diumenge, 6 de juliol del 2008

Bad Music For Bad People -2-: Johnny Burnette Trio




Cara d’àngel i veu salvatge, així era el Johnny Burnette, un altre candidat a ocupar l’estatus de Rei del rock’and’roll si Elvis no hagués embogit a les adolescents amb el seus moviments de pelvis. Però qui necessita monarquia? Jo m’estimo més una república de músics destronats i el Johnny Burnette va ser un d’aquests músics.


El nostre protagonista neix a Memphis (Tennessee) el 25 de març de 1934, un any després del seu germà Dorsey. També de Memphis, era Paul Burlison un estudiant de la Humes High School (la mateixa escola on anava Elvis, un curs per darrera) que tocava el contrabaix en un grup Country nomenat The Memphis Ramblers. Burlison també va fer de guitarrista per al programa radiofònic de Howlin' Wolf. Anys després, els riffs de Burlison seran reconeguts influents per a guitarristes com Eric Clapton, Jimmy Page i Jeff Beck.

Però tornem a Memphis i als anys 50. Durant una competició amateur de boxa, Paul i Dorsey Burnette, rivals al quadrilàter, es coneixen. S’inicia així una amistat que els porta a crear un grup juntament amb el petit dels Burnette. Estem a l'any 1952 i el trio comença el seu on the road pels clubs de la zona. Mentre el seu esperat moment arriba, els tres músics treballen en diferents feines que els permeten sobreviure. Curiosament, Johnny va treballar de venedor ambulant amb... Johnny Cash!




De l'any 1953 al 1956, Johnny Burnette Trio no cesen de provar la sort que sembla resistir-se. Graven per a la Sun Records però Sam Phillips, el cèlebre productor descobridor d'Elvis Presley, no els hi dóna l'oportunitat que es mereixen. Després de guanyar per tres cops un popular concurs televisiu de nous talents (qui es pensava que l'Operación Triunfo era una idea nova?), graven finalment per al segell Coral l'any 1956. Editen diferents singles, alguns d'ells èxits regionals però cap és l'exit rotund que s'espera. Les diferències entre els germans comencen i Dorsey abandona la banda. El continu fracàs comercial provoca el desinterès de la discogràfica i l'obstinació del grup es perd definitivament l'any 1957, amb la seva disolució.

Les carreres dels nostres protagonistes prendran diferents direccions:

- Dorsey Burnette es farà ric com a compositor country i rockabilly per a artistes com el Ricky Nelson;
- Paul Burlison, montarà el seu propi negoci.
- Johnny Burnette inicia la seva carrera en solitari que el portarà a l'èxit moderat interpretant balades, amb un estil més dolcificat que en l'etapa del Rock and Roll Trio. L'any 1960 grava els seus dos majors èxits: Liberty: Dreamin’ i You're Sixteen, aquest últim el podeu sentir tot seguit:


You’re Sixteen, You’re Beautiful (and Your Mine)

Johnny Burnette va morir ofegat en un accident nàutic el 14 d'agost de 1964.
Dorsey Burnette no va sobreviure a un atac al cor el 19 d'agost de 1979.
Paul Burlison va tenir millor sort i ens va deixar el 27 de setembre de 2003. La seva contribució al rock and roll va ser reconeguda l'any 2002 durant la cerimònia del Rockabilly Hall of Fame, que va comptar amb la seva actuació.

Aquesta és la petita història del Johnny Burnette Trio, un grup que sempre que el poso en el meu tocata té la facultat d'alegrar-me el dia.


The Johnny Burnette Trio:
Johnny Burnette: vocal/guitarra rítmica.
Dorsey Burnette: contrabaix, vocal i guitarra rítmica en alguns temes.
Paul Burlison: guitarra solista.


Vídeo: Lonesome Train (1956)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...