Selecció de blocs: Música Contemporània amb Josep Sanz

Probablement com a conseqüència directa del deficient nivell del nostre sistema educatiu en quant a la formació musical bàsica, la música anomenada Contemporània és una música pràcticament inexistent al nostre país. Si la formació musical dels alumnes de primària, secundària i nivells posteriors ja és en general mínima i superficial, no sorprén que les propostes més innovadores realitzades a partir del dodecafonisme o el serialisme per compositors que buscaven nous llenguatges i textures musicals, siguin absolutament ignorats per bona part de la gent. Es tracta en molts casos de músiques que exigeixen un plus de receptivitat a l'oient acostumat a cànons harmònics i rítmics molt assimilats al llarg de la història.

De de fa uns anys, les nostres biblioteques públiques han anat integrant progressivament els enregistraments més emblemàtics tant de les diferents tendències com dels principals compositors, tot i que la comparació proporcional amb altres classes de música és certament flagrant.

Des de l'Ampli, tenim intenció d'anar presentant periòdicament diversos recursos per apropar aquesta música tant al musictecari com al seu principal destinatari: l'usuari de la biblioteca pública.
















Càlida Construcció

de Jaume Rocamora per a una composició de Joan Bagés i Rubí


Avui us volem recomanar una pàgina personal creada i sostinguda per Josep Sanz, un apassionat i expert d'aquests gèneres encara d'avantguarda.

el blog de música contemporània

concerts, debats, comentaris, anàlisi ... càlida música contemporània ...

.

Música psicodèlica: els 40 millors àlbums

L'any 2005, dues de les principals revistes angleses especialitzades en música rock- Mojo i Q - van publicar conjuntament un número monogràfic dedicat a la psicodèlia en commemoració dels 40 anys del naixement d'aquest influent moviment cultural que va aparèixer simultàniament a Califòrnia i a Londres i es va estendre per bona part del planeta.

Entre els fascinants continguts del dossier, trobem una cronologia dels principals esdeveniments que comencen el 9 de gener de 1965, quan Cass Elliott subministra a la, com ella, cantant de folk Michelle Gilliam (posteriorment Phillips) la seva primera dosi d' LSD. Poc després, ambdós eren les mamas del grup The Mamas & The Papas.

La cronologia acaba el 31 de desembre de 1968, amb la festa de cap d'any, organitzada pel llegendari promotor Bill Graham a la sala Winterland de San Francisco, amb la participació de 4 dels grups més emblemàtics de la ciutat del Summer of Love : The Grateful Dead, It's a Beautiful Day, Quicksilver Messenger Service i Santana.

Entre aquestes dues dates, una època plena d’esdeveniments històrics des del punt de vista sociològic, entre els quals destaca un veritable renaixement artístic que va transformar per sempre la cultura popular.

Per primera vegada a la història, els joves desafiaven el món dels seus pares renunciant a seguir els seus models.

Com a principal impulsor d'aquesta onada, un fort sentiment de conquesta de les llibertats individuals i col·lectives.

John Lennon, un dels principals referents de l'època, va acabar proclamant, però, la fi d'aquest somni en la seva crua cançó de 1970, God

The dream is over,
What can I say,
The dream is over
Yesterday,
I was dreamweaver,
But now I'm reborn,
I was the walrus,
But now I'm John,
And so dear friends,
You just have to carry on,
The dream is over.

El somi havia acabat, efectivament, però n'ha quedat un llegat memorable en molts aspectes.
Un dels articles més interessants d'aquest monogràfic conjunt editat per les revistes Mojo i Q és el que presentem avui: la discografia, el llegat sonor d'aquest moviment cultural.
Una selecció dels 40 millors àlbums escollits per 30 especialistes en música psicodèlica de tot el món. Des de qualsevol punt de vista es podria variar l'ordre de rellevància d'alguns dels títols segons els gustos personals, però si tenim en compte els discos complementaris que acompanyen a molts des títols de la llista, realment podem dir que ens aproximem molt a La Discografia de la Música Psicodèlica.

