dilluns, 7 de juliol de 2008

La Discoteca d'AMPLI, XIII: Hermeto Pascoal i Earth, Wind & Fire

Aquesta és la tretzena edició de la Discoteca d'Ampli, l'aparador de recomanacions d'aquest bloc. Aquesta setmana és el torn del Director Wilkins i Gambita.

1) Hermeto Pascoal
. Eu E Eles (Radio Mec, 1999).

Aquest és un disc d’Hermeto Pascoal, un músic nascut l’any 36 a una minúscula aldea amazònica d’un petit estat –Alagoas- del nordest de Brasil. És albí (com tots els seus germans), quasi nan, autodidacta, mig cec, virtuós de desenes d'instruments, barbut, compositor terrenal i místic alhora. Però aquest video supera qualsevol presentació:



Posseïdor d’una energia i un carisma excepcionals, ha girat per tot el món amb bandes espectaculars. Els seus concerts són una berbena còsmica agrícola. Ha arribat a fer en directe solos de barba, música amb porcs (un a sota de cada braç), improvisacions amb el so directe del carrer (un micro a les afores de la sala recollia l'ambient del trànsit i la música reaccionava). Us oferim una nova mostra videogràfica, ara de la seva època de pioner del jazzrock. No es veu molt bé, però sí recull la intensitat d’Hermeto tocant el saxo soprano.



El seu talent i la seva música (que abasta tots els corrents i estils com la bossa, el forró, el free jazz, el baion, la música clàssica, el tango... amb una extraordinària unitat estètica) l’ha fet enregistrar amb Duke Pearson, John McLaughlin, Sérgio Mendes, Gil Evans, Miles Davis (de qui va ser instrumentista i compositor), Airto Moreira, la Filharmònica de Berlin... Als 11 anys ja tocava en directe; als 14 ja era professional. Però ell continua vivint en una casa de camp a la selva, aïllada, a la qual hi viatgen els millors músics del món a compartir experiències musicals amb Hermeto. Aquí el trobareu tocant la guitarra a casa seva, el seu senzill laboratori de música natural:



Músic prolífic, es pot dir d’ell que, més que un músic és una música. Ha escrit i enregistrat més de 3000 cançons. Una de les obres més singulars i precioses de la història de la música té la seva autoria: el Calendari do Som, 366 composicions, una per cada dia de l’any -bixest-, que va trigar 1 any en compondre (en feia una cada dia). Un tòtem casolà i viu. Encara no us l’he mostrat tocant el piano?



Us podríem recomanar qualsevol disc seu. A mi em regira el cor Eu e Eles, perquè és el primer que vaig sentir i se’m va il•luminar el menjador i el somriure. En aquest disc Hermeto ho toca tot ell. I fa sonar, atenció: piano, pandeiro, flauta, triangle, pandero, simbomba, bomba de gas, fiscorn, garrafa de plàstic, campanes, guitarra, melòdica, veu, baquetes, bambús, fluger horn, ninots, aigua, cafetera, saxo tenor i soprano, una ceba, acordió, una maquina de costura, un ànec, ampolles, tubs d’higiene bucal, una regadora... Un munt d’objectes que per ell no són rareses: els té a casa seva, al seu voltant, d’on emana la seva obra. Un mestre del casolanisme tan virtuós com sensible i excèntric.

Amb Eu E Eles qualsevol casa sembla més habitable, l’ambient es torna misteriós i festiu simultàniament, i (si te’n faltava) t’entra una filantropia carnal, oberta, fraterna, impersonal. Hi ha simfonies d’aigua, percussions minimals, melodies per dançar descalç. El tema "Capelinha & Lembranças" té una harmonia insondable gravada amb 4 fliscorns. La “Miscelània Vanguardiosa”, és obra d’algú angelical: algú que apareix al món de la música com una cara de Bélmez bondadosa.

Exagero? Mireu-lo imitant animals al Zoo amb la comunicació pròpia d'un bruixot:



Hi ha una inoblidable explicació de les seves experiències amb animals al final d’aquesta entrevista.

Qualsevol disc seu no és com el del costat. Compreu a cegues, però amb les orelles i el cor ben obert. Potser és que Hermeto traspassa la humanitat, el segle, la condició de músic. Potser la seva música ja ha arribat a ser com la pluja: ningú plou, senzillament plou.

Director Wilkins


2) Earth, Wind & Fire. That's the Way of the World: Alive in '75 (Columbia, 2002).

Una petita ressenya dels clàssics Earth, Wind & Fire en directe. És un nou cas a la Discoteca de "troballa" discogràfica.

Sembla que algú va tornar a trobar enregistraments inèdits... en aquest cas de la gira triomfal del 1975, un moment en què la banda es trobava segurament en el punt culminant de la seva trajectòria. Parlem doncs dels millors moments d'una de les formacions cabdals de la música afroamericana dels darrers 40 anys.

"The key opened the door to a broader consciousness, an awareness on black history - from ancient Egypt to Selma, Alabama - and an awareness of self. That awareness said categories were arbitrary. Categories must fall. Jazz doesn't have to be restricted to small clubs in Greenwich Village. Pop doesn't have to exclude jazz. Rhythm-and-blues is jazz 's twin brother; rhythm-and-blues is pop's twin sister. The family of music is based on unity, on sharing, on harmonious vibrations of love. The essential beat is the heartbeat of the Creator, and that beat is universal."

Que seria en traducció automàtica arranjada:

"La clau obria la porta a una consciència més ampla, una consciència sobre història negra - des d'Egipte antic fins a Selma, Alabama - i una consciència de propi. Aquella consciència deia que les categories eren arbitràries. Les categories han de caure. El jazz no s'ha de restringir a clubs petits a Greenwich Village. El pop no ha d'excloure jazz. Ritme-i-blues és jazz 'germà idèntic de s; ritme-i-blues és la idèntica germana de pop. La família de música es basa en unió, compartint, sobre vibracions harmonioses d'amor. El batec essencial és lel batec del cor del Creador, i aquell batec és universal."

És un fragment extret del llibret que acompanya l'edició en CD de That's the Way of the World: Alive in '75, una bona mostra de les de les reflexions espirituals i filosòfiques i prestacions en directe del grup durant la seva època més dolça: crítica i públic els mostraven el seu màxim suport, un dels no excessivament freqüents casos d'unanimitat total entre ambdós actors del panorama musical.

Certament, un bon disc per engrandir la vostra col·lecció de CD. A més, sembla que és factible actualment adquirir-lo per uns 7 o 8 euros a qualsevol botiga de discos més o menys potent.

Us he deixat una mostra del directe (Shining Star) i una aparició televisiva també de 1975 dels Earth, Wind & Fire perquè... qui no ha ballat algun cop encara que sigui mentida cap èxit seu?






Gambita

1 comentari:

Fonti ha dit...

Wah! Shining Starrrrrrr!!

Jazz is the Teacher
FUNK is the Preacher!

(qui dimonis va dir això?, era Sun Ra oi?)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...