoria.
Evidentment, el gènere no condiciona la qualitat de l'obra realitzada.
Publica un comentari a l'entrada