Alguns són àlbums molt famosos, altres us sorprendran, tots ells són una bona exposició de creativitat. Les al·lucinants cobertes dels discos parlen per si mateixes.
No és fàcil anar més enllà de les formes i els models tradicionals. La música psicodèlica va aportar un valor afegit a la música popular del moment i va obrir les portes de la percepció a tot un món de noves experiències.

... bon viatge !

40
Euphoria A Gift from Euphoria (Capitol, 1969)

39
Blue Cheer Vincebus Eruptum (Philips, 1968)

+ Outside Inside (Philips, 1968)

38
Meic Stevens Outlander (Warner, 1970)

37
The Pretty Things SF Sorrow (Columbia EMI, 1968)

36
Julie Driscoll, Brian Auger And The Trinity Open (Marmalade, 1968)

35
The Doors Strange Days (Elektra, 1967)

+ The Doors (Elektra, 1967)

34
Tim Buckley Goodbye and Hello (Elektra, 1967)

+ Happy Sad (Asylum, 1969)

33
The Insect Trust The Insect Trust (Capitol, 1968)

+ Hoboken Saturday Night (Atco, 1970)

32
The Temptations Psychedelic Shack (Motown, 1970)

+ Cloud Nine (Motown, 1969)

31
The West Coast Pop Art Experimental Band A Child's Guide To Good & Evil (Warners Reprise, 1968)

+ Part One, Volume Two (Reprise, 1967)

30
Cream Disraeli Gears (Reaction Universal, 1967)

+ Fresh Cream ( Polydor, 1966)

29
Quicksilver Messenger Service Quicksilver Messenger Service (RCA, 1967)

+ Happy Trails (RCA, 1969)

28
The Zombies Odessey And Oracle (CBS, 1968)

27
Donovan Sunshine Superman (Epic US, 1966)

+ Mellow Yellow (Epic, 1967)

26
The Soft Machine Volume Two (Probe, 1969)

+ Volume One (Probe, 1967)

25
The Beach Boys Smiley Smile (Capitol, 1967)

24
Van Dyke Parks Song Cycle (Warner Bros, 1968)

23
Spirit Twelve Dreams of Dr. Sardonicus (Ode, 1970)

+ The Family That Plays Together (Ode, 1969)

22
Mighty Baby Mighty Baby (Head, 1969)

21
The Electric Prunes I Had Too Much To Dream (Reprise, 1967)

+ Underground (Reprise, 1967)

20
Big Brother & The Holding Company Cheap Thrills (Columbia, 1968)

+ Pearl (Columbia, 1971)

19
The Incredible String Band The 5000 Spirits Of The Layers Of The Onion (Elektra, 1967)

+ The Hangman's Beautiful Daughter (Elektra, 1968)

18
The Who The Who Sell Out (Polydor, 1968)

17
Captain Beefheart And His Magic Band Safe As Milk (Buddah, 1967)

+ Trout Mask Replica (Straight, 1969)

16
The Jimi Hendrix Experience Are You Experienced? (MCA, 1967)

+ Axis: Bold As Love (MCA, 1967)

15
Traffic Mr. Fantasy (Island, 1967)

+ Traffic (Island, 1967)

14
Country Joe And The Fish Electric Music For The Mind And Body (Vanguard, 1967)

13
Kaleidoscope Tangerine Dream (Fontana, 1967)

+ Faintly Blowing (Fontana, 1967)

12
Os Mutantes Mutantes (Omplatten, 1969)

+ Technicolor (Polydor, 1972)

11
The Small Faces Ogden's Nut Gone Flake (Immediate, 1968)

+ Small Faces (Immediate, 1967)

10
Skip Spence Oar (Columbia, 1969)

+ Moby Grape Moby Grape (SF Sound, 1967)

9
Jefferson Airplane After Bathing At Baxter's (RCA, 1968)

+ Surrealistic Pillow (RCA, 1967)

8
The Mothers Of Invention We're Only In It For The Money (Verve, 1968)

+ Freak Out (Verve, 1969)

7
The Kinks The Village Green Preservation Society (Pye, 1968)

6
The Grateful Dead Live / Dead (Warner Bros, 1969)

+ Dick's Picks, vol. 4

5
The Beatles Sgt Pepper's Lonely Hearts Club Band (Parlophone, 1967)

+ Magical Mistery Tour (Parlophone, 1967)

4
The 13th Floor Elevators The Psychedelic Sound Of The 13th Floor Elevators (International Artists, 1966)

+ Easter Everywhere (IA, 1967)

3
Pink Floyd The Piper At The Gates Of Dawn (Columbia EMI, 1967)

+ A Saucerful of Secrets (EMI, 1968)

2
Love Forever Changes (Elektra/Warner, 1967)

+ Da Capo (Elektra, 1967)

1
The Jimi Hendrix Experience Electric Ladyland (MCA, 1967)

(fotografies de Jimi Hendrix i Electric Ladyland obtingudes a davidmontgomery.org)

Busker's Festival: la música al carrer

Passes calor a casa i necessites sortir. Et ve de gust una cervesa freda però no hi vas pensar l'última vegada que vas anar al super i a la teva nevera no tens res que es pugui beure. T'agradaria, a més, poder escoltar música mentre beus la cervesa i prens la fresca.

Si et trobes en aquesta situació, del 31 de juliol al 3 d'agost, no t'ho pensis dos cops, surt de casa, apropa't a la Barceloneta entre les 19h i les 24h i podràs gaudir de la música al carrer que ens oferiran els grups d'aquesta nova edició del Busker's Festival.

Per si no coneixes què és el Busker's, aquí tens la definició que es troba a la seva pàgina web http://www.buskersfestivalbarcelona.org/ on pots consultar, també, la programació diària:

És un festival internacional de música de carrer que converteix a Barcelona en la Seu Mediterrània del circuit de Festivals Busker's. Consolidat com el festival de l' estiu, té com a finalitat difondre la diversitat cultural per mitjà de la música. El Busker's, pretén destacar que la música és un llenguatge universal, on les fronteres llingüístiques, polítiques i religioses queden disminuïdes davant l'encantament de les melodies, pel que facilita l' apropament i l' intercanvi cultural. Aquesta és una plataforma per fer arribar al públic, un espectacle de qualitat, que reafirma el caràcter professional de la música de carrer.


http://www.myspace.com/buskersfestivalbarcelona

El vídeo del diumenge: Sabotage de Beastie Boys

Polis macarres amb pantalons de tergal i pinces, "villanos" que saben kung-fu, timbes il·legals, persecucions trepidants pels terrats i cotxes dignes d'Starsky i Hutch (de petita, no recordo quin dels dos m'agradava, el ros o el moreno, quina ràbia!). Aquest vídeo genial i pel·liculero el va fer per als Beastie Boys un dels realitzadors de videoclips més divertits i surrealistes: l'Spike Jonze que es va estrenar com a director de cinema amb el film Cómo ser John Malkovich (1999) i va continuar experimentant alegrement amb l'esbojarrada Adaptation (2002). Totes dues pel·lícules, així com el documental Spike Jonze: a collection of music videos, short films, documentaries and rarities els trobareu a les biblioteques públiques.


El tema Sabotage dels Beastie Boys probablement és una de les seves millors cançons, apareix al disc Ill Communication (1994), una bomba de hardcore rap brutal a l'igual que els seus tres àlbums anteriors: Licensed to Ill (1986), Paul's Boutique (1989) i Check Your Head (1992). Discos imprescindibles en qualsevol hàbitat musictecari on regni la bogeria, el riure fàcil i el gust per les disfresses.

Ale, puja a tope el volum dels altaveus i a passar-ho bé amb el vídeo:



.

La Discoteca d'AMPLI XV: Hefner

Hefner Breaking God's Heart (Beggars, 1998)

Corria l’any 1998 i un tendre Magnum passejava pels carrers de Barcelona. Va agafar una de les revistes de música i tendències gratuïtes que llavors hi havia per totes les botigues i la ressenya d’un nou cd li va cridar poderosament l’atenció. El va comprar al carrer Tallers i des de llavors és un dels pocs discs que s’ha salvat als successius canvis de pis que ha patit.
El disc era Breaking god’s heart de Hefner.
(Després d’anys d’escoltar-lo, quan internet ja estava aquí i a tot arreu, vaig decidir buscar Hefner a internet per entendre les lletres... Abans no hi havia Wikipedia i la primera pàgina que em va sortir, plena de conilletes, no era apta per ser vista en llocs públics.)
I l’any passat, gairebé 10 anys després, es va reeditar en un doble cd que incloïa les cares b i altres gravacions (en la majoria dels casos primeres gravacions) que no es van fer servir anteriorment.

Hefner són Darren Hayman (veu / guitarra), Anthony Harding (bateria), John Morrison (baix) i Jack Hayter (guitarra, teclats... i que es va incorporar al grup després de Breaking God’s heart). Establerts a Londres i junts, més o menys, des del 1992, després d’enregistrar el single “Better fiend” (Boogle Wonderland, 1997), van signar per Too Pure (http://www.toopure.com/) i al 1998 van editar Breaking god’s heart.
Un disc indie-pop-rock de guitarra i bateria amb cançons entusiastes, triomfals i... mmmmmm... com es diu “pegadizas” en català?: "The sweetnes lies within", "The sad witch" i l’estupenda "Love will destroy us in the end" –no em digueu que el títol no és real com la vida mateixa!?- i balades tristes, agredolces, meloses, lentes fins a dir prou i allargassades fins al punt que poden arribar a pesar, amb pocs instruments i que deixen sentir massa(?) la veu despullada del cantant (a mi m’entusiasmen, però reconec que la veu de falset, “brett-andersoniana”, de Hayman costa): "The librarian" (un noi enamorat d’una bibliotecaria esquerpa que no és que el rebutgi, és que ni tan sols es deu haver adonat que existeix!), "Another better friend", "A Hymn For The Postal Service" (que inaugura la serie, continuada en els següents àlbums, de Hymns personals), o la meva preferida i decadent "Tactile" (un noi fastiguejat de la desidia de la seva amant).
Les lletres pròpies de joves decebuts de la vida, de l’amor, del sexe i de les relacions, perplexos, angoixats, enfadats. Tot mig amarg, sovint, però sempre amb ironia, enfotent-se. El tema que podeu escoltar aquí sota, "Love will destroy us in the end", parla d’això: d’aquesta decepció vital, de la poca fe en l’amor, del fastigueig de les relacions d’una nit. (Pugeu el volum):


La següent és "The Librarian", més calmada, i on es pot sentir la veu desangelada del cantant...


Malgrat la bona acollida que va tenir el disc quan va sortir al mercat, els nombrosos concerts que van fer i que van aparèixer a les llistes que es solen fer al gener d’entre els millors de l’any, ells continuen dient que aquest primer disc és el menys reeixit, el més brut, el més poc treballat de tots, el menys interessant i del que n’estan menys satisfets.
Per què serà que jo penso al revés?

Després de Breaking God’s heart, Hefner va treure alguns àlbums més:
al ’99 The Fidelity Wars (Beggars Too Pure, 1999). Hayman va escriure els temes d’aquests dos primers discos quan ho havia deixat amb la seva xicota… potser per això sonen mig tristos;
al 2000 Boxing Hefner (Too Pure Beggars Blanket, 2000): una recopilació de cançons no editades abans i algunes gravacions en directes;
al 2000 també We love the city (Too Pure, 2000): escrit expressament per editar-se amb més instrumentació i millors arranjaments, no com els anteriors en els que es van anar escrivint les cançons, espontàniament, sense pensar en formar cap àlbum i més alegres (Darren Hayman i la seva ex es van reconciliar i fins al moment encara estan junts…);
al 2001 Dead media (Too Pure, 2001): diferent als anteriors, tirant cap a electrònic... i decepcionant pels que ens agradaven els primers.

Hefner es va dissoldre, després i , tot i que Hayman i Hayter han estat aquest mes de juny en diversos concerts tocant temes de Hefner, han repetit massa vegades que no es tornarien a ajuntar com a grup (si no és amb la formació original!).

Per la seva banda, Darren Hayman ha anat traient discos en solitari des del 2005, que sonen com si fossin la continuació de Dead media.

Si us heu quedat amb ganes d’escoltar més i no els trobem per internet, a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona o al catàleg col·lectiu del SLP de la Generalitat les podeu aconseguir.

Una curiositat: Hayman és el que fa tot l’artwork dels cds. Fan dels còmics i mig il·lustrador, totes les portades i il·lustracions són seves. A la seva web (http://www.hefnet.com/) les podeu veure totes. I també les lletres i tots els detalls sobre com va anar l'enregistrament dels àlbums. Per si us he despertat la curiositat.

Leonard Cohen al F.I.B. '08

No deixa de sorprendre a alguns el fet que un dels festivals emblemàtics de la modernitat tingui com a atraccions principals del seu cartell a artistes tan clàssics com The New York Dolls, Morrissey, Siouxie o el propi Leonard Cohen. Cosa que des del meu punt de vista, lluny de ser un error, de vegades pot resultar un gran encert. La bona música no és ni la dels que tenen 70 ni la dels que tenen 18 anys. És la que aporta alguna cosa emocionant a la vida de qualsevol públic, sigui quin sigui el seu origen i tingui l'edat que tingui. Ricardo, bon amic, es va acostar al recinte del festival de Benicàssim amb l'expectativa de veure de prop, per primera vegada, a un dels seus cantants més admirats des de sempre. Aquestes són algunes de les seves impressions que ens mostren una enorme figura artística que ha anat guanyant valor amb el pas del temps. Un veritable clàssic. La música no te fronteres de cap tipus.

Desde luego, el entorno no auguraba nada bueno. Creo que todos los
cincuentones nos habíamos preguntado qué carajo pintaba Leonard Cohen
en el FIB de Benicàssim. 100% de humedad y treinta y algunos grados de
temperatura, jovencitas inglesas con pinta de ir de despedida de
soltera. Otros confiesan que no saben muy bien a quien van a ver.

Cohen aparece muy elegante, como siempre. Parece algo sorprendido y
agradecido ante tanta expectación. Desde la primera nota, disipa
cualquier duda de un plumazo. Su personalidad en el escenario y la
belleza de sus temas desarma inmediatamente a los espíritus más
rocosos y exigentes. Su voz llega a unos graves inauditos. Aun
conociendo fragmentos de sus complicadas letras, resultan imposibles de
tatarear. La emocionalidad está al límite y, precisamente por ello,
el semblante tan marcado de Cohen encaja perfectamente y sus casi 74
años resultan aún más coherentes. Parece completamente liberado,
feliz de poder cantar sin más.

Nos quedamos estupefactos cuando, tras una brevísima hora, Cohen se
despide sin la posibilidad de un miserable bis.

Ahora me resulta casi cursi, pero me impactó ver a tres mocetones
rondando la treintena, con aspecto de no conmoverse fácilmente,
exclamando con lágrimas en los ojos: "¡joder, ha sido lo mejor del FIB!" .

Discover Leonard Cohen!

.

Les Novetats blueseres de la Tecla

En anteriors articles de l'AMPLI, vam donar compte del fons especialitzat en blues de la Biblioteca Central Tecla Sala de l'Hospitalet de LLobregat. Aquest fons és nodreix de compres que la biblioteca efectúa amb un pressupost específic i també amb les donacions que aporten els socis de la Societat de Blues de Barcelona.

Els companys de la Tecla ens fan arribar les darreres novetats que han incorporat al fons aquest estiu i també un interessant rànking amb els cd's més prestats d'aquest primer semestre.

Dos eines més que podem utilitzar els musictecaris per a la compra de blues en els nostres respectius hàbitats musictecaris.

Et voilà:

Els cd's blues + prestats - Upload a Document to Scribd

Read this document on Scribd: Els cd's blues + prestats

Novetats blues estiu08 - Upload a Document to Scribd

Read this document on Scribd: Novetats blues estiu08

I mentre us imprimiu o us descarregueu aquests documents, una mica de blues. Amb vosaltres, el músic albí Johnny Winter interpretant el tema Bad Girl Blues. Fa unes hores el podíem trobar en concert a l'Espai Movistar de Barcelona.